Recull de Premsa PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 34 O.J.D.: 14121 TARIFA: 1410 € E.G.M.: 132000 34 ÁREA: 294 CM² - 35% SECCIÓN:DIJOUS, 16CULTURA D’ABRIL DEL 2015 ara cultura 16 Abril, 2015 OBITUARI MÚSICA Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural XAVIER CERVANTES BARCELONA Per a Lluís Llach va ser “la marami- ga més forta, compromesa, coratjo- sa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, com- La cantant terrassenca Gemma Humet presenta el seu primer disc, Si promesa i rebel”. Tot això era Tere- canto enrere, demà al Petit Palau de la Música. JÚLIA QUINTANA sa Rebull, cantautora, activista i re- ferent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) Gemma Humet debuta als 95 anys. Nascuda a Sabadell el 21 de se- tembre del 1919, filla de militants amb nostàlgia mediterrània anarquistes, Teresa Soler va adop- tar el cognom del seu company, Jo- ment mediterrànies, de la cançó al sep Rebull, que com ella va formar X.C. flamenc, i amb detalls més jazzís- part del POUM. Durant la Guerra BARCELONA tics, un territori que reflecteix tant Civil –que va recordar cantant ple- Teresa Rebull durant el seu concert d’homenatge el “bagatge familiar” –és filla i ger- na d’emoció el poema Paisatge de al Palau de la Música l’any 2006. XAVIER BERTRAL Gemma Humet (Terrassa, 1988) mana de músics i neboda de Joan l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un s’estrena discogràficament amb Si Baptista Humet– com la seva for- EP publicat el 1969–, Teresa Rebull veus de la Nova Cançó a la Cata- canto enrere (Satélite K), tot i que la mació. “Haver estudiat a l’Esmuc va patir l’assetjament estalinista i lunya Nord. El febrer del 1969 va seva veu ja fa temps que es fa sentir, m’ha donat una amplitud de mires fins i tot va passar una setmana en organitzar una setmana de cançó sovint acompanyada de guitarristes sobre uns estils que abans no conei- una txeca després dels Fets de Maig a la Guingueta d’Ix, on va com- com Toti Soler, Toni Xuclà o Pau Fi- xia en profunditat, com la música del 1937. Quan l’exèrcit franquista partir escenari amb Lluís Llach, gueres, amb qui ha consolidat una tradicional i el flamenc”, assegura. era a les portes de Barcelona, va fu- Quico Pi de la Serra i Ovidi Mont- entesa en directe que ha traslladat Tal com suggereix el títol del disc, gir cap a l’exili i va participar en la Discografia llor. Aquell mateix any va publi- a l’estudi de gravació. “Jo ni em Humet ha volgut “mirar enrere i ex- resistència contra l’ocupació nazi Rebull car un EP amb Concèntric, el pri- plantejava fer un disc, però en veu- plicar coses” des que era petita fins de França. “Era una gran lluitado- va cantar mer treball d’una discografia in- re que el Toti i el Toni m’hi insisti- ara. “Però res no m’ho miro amb ra”, explica Susanna Barranco, que versos termitent però amb fites com en, vaig començar a plantejar- ressentiment o amb tristesa, sinó està enllestint en un documental ti- de Josep Mestier d’amor (1977), dedicat a m’ho”, explica Humet. Podia haver més aviat amb nostàlgia”, adverteix, tulat Ànima desterrada, en què se- Salvat-Papasseit, També per tu optat per fer un disc de versions o tot i que també té composicions més gueix la trajectòria de Rebull com a Sebastià Gual (1981), Papallones... i més (1984) i d’adaptacions de poemes, que és arrauxades, com Les lleis del teu cos, “figura política, cantautora i pinto- i Papasseit Camí de l’argilada, amb poemes l’àmbit en què s’havia mogut fins en què crida la necessitat de dir que ra”. “Tenia una energia espectacu- de Josep Sebastià Pons. A més de ara, però va decidir estrenar-se “ja n’hi ha prou” davant diferents lar”, recorda Barranco. peces pròpies, també va cantar també com a compositora. “Pensa- formes d’opressió. versos de Miquel Martí i Pol i Ma- va que em costaria molt, però al fi- Tot plegat, la seva veu, els arran- Activista reivindicativa ria Mercè Marçal, entre d’altres. nal m’hi he sentit molt còmoda”, jaments de Figueres i una manera Després de la Segona Guerra Mun- Admirada i respectada per di- diu. Tan còmoda que demà presen- de fer “sincera i sense gaires artifi- dial, Rebull va seguir a l’exili i es va ferents generacions, el 2006 Te- tarà el nou repertori en directe al cis”, “cohesionen” un cançoner que relacionar amb l’esquerra intel·lec- resa Rebull va rebre un homenat- Petit Palau de la Música, dins del ci- combina peces pròpies amb adapta- tual francesa. Instal·lada a Banyuls, ge al Palau de la Música en què cle Bandautors. cions de Lorca (Gacela del mar des- va mantenir una decidida lluita cul- van participar Llach, Josep Tero, La Gemma Humet de Si canto en- esperado) i Martí i Pol (Petita suite) tural més notòria a partir del 1968, Joan Isaac, Gerard Jacquet i Ma- rere sona amarada de “nostàlgia” i i versions de Miquel Porter i Joan quan es va convertir en una de les rina Rossell, entre d’altres.e camina entre aromes essencial- Baptista Humet.e PALAU DE LA MUSICA CATALANA PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 34 O.J.D.: 14121 TARIFA: 1692 € E.G.M.: 132000 34 ÁREA: 352 CM² - 42% SECCIÓN: CULTURA DIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 2015 ara 16 Abril, 2015 cultura OBITUARI MÚSICA Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural XAVIER CERVANTES BARCELONA Per a Lluís Llach va ser “la marami- ga més forta, compromesa, coratjo- sa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, com- La cantant terrassenca Gemma Humet presenta el seu primer disc, Si promesa i rebel”. Tot això era Tere- canto enrere, demà al Petit Palau de la Música. JÚLIA QUINTANA sa Rebull, cantautora, activista i re- ferent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) Gemma Humet debuta als 95 anys. Nascuda a Sabadell el 21 de se- tembre del 1919, filla de militants amb nostàlgia mediterrània anarquistes, Teresa Soler va adop- tar el cognom del seu company, Jo- ment mediterrànies, de la cançó al sep Rebull, que com ella va formar X.C. flamenc, i amb detalls més jazzís- part del POUM. Durant la Guerra BARCELONA tics, un territori que reflecteix tant Civil –que va recordar cantant ple- Teresa Rebull durant el seu concert d’homenatge el “bagatge familiar” –és filla i ger- na d’emoció el poema Paisatge de al Palau de la Música l’any 2006. XAVIER BERTRAL Gemma Humet (Terrassa, 1988) mana de músics i neboda de Joan l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un s’estrena discogràficament amb Si Baptista Humet– com la seva for- EP publicat el 1969–, Teresa Rebull veus de la Nova Cançó a la Cata- canto enrere (Satélite K), tot i que la mació. “Haver estudiat a l’Esmuc va patir l’assetjament estalinista i lunya Nord. El febrer del 1969 va seva veu ja fa temps que es fa sentir, m’ha donat una amplitud de mires fins i tot va passar una setmana en organitzar una setmana de cançó sovint acompanyada de guitarristes sobre uns estils que abans no conei- una txeca després dels Fets de Maig a la Guingueta d’Ix, on va com- com Toti Soler, Toni Xuclà o Pau Fi- xia en profunditat, com la música del 1937. Quan l’exèrcit franquista partir escenari amb Lluís Llach, gueres, amb qui ha consolidat una tradicional i el flamenc”, assegura. era a les portes de Barcelona, va fu- Quico Pi de la Serra i Ovidi Mont- entesa en directe que ha traslladat Tal com suggereix el títol del disc, gir cap a l’exili i va participar en la Discografia llor. Aquell mateix any va publi- a l’estudi de gravació. “Jo ni em Humet ha volgut “mirar enrere i ex- resistència contra l’ocupació nazi Rebull car un EP amb Concèntric, el pri- plantejava fer un disc, però en veu- plicar coses” des que era petita fins de França. “Era una gran lluitado- va cantar mer treball d’una discografia in- re que el Toti i el Toni m’hi insisti- ara. “Però res no m’ho miro amb ra”, explica Susanna Barranco, que versos termitent però amb fites com en, vaig començar a plantejar- ressentiment o amb tristesa, sinó està enllestint en un documental ti- de Josep Mestier d’amor (1977), dedicat a m’ho”, explica Humet. Podia haver més aviat amb nostàlgia”, adverteix, tulat Ànima desterrada, en què se- Salvat-Papasseit, També per tu optat per fer un disc de versions o tot i que també té composicions més gueix la trajectòria de Rebull com a Sebastià Gual (1981), Papallones... i més (1984) i d’adaptacions de poemes, que és arrauxades, com Les lleis del teu cos, “figura política, cantautora i pinto- i Papasseit Camí de l’argilada, amb poemes l’àmbit en què s’havia mogut fins en què crida la necessitat de dir que ra”. “Tenia una energia espectacu- de Josep Sebastià Pons. A més de ara, però va decidir estrenar-se “ja n’hi ha prou” davant diferents lar”, recorda Barranco.