DOSSIER Arenys de Mar: la coneixenga amb Espriu JOSEP MONTMANY i VIDAL -,;^--"- -•'T. g inqüestionable que el món entranyable i fanlasiós de Joaquim Ruyra, neix i creix a Girona. i aconse- gueix el zenit de la plenitud i de la ins­ pirado a la '(Blanes amada...». Ara, pero, en ocasió del cinquanté aniversari de la mort de ['insigne escriplor, tn'abelleix de fer-h¡ un afe- giíó que mai no ha quedat prou men- cionat. Mestre Ruyra, encara que en grau menor, esligué vinculal a la vila d'Arenys de Mar. La seva esposa, Teresa Llinás de Arnán, germana del baró de Llinás, pertanyent a la petita noblesa catalana, posseía la casa del rialdesaClavella, número 71. Normal- ment passava a Arenys bona part de les primaveres i les lardors. A Blanes, hi anava els estius. Aixó sobreíot a mit- jan deis anys vint fins a la Guerra Civil, Un grup privilegiat d'arenyencs gaudiren de la seva exquisida amistat i s'admiraren de l'encís d'aquell vellet de figura singular d'innata bonhomia, humil i recte, senziíl fins a la ingenui- tat, cristiá no vergonyant. Puc esmen­ tar, entre d'allres, el gironí mossén Salvador Riera i Pau —per a nosalíres, els nois de la FJC, el Dr. Riera—, que, encara que d'edat distant, es retroba­ ren a Arenys després d'haver-se cone- gut i intimat a Blanes, durant el temps que mossén Salvador en fou vicari. També mossén Josep Palomer i Alsina. arenyenc rellevant i d'ámplia biografía, que semblantment s'havien Piafó cerámic installai a la casa del número 7/ del nal de sa Clavella. d'Arenys tracíaí a Blanes per la mateixa cir- de Mar. 508 I ^ A.7^^ 5> cumstáncia de ser-ne vicari. Haig de tar que Ruyra fou un deis escriptors mencionar els joves escriplors que mes influí en la seva producció en arenyencs. Josep M. Miquel i Vergés prosa, 1 és el mateix Espriu que en fa I Lluis Ferran de Pol, l'historiador una descripció magníficament perfi­ Josep M. Pons i Gurí, el papiróleg Dr. lada de la persona de Ruyra en el Ramón Roca-Puig, el pintor Pere fragment de l'article necrológic que va Nogueras... També conegué i estima escriure a Vida Parroquia! d'Arenys els caputxins d'Arenys, en singular (juliol-agost de 1961), en ocasió de la veíllada literário-musical organitzada manera el R Fredenc de Barga. En mort de mossén Palomer. que tol en homenatge al Mestre, i celebrada aquesl punt cree oporlú de copiar seguit transcric; <<Encara sentó parlar el 1935, un diumenge al captard, a d'un escrit de fra Valenti Serra de mossén Josep després de la nostra l'eixida del Casal Parroquial, del car- Manresa, el següent parágraf: ^-Els missa deis diumenges i de les diados, rer de l'Església, avui Tactual de la rec­ caputxins d'Arenys guardem, amb i a alguna de les tertulies deis vespres, toría. La presidí Ruyra, El cálid molt de zei, un bonic testimoni del pas a casa, i al seu despatx, on vaig ambient festiu traspuava senzillesa i de Joaquim Ruyra per la nostra vila: conéixer i tractar Joaquim Ruyra, pot- intimiíat, Ivlestre Ruyra agraíl'acte i hi es tracta del banc que, per a l'esglé- ser el mes gran escriptor que de qual- llegi, content i complagut, unes pagi­ sia conventual, ell va regalar molt poc sevol llengua fins avui he conegut. En nes de la seva inédita obra teatral En abans de la seva mort, L'esmentat Ruyra era vell i descuradíssim, ama­ Garet a ¡'enramada. banc porta gravat en el respatlier el ble, bondadós, molt senyor i tan saví, Tornant al principi, em piau sub- nom del donant: Joaquim Ruyra i que mai deis mais vaig collír de la seva ratllar que a la fagana de lesmentada Oms, i al bell mig hi hia, pintat osten- boca res que no valgués la pena de casa del rial de sa Clavella, hi ha ins- tosament. el seu escut heráidic amb ser recordaf. Mossén Josep me'l mos- taHades unes boniques rajóles cerá- la llegenda: «Fortiiudine Vincit», Irava —aquesta és la paraula— amb miques amb la següent inscripció; molta tendresa i tal vegada amb una Joaquim Ruyra coHaborá en la «Gasa arenyenca de Joaquim Ruyra punta de capellanesca ironía, com si revista local Arenys i sa comarca. I i Oms, 1858-1939, —Mestre insigne de es tracíés —i així és exactament com l'any 1934, presidí el jurat qualificador les lletres catalanes—, «Potser el mes es manifestava— de l'aparició d'un deis X Jocs Floráis de l'Ateneu gran escriptor que de qualsevol llen­ monstre sagrat, descendit, per una Arenyenc, celebrats per commemorar gua fins avui he conegut, Salvador pura xamba del seu franciscanisme, el cinquantenan de la seva fundació. EspriU". a un esbarjo coHoquial d'estar per La íesta tingué lioc a l'envelal el cap- casa. L'incomparable prosista fumava És evident, dones, com he expli- vespre del 9 de juliol de 1934. Ruyra sense parar la caliquenya, t'escoltava cat, que Arenys de Mar ocupa un lloc hj pronuncia un magistral discurs. amb només un bri d'atenció sorne- en l'itinerari ruyriá, aixó sí, en un pía Com a nota histórica em complau guera, amenagavadescarxar-te amb molt mes discret. desmentar que els aitres mantenidors un immens estuforn {que feía per for­ foren; Caries Riba, Lluis Bertrán i tuna figa), amollava de tard en tard Pijoan. Mn. Josep Palomer i Josep M. alguna vacui'tat que magafava sem- Miquel i Vergés. El premiextraordinari pre de sorpresa, i se n'anava aviat a de la Generalitat de Catalunya va ser sopar, i bona nit i bona hora, com en atorgat al conté Els avets. del fill adop- algún mdret va escriure ell mateix». La tiu d'Arenys, l'eximi Salvador Espriu. citació és llarga, pero s'ho val, Salvador Espriu conegué perso- nalment Joaquim Ruyra a Arenys de D'abans de la Guerra Civil —\o Mar, per mitjá de mossen Josep Palo- encara era un noi—, puc rememorar rner. Espriu no deixá mai de manifes­ diverses efemérides. Per exemple, la Josep Montmany és escriptor. iuiM RUYRA,:.,Oi^. El nom de Ruyra en el respatlier del banc de l'església conventual deis caputKÍns d'Arenys. 509 Revista de Girona I .