EL 9 NOU de Pere Quart Divendres, 21 dejunyde 19% 2 1 L'any 19Z5 Joan Oliver va co- en aquest poblé. La seva relació es de Taradell, va coneixer I'es- mençar a estiuejar a Taradell. De amb el poblé i la comarca era la criptor sabadellenc quan encara fet, estiuejava al veli estil, o sigui d'un vei més i sempre deia que era molt jove i ara imparteix clas­ durant mesos, i per aixô acostu- s'hi trobava bé. L'autor d'aquest ses a I'institut Pau Vila de Saba- mava a passar gairebé mig any article, Antoni Pladevall i Arumi, dell. Pere Quart i Taradell Antoni Pladevall i Arumi i és cert que mai no nes d'unes Menuíries presumptament pogué sostreure's del corrosives que encara romanen inédites. tot a aquell escepti- La casa, un edifici alt i estret format per cisme arnarg que una pianta baixa. dos pisos i unes golfes, solia dissimular sota s'enravena amunt en un punt cèntric del una ironia lacérant o poblé, al número 23 del carrer de Sant unaS sornegueria xopa de tendresa molt Sebastià. a tocar gairebé de la plaça de personals, també ho és que, almenys les Eres. Eli i la seva familia ocupaven durant una bona década, troba un placid només el primer pis d'aquesta ca.sa. d'u­ revers biografie en la pau estiuenca de na senzillesa molt austera, val a dir, però Taradell. I que hi fou. fins i tot, feliç. Si amb una galeria pentagonal, estesa de poc O molt, costa de dir. En qualsevol cap a cap de fagana i penjant prou cas. Pere Quart distragué els estius de damunt del carrer, que li concedeix una 1975 a 1985 al nostre poblé, i tant fets certa grada arquitectónica. Un conjunt com paraules avalen de sobres que s'hi estètic, al capdavall, que connecta har- sentí còmode i estimât. En efecte, si moniosament amb aquell ideal tan pere- Taradell no li hagués plagut prou, hau- quartià de viure no pas en l'abundància ria pogut perfectament baratar la nostra ni tampoc en la pobresa, eixarreidores vila per alguna altra de la rodaba pre- de l'esperit totes dues coses, sino amb el montse-nyenca. No ho féu pas. Ende- decòrum minim que exigeix una més, en una entrevista concedida l'agost existèneia humanament digna. La casa, de 1979 a la seva revista locai Mont- dones, sintetitza d'alguna manera el seu rodoiì eli mateix explica: “Taradell va credo particular: cal posseir les coses ser per a mi una elecció fortuita. N'estic que son menester, inexcusables des d'un ben content. Aquí vaig escriure gairebé punt de vista material, però també algún totalment el meu llibre Quatre mil mots. benifet extra per a l'alegria de l'esperit. Aquí he fet bones amistats.” Poc com- En morir eli, la familia s'hi instal la plimentós de mena com era, sembla evi­ encara un pareli o tres d'anys més. dent que Taradell li proporciona el Es el menjadoret d'aquest pis on Pere temps lent i l'ociositat necessària per al Quart ens havia rebut alguna tarda d'a­ repós, l'escriptura i l'amistat. gost. Erem uns quants amies que, d'engà Entre els amies, en féu molts de silen­ de 1978. havíem perdut la vergonya i ciosos. Els taradellencs havíem après a ensenyàvem les quimeres de la joventut esperar-lo al comengament de cada a les pagines dì Home Zero. Llavors estiu. i uns quants fins i tot havíem jugat érem feligment ingénus, i pujàvem con­ a veure qui el de.striava primer en algu­ tents i tremolosos Pescala amb alguns na banda del poblé, segurs que tarda exemplars de la revista sota el brag per­ enllà sortia a passejar amb la seva dona qué hi llegís versos nostres i ens donés i la Camusa, la gossa petita i fidel con­ -ei!, si pogués ser- la seva opinio oracu­ vertida gairebé en un apèndix més del lar. Es impossible retreure aquí tota l'e- poeta mercès a una cadeneta ridicula. I moció dels qui se'n somiaven cadells anava com anava. Uns any s guanyàvem literaris. El cor ens anava de pressa nosaltres, contemplant de Iluny coin tra- mentre escoltàvem la gravetat sentencio­ vessava la plaça de les Eres o s'esme- sa de la seva saviesa mordaç. Habitual- nussava carrer de la vila avail, i uns ment ponderava contra la me.squinesa de abres ell, sorprenent-nos a la impensada recital de diversos poemes seus a carree és el més important del país, després del certs intel lectuals i politicastres del amb la seva alta figura de tombant de Nuria Candela, que compta amb l'a- de Barcelona. Si només una dotzena de moment, arengava la filípica més irada patriarcal per qualsevol cantonada del companyament musical de Josep M. les nostres comarques haguessin créât i contra els poetes aduladors del poder i poblé. Era la mateixa grandària que Pladevall. Corol lari de la seva doble mantinguessin un focus, un fogar de contra el crétinisme general. Ens havia eclipsava mitja paret del bar Can Tuneu vessant de poeta i dramaturg, tots dos cultura cem el vo.stre, Catalunya podria repassât Poix i Riba, Espriu i Marti i quan, els capaltards de sol esbiaixat, actes esdevingueren el reconeixement crcure en la seva redempció.” (EL 9 Poi, i teoritzat, fins al repapieig vibrant solia asseure's darrere d'una de les tau­ més alt dels taradellencs envers la seva NOU. 18-8-1981). Es tracta d'una profe­ d'una senilitat lùcida, que la gran sort de les de la seva terrassa. figura i la seva obra. En la vida cultural cía política molt generosa envers la nos­ la poesia havia estât sempre la seva Pere Quart, però, tingué amies diguem- posterior de Taradell, es pot dir que una tra comarcalitat, però formulada, sem­ pobresa, la seva nul litat material. ne sorollosos. Entre els primers cal manifestació tan cálida com aquesta no bla, a partir del coneixement directe de En l'escaienga del desè aniversari de la comptar-hi decididament Josep Auto- s'ha tornat a repetir. Eli mateix deciará, l'emergent activitat cultural i social de seva mort, des de Taradell recordem nell. periodista amb qui entaulà de emocionat, al final de la segona jornada: Vie i comarca a la fi del franquisme i, l'hoste d'excepeiô que tinguérem en seguida una familiaritat de mena “Després d'aquest recital, impúdicament sobretot, durant la immediata transició aquest ciutadà irrepetible i irrellevant. I domèstica, i Joan Reig, batlle de Tara­ reconec que ara em sembla que sí que política. Vie, on no dubtava a situar “la des del .seu nacionalisme incorruptible i dell durant els dos primers mandats sóc un poeta. Amb la sessió de teatre Ilibreria més bonica dels Països Cata­ la seva radical humanitat no podem démocraties i promotor principal, com d'ahir i l'acte d'aquest vespre, la nieva lans”, i Roda de Ter, on l'esperava el estar d'imaginar-nos quanta de teina se esquela al politic il lustrât que era, d'un estada d'aquest estiu a Taradell acaba seu gran amie i coMega de mester poè- li hauria girat - “les paraules son les éxitos homenatge popular a Pere Quart d'una manera meravellosa. inoblidable.” tic Miquel Marti i Poi, foren segurament armes dels poetes", deia ell mateix- si l'estiu de 1981. Aquest homenatge tin­ (EL 9 NOU, 28 d'agost de 1981 ). els destins preferits de les seves incur­ hagués viscut les circumstàncies adver­ gué lloc els dies 25 i 26 d'agost al cor Les seves estades a Taradell intensifi­ sions estiuenques des de la talaia de ses al nostre país que s'han escaigut mateix de la festa major -i consistí d'u­ caren altrament la seva relació amb la Taradell. durant aquests deu anys de covardia na banda en la representació. a carree comarca d'Osona, el pes cultural de la No podem dissociar el poeta de la casa manifesta davant les ofenses dels uns i del Crup Escénic Local, d'EI papá de qual admira sempre com a modélic. Jus­ on va passar els estius i va escriure els la mandra dels altres. Romeo i Julieta, una pega teatral de tament dies abans de l'homenatge popu­ seus ùltims papers, és a dir. l'esmentat 1934 que Pere Quart veié escenificada lar havia aventurât: “Fa temps que die i Quatre im'l mots (1977). Poesia empíri­ *Escriptor i professor per primera vegada, i de l'altra en un repeteixo que el grup cultural d'Osona ca ( 1981 ) i encara qui sap quantes pagi­.