DEPARTAMENT D’HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ART. UNIVERSITAT JAUME I. FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS. EL MAURISME I LA DRETA CONSERVADORA A LA PLANA. 1907-1931. Treball de doctorat Presentat per José Luis Giménez Julià. Dirigit per Dr. Vicent Sanz Rozalén Vila-real, maig de 2015 1 ÍNDEX. INTRODUCCIÓ. 6 Les fonts. 10 Pla de l'obra. 14 I. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA SEUA CRISI. 15 1.El sistema de la Restauració. Característiques generals . 18 2.la crisi del sistema. 24 3.Maura i el maurisme. 35 II. CONTEXT ECONÒMIC SOCIAL. 56 1.El predomini del'agricultura. 57 2.La taronja. 61 3.La banca. 79 4.El sector secundari. 82 5.Vies de comunicacio. 93 6.Alfabetització. 97 III.L'ALCALDIA D'ESPRESATI. 100 1.Situació política de la província en iniciar-se el segle. 101 2.La derrota republicana a Castelló. 120 3.Conclusions. El trencament d'un equilibri polític. 136 IV.L'ANORMALITAT A CASTELLÓ. 139 1.Anormalitat a Castelló. 140 2.Política municipal. 145 3.La mobilització catòlica. 149 4.La crisi tarongera de 1908. 161 5.Els impostos de consums. 164 6.La creació del Bloc de les Esquerres. 169 7.La fi de l'alcaldia d'Espresati. 172 8.La fi de l'hegemonia del Cossi a la Diputació. 177 9.Conclusions. 185 V. DESARTICULACIÓ DE LES DRETES CONSERVADORES. 187 1.Continuació de la mobilització catòlica. 188 2.Objectius de la mobilització catòlica. 194 2 3.Expressió electoral. 207 4.Fi definitiu de la influència d'Espressati. 210 5.Conclusions. Mobilització catòlica entre 1907 i 1913. 215 VI. EL MOVIMENT MAURISTA. 217 1.Efectes locals de la dimissió de Maura. 218 2.Mauristas i idoneos. 223 3.Fundació de la Joventut Maurista. 229 4.Interessos de la revista Lealtad. 239 5.Conclusions. 247 VII.ARTICULACIÓ POLÍTICA DEL MAURISME A LES XARXES CACIQUILS. 250 1.El maurisme a les eleccions a la província de Castelló. 251 2.El fracassat intent d'unificació de les dretes. 262 3.Dissolució definitiva del maurisme. 270 4.Conclusions. 276 VIII.LA UNIFICACIÓ DE LES DRETES DURANT LA DICTADURA. 281 1.El colp d'estat a la plana. Primeres disposicions. 282 2.La postura de classe del Directori. 286 3.La Unió Patriòtica i el Sometent com a eines de control social. 291 4.Els catòlics i els tradicionalistes. 306 5.Conclusions. Resultats de la unificació de les dretes. 315 IX. IDEOLOGIA XARXES DE SOCIABILITAT. MAURISTES I LES DRETES. 322 1.Ideologia. 323 2.Corporativisme, agrarisme. 327 3.Ideologia del maurisme local. 330 4.Sociabilitat 343 5.Conclusions 357 X.CONCLUSIONS. CONTINUÏTATS AMB EL PERÍODE REPUBLICÀ. 359 ANNEX DOCUMENTAL. 369 Document I: Personal polític maurista. 370 Document II: Personal polític carlocatòlic. 376 Document III: Personal polític regionalista. 382 Document IV: Alcaldes de Castelló, Vila-real i Borriana. 1900.1930. 383 Document V: Presidents de la Diputació de Castelló. 1900-1930. 386 Document VI: Junta de la Joventut Conservadora de Castelló. 1913. 386 Document VII: Cercle Conservador de Castelló. 1917. 387 3 Document VIII: Problema agrari actual, Gaetà Huguet. 388 Document IX: El problema naranjero. Manuel Peris. 390 Document X: Fundadors de la Cambra de la Propietat Urbana. 1915. 392 Document XI: Instrucciones sobre la emisión del sufragio. 392 Document XII: Discurs de victòria de Manuel Iranzo. 395 Document XIII: Despeses previstes per l'Ajuntament de Castelló. 1910. 397 Document XIV: Cacics de Borriana. 398 Document XV: La crisis de los partidos, José Castelló y Tárrega. 398 Document XVI: Junta de la Federació Castellonenca de Sindicats Catòlics. 400 Document XVII: Conclusions de la Lliga de Defensa de La Plana. 401 Document XVIII: Juntes de Defensa Local. La Vall d'Uixó i Nules. 1908. 403 Document XIX: Obligacions dels catòlics en temps d'eleccions. 404 Document XX: El socialisme i l'educació nacional. 405 Document XXI: Acerca de los educandos. Andrés Manjón. 406 Document XXII: La voz del cielo. Bisbe de Tortosa. 408 Document XXIII: Contra las escuelas laicas. 410 Document XXIV: Una visió católica del progrès. Rdo. Benito Traver. 412 Document XXV: Suport de l'Església a candidatures carlomauristes. 413 Document XXVI: Telegrama d'Antonio Maura a la Joventut Maurista de Castelló. 414 Document XXVII: Política provincial. Carta abierta. Miguel Llansola. 414 Document XXVIII: Premsa rebuda a Vila-real. 416 Document XXIX: Espresati sobre Maura. 417 Document XXX: Preparació de les eleccions de 1910. 418 Document XXXI: El Governador Civil davant la Unió Patriòtica. 419 Document XXXII: Manifest del Directori a la classe patronal. 421 Document XXXIII: Manifest del Directori als obrers. 423 Document XXXIV: Manifest a l'opinió honrada de la província. 424 Document XXXV: Postura d'Antonio Maura davant el Directori. 428 FONTS I BIBLIOGRAFIA. 429 4 ABREVIATURES ADCS: Arxiu de la Diputació de Castelló. AHN-SGC: Arxiu Històric Nacional. Secció Guerra Civil. Salamanca. AM: Arxiu del Fons d'Antonio Maura, Fundació Antonio Maura. Madrid. AMCS: Arxiu Municipal de Castelló. AMV: Arxiu Municipal de Vila-real. BNE: Biblioteca Nacional d'Espanya. BOP: Boletín Oficial de la Provincia de Castellón. BSCC: Buttletí de la Societat Castellonenca de Cultura. FPI: Fundació Pablo Iglesias. Alcalá d'Henares. 5 INTRODUCCIÓ. 6 Els darrers anys s'han incrementat els estudis sobre les elits polítiques. De manera que tenim un millor coneixement dels grups de poder, propiciat per una millor utilització de les fonts i dels processos d'investigació, en part resposta als ponts traçats en altres disciplines socials com la sociologia o l'antropologia política. Tot i això creiem que de vegades aquestes visions es manifesten d'una manera excessivament plana i descriptiva, sense aproximacions a les causes que han portat a la creació d'aquests determinats grups de poder, i no d'uns altres. Amb el risc afegit de aïllar l'estudi de les elits del conjunt de la societat. Una preocupació que Eric Hobsbawm expressava així: Una dificultad nacida del hecho de que la clase no define a un grupo de gente aislada, sino un sistema de relaciones, tanto verticales como horizontales (…). Toda investigación sobre la clase debe, en consecuencia, extenderse al resto de la sociedad de la cual forma parte 1. Parlem d'elits com a grups socials vinculats a diferents formes de poder. No ignorem que la idea d'elit prové d'una doctrina elaborada com a alternativa explicativa al marxisme, per tal de negar la lluita de classes, i que va arribar a tenir connotacions antidemocràtiques 2. En una investigació com aquesta, trobem que considerar elits aquells grups els que, en relació a la seua posició política, econòmica, social o cultural, tenen capacitat d'intervenir a les diferents instàncies de poder, ens resulta més operatiu que no termes com classe dirigent o bloc de poder. Més enllà de la classe social, tenen el control de certs resorts polítics i capacitat de mobilització. L'objecte d'aquesta investigació serà el maurisme i la seua relació amb les dretes a La Plana. Considerem el maurisme l'origen de la dreta moderna a Espanya, des del feixisme fins la democràcia cristiana. Per moderna volem dir aquella que cerca mobilitzar la seua base social, més enllà de les xarxes clientelars directes. Havent-se estudiat la creació, a la província de Castelló, del sistema polític restauracionista 3, i començant-se la de les elits franquistes 4, creiem observar un buit a la investigació. Existeix algun tipus de continuïtat entre el cossi, que domina la política provincial a finals del XIX, i els qui ho fan 1 Eric HOBSBAWM, “De la historia social a la historia de la sociedad”, a Historia Social, 10 (1991), p. 20. 2 Edicions originals, Gaetano MOSCA, Elementi di sciencia politica, 1896; Vilfredo PARETO, Trattato de sociologica generale, 1916; Robert MICHELS, Zur Soziologie des Parteiwesens in der moderne Demokratie, 1911. 3 Manuel MARTÍ, Cossieros i anticossieros. Burgesia i política local. Castelló de la Plana, 1875- 1891. Diputació de Castelló, Castelló, 1991. Eduardo PÉREZ ARRIBAS, Polítics i cacics a Castelló, 1876-1901. Alfons el Magnànim, València, 1988. 4 Andreu GINÉS I SÀNCHEZ, La instauració del franquisme al País Valencià. Universitat de València, València, 2010. 7 el primer terç de segle? La Segona República i la guerra civil, representen un trencament? Podem començar afirmant que Andreu Ginés ens dóna el nom de Gaetano Bigné com a fundador de Falange; també ha sigut fundador del maurisme i primer director de Lealtad, el seu òrgan d'opinió. Existeixen nombroses biografies sobre Maura, enfocades des del punt de vista de l'estadista 5. Podem considerar una primera aproximació al maurisme com a moviment social, més enllà de la propaganda partidària, la de Tusell i Avilés publicada el 1986 6. A María José González Hernández devem dues aportacions fonamentals sobre el maurisme com a tal i sobre la gestió del polític mallorquí 7. Amb les de Robles Muñoz 8 i Pere Fullana 9, constitueixen els estudis de conjunt més recents, que nosaltres coneguem. D'aquests estudis, ens pareix que queden una sèrie de qüestions obertes: -Fins a quin punt constituïa el maurisme un intent de regenerar el sistema, socialitzant sectors de les classes mitjanes allunyades de la política? María Jesús González i Tusell i Avilés, en conjunt, consideren reals les proclames del maurisme. Teresa Carnero seria molt més escèptica, amb especial èmfasi en allò 5 Fins els anys 80, únicament aquells que fan una biografia completa, si més no fins 1913, i sense ànims de ser exhaustius ni afirmar haver-les llegit totes. Segons l'any de publicació, Benito Mariano ANDRADE Y URIBE, Maura y el Partido Conservador, Imprenta Ramona Velasco, Madrid, 1919. Luis ANTÓN DEL OLMET i Arturo GARCÍA CARRAFFA, Los grandes españoles. Maura. Imprenta Alrededor del Mundo, Madrid, 1913. Juan PAULIS i Fidel de SOREL, Maura ante el pueblo, Francisco Beltrán, Madrid, 1915.