305 5.3 AREAS OF NATIO- which covered its entire territory, and whose international importance is therefore debatable. NAL IMPORTANCE It has become clear that there is a necessity to create new criteria specifically for Andorra, FOR THE BIRDS allowing the identification of Areas of national OF ANDORRA importance which represent some adequate conservation priorities on a scale suitable for a microstate such as ours. The objectives of this Josep Argelich Baró & Jordi Palau Puigvert paper are, therefore: 1) to evolve selection crite- ria for the identification of Areas of national importance for Andorra’s birds, and 2) to obtain a preliminary inventory of these areas. 5.3.1. Summary The application of the Programme of Areas of 5.3.3. SELECTION CRITERIA international importance for birds follows the guidelines of BirdLife International, while Methodology taking into account the problems arising from Andorra’s small size and the relative unimpor- The use of standardised criteria is a characte- tance of its avifauna in global and European ristic of BirdLife International’s Programme of terms. The development of our criteria for the important Areas and their application allows selection and definition of areas of national for the listing of zones of ornithological value importance for birds is adapted to the reality of which can be defined by the category of the cri- Andorra. Their application has allowed us to teria found in each (Viada 1998). We have in our determine a total of six areas covering 20.8% of case followed that idea, but the peculiarities of the surface of the Principality, 97.9% of bird spe- the country already noted have obliged us to cies regularly breeding in Andorra (n=99) and define criteria different from those of BirdLife 94.8% of endangered species (n=39). The predo- (Heath & Evans 2000). minant land use of these areas is stock manage- It is important to bear in mind that the results ment, hunting and tourism, while poaching, the of this study are based on the fieldwork of this expansion of ski areas and the tourist boom are Atlas, a work which mainly describes the distri- the main threats. Actual legal protection of the bution of bird species and does not include areas is practically non-existent. quantitative data (density estimates, population Key words: Important Areas, Birds, Andorra, counts, etc.). Such data are of great use when Conservation, Selection Criteria. determining differences between the state of conservation of apparently similar areas. In the selection criteria of described areas we have, 5.3.2. Introduction therefore, applied only species’ distribution data; the use of quantitative data, while very CHART 1. Objectives The Programme of Areas of international desirable, remains dependent upon future revi- of the Conservation Programme importance for birds (IBAs) is one of the essen- sions of the area inventories presented here. for Important Bird Areas (IBAs). tial elements in BirdLife International’s strategy In drawing up the criteria we have taken into for the conservation of avifauna, especially account the Red List of Andorran birds (Semene those species concentrated in fixed areas and To assure their adequate Guitart, present volume) and the results of this not dispersed over the greater part of the coun- Atlas. With respect to the latter, the unequal legal protection through interna- try (Heath & Evans 2000). The first inventory of depth of survey between some squares should tional, national or regional legis- IBAs for the European continent was published be noted and certain zones, therefore, reflect a lation. over ten years ago. It identified 2,444 areas in 32 lack of information (for example, the Madriu To guarantee that legislative countries (Grimmet & Jones 1989) and a revi- basin, an area difficult of access, was poorly means for their planning and sion of this pioneering work lists 3,619 areas in surveyed). The criteria are divided into ornitho- 45 countries, covering 7% of the surface of the logical criteria, used for the selection of areas, management are adequate for continent (Heath & Evans 2000). IBAs are natu- and delimiting criteria, allowing better defini- their protection. ral areas defined by quantitative and scientific tion of the limits of selected areas. A description To publicise the existence of criteria, in which a significant number of one or of these criteria follows. more bird species considered priorities by important bird Areas to promote BirdLife are regularly found, and where a con- their protection and avoid thre- Ornithological Criteria servation programme based on the objectives of ats. Chart 1 can be applied. Criterion A Species in Danger of Extinction To follow up species and In Andorra’s case there are various factors • Definition: Critical zones favourable for habitat priorities in important which extraordinarily complicate the applica- those bird species listed as being “in danger of Areas. tion of the international criteria of the IBAs extinction”. Programme (Heath & Evans 2000) in a very • Observations: Because of the relatively dis- To take firm action to protect small country: the absence of globally threate- persed distribution of some species listed “in against any present or future ned or endemic species (according to the list of danger of extinction”, especially raptors, this threat. BirdLife International 2000), the absence of sig- criterion gives preference to zones critical for To restore or improve, as nificant populations of species of conservation these species (raptor breeding areas, tetraonid appropriate, the ecological value interest in Europe (SPECs), the local rarity of “leks”, etc.), except where it is viable to protect species abundant in other countries, etc. Con- the whole distribution area. of IBAs. sider, for example, that in the European inven- • Procedure: The squares which have been tory of Heath & Evans (2000), M.J. Dubourg- selected can be considered as critical zones for Source Viada (1998). Savage identified only one IBA for Andorra species listed “in danger of extinction”. Of all 306 Criteris ornitològics per quadrícules de reproducció possible, o inte- grats només per una sola quadrícula. La Figura Criteri A: Espècies en perill d’extinció 10 mostra les quadrícules preseleccionades • Definició: L’àrea acull zones crítiques per a seguint aquest criteri. espècies d’ocells catalogades com “En perill d’extinció”. Criteri C: Diversitat • Comentaris: A causa de la distribució relati- • Definició: L’àrea destaca per ser una zona de vament dispersa d’algunes espècies cataloga- màxima diversitat ornítica. des com “En perill d’extinció”, especialment de • Comentaris: Aquest criteri permet preseleccio- rapinyaires, aquest criteri dóna preferència a les nar les zones que presenten una major riquesa zones crítiques per a aquestes espècies (zones específica absoluta. Les dades de base provenen de nidificació de rapinyaires, zones de cant de exclusivament dels resultats de l’Atles. tetraònids, etc.), excepte quan és viable protegir • Procediment: Els resultats de l’Atles dels ocells tota l’àrea de distribució. nidificants d’Andorra mostren que el nombre • Procediment: S’han seleccionat les quadrícu- màxim d’espècies nidificants presents en una les que es podien considerar com zones críti- sola quadrícula és de 43. Partint d’aquest resul- ques d’espècies catalogades com “En perill tat, s’han fet diverses proves de preselecció de d’extinció”. De totes les espècies incloses en quadrícules sobre la base de diferents quanti- aquesta categoria, només s’han utilitzat aque- tats d’espècies reproductores, i s’ha optat per lles amb presència regular al país i per a les preseleccionar totes les quadrícules en què quals la protecció de l’hàbitat és viable (Apèn- aquesta xifra és major o igual que 30; aquestes dix 1 p. 329), de manera que no s’han conside- quadrícules representen prop d’un 5% del total rat ni l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), que de quadrícules, una xifra arbitrària però que es nidifica en un hàbitat de protecció inviable considera adequada (Williams et al., 1996). La (nuclis urbans o àrees molt humanitzades), ni el Figura 11 presenta la preselecció efectuada colom roquer (Columba livia), en tractar-se segons el criteri de diversitat (quadrícules amb d’una espècie que no s’ha trobat nidificant en 30 o més espècies d’ocells nidificants). hàbitats naturals. Criteri D: Complementarietat Criteri B: Espècies de distribució concentrada • Definició: L’àrea actua com una zona comple- • Definició: L’àrea constitueix un nucli poblacio- mentària per a les àrees definides pel Criteri C. nal d’una espècie de distribució concentrada. • Comentaris: El concepte de complementarie- • Comentaris: Es considera una espècie de dis- tat actua conjuntament amb el de diversitat, al tribució concentrada aquella, la població nidifi- qual pretén completar afegint-hi aquells grups cant de la qual es reparteix en un màxim de tres d’espècies (normalment, associats a determi- nuclis diferents de com a molt 500 ha de super- nats hàbitats o estatges) que no han quedat fície (cinc quadrícules Atles) cada un, no con- representats en el Criteri C. L’objectiu és, doncs, nectats físicament entre ells (si bé hi pot haver identificar les àrees més representatives –i més un flux d’individus entre uns i altres). diverses– per als grups d’espècies no inclosos • Procediment: Si seguim la definició anterior, i sota el criteri de diversitat. sobre la base dels resultats de l’Atles, s’han iden- • Procediment: Per aplicar aquest concepte hem tificat 11 espècies de distribució concentrada partit dels resultats del Criteri C, que mostren (Apèndix 2 p. 329). La totalitat de la seva àrea de que les àrees de màxima diversitat absoluta se distribució s’ha seleccionat com a àrea im- situen per sota dels 1.600 m d’altitud, en els portant, excepte aquells nuclis formats només estatges montà i mediterrani, i que, en conjunt, cobreixen espècies de zones baixes i relativa- ment abundants al país.