DE PEDRO MARTÍNEZ A SABADELL: L'EMIGRACIÓ UNA REALITAT NO EXCLUSIVAMENT ECONÒMICA. 1920-1975 Tesi Doctoral presentada per ANGELINA PUIG i VALLS Dirigida per JOSEP FONTANA i LÀZARO UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Setembre 1990 Edició a càrrec de: Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica – Universitat Autònoma de Barcelona (CEFID-UAB), 2017. Nota d’aclariment: tot i que, en la preparació d’aquesta versió digital, s’ha respectat al màxim el format original de la tesi, s’ha optat per incrementar-hi els interlineats per facilitar-ne la lectura. Això té com a conseqüència que la paginació no coincideixi amb la de la versió en paper dipositada a la UAB. ISBN: 978-84-697-2331-9 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada De Creative Commons Aquesta obra es pot descarregar d’aquí: https://ddd.uab.cat/record/174485 ÍNDEX NOVA INTRODUCCIÓ 12 INTRODUCCIÓ 18 1. Metodologia 20 1.1 Estructura 33 1.2 Aportacions de les fonts orals 50 Notes 54 CAPÍTOL 1 MEMÒRIA DEL QUOTIDIÀ: POBRESA I TREBALL. Pedro Martínez (Granada), principis de segle-1931. 58 1. INICI 60 1.1 Pedro Martínez 64 1.2 Situació econòmica i social del camp andalús de principi de segle 67 1.2.1 Cereals i bestiar 68 1.2.2 L’espart 70 1.3 Estructura econòmica i social de Pedro Martínez 71 1.4 La imatge dels rics 75 2. CONDICIONS I FORMES DE VIDA 78 2.1 Relacions de reproducció i els habitatges 79 2.2 L’escolaritat de nenes i nens 82 2.3 Festes i diversions 86 2.4 El festeig 88 2.5 Els sobrenoms 88 Notes 91 CAPÍTOL 2 MEMÒRIA POLÍTICA. PEDRO MARTÍNEZ 1931-1936 97 1. DE L'ABRIL DE 1931 AL NOVEMBRE DE 1933 99 2. DEL NOVEMBRE DE 1933 AL JULIOL DE 1936 106 Notes 126 CAPÍTOL 3 MEMÒRIA DE LA GUERRA (1936-1939). 132 1. LES ELECCIONS DEL FEBRER DE 1936 134 1.1 El sentit simbòlic del fet religiós 135 2. CAUSES DE LA GUERRA CIVIL 136 3. L'ALÇAMENT MILITAR DEL 18 DE JULIOL 140 3.1 L’assalt a la caserna de la Guàrdia civil 142 3.2 Defensa de Guadix i Pedro Martínez 145 4. LES MORTS DELS PRIMERS MOMENTS 146 5. ELS HOMES DE PEDRO MARTÍNEZ AL FRONT 147 6. LA VIDA A LA RERAGUARDA. PARTITS I SINDICATS 150 6.1 Origen i formació de la col·lectivitat 152 6.2 L’estructura socioeconòmica de Pedro Martínez. Repartiment de terra o col·lectivitat? 154 7. MEMÒRIA I AVALUACIÓ DE LES EXPERIÈNCIES REVOLUCIONÀRIES 156 7.1 Funcionament i fisonomia del col·lectiu de Pedro Martínez 157 8. LA VIDA A LA RERAGUARDA. PARTITS I SINDICATS 172 8.1 Les dones i la política a Pedro Martínez 182 9. EPÍLEG 195 Notes 199 CAPÍTOL 4 MEMÒRIA DE RECLUSIÓ 1939-1950 (presons, camps de concentració, batallons de càstig i servei militar...). 212 1. FINAL DE LA GUERRA CIVIL. LA REPRESSIÓ FRANQUISTA 214 2. DONES DE PEDRO MARTINEZ A LES PRESONS FRANQUISTES. UNA PENA RESERVADA A LES DONES 215 3. HOMES DE PEDRO MARTÍNEZ A CAMPS DE CONCENTRACIÓ I BATALLONS DE CÀSTIG 236 3.1 Resultat de la violència 246 4. CAUSES DE L'EMIGRACIÓ DELS ANYS CINQUANTA. UNA PRIMERA REFLEXIÓ 248 Notes 251 CAPÍTOL 5 MEMÒRIA DELS ANYS DE LA FAM 1939-1950. 255 1. HISTÒRIA VIVA: LES FONTS ORALS 257 2. EL RETORN DELS PROPIETARIS 258 2.1 Fam i repressió 258 2.2 Qui forma la població activa o el treball de les dones 265 2.3 Sobremortalitat, desnutrició i malalties 273 2.4 Escassetat però sense fam 278 2.5 Una sortida per viure: l’estraperlo 281 3. EL RETORN A PEDRO MARTÍNEZ 287 3.1 L’Antonia: de la presó (1943) 288 3.2 En Manolo: del servei militar (1943). La vida d’un pastor 291 3.3 En Sebastián: del servei militar (1944). La vida d’un segador i un muler 297 3.4 En Joaquín: del batalló de càstig (1945) 302 4. ELS SOUS A PEDRO MARTÍNEZ 304 5. CAUSES DE L'EMIGRACIÓ DELS ANYS CINQUANTA UNA SEGONA REFLEXIÓ 305 Notes 309 CAPÍTOL 6 ELS ANYS 50' A PEDRO MARTÍNEZ 314 1. ELS ANYS 50 A PEDRO MARTÍNEZ 315 1.1 La família, l’única assistència possible: el cas de la sanitat 318 2. TRENCAMENT I CONTINUITAT CULTURAL 322 2.1 Matrimonis legals 324 2.2 La cultura andalusa, una cultura popular: romanços i cançons 330 2.3 La religió i l’anticlericalisme 334 3. LA PARCEL.LACIÓ DE LA FINCA DE LA CALDERA. 1950 340 4. LA CASA I EL CARRER. ESPAI PRIVAT / ESPAI PÚBLIC? 344 Notes 356 CAPÍTOL 7 MEMÒRIA D'IMMIGRACIÓ. A partir de 1950. 367 1. CONTEX TEÒRIC DE LES MIGRACIONS 369 2. LES MIGRACIONS INTERIORS A ESPANYA 372 3. QUANTIFICACIÓ, DIRECCIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LES MIGRACIONS 376 4. L'EMIGRACIÓ DELS MONTES DE GRANADA 381 4.1 Tipus demogràfics 381 4.2 Cronologia migratòria dels testimonis de Pedro Martínez 384 5. CAUSES DE L'EMIGRACIÓ 386 6. CAUSES MÉS SUBJECTIVES DE L'EMIGRACIÓ QUE PROPORCIONEN LES FONTS ORALS 391 6.1 En Juan Ramón i l’Ángeles 394 6.2 En Joaquín 396 6.3 L’Antonia 399 6.4 La Rosa 400 6.5 La Carmen 401 7. L'EMIGRACIÓ EN CADENA A PARTIR DE 1960 403 7.1 En Sebastián i la María Jesús 413 7.2 La Manuela 415 7.3 La Encarnación 417 7.4 La Luisa “la Tomilleja” 417 7.5 En Manolo 418 7.6 En Manolo Fernández 418 7.7 La Josefa 419 7.8 L’Ascensión 420 8. RESUM I CONCLUSIONS 420 Notes 430 CAPÍTOL 8 LA VIDA A CATALUNYA: NAIXEMENT DEL BARRI DE TORRE-ROMEU (SABADELL). 439 1. SABADELL, UNA CIUTAT INDUSTRIAL: CANVIS I PERSISTÈNCIES 441 2. SABADELL SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX 448 2.1 “El Suburbio del río Ripoll” (1950): la gent i el terreny 450 2.2 Primeres i tímides mesures urbanístiques municipals 454 2.3 El treball de la gent els primers anys de la immigració 457 3. TORRE-ROMEU: NAIXEMENT D'UN BARRI (1955) 460 3.1 La gent del barri 460 3.2 Disposicions legals 461 3.3 Coves i barraques: memòria i oblit 463 3.4 La parcel·lació i venda de la terra 466 Notes 473 CAPÍTOL 9 LA VIDA A TORRE-ROMEU (1955-1965). 490 1. LA VIDA A TORRE-ROMEU 491 1.1 Quina classe de barri? Carrers i estades 491 1.2 La feina dels homes, les dones i els nens i nenes del barri 499 1.2.1 Les economies no oficials 499 1.2.2 L’economia formal 504 1.2.3 El treball dels nens i les nenes 509 1.2.4 Els salaris 510 1.3 Relacions socials: la família i el veïnatge 511 1.3.1 Algun moment d’oci 515 1.3.2 Cultura obrera i de barri? 516 1.4 La militància política 526 1.4.1 L’Antonia i en Manolo 530 2. INTEGRACIÓ A CATALUNYA: EL FET NACIONAL 536 2.1 Un vell debat 536 2.2 El barri de Torre-romeu: una cultura catalana, andalusa, espanyola? 542 2.3 Descobriment de la identitat andalusa 560 2.4 Sabadellencs de Pedro Martínez o catalans de Granada 564 Notes 567 CAPÍTOL 10 CONCLUSIONS 585 1. CONCLUSIONS 586 Notes 605 FONTS I BIBLIOGRAFIA 609 ANNEXOS 651 Annex 1. Plànol de Pedro Martínez 651 Annex 2. Lletra d’Antonia Valle 652 Annex 3. Fulletó Obres església Pedro Martínez 654 Annex 4. Dinàmica demogràfica Montes 1950-60 656 Annex 5. Dinàmica demogràfica Montes 1960-70 657 Annex 6. Compromís d’urbanització 658 Annex7. Plànol parcel·lació Torre-romeu 659 Annex 8. Plànol parcel·la 660 NOVA INTRODUCCIÓ Aquesta tesi doctoral, dirigida pel professor Josep Fontana i Lázaro, va ser llegida el febrer de 1991 i obtingué la qualificació d’Apte Cum Laude. El tribunal fou integrat pels doctors i doctores següents: Borja de Riquer Permanyer, Miguel Gómez Oliver, Maria Carme Garcia Nieto, Cristina Borderías Mondéjar i Amparo Moreno Sardà. He comprovat que és ben cert que les obres, una vegada presentades, poden adquirir vida pròpia. Aquest n'és un cas. La tesi ha estat al servei d'aquelles persones estudioses interessades pel tema de les immigracions, mentre l'autora seguia un altre camí professional. Ara, jubilada, atès que la temàtica de la investigació és de plena actualitat, vaig pensar crear un bloc per publicar i difondre, de manera resumida, la tesi per capítols, en entregues periòdiques. Iniciat el projecte, vaig tenir coneixement que la tesi, tal com va ser publicada en el seu moment, segueix sent útil i de referència en el món acadèmic, tant per a l'alumnat i el professorat universitari, com per a les persones que investiguen aquesta temàtica. Això em satisfà molt. Se’m va oferir llavors, aprofitant les noves tecnologies, l’oportunitat de publicar digitalment tot el treball en el Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb accés a través del web del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). D'aquesta manera es facilitarà la feina a les persones interessades, que no hauran de consultar l’exemplar en paper dipositat a la Universitat. Agraeixo molt especialment a la directora del CEFID, professora Carme Molinero, i al professor Pere Ysàs l’ajuda i els consells que m’han donat. El document original existia en un format informàtic completament obsolet que ha requerit 12 reconversions i treballs de muntatge; en aquesta qüestió estic en deute amb en Nil Bosch Navarro i en Ricard Martínez i Muntada per la seva contribució.