13. ELS COLEÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT. APROXIMACIÓ HISTÒRICA I NOVES APORTACIONS Miguel Prieto Manzanares1 1. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. delta-llobregat.indb 407 12/12/2018 16:51:22 408 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 13.1. INTRODUCCIÓ Els treballs esmentats no es limiten a una llista taxonòmica, sinó que també inclouen El valor natural del delta del Llobregat va ser informació sobre l’hàbitat i la biologia de les reconegut ben aviat pels entomòlegs, que des espècies. Mateu (1947), en particular, ofereix de mitjan segle xix van freqüentar la zona una descripció exhaustiva del territori i el per a la recol·lecció i l’estudi dels coleòpters. seus ecosistemes a propòsit de l’estudi de la La proximitat amb els nuclis metropolitans família dels caràbids (de la qual va citar gai- de les comarques del Baix Llobregat i el Bar- rebé 150 espècies). Amb vocació conserva- celonès, especialment amb la ciutat de Barce- cionista, aquest i altres entomòlegs alerten de lona, va afavorir la presència dels naturalis- la degradació i l’empobriment del Delta cau- tes, atrets per la gran diversitat d’hàbitats, sats pel creixement industrial i la urbanitza- aleshores inalterats o sotmesos a transforma- ció, ja evidents en aquella època (Mateu, cions incipients. El primer catàleg de coleòp- 1947; Español, 1949a; Lagar, 1967a, 1970 i ters de Catalunya (Cuní Martorell i Martorell 1976; Lagar i Lucas, 1981). A partir del anys Peña, 1876) recull, de fet, nombrosos regis- setanta disminueixen els estudis sobre els co- tres de la desembocadura del Llobregat i leòpters de la zona, coincidint amb un nou àrees adjacents, la majoria corresponents a impuls en els plans de desenvolupament, localitats clàssiques de l’hemidelta esquerre. materialitzats durant les dècades següents en Anys després, el treball de Cuní Martorell l’expansió de les àrees residencials i turísti- (1888) sobre els coleòpters dels voltants de ques, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona Barcelona hi afegeix noves citacions del Del- o el desviament del tram final del riu Llobre- ta. Posteriors contribucions (Traizet, 1895; gat. Excepte algunes contribucions de caire Maluquer, 1903; Ferrer Vert, 1904; Zulueta, monogràfic (Lagar, 1976; Lagar i Lucas, 1981; 1904; Maluquer, 1916; Codina, 1917) in- Ribera et al., 1996), les novetats coleoptero- clouen dades puntuals de coleòpters obtin- lògiques del Delta apareixen disperses en es- gudes de breus excursions a la zona. tudis faunístics d’abast geogràfic més ampli o A partir dels anys quaranta del segle xx en treballs de revisió taxonòmica (vegeu l’an- s’observa un canvi qualitatiu en l’estudi dels nex i la bibliografia). coleòpters del Delta. La informació relativa a La creació, l’any 1987, de les reserves na- la presència d’espècies és fruit de campanyes turals del Remolar-Filipines i de la Ricarda - de recol·lecció sistemàtiques, generalment Ca l’Arana constitueix l’embrió d’un projecte centrades en famílies concretes, com els carà- per a la conservació del Delta que ha cristal- bids (Mateu, 1947), els tenebriònids (Español, litzat en ampliacions successives, fins a les 1949a) o altres grups de coleòpters amb afini- 900 hectàrees que configuren l’actual reserva tats taxonòmiques o ecològiques (Lagar, 1951 natural. En aquest context s’han realitzat di- i 1953). Els treballs successius d’aquest últim versos estudis ecològics sobre invertebrats autor (Lagar, 1958, 1967a, 1970 i 1976; Lagar i aquàtics (vegeu Rieradevall i Cañedo-Argüe- Lucas, 1981) proporcionen dades abundants lles, capítol 12 d’aquesta mateixa publicació), referides a l’ordre sencer. La sèrie d’articles alguns dels quals amb l’objectiu d’avaluar publicats per Lagar pot considerar-se l’únic l’impacte de les obres de creació o ampliació precedent d’un treball de conjunt sobre els d’infraestructures al Delta. Més recentment, coleòpters del delta del Llobregat. La tasca de s’ha proposat una llista d’invertebrats que re- recol·lecció i estudi encetada per l’autor des quereixen mesures de conservació a Catalu- de finals dels anys quaranta s’ha prolongat al nya, elaborada per la Institució Catalana llarg de dècades d’intensa dedicació i ha acu- d’Història Natural (2008) com a document mulat un volum d’informació considerable, marc d’un futur decret per a la protecció de bona part de la qual resta, encara avui, pen- la fauna amenaçada de Catalunya. Quatre de dent de processar (J. Fresneda, com. pers.). les vint-i-nou espècies de coleòpters conside- delta-llobregat.indb 408 12/12/2018 16:51:22 ELS COLEÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 409 rades habiten al Delta, dues de les quals són cialment a partir de la segona meitat del se- objecte de protecció pel Decret 328/1992 (Pla gle xx. Correspon a un altre capítol d’aques- d’Espais d’Interès Natural, PEIN). El segui- ta monografia la descripció del medi i ment d’algunes d’aquestes espècies a la zona l’anàlisi de com aquestes transformacions ha permès actualitzar les dades disponibles i, han incidit en el paisatge i la dinàmica dels fins i tot, aportar novetats per a la fauna co- sistemes naturals del Delta. En el present tre- leopterològica de Catalunya (Agulló i Prieto, ball comentarem només alguns aspectes del 2012; Viñolas et al., 2012). territori que han condicionat la diversitat En aquest treball es presenta un inventari dels coleòpters, amb la perspectiva històrica preliminar de les espècies de coleòpters del que ofereixen els treballs publicats en aquest delta del Llobregat i es comenten breument respecte i que abasten un segle i mig de pros- alguns aspectes sobre el seu hàbitat i la seva peccions. ecologia. Per a l’elaboració de l’inventari L’hemidelta esquerre comprèn Can Tunis hem disposat de la informació recopilada (esmentat en la majoria de treballs clàssics dels treballs publicats, les dades obtingudes com «Casa Antúnez»), que juntament amb el de l’examen de la col·lecció del Museu de far del Llobregat constitueixen dues de les lo- Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), i calitats més freqüentades en el passat pels algunes aportacions recents, fruit dels mos- entomòlegs, reportant un elevat nombre de treigs (no sistemàtics) portats a terme els úl- citacions de coleòpters (Cuní Martorell i tims anys per tècnics i col·laboradors del Mu- Martorell Peña, 1876; Cuní Martorell, 1888; seu. Més enllà dels objectius assenyalats, i en Mateu, 1947; Lagar, 1951, 1953, 1958, 1967a coherència amb el propòsit d’aquesta mono- i 1970; Lagar i Lucas, 1981). Creuant el tram grafia dedicada als sistemes naturals del delta final del riu, desviat cap al sud fa una dècada del Llobregat —en sintonia també amb la lí- per a l’ampliació del port de Barcelona (Esti- nia educativa i divulgadora que orienta l’ac- vill et al., 1998), el Delta s’estén pels munici- tivitat dels gestors dels espais naturals del pis del litoral del Baix Llobregat. Al terme Delta—, pretenem donar una visió de con- municipal del Prat de Llobregat pertany la junt sobre la diversitat passada i actual dels major part de la superfície actualment prote- coleòpters, i destacar el paper dins dels eco- gida: el tram final del Llobregat; l’estany de sistemes d’una fauna que, com succeeix amb Cal Tet (creat el 2003 com a mesura com- la resta dels invertebrats, queda generalment pensatòria per la pèrdua d’hàbitats naturals; relegada a un segon terme en els programes vegeu Seguí i Pérez, 2006); l’estany de Ca de gestió mediambiental. l’Arana i la platja homònima; les zones agrí- coles situades a la dreta del canal de la Bu- nyola i l’estany de la Ricarda; finalment, la 13.2. MATERIALS I MÈTODES pineda de Can Camins i la platja del Prat, que es prolonga en una franja contínua fins a 13.2.1. Àrea d’estudi i límits la desembocadura de l’estany del Remolar. de l’actual zona protegida Dins dels límits municipals de Viladecans resta actualment protegida una àrea que in- El delta del Llobregat s’estén sobre una plana clou l’estany del Remolar abans esmentat, la de 98 km2, situada entre el massís de Garraf, maresma de les Filipines, la riera de Sant Cli- la serra de Collserola i la muntanya de Mont- ment, la pineda de Cal Francès i la platja de juïc. La ubicació geogràfica del Delta, a l’àrea Viladecans, en continuïtat amb la platja del metropolitana del Baix Llobregat i el Barce- Prat. Al municipi de Gavà hi trobem les àrees lonès, n’ha determinat la història recent, protegides al voltant de l’estany de la Murtra amb transformacions dràstiques derivades i la pineda de la Maiola. Les basses de Cal Di- de l’activitat econòmica i urbanística, espe- moni i les zones agrícoles adjacents, perta- delta-llobregat.indb 409 12/12/2018 16:51:22 410 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT nyents al municipi de Sant Boi de Llobregat, la desembocadura, hi trobem referències a la completen els actuals espais naturals del del- zona d’aeròdroms del Prat de Llobregat i re- ta del Llobregat. La figura 1 mostra la zona gistres procedents de les àrees pantanoses d’estudi i algunes de les localitats de recol- que s’estenien des de la desembocadura fins lecció de coleòpters més freqüentades. a l’estany del Remolar, inclosos els estanys La superfície avui protegida representa de l’Illa i de la Podrida, així com les basses de una mínima part del Delta, molt inferior en Cal Nani (Lagar, 1951, 1953, 1958, 1967a, tot cas al territori prospectat pels entomòlegs 1970 i 2001; Lagar i Lucas, 1981; Fresneda des de mitjan segle xix fins als anys setanta i Hernando, 1989; Ribera et al., 1996; Fery i del segle xx.