15 TEMPS DE PANDÈMIA «NO VULL TRANS ENTRE LES DONES» FEMINISME EXCLOENT VERSUS FEMINISME INCLUSIU SÈRIES LGTBI, DE LA A A LA Z LINA MULERO «UN LLARG CAMÍ PER A PODER SER» Núm. 15 · Abril 2021 · Publicació editada pels col·lectius · Abril 2021 Núm. 15 COLORSdel territori SUMARI 03 EDITEM 04 «NO VULL TRANS ENTRE LES DONES» El feminisme excloent versus el feminisme inclusiu 07 QUEERCORE El rebuig a l’heteronorma i a l’establishment de la cultura gai FENT XARXA 10 ACTIVISME LGTBI EN TEMPS DE PANDÈMIA 14 SÈRIES LGTBI, DE LA A A LA Z uin any hem passat! Ni en els nostres pitjors malsons hauríem pogut 18 DOS ESPERITS imaginar que estaríem tants mesos confinats ni que les mascaretes Altres maneres de viure el gènere i la sexualitat Qpassarien a formar part de la nostra indumentària diària. Però ha succeït. 21 MARTA SAMPIETRO I hem aguantat. Una autora novell 22 LINA MULERO Tot i que ha estat un any ple de renúncies i frustracions, no han sigut mesos «Les persones trans hem de recórrer un llarg camí per a poder ser» estèrils, ja que, en no poder fer activisme al carrer, les associacions LGTBIQ han hagut de reinventar-se i buscar nous mitjans ―telemàtics― per tal de seguir lluitant 26 VIATGES LGTB EN UN PANORAMA POSTPANDÈMIC pels seus drets i combatre l’homofòbia i la transfòbia. I no ha tocat més remei Reorientem l’activisme en el nostre passaport que posar-se les piles per dominar millor les xarxes socials, l’única via a l’abast 30 DRETS I LLEIS ANTIDISCRIMINATÒRIES que hem tingut per interaccionar durant aquest llarguíssim període. La nova llei d’igualtat de tracte i no-discriminació 33 REIVINDICACIÓ DE LA CISFÒBIA Però una derivada inesperada i alhora molt útil d’aquest bolcar-nos a les xar- xes ha estat que diferents associacions LGTBIQ del territori han començat a 36 PARLEM DE CINEMA GAI I LÈSBIC CATALÀ coordinar-se i muntar activitats conjuntes, com xerrades telemàtiques, taules 40 DENTON WELCH rodones virtuals, reunions via plataformes digitals i jocs lúdics en xarxa. I paral- Un gran desconegut lelament a aquesta feina, nascuda de manera horitzontal, ha ressorgit una idea 42 SINGULARITATS EN RUÏNES cíclica, mai consolidada, de crear una xarxa estable que servís d’amplificador de El perfil narcisista la tasca duta a terme per les associacions LGTBIQ del nostre país, fomentant la cooperació i visibilitzant la realitat LGTBIQ. Així ha nascut la Xarxa d’Entitats 44 HI HA REFERENTS LGTBIQ+ A LA HISTÒRIA? LGBTIQ de Territori, que de manera descentralitzada, quasi llibertaria podrí- em dir, pretén que es conegui arreu el treball fet a cada poble i ciutat en la lluita pels drets de les persones LGTBIQ, ampliant-ne la difusió, compartint idees i COLORS DEL TERRITORI Disseny, edició i maquetació teixint lligams entre les associacions LGTBIQ de tota Catalunya. és una revista editada conjuntament per Marc Argimon · H O, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals 2 Correcció tipogràfica Ja fa un any vam avisar que el territori ha sortit definitivament de l’armari i és del Camp de Tarragona Marc Vinyes permeable a les noves identitats de gènere i proactiu en els drets LGTBIQ, · TALCOMSOM, associació LGTB de la Catalunya Central Dipòsit legal · Colors de Ponent, col·lectiu LGTBIQ de Lleida però fins ara cada associació actuava únicament en el seu àmbit territorial, T-2201-2007 · LGTeBre, associació de Lesbianes, gais, trans, bisexuals que prou feina li significava, i les propostes de coordinació que arribaven, quasi i intersexuals de les Terres de l’Ebre. Impressió sempre impulsades des de la gran metròpoli, mostraven un inexplicable i abso- Indugraf Offset S.A. lut desconeixement de la realitat LGTBIQ als pobles i comarques de Catalunya. Redacció Pol. ind. Constantí c/Martí Napolità, 7 Av. Europa, s/n I fracassaven, ja que sovint, des del propi territori, se les veia més com un intent Casal Despertaferro, Reus Constantí (Tarragona) d’instrumentalització que de verdadera coordinació. Direcció Aquest número ha estat editat amb el suport de: Jordi Monner i Faura Com ja sabeu, des de fa uns anys aquesta revista l’editem de manera conjunta les associacions h2o, Colors de Ponent, TALCOMSOM i LGTeBre. En aquest Consell de redacció Ferran Benaiges (LGTeBre), Héctor González (Colors de Ponent), temps hem après una mica sobre això de la feina en xarxa al territori i ens sen- Permesa la reproducció total o parcial dels articles d’aquesta revista Isàvena Opisso (TALCOMSOM), Miquel Reverte (H O) tim orgulloses d’haver estat pioneres en el treball coordinat entre associacions 2 sempre i quan es citi la font: Revista COLORS DEL TERRITORI. geogràficament distants a Catalunya, i des d’aquest coneixement pensem que Han col·laborat en aquest número COLORS DEL TERRITORI no es fa responsable de les opinions expressades Robert Bonet, Francesc Escriche, Maria Giralt, Sebas González, pels seus col·laboradors i col·laboradores als articles i reportatges. la recent estrenada Xarxa d’Entitats LGBTIQ de Territori, nascuda al territori Rafa Luna, Eloi Martín, Anaís Martínez, Berta Mascaró, Piuet, COLORS DEL TERRITORI és una revista gratuïta • número 15, abril de 2021 i pensada per al territori, serà decisiva a l’hora de mostrar la variada realitat Carme Porta, Ixeya Quesada, Miquel Reverte, Lluis Romero, LGTBIQ del nostre país en el seu conjunt. Marina Sendra, Jacqueline de Tortosà, Sergi Talló Fotografia de portada Paco Romero i Mon Feijóo per Jordi Monner editem director de COLORS DEL TERRITORI Les fotos de la portada i d’aquesta pàgina formen part del projecte Brakumo 21, una col·lecció de fotografies que reflecteixen les abraçades després d’un any en el que, per causa de la covid-19, quasi han estat prohibides. Obra del grup format pel fotògraf i actor Paco Romero i la musicompositant, fotògrafa i artista visual Mon Feijóo, són un cant a la importància de l’afecte i a la fragilitat del cos. 3 COLORS DEL TERRITORI «NO VULL TRANS ENTRE LES DONES» • COLORS l feminisme, per definició, engloba els podcasts de Barbijaputa, els mítings ta amb pits, considerat la base del femi- nere com un invent que funciona com a cal—, resulta que, en lloc de denunciar El concepte gènere neix precisament un conjunt de moviments que, a de Lidia Falcón, els tuits de Towanda Re- nisme trans excloent. El llibre aportava instrument opressiu quant a la realitat la categoria de gènere, la reforça. Se- de l’activisme feminista i del feminisme Epartir de diferents bases teòriques bels i les imatges de Feminista Ilustrada; curiosos arguments sui generis contra les biològica. Sovint afirmen que les dones gons aquest grup de RADFEMs, adoptar acadèmic per a desvincular la catego- i pràctiques, lluiten per l’alliberament qualsevol ha pogut sentir i veure els seus dones trans i a partir d’ell es van anar trans seran sempre homes, ja que bio- una identitat dissident no fa sinó refor- rització establerta entorn del sexe que de totes les dones (i persones el gè- missatges i il·lustracions. ampliant altres arguments i planteja- lògicament no canvien, que el vocabu- çar el sistema binari, en lloc d’ampliar les determina que les diferències de com- nere de les quals està en l’espectre fe- ments, que han anat perfilant l’equiva- lari neutre invisibilitza les dones i que categories de gènere. Tota una pirueta portament i capacitats són una cosa mení i, per tant, estan afectades per la lència: dona «veritable» = dona cis. les polítiques són més favorables per a argumental que costa empassar-se. innata en les persones, és a dir, que misogínia) de les estructures d’opressió Però d’on venen les TERF? les dones trans. les persones amb vulva són delicades, a les quals estem sotmeses pel gènere. El que es coneix com a feminisme radi- fràgils, cuidadores, etc., per naturalesa, Un gènere que està travessat en major cal va néixer als Estats Units a la fi de la Quins són els seus arguments? A xarxes socials com Twitter podem Per què calen tant aquests i que les persones nascudes amb pe- o menor mesura per múltiples factors dècada de 1960. És un moviment que L’argument més comú és l’afirmació que llegir fils de feministes radicals on pro- discursos en la població? nis són rudes, insensibles, violentes, que creen experiències diverses i com- buscava l’arrel de la dominació i l’opres- les dones trans no serien «veritables clamen un món sense gènere i desitgen En la societat hi ha una confusió entre etc., per naturalesa, i que tracten de plexes: colonització, raça, classe, disca- sió que pateixen únicament les dones dones» (sic) perquè se les va criar i se les que el gènere sigui abolit per tal d’acon- sexe i gènere, però aquesta no ve de la justificar l’ordre existent (cisheteropa- pacitat, orientació sexual, etc. L’experi- *cis, és a dir, que responen a l’assignació va socialitzar com a homes en la infància, seguir un món sense interès en la divisió mà de les persones trans, com afirmen triarcat) per ser natural i no una cons- ència com a dona d’una dona negra del del sistema medicojurídic penis = home i en molts casos van tenir adolescències per genitalitat. La conclusió perversa aquests moviments feministes, sinó de trucció. Senegal no serà la mateixa que la d’una i vulva = dona. i fins i tot vides adultes com a homes en d’aquesta bella premissa, però, és que la incapacitat del mateix sistema per a dona blanca, o nicaragüenca, o trans, què van créixer amb els privilegis social- segons aquestes autoanomenades femi- assimilar els canvis socials i l’evolució del Les persones que no estan familiarit- o autista.