FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 60 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198 Volum I Edició i estudi a cura de RAMON CHESÉ LAPEÑA BARCELONA, 2011 WH[WRV HGLHYDOV FDWDODQV www.tmcat.net © Ramon Chesé Lapeña, 2011 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: maig de 2011 ISBN obra completa: 978-84-9975-117-7 ISBN volum I: 978-84-9975-118-4 Dipòsit legal: L-548-2011 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Relligat: Enquadernacions Prats XXI, S L Dilectissimis parentibus coniugique meae, vestri memoriam non amittam dum mihi vita manebit. SUMARI Pàgina Introducció . 9 Pròleg . 13 Consideracions generals . 15 Les dates extremes de la nostra col·lecció . 19 Els límits de la nostra col·lecció . 20 Caresmar . 21 Caresmar i Sant Pere d’Àger . 23 El Compendi i el Resumen . 26 Situació actual dels documents . 32 Arxiu Parroquial d’Àger . 33 Arxiu de la Catedral de Lleida . 35 Biblioteca de Catalunya . 37 Arxiu de la Corona d’Aragó . 39 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona . 39 El Cartulari . 40 Altres documents d’Àger existents a l’AHAT . 42 Arxiu de la Catedral de Barcelona . 43 Arxiu de Simancas . 43 8 RAMON CHESÉ AHN de Madrid . .. 43 Estat actual dels documents . 44 Criteri seguit per a l’edició . 45 Documents perduts . 45 Documents inclosos al cartulari . 48 Documents publicats . 54 Cronologia . 56 Els anys comptats per l’Encarnació . 56 Els anys datats pels reis francesos . 57 Etapes de l’aplicació del sistema als nostres docu- ments . 63 Documents datats pels anys dels reis Enric I i Fe- lip I . 64 Anàlisi general dels documents . 65 Anàlisi detallada d’alguns documents . 66 Nota final . 71 Una breu postil·la a la nota final . 71 Documents datats pels anys de Lluís VI . 72 Anàlisi detallada d’alguns documents . 73 Conclusions finals . 74 Documents datats pels anys del Senyor . 75 Documents datats per l’era hispànica . 75 Datació del dia i del mes . 76 Atribució d’algunes dates . 77 Notes . 86 Petita anotació als dos documents transcrits a Catalu- nya Romànica . 87 Els documents de l’apèndix A . 88 Abreviatures . 88 Bibliografia . 89 Índex de documents . 99 Documents . 199 Apèndixs . 1003 Índex toponomàstic . 1051 INTRODUCCIÓ El fet de prologar aquest extens estudi del meu antic alumne i sempre amic el doctor Ramon Chesé Lapeña, encara que només es tracti de presentar-lo de manera modesta i breu, per a mi és una tasca honrosa i grata. Vaig conèixer el doctor Chesé al co- mençament de la meva carrera docent a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa com a professor adjunt a la càtedra de l’inoblidable mestre José María Lacarra. Si no recordo malament, va ser alumne meu cap als cursos 1955 i 1957, en as- signatures de segon curs (història general d’Espanya. Edat mitjana) i de quart (història medieval universal i d’Espanya). Alhora, va ser company meu al Colegio Mayor Cerbuna on jo residia i duia a terme un dels modestos càrrecs de “regent”. Aquest estudi que es presenta aquí es va gestar, d’alguna manera, a partir d’uns quants suggeriments i indicacions meves. A la primeria, fa més de cinquanta anys, va ser presentat parcial- ment com a tesina de llicenciatura i va rebre la menció de Premi Extraordinari. Al cap de més d’una dècada, cap a 1972, s’havia convertit ben bé en una tesi doctoral que va defensar brillantment a la mateixa Universitat de Saragossa, en un acte acadèmic —quan feia força temps que jo era catedràtic d’història medieval de la Universitat de Navarra— en què vaig tenir la fortuna de participar com a vocal del tribunal encarregat de jutjar-la. Al cap de poc d’obtenir el títol de llicenciatura, Ramon Chesé va guanyar per oposició una càtedra de llengua llatina en instituts de batxillerat i les circumstàncies de la vida el van dur a exercir la docència de cap a cap de la geografia espanyola, successivament als instituts d’Aranda de Duero, Manresa, Aïnsa, Huelva, Sabadell, 10 RAMON CHESÉ Terrassa, Barcelona i un altre cop a Sabadell, fins que es va jubilar fa més de cinc anys. La seva dedicació intensa a l’ensenyament i la seva participació igualment important en les tasques burocràtiques i organitzatives com a secretari, cap d’estudis, vicedirector i, fins i tot, director en uns quants dels centres que hem esmentat poden donar una idea de la seriositat i de l’abast de les seves inquietuds. Ara que ja no té al seu càrrec aquestes obligacions, és realment admirable que s’hagi compromès a enllestir i perfeccionar un estudi d’investigació que va iniciar fa més de mig segle. Encara que fins avui ha romàs inèdit, aquest estudi voluminós que ara es publica actualitzat i ampliat, aprofitant les facilitats que actualment ofereix la informàtica, ha estat utilitzat de manera directa o indirecta per diversos investigadors, entre els quals jo mateix en alguna de les meves publicacions. La col·lecció documental —gairebé sis-cents cinquanta di- plomes— s’afegeix ara a les que ja s’han publicat, referents als altres establiments religiosos de la regió, com els monestirs de San Victorián, Santa María de Obarra i San Juan de la Peña, la col·legiata de Santa María de Alquézar o bé les catedrals de Jaca, Osca, Roda-Lleida i la Seu d’Urgell. Tot i que es compon majoritàriament d’actes privades, el diplomatari comprèn escrip- tures públiques, butlles pontifícies, privilegis i ordres règies dels monarques Pere I, Alfons I i Alfons II d’Aragó i, fins i tot, de reis castellans, com ara una de les còpies de la coneguda carta d’arres i dot del Batallador i la seva esposa Urraca, així com un privilegi rodat d’Alfons el Savi. Els diplomes d’aquesta col·lecció estan repartits actualment en diversos arxius, atès que alguns van sortir de la col·legiata en època molt primerenca, com ho denota el fet que no s’inclouen en el cartulari i que s’ubiquen en fons força estranys, com els templers i Santa Cruz de la Serós. La recerca d’aquests textos dispersos ha resultat, com es pot suposar, summament laboriosa, un esforç que Ramon Chesé, amb una tenacitat i una paciència admirables, no ha defugit. Ha esdevingut així autor d’un extens repertori de textos que de ben segur serà de gran utilitat per als actuals i els futurs especialistes. Sense que pretenguem ara ponderar el valor intrínsec d’aquest cabal de materials, només cal assenyalar, d’una banda, que pel que fa a l’anomenada història externa o “evenemencial”, les aportacions són sens dubte interessants: la reconquesta del Segre mitjà i baix COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE D’ÀGER 11 i d’ambdues Nogueres, l’estreta relació de la col·legiata de Sant Pere d’Àger amb alguns dels centres monàstics de Ribagorça, les relacions dels senyors —després vescomtes— amb els reis d’Aragó i altres magnats. De l’altra banda, constitueix una font riquíssima per conèixer la vida quotidiana en una zona prepirinenca durant els segles XI i XII, època crucial de la Reconquesta al nord-est de la península i la definitiva formació d’Aragó i Catalunya: disseny de notables senyories eclesiàstiques i civils, relacions entre senyors, serfs i agricultors lliures, cartes de poblament, formes d’apropiació i ex- plotació de la terra, tensions i disputes entre el clero regular i el secular, mostres senyeres d’encomanaments feudals de vassallatge, constitucions de pau i treva i molt diverses expressions de les estructures socioeconòmiques i de les mentalitats coetànies. Ángel MARTÍN DUQUE Catedràtic d’història medieval, Universitat de Navarra PRÒLEG L’estudi que presentem a continuació podem dir, encara que em fa certa vergonya manifestar-ho, que és el treball d’una vida, vull explicar-me: això no vol dir que jo no hagi fet res més du- rant aquests anys, solament que aquest és el període que va des que vàrem mirar el primer pergamí i els nostres dies; va ésser un suggeriment del professor Martín Duque després que ell ma- teix presentés la tesi sobre Obarra i principalment Sant Victorià de Sobrarb. La col·lecció diplomàtica de SPA va ésser tesina de llicenciatura ha fet ja cinquanta anys, la vam continuar de ma- nera intermitent fins que va prendre la forma de tesi doctoral el curs 1972-1973, i, com un Guadiana que aflora i es submergeix en diferents moments de la meva vida, després de quaranta anys dormint al Departament d’Història de l’Edat Mitjana de la Uni- versitat de Saragossa, es presenta avui en lletra impresa. De totes maneres, la tesi i fins i tot la tesina han rebut la visita de diferents investigadors, no per allò que pot dir la introducció, sinó per la importància dels documents transcrits. Al voltant dels propòsits científics ja n’han parlat el P. MD a la introducció i també nosaltres en un altre lloc. El treball no té altra finalitat que la d’oferir els documents. La introducció és senzilla, no hem afegit cap referència a la història externa del mo- nestir ni al voltant d’Àger i l’únic propòsit és facilitar la consulta de la documentació. Atès que aquesta és la finalitat del treball, acompanyem els documents amb un índex de correspondència amb la numeració de la tesi i també una relació quelcom abreujada dels regesta dels documents. D’altra banda, hem prescindit de fer estadístiques sobre la categoria jurídica dels documents, si algú té interès a fer-ho, és molt fàcil: només ha de consultar els regesta.