View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert S JOSEP MARIA ROSSINYOL I LOCUBICHE article El camí des de Berga a Castellar de n’Hug, segons un document de l’any 1871 Per L’any 1871 es va fer un estudi de di- Cercs (Pont de Rebentí) - Guardiola amb el sobrenom de “pont del diable”, versos itineraris per si s’havia de fer front, de Berguedà poques són les restes que ens queden; tan a una invasió enemiga estrangera Guardiola de Berguedà - La Pobla de segons la descripció estava format per, com a una altra guerra civil. Un d’aquests Lillet un solo ojo, que tiene 12 m. longitud, 4 de itineraris era el que anava de Berga a La Pobla de Lillet - Castellar de altura y 2 de ancho; se halla en buen estado. Puigcerdà passant per la Pobla de Lillet i n’Hug. Avui salvem aquest coll per mitja d’un Castellar de n’Hug. túnel que travessa la serra de la Petita pel Aquest estudi, deixant de banda les 1er tram: Berga – Cercs seu interior. Però fins arribar al Pont de seves finalitats originals, ens permet avui (Pont de Rebentí). Rebentí, aquesta no era la única riera que de fer-nos una idea de com era aquell camí El camí entre aquestes dues poblacions calia travessar i les altres no disposaven que avui és tan fàcil de fer amb els nostres sembla que en aquell temps no era gaire de ponts de pedra; de la riera Marolla diu cotxes per carretera asfaltada, i a més tenir bo, En general todo el camino hasta este que és difícil su paso por ser muy abarran- una descripció de les poblacions que hi ha- pueblo es incomodo y casi intransitable á cado y torrentoso en epocas de lluvia, i de via al llarg d’aquest itinerari i de les condi- causa de su suelo pedregoso en una parte y la riera de Rebentí que es passa per un cions en què vivien els seus habitants. Com arcilloso en otras. El primer entrebanc es puente tosco de madera de 1 ½ m. de ancho. es podrà comprovar no era precisament trobava ja a la sortida de Berga: en passar Prop d’aquesta riera sortia, en aquell fàcil per als nostres avantpassats, sobretot el coll de Santa Magdalena el camí bai- temps, un camí de ferradura que portava pels traginers, de fer aquesta ruta. xava per un fort pendent fins a trobar el a les mines de carbó. Un altre accident pont sobre la riera de Metge, en aquell geogràfic a què fa referència en aquest He dividit l’itinerari en quatre trams: temps coneguda com el Melgé. D’aquest tram és el Coll de les Tres Creus, pequeño Berga - Cercs (Pont de Rebentí) pont medieval, que havia estat conegut desfiladero muy facil de flanquear. En el decurs d’aquest tram el camí també passava per diverses cases: Golorons de- finida com pequeña casa, i més endavant l’hostal de Estanclá, avui encara en funci- onament com a restaurant amb el nom de Estany Clar, i la casa del Molí, que era prop d’aquest; ja més endavant es passava per les cases de la Tossa, Gall, Mayerot i la Gomasa, todas de malas condiciones, segons diu el informe. Pont de Rebentí (aquest poble avui el coneixem amb el nom de Cercs) Qualificat com una aldea insignificante perteneciente al pueblo de Serchs; hi vivien 32 veïns, i era un poble abierto y situado en la falda de una altura que lo domina com- pletamente, siendo todo el terreno de alrededor muy accidentado y poco productivo; escasea en subsistencias y medios de transporte por su poca importancia, y por su escaso vecindario y por lo malo de sus casas es poco aproposito para el Ponts sobre la riera de Metge prop de Cal Parraquer (ARXIU ARB) alojamiento. 36 L’EROL El Llogregat prop del Molí d'Orriols (ARXIU ARB) El Pont d'Alfar (FOTO JOAN RIBERA) 2on tram: Cercs (Rebentí) – Guardiola costat d’algunes cases: així, a la sortida de que a mig quilòmetre aproximadament, de Berguedà. Cercs, trobaves les cases de la Sargantana pel camí que va a Bagà, hi ha la rectoria de El lloc més agrest d’aquest segon tram era i la Casasa de pobres recursos y mal aspecto; i Sant Llorenç, pobre en estremo y á cuya capilla el que venia desprès del pont del Far: se més endavant la del Far, una pequeña casa, acuden los dias festivos y de bastante distancia, presenta enseguida tan inaccesible el terreno i ja prop de Guardiola de Berguedà, la de los habitantes de las casas del contorno. de derecha á izquierda que se puede considerar Fangarós, l’actual Fangassos, que està en pasa el camino un desfilader de mas de 1 k. de ruïnes, però aquesta no és la construcció 3er tram: Guardiola de Berguedà – La largo siendo muy difícil su flanqueo. El pont original. Per últim esmentar que aquest Pobla de Lillet. del Far, puente de mamposteria denominado camí passava pel costat de l’ermita de la A partir d’aquí l’orografia del terreny Pont Vell; tiene 19 m. de largo por 3 de ancho Consolació, avui pràcticament en ruïna. canvia: Sigue el camino subiendo suavemente y un solo ojo de 9 m. de ancho por 7 de alto. Va en general y abriendose las montañas que por ser construït en època medieval per salvar Guardiola de Berguedà la izquierda encaran el Llobregat, hasta el el riu Llobregat en aquest lloc; actual- L’anomenada casa Nova de las Fargas”, abans estremo de ser el terreno mas despejado que se ment està restaurant com a monument, de creuar el Bastareny, i las Fargas vellas al encuentra desde el principio del itinerario que ja que ha perdut la seva funció original. costat d’aquest, són les que originarenel se describe”. Les rieres que s’han de creuar Una carretera asfaltada paral·lela al riu i poble de Guardiola de Berguedà actual, en aquest tram són les de Grexé con agua un túnel faciliten avui el pas per aquest poble que no existia en aquells temps. De que se pasa a vado, la de Gavarrós, seca menos indret. Més endavant s’havia de travessar les Fargues Velles diu que son cuatro casas en la època de lluvias, la riera del moli, que el torrent Gargantí i el torrent de Figols, bastante espaciosas y propias para un alto de la es creua per un puente de obra muy tosco y en del qual diu que s’ha de passar por un pu- tropa por tener algun acopio de recursos. Situats bastante mal estado , i on hi havia á la izqui- ente de mamposteria de un solo ojo y bastante en aquest indret l’informe també apunta erda un molino que no travaja. I per últim, la tosco, ...., su long. 10 m. y 2 ½ m. de ancho”. Desprès venia el torrent de Malanyeu, que es creuava per una infame pasadera de piedras; i ja a Guardiola de Berguedà, la riera del Bastareny, que es travessava per una palanca de madera en buen estado, la que no es útil sinó á temporadas pues su corriente es periodica. Poc abans d’arribar a aquest últim lloc, prop de l’antic castell de Guardiola, calia tornar a creuar el riu Llobregat per un puente denominado de Guardiola, ..... , esta en muy buen estado y tiene 12 m. de largo y 2 de ancho, con un solo ojo de 8 m. ancho por 9 ½ de alto. Avui, una carretera travessa l’interior del turó sobre el qual està situat el castell. Al costat, sota d’aquest, a la confluència de la riera de Saldes amb el Llobregat també hi havia l’hostal de Guardiola, i prop d’aquest, a l’altra cantó del riu, el moli de Guardiola; tanto uno como otro son grandes y estan bien provistos por ser alto frecuente y natural de los tragineros del país. L’informe també ens assabenta que es passava pel Guardiola des de la carretera de Sant Julià de Cerdanyola (FOTO LUIGI) L’EROL 37 el Llobregat, ancho 2 m. largo 10. Ancho del ojo 7 m. y alto 4., en este punto el camino adquiere una pendiente ecsagerada sin perder por eso las malas condiciones de su piso, hasta que entra en Castellar del Nuch. Al llarg d’aquest tram calia travessar la riera Panella generalmente sin agua, la riera d’Oriols de corriente periodica por una mala pasadera de piedras, i la riera d’Almell, de difícil paso por lo escabroso y ......, i passar pel costat d’una casa anomenada la Molina. Aquest informe també fa una breu refe- rència al naixement del riu Llobregat del qual diu que nace el Llobregat en una grande roca, de la que salen 3 fuentes del diametro de 0,1 m. proximadamente de diametro cada una. Castellar de n’Hug Del petit poble de Castellar de Nuch -tal com és escrit a l’informe-, ben poca cosa en diu; no fa cap referència al mitjans que tenia la seva gent per viure; tampoc no esmenta cap fonda, ni forn de pa, ni tipus de bestiar, tan Pont sobre el Llobregat a la Pobla de Lillet (ARXIU ARB) sols és descrit com un pueblo de 224 vecinos, abierto y situado en una montaña y rodeado riera de Riutort, de corriente periodica, siendo posava de 9 fabriques i 3 magatzems, que por otras, en una de la que como hemos dicho casi imposible su paso cuando baja crecida.