La Veu Sumari Independència, Butlletí de Reagrupament Independentista república i classes per Josep Felip Amb el President Puigdemont PÀGINA 2 La victòria republicana, en les la iniciativa allà on va quedar el mes Feina feta no fa eleccions europees del 26 de maig, d’octubre del 2017. destorb encapçalada per la candidatura del I tot això, perfectament sincronitzat President Puigdemont, serà una amb la dimensió internacional, per Josep Ramon Soldevila notícia que donarà la volta al món la que verdaderament ha ajudat a en un microsegon. L’opinió pública seguir endavant. Waterloo, Estraburg, PÀGINA 3 global i els dirigents polítics d’arreu, la Luxemburg, i naturalment, Brussel·les, seguiran ben atentament i en trauran seran les fites que marcaran el camí les les conclusions corresponents. La properes setmanes i mesos. victòria electoral, combinada a més En aquest context, el paper a jugar Jo acuso amb l’escàndol del judici a Madrid, del Consell per la República, serà, no per Teresa Casals que cada dia que passa, es fa més gran, cal dir-ho, fonamental. Un organisme generarà un efecte tsunami que el totalment al marge de la legalitat PÀGINA 4 govern espanyol, no podrà aturar de cap espanyola. Amb un component de les maneres. Si a més, hi afegim el tecnològic que farà impossible el triomf en les eleccions a la Cambra de control dels aparells d’intel·ligència Comerç, que ha trasbalsat de dalt a baix espanyols, sense «Tácitos» que valguin, Municipals i europees i d’esquerra a dreta a tota l’espanyolada, que arribarà a les més altes instàncies per Pilar Altarriba i la més que probable victòria a la polítiques i mediàtiques mundials. immensa majoria de municipis de Serem una e-república, a l’alçada de llistes republicanes, començant per països com Estònia, Suïssa, Islàndia, PÀGINA 5 la capital, Barcelona, es dibuixa un Irlanda, que han protagonitzat en escenari ideal per a donar el cop de els darrers anys, veritables gestes gràcia definitiu. La tempesta perfecta. democràtiques. No en tinc cap dubte. Dignitat Les imatges de la tornada d’en Jami Vull demanar a tots els catalans i a per Albert Aragonès Matamala, abraçat per centenars les catalanes de la Franja de Ponent, de de persones, no només va omplir les Illes, del País Valencià i del Carxe, d’emoció. També van esdevenir les que es mobilitzin en les urnes, i que PÀGINA 6 imatges que més aviat que tard, es votin la candidatura del President repetiran, corregides i augmentades, Puigdemont. Hem de ser tots i totes fins i tot multiplicades al quadrat que hem d’empènyer cap a la victòria. I més... o al cub, quan tornin els exiliats, Sempre he considerat que la victòria La secció habitual de llibres amb una victòria internacional sota alliberarà al 60% de la Nació Catalana, el braç, que també forçarà, n’estic però restarà encara un 40% a mercè d’un a càrrec de Pere Torra convençut, la sortida dels presos i les espanyolisme venjatiu, i no ens podem preses. Catalunya i Europa exerciran desentendre, més enllà del fet que una pressió impossible de resistir per gaudiran de la ciutadania catalana, si Espanya. Així de clar. així ho volen. Per altra banda, la recuperació de la Finalment, goso fer una crida als majoria parlamentària independentista, demòcrates espanyols, que també n’hi dibuixa un escenari que només pot ser ha, encara que sovint semblen engolits modificat si una determinada força per l’espiral del silenci. Cal que tingueu política opta per forçar unes noves clara una cosa: allò que fa més mal al eleccions cap a la tardor o a l’hivern. deep state espanyol, és el vot a Carles Per això és tan important que els Puigdemont. D’això no n’hi ha cap mena milions de patriotes que portem anys de dubte. De manera que, si voleu que el mobilitzant-nos, diguem molt clar als vostre país avanci cap a una democràcia partits, i concretament a un, que la madura, heu de votar-lo, perquè la unitat fa la força. Que els vots de les Independència de Catalunya, serà la eleccions de la primavera indiquen veritable porta que s’obrirà per acabar el camí: unitat amb el lideratge del amb el règim borbònic, President Puigdemont, acompanyat postfranquista encetat amb de la resta de caps polítics, reprenent la Constitució de 1978. Josep Sort President de Reagrupament NÚMERO 89 • MAIG DE 2019 2/ La Veu Independència, república i classes Reflexionava Abraham Lincoln sentits; en llibertat, justícia, Error, greu error..., i l’esquerra sobre la idea de la igualtat drets, oportunitats i riquesa tant catalana, independentista (ERC) recordant Euclides i la seva individual com col·lectiva. o sobiranista (comuns) - del afirmació que dues coses iguals Davant el marxisme, i la seva PSC ja no cal dir res - cau en el a una tercera són igual entres si, proposta de lluita de classes per parany i considera que primer tot afirmant que la igualtat és la superar la desigualtat i la pobresa, són les lluites socials que els drets base de qualsevol relació, sigui s’alça una proposta diferent i nacionals (autodeterminació). El individual o col·lectiva. Continuava guanyadora que no és d’altra resultat és que conscientment Lincoln afirmant que sense igualtat que la idea de govern Republicà o inconscientment viuen en un no hi pot haver cap tipus de relació fonamentat en la llibertat i la permanent “aggiornamento” dels justa. Immediatament feia una igualtat davant la llei com a base drets nacionals i, en particular, del segona pregunta-reflexió: Estem de l’estructura social (llibertat, primer dret que no és d’altre que cadascú de nosaltres preparats igualtat i fraternitat). l’autodeterminació, autoexcusant- per l’època en que ens ha tocat La bona intenció del marxisme se en arguments com ara ampliar viure? Aquí no hi donava resposta, i del pseudomarxime falla, ha la base... I quan tinguem ampliada es limitava a manifestar que les fallat sempre, per la subordinació, la base, aleshores com ara, persones naixem com animals quan no negació, de la llibertat toparem, com sempre, amb el distorsionats i inadaptats i que individual davant de l’interès del plantejament de la monarquia depèn de moltes circumstàncies comú que determina l’estat i que espanyola que, reiterem, no que puguem sobreviure, una s’acaba constituint en un tòtem és d’altre que negar els drets d’aquestes circumstàncies era que davant l’individu i de la suma nacionals de Catalunya..., i així fins a partir de la igualtat, tinguéssim d’aquest individus, és a dir; la nació. l’infinit. els mateixos drets i obligacions El problema dels L’1-O i el 3-O varem guanyar, a la vegada que sostenia que la independentistes d’esquerres és que i el 27-O el poble de Catalunya a ignorància és el pitjor enemic de la com marxistes o pseudomarxistes través del seus representants va mateixa humanitat. en el fons no confien en l’individu, declarar la independència..., i és Quan la pregunta de si totes en l’exercici de la seva llibertat tornà a guanyar en les eleccions al les persones tenien el dret a ser individual i, de bona fe, anteposen Parlament al desembre. Quantes iguals es va plantejar al Congrés aconseguir drets i llibertats a vegades haurem de guanyar? de representants (Diputats) per partir de la tutela de l’estat i de En la campanya actual per part dels esclavistes del Partit la mateixa lluita de classes, en les europees i en particular per Demòcrata, el cap de la minoria darrera instància, a l’alliberament les municipals, i en especial a radical republicana Thadeus Stvens individual i nacional. Els Barcelona i les ciutats del cinturó, (un home de reagrupament, ben nacionalistes pensem que per els sobiranistes d’esquerra per segur) va contestar, amb retranca, aconseguir l’alliberament nacional mantenir o guanyar el govern que no creia en la igualtat entre i individual cal en primer lloc han de deixar de costat el debat totes les coses i persones, que de forma inqüestionable ser una independentista i centrar-se en el únicament defensava la igualtat república independent...; sigui a mal anomenat debat social. davant de la llei en un món on Catalunya, a Estònia, a la India o Lincoln no va dubtar en mantenir totes les persones han de néixer al Congo. i guanyar en una lluita fraticida lliures i iguals, que ningú pot ser A Catalunya tots els al que el van portar aquells que privat de la seva llibertat si no és independentistes coincidim consideraven que les persones no davant un judici just en tribunals en un primer anàlisi; amb són iguals davant de la llei i que no independents en el marc d’un l’estat espanyol, que és un estat van respectar el principi democràtic govern del poble, pel poble i per el monàrquic constituït i hereu del del mandat popular, que no van poble tal com ja havia dit el mateix franquisme i que maquilla la seva respectar la República. Lincoln (un altre reagrupat) a naturalesa amb concessions de Aquí som tots tant democràtics Gettysburg. democràcia vigilada, no plena, i rucs que esperarem pactar un Els republicans americans no hi ha igualtat davant la llei i referèndum d’ autodeterminació, van governar sota els principis sobretot no hi ha respecte per les que no arribarà mai, senzillament i mestratge de Lincoln del 1860 minories nacionals estructurades perquè una monarquia, mai, mai, fins el 19012 (46 anys), amb un com la catalana. L’esquerra mai, possibilitarà instaurar una interregne de vuit any. Els Estats espanyola ha renunciat a la república..., ni espanyola Units d’Amèrica amb tots els “ets república, ha renunciat a la idea i, ni sobretot, i uts” que vulgueu, gràcies a la de govern del poble pel poble catalana.