Homenatge aJ.L. Martín Descalzo (Pàgs. 3> 4, i centrals) Taluny^^ H^ bbuiidndrsetmanari pupuidpopularr ud'informaci iniurmdcióo i ade cuiíurculturaa religiose s Cristiana Dijous, 20 de juny de 1991 Edita: Fundació Catalunya Cristiana Director: Joan E. Jarque i Jutglar Número 613 150 ptes. AFINANT Nous bisbes, nous bisbats! Amb el nomenament de mos­ sèn Ciuraneta, de Tortosa i fins fa poc secretari particular de l'arquebisbe de Barcelona, a la seu de Maó ja s'han cobert totes les vacants que hi havia en les diòcesis de parla catalana. Ens alegrem amb els tortosins per la designació d'un dels seus pel servei episcopal i amb els menorquins que podran constar des d'ara ambun home jove, intel·ligent i bo com apas- tor diocesà. Tot i això, el "suspense" episcopal no s'ha acabat a Catalunya. Nomenant • a les dues seus, fins ara vacants, a dos col·laboradors tan propers de l'arquebisbe de Barcelona, com són el bisbe auxiliar i el secretari particular, mai com en aquest cas es podrà aplicar tan apropiadament la dita po­ pular: s'ha desvestit un sant per vestir-ne d'altres. Malgrat les lentituds curials - explicables? - no ens cap al cap que puguin passar gaires mesos sense que es Mn. Francesc Ciuraneta, produeixin nous nomenaments episcopals a Catalunya. Tal com estan les coses, només poden ser nomenaments de bisbes auxiliars. No creiem, modes­ tament, que sigui el remei nou Bisbe de Menorca adequat; l'experiència dels últims anys ens ho hauria El proppassat 12 de juny, el Papa Joan Pau II va nomenar Mn. personalitzat de Jesucrist, al sentit de pertinença a l'Església, a d'haver ensenyat. Tanmateix Francesc Ciuraneta i Aymí bisbe de la diòcesi de Menorca, càrrec la comunió que hem de viure al seu si i a la força evangelitzadora serà una bona notícia, sobretot que estava vacant des de fa un any, quan el seu bisbe, el Dr. que ha de tenir la nostra fe. Tot això, és clar, situat en un context si es tracta d'una etapaprovisio- Antoni Deig, va ser promogut per ocupar la seu de Solsona. social i eclesial concret, com és el de l'illa de Menorca". nal vers la solució definitiva. Un Mn. Ciuraneta ha expressat a CATALUNYA CRISTIANA la seva El Dr. Ricard M. Carles, de qui Mn. Ciuraneta ha estat cop s'hagin creat les noves sorpresa i el seu agraïment amb aquestes paraules: "He rebut col·laborador des de fa temps, ha manifestat: "Perdo un diòcesis a Madrid... bé es podrà pensar en Barcelona! aquest nomenament episcopal amb un gran esperit de servei col·laborador, però estic content d'aquest nomenament, perquè eclesial. Confio que el Senyor m'ajudarà en aquest ministeri per primer de tot és el servei a l'Església". al creixement del Regne a Menorca. De moment no tinc cap pla A la pàgina 15 publiquem les dades biogràfiques i les primeres Joan E Jarque definit. Em preocupa tot el que fa referència a un seguiment manifestacions del nou bisbe de Menorca. Institut "Pere Tarrés" d'Educació en l'Esplai El dia 29 de maig l'Arquebisbe de Barcelona, monsenyor Ricard M. Carles, visità la seu de l'Institut Pere Tarrés d'Educació en l'Esplai. A les sis de la tarda es reuní amb el Patronat, en nom del qual el Consiliari Mn. Manel Valls li adreçà unes paraules de benvinguda. Els presidents de les tres seccions de l'Institut (Escola de l'Esplai, Moviment de Centres d'Esplai Cristians i Servei de Colònies) feren un resum de les seves activitats. Despréis passà a visitar les dependències de l'Institut, acompanyat pel seu president, Sr. Jordi Costa. Finalment a la sala d'actes i davant tot el personal que treballa a l'Institut, el senyor Arquebisbe digué unes paraules animant a continuar el treball des d'un amor profund a Jesucrist i a l'Església. El senyor Arquebisbe clogué la visita amb una pregària espontània. Q D'AMICS DE" ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS oirsrT~i< DE CATALUNYA CRISTIANA < CATALUNYA^ •jr-.:-N * •*·-»'^'-r; "-M"* VIATGE AL BENELUX VIATGE A RÚSSIA Del 10 al 21 juliol i Txecoslovàquia Visitant: Del 16 al 30 d'agost Praga i rodalies BÈLGICA; Moscou i Zagorsk BRUSSEL·LES Leningrad GANT Kíev BRUGES LIEJA BANNEUX LUXEMBURG: LUXEMBURG HOLANDA: AMSTERDAM UTRECHT . MARKEN VOLENDAM LA HAIA ROTTERDAM Del 29 de juUol al 4 d'agost PELEGRINATGE A poirtnn C''r>t LOIOLA En ía cloenda del Bè Centenari del naixement de sant Ignasi TOT VISITANT EL PAÍS BASC I NAVARRA •SANT SEBASTIÀ (Donostia): la perla del Cantàbric / BIARRITZ. •PAMPLONA: la ciutat pirinenca nnés gran. •LEYRE (monestir) / XAVIER (castell) / OLITE (castell medieval). •EXCURSIONS PEL PIRINEU NAVARRÈS: —per visitar el pas i la col·legiata de Roncesvalles. —per la vall de Salazar fins a Ochagavia. —per Isaba a la vall del Roncal (mausoleu Gayarre). OBERTA lA INSCRIPCIÓ - DEMANEU-NE INFORMACIÓ LECTORS/SUBSCRIPTORS I AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA, UN ESFORÇ CONJUNT I NECESSARI PEL MANTENIMENT DE "CATALUNYA CRISTIANA" COM A MITJÀ INFORMATIU DE LA NOSTRA ESGLÉSIA Compte per a aportacions: Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, 2011-3040 - 5-249-76 Adreça de l'Associació d'Amics: Plaça d'Urquinaona, 11,3r. 3a. A, 08010 Barcelona, tel.(93) 301 37 18 Dijous, 20 de juny de 1991 Catalunya Cristiana Opinió bans de conèixer-la, hom s'imaginava vida, sense esperar reconeixements, sense esperar EDITORIAL teòricament la mare Teresa de Calcuta a canvi res que no sigui patir amb Aquell que ens com un volcà, una dona de fer tronar i estimà tant que donà la seva vida per nosaltres. ploure capaç d'arrossegar i desferre- Sense Jesús, les nostres vides serien mancades de gar muntanyes. Una obra com la seva sentit, resultarien incomprensibles. Jesús és amAb empremptes arreu del món, no es construeix l'explicació, l'única, de les nostres vides." Fa un any del HI Congrés amb somnis i dolçaines. Per això el desconcert en La cosa és indiscutible: aquí hi ha fàcils explicacions conèixer-la —menuda, encongida, molt més vella humanitàriesounesmésomenys vagues aspiracions aparentment del que és, fràgil—; però encara és més reformistes. Aquí s'estima sense més històries. I Litúrgic de Montserrat gran quan, rera la seva fragilitat, es contempla la seva s'estima amb les mans, actuant, perquè no se'ns transparència, aquesta mena ^ ^ „.^ quedi l'amor embullat per les Aquests dies es compleix l'aniversari del III Congrés Litúrgic de màgica lluminositat que llunyanies romàntiques del de Montserrat. Una data suggeridora de bons records: els habita dintre seu, el seu ros­ cor ple de desigs i inútil. d'unes jornades de reflexió, de pregària i de convivència a tre de porcellana rugosa i la El misteri d'un Però és que a nnés i tal l'entorn de la nostra fe celebrada i anunciada. Precisament llum, la llum de la seva mirada vegada sobretot, la mare Te­ aquesta doble perspectiva de litúrgia i de missió estigué molt innocent. resa de Calcuta ha trencat present en els treballs del Congrés. La Carta amb què móns. Per què somriu, .de què somriure per sempre la vella distinció: Casaroli. secretari d'estat, trametria a móns. Torrella, primat somriu aquesta dona que, al " ~ iestimem l'home per amor a de Catalunya, la salutació i el missatge del Papa, ja deia: "Ésllar g de la seva vida, no ha tingut davant dels ulls altra l'home 0 per amor a Crist? Teresa hauria somi-igut: desitjable que la reforma litúrgica vagi promovent, cada dia cosa que la misèria i fins i tot la més miserable de les jQuina toixa pregunta! jPerò si l'home és Crist! més; el creixement i la manifestació joiosa de la fe. D'aquesta misèries del món? Allí on algú pateix apareix la mare jPerò si Crist "és" l'home, aquest home! manera, la Litúrgia adquireix una dimensió missionera i Teresa. Allí on ja no hi ha res més a fer, ni vida per Haver pres l'encarnació de Déu al peu de la lletra evangelitzadora..." Móns. Tena. per la seva banda, en la salvar ni esperança per alimentar, allí on només resta és probablement la major aportació teològica i cris­ conferència inaugural, reclamava atenció al'" home concret". el consol de morir amb una mica menys d'indignitat, tiana que la Mare Teresa ha fet al nostre segle. La "La novíssima generació —es demanava— nascuda en plena allí hi són les seves mans. I aleshores, ^de què riu, per vella distinció entre caritat i filantropia ha mort. No secularització, tindrà encara els valors religiosos fonamentalsqu è riu? s'ha d'estimar l'home "per" Crist; és suficient esti­ mar Crist "en" l'home; és prou saber que no hi ha del sentit de la vida i de lafhort?" Durant molt anys m'obsessionaren aquests ulls de vella lluminosa. I entrevistant-la a Madrid, la vaig dos amors, sinó un de sol, però essent el segon Una relectura de la proposta de conclusions del Congrés no temptar: ÍÉS potser l'èxit del seu nom conegut arreu l'expressió i realització del primer. Per a la mare pot deixar de suggerir-nos avui aquesta pregunta: s'ha notat del món? ^Potser els premis que darrerament Teresa és evident. Diu a les seves religioses que han en la nostra realitat eclesial. durant l'any transcorregut, l'alè s'acumulen al seu damunt? ^Potser haver pogut de tractar els malalts com el sacerdot tracta l'hòstia d'aquells bons propòsits? veure amb els seus ulls multiplicar-se més que cap consagrada; en ella, sota les aparences del dolor, hi El Congrés comprovava la realitat evident que la secularit­ altra en aquest segle o haver estat tan afectüosa- ha la realitat total de Crist.