Llorenç Villalonga i la novel·la antiutòpica Estudi d’Andrea Víctrix Sílvia Ventayol Bosch TESI DOCTORAL UPF / 2013 DIRECTOR DE LA TESI: Dr. José María Micó DEPARTAMENT D’HUMANITATS II A la meva gens III IV Agraïments Vull manifestar el meu agraïment a tots els que han fet possible aquest treball: la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, Barcelona), la Biblioteca de Catalunya, la Universitat de les Illes Balears, la Università per Stranieri de Siena, la Biblioteca Pública de Mallorca, la Biblioteca Bartomeu March, la Casa Museu Llorenç Villalonga, la Institució de les Lletres Catalanes, Miquel Pons i Bonet, Robert Fernández García, Sebastià Moranta Mas, els meus pares i Benjie Alabau Gabbitas. V VI RESUM Aquest treball té per objecte l’anàlisi i estudi pregon de la novel·la Andrea Víctrix (1974) de Llorenç Villalonga, una obra darrerenca de l’autor, fins ara poc estudiada i representativa del gènere antiutòpic dins la literatura catalana. L’emmarca una introducció general que resumeix els orígens, la raó de ser i la tradició literària dels relats utòpics i antiutòpics. Els capítols següents descriuen la gènesi, tècnica i el mode emprats a la novel·la, les influències literàries existents i l’anàlisi de la positura criticosatírica del novel·lista vers el món del progrés i tot el que s’inclou en ell. ABSTRACT This work aims to analyse and to study in depth the novel Andrea Víctrix (1974) of Llorenç Villalonga, one of the author’s last works, so far little studied and representative of the dystopian genre in Catalan literature. It is framed by a general introduction which outlines the origins, purpose and the literary tradition of utopian and dystopian fiction. Subsequent chapters describe the origins, techniques and mode used in the novel, as well as its literary influences and analysis of the critical and satirical approach of the novelist towards the world of progress and all that it includes. VII VIII PREFACI El present treball d’investigació té per objecte l’estudi sistemàtic de la novel·la Andrea Víctrix, 1 penúltima de la producció de Llorenç Villalonga, guanyadora del premi «Josep Pla» de 1973, publicada l’any següent a Barcelona i alhora a les pàgines del diari mallorquí Baleares, en seixanta-set entregues des de l’1 d’octubre al 21 de desembre de 1974. La raó per la qual ens vàrem plantejar l’estudi d’aquesta novel·la fou perquè és una de les poques obres de gènere antiutòpic dins la literatura catalana, i fins ara només ha estat estudiada parcialment.2 Ens sorprengué que un autor d’una obra considerable, conegut principalment per dues peces cabdals com Mort de Dama o Bearn, traductor de Il Gattopardo de G. T. di Lampedusa, etc. s’hagués atrevit a escriure quelcom situat als antípodes del que generalment oferia. En principi, no la vàrem considerar una de les seves millors obres evidentment, però sí representativa d’una època, els anys 60, i posseïdora d’un alt contingut ideològic que semblava compendiar tot el pensament villalonguià a la tercera i darrerenca etapa de la seva producció literària. La varietat temàtica mostrada encaixava de ple dins els nostres estudis d’Humanitats. A partir d’aquí, el repte consistí a analitzar minuciosament l’obra encara que sense afany exhaustiu, donada la seva complexitat. Hem considerat indispensable referir-nos, a manera d’introducció –«La tradició del futur»–, a les línies definitòries d’un gènere, el de la utopia, als seus orígens i desenvolupament, fins a l’apogeu del mateix en el segle XX, quan es comença a anomenar «ciència-ficció». 1 En endavant AV, excepte en les cites textuals de l’autor i dels crítics. Així mateix, a causa del reiterat nombre de vegades que està citada, prescindirem d’assenyalar l’any de l’edició emprada: 1974. 2 Vicent Simbor es refereix mestrívolament a ella en algunes ocasions, així dins «Llorenç Villalonga: novel·la psicològica/novel·la d’idees» (1995); «La utopia segons Llorenç Villalonga» (1998); «Llorenç Villalonga i la literatura del jo» (1999); Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999), etc. Hi ha, a més, alguns articles que anotam a la bibliografia específica 15.3 sobre el novel·lista. IX El treball consta d’onze capítols atenent a la gènesi i desenvolupament del text, a la tècnica emprada per l’autor, als personatges que conformen la novel·la, a les fonts literàries i lingüístiques manejades, a la ideologia de Villalonga pel que fa a la política, la societat, la indústria i l’agricultura, la ciència experimental, la filosofia, la religió i la teologia, l’urbanisme i l’arquitectura, el món clàssic i bíblic i la seva idea de progrés. Hem aportat un apèndix subdividit en articles, contes i relats i quatre fragments inèdits villalonguians, relacionats amb la temàtica de la novel·la. Una bibliografia general i una específica que comprèn les obres majors i menors de l’autor, a més dels estudis sobre el novel·lista, completen el nostre treball. El gran nombre de personatges citats a l’obra han fet així mateix necessària la confecció de dos índexs. Per una banda, es tracta d’un índex alfabètic total; per l’altra, d’un índex classificat, a manera d’un petit diccionari clarificador, on davant dues o més professions o activitats d’un personatge només hem posat una entrada, generalment la més coneguda o la més important. Amb tot aquest material, així disposat, creiem poder donar una nova imatge d’aquest novel·lista, que tot sovint només se l’encasella dins del món de Mort de Dama i de Bearn, com ja hem dit abans, i demostrarem que ell sabia conrear gèneres inusitats i que estava al corrent de tots els moviments i pensaments en voga. Farem veure l’enorme influència de la tradició literària occidental en Villalonga, no tan sols d’obres de la literatura francesa, com s’acostuma a dir i que també és el cas, sinó especialment les de la literatura anglesa. Tendrem en compte la seva ideologia, nodrida de nombroses lectures i reflectida en els articles publicats a la premsa diària, que formaven una X mena de vasos comunicants amb la novel·la on en ocasions els inseria literalment o resumida. Assenyalarem com juga amb el temps, de manera que allò antic es remunta a la seva vivència primera, és a dir, d’abans de 1965, quan rondava els setanta anys i que, amb el malabarisme d’un despertar de la congelació, ens porta a un futur, l’any 2050, que reflecteix, de fet, les experiències dels anys seixanta. El seu esperit curiós, àvid de tota casta de cultura, humanista en suma –ell, com el mestre Ortega, abomina l’especialització– l’indueix al coneixement i a la reflexió, i d’aquesta surt la profecia. En efecte, tot el que comenta i exposa és una predicció superada en molts d’aspectes avui, el 2013. Afortunadament el final preconitzat com a única sortida del caos, l’explosió nuclear, no ha tengut lloc i esperem que en aquest aspecte falli el vaticini. Per últim, a més d’arreplegar, incloure i tractar altres textos de Villalonga de caire futurista, també tendrem molt en compte tota la seva correspondència fins ara publicada, un element valuosíssim per la contextualització del text i per esbrinar el que realment pensava aquest home polièdric i aquest novel·lista profeta. XI XII SUMARI Pàg. RESUM VII PREFACI IX INTRODUCCIÓ. LA TRADICIÓ DEL FUTUR 1 1 HISTÒRIA D’UNA CREACIÓ 1.1 Quan va ser escrita Andrea Víctrix? 27 1.2 Esquema d’Andrea Víctrix 27 1.3 Gènesi i desenvolupament de l’obra 29 1.4 Publicació 34 2 LA TÈCNICA 2.1 Novel·la psicològica, de tesi, d’idees? 39 2.2 De com es basteix la narració 42 2.3 Modes d’expressió. La primera persona i el diàleg 47 2.4 La sàtira 49 3 El NARRADOR I ELS PERSONATGES 3.1 El Narrador 55 3.1.2 El Narrador i Andrea 59 3.1.3 El narrador dins la novel·lística de Villalonga 61 3.2 Etopeia dels personatges femenins de Villalonga 65 3.2.1 Andrea 66 3.2.2 Andrea androgin/a 68 3.2.3 Ecos d’autòmat i d’androide 73 3.2.4 Andrea, redemptor/a 77 3.2.5 Lola 79 3.3 Els doctors 80 3.4 Altres personatges 82 3.5 La societat turclubina 84 XIII 4 LES PRINCIPALS INFLUÈNCIES LITERÀRIES 4.1 Brave New World 89 4.1.1 Ecos huxleians a Andrea Víctrix 92 4.2 Nineteen Eighty-Four 94 4.2.1 Ecos orwellians a Andrea Víctrix 97 4.3 L’obra pròpia villalonguiana 100 4.4 Citacions d’altres obres 103 5 LA LLENGUA DEL FUTUR 5.1 Breu història de la ficció lingüística 107 5.2 Quatre fonts versemblants del llenguatge 109 villalonguià 5.2.1 París al segle XX de Jules Verne (1863) 110 5.2.2 Un món feliç d’Aldous Huxley (1932) 114 5.2.3 Mil nou-cents vuitanta-quatre de George Orwell 115 (1948) 5.2.4 Fahrenheit 451 de Ray Bradbury (1953) 116 5.2.5 Paral·lelismes dins les fonts 116 5.2.6 Assimilacions i adaptacions villalonguianes 117 6 L’ERA DESHUMANITZADA 121 6.1 Crítica dels totalitarismes 122 6.2 La societat de producció i consum 124 6.3 Indústria i agricultura 128 6.4 El turisme babèlic 131 6.5 Altres denúncies 134 7. LA CIÈNCIA EXPERIMENTAL 137 7.1 La Física i la Química 139 7.2 La Medicina 144 7.2.1 La Psiquiatria 145 7.2.2 El soma villalonguià 148 7.2.3 La nutrició 151 7.2.4 El control de natalitat 152 XIV 8 LA FILOSOFIA.