ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’ Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia © de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-180-3 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA LA HOYA DE BUÑOL-CHIVA LA HOYA DE BUÑOL - CHIVA: UNA COMARCA ENTRE INTERIOR Y LITORAL A caballo entre la Meseta de Requena y el Área para convertirse posteriormente en el Barranc término más extenso, con 178 km2, seguido de Metropolitana de València hallamos la comarca de Torrent. Dos Aguas (121), Yátova (120), Buñol (112) y Sie- de la Hoya de Buñol-Chiva, localizada en el sector te Aguas (110). La superficie protegida median- central de la provincia de València. La proximi- El occidental está identificado orográficamente te figuras de la Red Natura 2000 se extiende dad de la principal aglomeración urbana valen- con una depresión, una hoya, y los relieves del por 377 km2, el 8,5% de la provincial. La super- ciana y el trazado de la autovía A-3 han facilitado entorno territorial. Buñol (9.950 hab) es el cen- ficie forestal asciende a 55.000 ha, el 9,5% de que hoy la Hoya pueda considerarse un eslabón tro urbano que ejerce de capital de otros nú- la provincial. más de la segunda corona metropolitana. cleos de perfil rural: Yátova (2.100), Siete Aguas (1.400), Alborache (1.250), Macastre (1.200) y La superficie agrícola, distribuida en regadío Esta circunstancia ha condicionado el devenir Dos Aguas (437). En esta parte de la comarca (26%) y en secano (74%), ocupa unas 24.600 de esta comarca valenciana pues se han ido se desarrollaron tempranamente actividades hectáreas. El sector oriental ha sido tradicional- asentando y desarrollando actividades ávidas protoindustriales ligadas al río Buñol que era mente el más cultivado, dando lugar a un sector de suelo, próximo a la capital. utilizado para la producción de energía motriz agrícola que de manera temprana se sumó a para molinos papeleros, batanes, etc. A princi- los circuitos comerciales. Destacó el cultivo Se trata de una comarca heterogénea, con pios del siglo XX se construyó la Cementera de de viñedo y la producción de vino. Progresiva- dos espacios diferenciados. El oriental, más Buñol, lo que reforzó la especialización indus- mente los cítricos fueron ganando terreno a próximo al llano litoral, por lo tanto junto al trial de la ciudad. La producción de cemento ese cultivo tradicional. En el interior el olivo y la Área Metropolitana de València, presenta una se acompañaba de un tejido industrial especia- producción de aceite ha adquirido cierto pro- actividad económica tradicional basada en la lizado en la producción de papel y los transfor- tagonismo. El cooperativismo ha contribuido a agricultura (viñedo, algarrobo…) y los productos mados metálicos. La crisis económica modificó esa expansión, tanto en la concentración de la agroindustriales. Posteriormente fue acogien- sensiblemente dicha estructura económica. producción (la oferta) como en la transforma- do los flujos económicos (traslados de indus- ción del producto agrícola (bodegas, almaza- trias y otras empresas) y poblacionales (tras- Con todo, la población de la comarca alcanza los ras, troceadoras de algarroba). Cheste acogió lados de residentes) procedentes de València. 43.500 habitantes, el 1,7% de la provincia, cifra a principios del siglo XX una de las primeras Los principales núcleos son Chiva (15.200 hab) alejada de comarcas similares por su localiza- cooperativas; hay actualmente 12 cooperativas y Cheste (8.500), a los que se suma Godelleta ción, como el Camp de Túria y la Ribera. agrícolas en la comarca. (3.440), manifiestamente agrícola. Se trata de un espacio dominado por piedemontes y suaves La superficie comarcal asciende a 831,3 kiló- La capacidad agrológica de las tierras de la llanuras, entre las que se abren paso ramblas, metros cuadrados, distribuidos entre 9 térmi- Hoya difiere si nos referimos al sector oriental, como la del Poyo, que se dirige al Pla de Quart, nos municipales de forma desigual. Chiva es el más fértil por la acumulación de suelos aluvia- 6 LA HOYA DE BUÑOL - CHIVA: UNA COMARCA ENTRE INTERIOR I LITORAL Entre l’altiplà de Requena i l’àrea Chiva (15.200 habitants) i Cheste la producció de paper i els transfor- primerenca es va sumar als circuits metropolitana de València trobem (8.500), als quals se suma Godelleta mats metàl.lics. La crisi econòmica comercials. Hi va destacar el cultiu La Hoya de Buñol-Chiva, localitzada (3.440), manifestament agrícola. Es en va modificar sensiblement l’es- de vinya i la producció de vi. Progres- al sector central de la província de tracta d’un espai dominat per peus tructura econòmica. sivament, els cítrics van guanyar te- València. La proximitat de la princi- de muntanya i planes suaus, entre rreny al cultiu tradicional. A l’interior, pal aglomeració urbana valenciana els quals s’obrin pas rambles, com Amb tot, la població de la comarca l’olivera i la producció d’oli ha adquirit i el traçat de l’autovia A-3 han faci- la del Poyo, que es dirigeix al pla de arriba als 43.500 habitants, l’1,7% cert protagonisme. El cooperativis- litat que hui en dia es considera la Quart, per a convertir-se posterior- de la província, xifra allunyada de co- me ha contribuït a l’expansió, tant comarca com un esclavó més de la ment en el barranc de Torrent. marques similars per la localització, en la concentració de la producció segona corona metropolitana. com el Camp de Túria i la Ribera. (l’oferta) com en la transformació L’occidental està identificat orogrà- del producte agrícola (cellers, almàs- És una circumstància que ha condi- ficament amb una depressió, una La superfície comarcal és de 831,3 seres, trossejadores de garrofa). cionat l’esdevindre de la comarca, foia, i els relleus de l’entorn terri- quilòmetres quadrats, distribuïts Cheste va acollir a principis del segle ja que s’hi han assentat i desplegat torial. Buñol (9.950 habitants) és el entre nou termes municipals de passat una de les primeres coopera- activitats àvides de sòl, pròxim a la centre urbà que exerceix de capital manera desigual. Chiva és el terme tives; actualment hi ha dotze coope- capital. d’altres nuclis de perfil rural: Yátova més extens, amb 178 km2, seguit de ratives agrícoles a la comarca. (2.100), Siete Aguas (1.400), Albo- Dos Aguas (121), Yátova (120), Buñol Es tracta d’una comarca heterogè- rache (1.250), Macastre (1.200) i (112) i Siete Aguas (110). La superfí- La capacitat agrològica de les te- nia, amb dos espais diferenciats. Dos Aguas (437). En eixa part de la cie protegida mitjançant figures de rres de la comarca difereix si ens L’oriental, més pròxim al pla litoral, comarca es va desenvolupar prime- la Xarxa Natura 2000 s’estén per referim al sector oriental, més fèrtil per tant al costat de l’àrea metro- rencament activitats protoindus- 377 km2, el 8,5% de la província. per l’acumulació de sòls al.luvials, o politana de València, presenta una trials lligades al riu Buñol, que era La superfície forestal és de 55.000 al sector occidental, més abrupte, activitat econòmica tradicional ba- utilitzat per a la producció d’energia hectàrees, el 9,5% de la provincial. amb més dificultats de cultiu. En ge- sada en l’agricultura (vinya, garrofe- motriu per a molins paperers, dra- neral, els sòls de capacitat agrolò- ra…) i els productes agroindustrials. pers, etc. A principis del segle pas- La superfície agrícola, distribuïda gica moderada són els més abun- Posteriorment va acollir els fluxos sat s’hi va construir la cimentera de en regadiu (26%) i en secà (74%), dants, amb el 48% del total; mentre econòmics (trasllats d’indústries Buñol, la qual cosa en va reforçar ocupa unes 24.600 hectàrees. El que els de grau molt elevat o elevat i altres empreses) i poblacionals l’especialització industrial.