ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU. Les altres llengües neollatines, excepte el sard, van decantar-se molt aviat per les formes derivades d’ILLU, tot i que en alguns parlars occitans i sud-italians encara hi romanien mostres de l’altre article fins fa poc més d’un segle.1 El català medieval també va prioritzar les formes derivades del primer demostratiu (lo, la; modernament el, la), que van imposar-se molt aviat als textos, fins al punt que els articles formats a partir d’IPSU (so, sa; més endavant es, sa) van desaparèixer pràcticament de la llengua escrita a partir del s. XIII.2 Aquest fet, però, no va significar que s’abandonessin en la llengua parlada, ja que durant el mateix segle van ser trasplantats pels repobladors catalans a les Illes Balears, on s’han mantingut ben vius fins avui com a formes habituals de l’article.3 Tot i així, la presència dels derivats d’IPSU a l’àrea constitutiva del català ha anat minvant progressivament des de llavors perquè el rebuig de la llengua formal a usar-los va ocasionar que fossin considerats rústecs o vulgars. Com a conseqüència, a l’espai continental del català4 avui només es conserven, amb una vitalitat molt desigual però generalment baixa, 1 Concretament, a l’occità de Bearn i Niça, així com als parlars italians dels Abruzzi i la Basilicata, i dels extrems nord i sud de Sicília. També n’hi ha mostres en castellà antic i l’antic dàlmata de Ragusa. 2 Per a més informació sobre la història d’aquests articles en català, vegeu Moran (2007) i Rabella (2009) 3 Això demostraria que l’article salat era molt més emprat en l’àrea oriental del Principat, d’on procedien la majoria dels colons catalans que s’assentaren a les Balears. En canvi, no va arrelar entre els repobladors del País Valencià, que provenien sobretot de la Catalunya occidental. A banda de la llengua escrita, cal recordar que els articles literaris també s’empren en el català insular davant de mots que designen entitats úniques o magnificients i diverses expressions (vegeu Veny 1983, 85). 4 Exceptuant el parlar valencià de Tàrbena. L’ús de l’article salat en aquesta localitat és un llegat dels mallorquins que repoblaren la comarca de la Marina després de l’expulsió dels moriscos. Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12 2806 ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA a una franja discontínua de la costa de llevant catalana (més coneguda actualment per Costa Brava), on han esdevingut el principal tret distintiu del parlar tradicional d’aquesta zona: el salat.5 La baixa consideració social d’aquestes formes, doncs, ha marcat la història dels resultats d’IPSU en català i és el fet que explica la poca presència dels articles salats en els textos catalans i la seva progressiva decadència al Principat. El caràcter especial dels noms propis, però, ha fet que s’hi hagin conservat millor i que no hi hagi hagut tantes prevencions a l’hora d’usar-los-hi. Per aquesta raó, la toponímia (i, en menor grau, també l’antroponímia) ha esdevingut una de les fonts principals per reconstruir la història dels derivats d’IPSU a la nostra llengua. En els darrers anys, les connotacions negatives a què s’havia associat tradicionalment l’ús d’aquests determinants han disminuït molt a les localitats catalanes de l’àrea del salat, on s’ha començat a valorar-los com un dels trets de la identitat local. En alguns casos, fins i tot, aquest canvi de postura ha anat acompanyat de propostes per tal de recuperar-ne l’ús o la presència pública. La toponímia local, precisament, és un dels (pocs) camps on s’ha materialitzat aquesta revalorització del patrimoni lingüístic local. Atès que, llevat de Cadaqués, ja és pràcticament inviable la recuperació social de l’ús dels articles derivats d’IPSU, els ajuntaments de les localitats de l’àrea esmentada, empesos sovint per diverses entitats socials, han decidit que una manera senzilla de recuperar el salat era mantenir-lo en la toponímia oficial de la zona. També s’ha donat el cas que en algunes poblacions ha calgut fixar la forma de l’article, perquè la baixa vitalitat del salat ocasionava que els parlants alternessin els dos articles davant del mateix topònim.6 Els resultats, però, no s’han plasmat de la mateixa manera a les diferents localitats afectades, perquè hi ha pesat tant la vitalitat local del salat com la voluntat de reivindicar la vida tradicional marinera de la zona, l’àmbit on millor es mantenia aquest article. Per altra banda, la revalorització dels articles es i sa també s’ha manifestat fora de les institucions públiques a través de l’ús d’aquests determinants en noms d’associacions, establiments d’hostaleria, cartells turístics, etc. Tanmateix, els objectius finals d’aquestes darreres iniciatives no solen ser coincidents, ja que hi podem trobar des d’una voluntat sincera de recuperació del salat, més o menys nostàlgica, fins actituds interessades de reclam turístic, per la qual cosa no en parlarem. És clar, doncs, que tot investigador que vulgui aproximar-se a la casuística dels articles derivats d’IPSU en català no pot deixar de banda la toponímia, ja que és un dels camps on millor s’han mantingut i manifestat. Amb tot, en els noms de lloc de la Costa Brava hi veiem un factor nou que no s’ha estudiat prou: l’ús de topònims amb article salat com a reflex d’una decisió política o social, més enllà del fet que coincideixin o no amb la denominació habitual de la zona. En aquest sentit, creiem que l’estudi dels topònims de la zona esmentada no pot fer-se només des del punt de vista tradicional sinó que també cal entendre’ls com el resultat de decisions humanes conscients. Per aquesta raó, la nostra intenció és fer una anàlisi de quins són els articles que s’han plasmat a la toponímia oficial dels municipis de la l’àrea del salat per tal d’intentar esbrinar les raons de tipus històric, social o ideològic que han pogut influir en la tria del determinant. A fi d’aproximar-nos-hi, ens basarem en els topònims més importants que apareixen en els mapes publicats al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (2009, 2a edició) a escala 1:50.000, ja que es tracta d’un document aprovat i supervisat per l’administració catalana i cada un dels ajuntaments de la zona que permet una ràpida visió de conjunt de com s’ha materialitzat la presència de l’article salat en els noms de lloc més importants de la Costa Brava. Abans, però, tindrem en compte els estudis d’Alcover 5 Tot i que al principi va ser considerat com un subdialecte del català central, Veny (1983) ha dit que el salat és més aviat una àrea definida per una sola isoglossa. El nom d’aquest parlar prové del verb salar, que és tal com s’ha anomenat tradicionalment en aquesta zona l’ús dels determinants es i sa. Aquesta és la raó per la qual també se’ls anomena articles salats. 6 A Blanes, per exemple, podem sentir tant sa Palomera com la Palomera. Busquet (2010, 92) també certifica que aquesta vacil·lació és habitual a les poblacions amb una vitalitat baixa o residual del salat. Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12 2807 ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA del 1902 i 1918 (apud Perea 2005) i Busquet (2010) per tal de delimitar i caracteritzar l’àrea del salat, tant la que existia a principis del segle XX com l’actual, a fi de poder comparar els resultats de la nostra recerca toponomàstica amb el grau de vitalitat de l’article a les diverses poblacions de la zona que estudiarem.