El Pandero De Les Mosses a Ponent

El Pandero De Les Mosses a Ponent

pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida. We include also historical records of this registres històrics d’aquesta activitat des de principis activity since the beginning of the sixteenth century. del segle XVI. KEYWORDS PARAULES CLAU Timbrel, drum, foreman, singers, confraternity, Cançó, pandero, tambor, majorales, cantadores, Rosary. confraria, Roser. CONSIDERACIONS INICIALS La capta de les majorales de la confraria del Roser cantant amb el pandero quadrat als bateigs, casaments i altres festes importants era una activitat molt arrelada als pobles de Ponent, on encara actualment en queden rastres de memòria oral. Va captivar l’atenció d’historiadors, escriptors i folkloristes des de la darrera dècada del segle XIX fins als anys de la República, quan l’activitat va desaparèixer definitivament a gairebé tots els pobles on encara es feia. En altres llocs de Catalunya, com és el cas del Priorat, la Ribera d’Ebre i el Camp de Tarragona, les captes amb el tambor van sobreviure durant el franquisme vinculades a les activitats de la Sección Femenina.1 1 En aquest article, abastarem la zona de Ponent (el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i la Segarra). Sobre l’ús del pandero quadrat a les comarques tarragonines, vegeu els treballs de Ramon Violant i Simorra (Violant 1958) i Salvador Palomar (Palomar 1990). shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià El caràcter monogràfic dels estudis de Valeri Serra sobre les Igualment, les indagacions historiogràfiques han fet emergir cantadores del pandero de Ponent és excepcional i no tornà dades reveladores sobre l’ús del pandero a casa nostra. a donar-se fins a la dècada del 1970. Durant la Guerra Civil, a alguns pobles van cremar els objectes que recordaven aquesta tradició: el pandero, la plateta de la Mare de Déu i les llibretes ELS TREBALLS DE VALERI on les majorales més joves havien apuntat les cançons de les SERRA I BOLDÚ2 (CASTELL- antigues cantadores. Fins i tot el pandero que havia regalat el SERÀ 1875 – BARCELONA 1938) rector de Montclar a Valeri Serra va ser manllevat. Els pobles perdien així els objectes on havien aferrat la seva memòria.Més Una de les gran aportacions de Valeri Serra i Boldú fou l’estudi tard, la dictadura va dificultar i condicionar les recerques, alhora de les cançons de pandero o de tambor a Ponent. Durant que les cantades ja s’havien extingit. Així, sovint trobem que més de vint anys —des del 1902 en què guanyà el premi de l’imaginari de les majorales que ha sobreviscut és el que havia l’Acadèmia Mariana de Lleida fins a les col·laboracions a La fixat Valeri Serra fa més de cent anys. Vanguardia i la publicació de la seva obra monumental El Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (Serra 1925) a mitjans dels anys 20—, es va dedicar a estudiar i a divulgar aquest gènere. L’havien precedit Josep Pleyan de Porta (Pleyan 1889: 102), que va donar notícia de la presència del pandero quadrat a les festes principals d’alguns pobles de la Noguera i del nord del Segrià, i Joan de Porcioles (de Porcioles 1899: 24–28), que havia escrit una breu i precisa descripció de «lo tambor» a Àger. Igualment, el poeta Josep Iglésias Guizard havia guanyat l’Englantina d’Or i Argent als Jocs Florals de Lleida el mateix 1902 —amb Valeri Serra entre el jurat— amb l’obra titulada El pandero de les mosses, en què donava detalls que devia haver copsat de primera mà. Els treballs de Valeri Serra van impulsar recerques particulars i articles d’altres autors que responien a la seva crida i feien emergir © Museu de Lleida: diocesà i comarcal. El tambor de Boix, d’època barroca, noves dades i lletres de cançons de tambor en altres contrades amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. Sembla ser que, en abandonar-s’hi del Segrià, de l’Urgell i del Baix Camp, per citar-ne algunes. Valeri les cantades, el rector va traslladar el tambor de Boix cap a Tragó de Noguera Serra va basar el seu treball de camp en observacions directes –per substituir el que s’havia cremat durant la guerra–, on encara hi van fer cantades fins a mitjans de la dècada de 1940. Actualment es conserva a la sala de les cantades i d’entrevistes individuals o de grup amb les de reserva del Museu de Lleida. cantadores que, de vegades, provenien de diferents pobles d’una mateixa zona geogràfica amb la finalitat de recollir la màxima Arran de la recerca Els cants quantitat de lletres de cançons i de variants. Sovint trobem religiosos de tradició oral que l’imaginari a Ponent que realitzem Sempre descriu les cantades amb el tambor en el marc de les de les amb l’Amàlia Atmetlló i el activitats de la confraria del Roser, que existia a pràcticament majorales professor Jaume Ayats, hem tots els pobles. Dues majorales del Roser, una de soltera i una conegut de prop el treball de casada, els dies de festa grossa acudien amb el pandero i la que ha de camp que va realitzar bacina de la Mare de Déu a totes les cases que les demanaven sobreviscut Enric Farreny als anys 70 i per a cantar. També anaven a les cases quan hi havia algun bateig és el que havia les aportacions de Dolors o casament i a la rectoria quan el bisbe feia visites pastorals. fixat Valeri Sistac en la continuació Sovint portaven acompanyants femenines per ajudar-les a cantar. Serra fa de la recerca del seu marit Quan entraven a la casa, cantaven per presentar-se, deixaven la més de (Sistac 1997). Aquest bacina sobre la taula, fixaven un preu per a cada cançó (entre cent anys. material, juntament amb cinc i deu cèntims), escoltaven les peticions dels presents i el treball de camp que cantaven les cançons que els demanaven. Cal precisar que cançó vam realitzar l’any passat s’utilitza sempre amb el significat de text, una estrofa formada a les comarques del Segrià i de la Noguera, permeten fer generalment per vuit versos heptasíl·labs. La melodia sol rebre noves aportacions a la imatge de les majorales del pandero. el nom de tonada i a cada poble acostumava a ser sempre la 2 serra 1903, 1907, 1915 i 1925. pàg. 131 mateixa, amb poques variants. Començaven cantant una cançó fàcilment quedava en darrer terme. La col·laboració per a la Mare de Déu i, després, per a tots els convidats de la amb professors de música li va permetre publicar, el festa: el capellà, el nuvi, la núvia o familiars, solters, casats, vidus, 1925, la partitura de tres tonades diferents —recollides infants, forasters, etc. Les cançons es tornaven, és a dir, si una a Torrelameu (que ja havia publicat el 1907), Rosselló i noia s’havia sentit al·ludida, havia de respondre amb una nova Cubells— que considera «variants». petició o bé posar-se vora el pandero i cantar-la ella mateixa. En general, Serra afirma que totes les cançons tenien com a principal Els treballs de Valeri Serra i Boldú, home de conviccions objectiu la lloança dels convidats. Admet també el joc galant religioses molt arrelades, oculten alguns detalls sobre les amorós entre els joves festejadors. cançons de pandero que, de tota manera, són a les seves llibretes de notes. Per exemple, d’acord amb els seus escrits Les majorales més reconegudes eren les que tenien més repertori: publicats, sembla que les cantades amb el pandero queden per a tots els noms de persona o de poble, per a tots els estats reduïdes a l’àmbit privat, a l’interior de les cases; als seus civils i posicions socials i, fins i tot, per als objectes i animals quaderns de notes, però, podem llegir una cançó que duu domèstics. Les cançons sempre eren semblants, fetes amb uns l’anotació «café»:3 motllos concrets; tot i que podia semblar que improvisessin, per la rapidesa amb què Aquí venen les donzelles responien, en realitat cercaven caballers per a cantar Les mentalment la cançó, o sigui, aquí venen [les donzelles] els versos més escaients del seu si llicencia’ls volen dar indagacions repertori.

View Full Text

Details

  • File Type
    pdf
  • Upload Time
    -
  • Content Languages
    English
  • Upload User
    Anonymous/Not logged-in
  • File Pages
    9 Page
  • File Size
    -

Download

Channel Download Status
Express Download Enable

Copyright

We respect the copyrights and intellectual property rights of all users. All uploaded documents are either original works of the uploader or authorized works of the rightful owners.

  • Not to be reproduced or distributed without explicit permission.
  • Not used for commercial purposes outside of approved use cases.
  • Not used to infringe on the rights of the original creators.
  • If you believe any content infringes your copyright, please contact us immediately.

Support

For help with questions, suggestions, or problems, please contact us