Política | Víctor Maceda/El Temps | Actualitzat el 03/07/2011 a les 11:30 La sastressa de Camps El camí de Lola Johnson, de presentar l'oratge la delegació regional de TVE a consellera i portaveu del govern valencià Lola Johnson prometent el càrrec sota la mirada de Francisco Camps. Foto: El Temps Com ha arribat a consellera i portaveu del govern valencià algú que ara fa quinze anys presentava l'oratge a la desconnexió territorial de TVE? L'evolució professional de Lola Johnson, llicenciada en dret però lligada al periodisme, ha estat tan veloç i pròxima al poder que ha derivat en un càrrec polític de volada. Ho expliquem a continuació. Potser veia venir que el 2011 li depararia molts grans moments, però no que seria l'any més important de la seua vida. Dolores Johnson Sastre, de mare valenciana i pare africà, nascuda el 1969 al cap i casal, és la nova consellera de Cultura, Turisme i Esports, a més de portaveu del govern de Francisco Camps. I per si no n'hi havia prou, la seua filla Sofía també se sent una reina: enguany és la fallera major infantil de la comissió Nord - Dr. Zamenhoff, la mateixa a què ella encara pertany i de què fou fallera major a l'exercici 1992-1993. El seu cadafal del 93 duia com a lema ?La televisió?. Tot un presagi. Aquell 1993 va llicenciar-se en dret per la Universitat de València, però a Lola Johnson -com sempre ha estat coneguda- li agradaven molt més els platós que no els tribunals. L'estiu següent, el del 1994, va superar un càsting de l'espai En primera persona, de Canal 9, que va presentar, de manera fugaç, amb Àngel Martínez. Fou el bateig davant les càmeres d'una persona de profundes conviccions religioses, que sempre se senyava abans de començar el programa. Amb aquella experiència minsa però gratificant, el 1996 Johnson va provar sort a Televisió Espanyola (TVE), on van seleccionar-la per a presentar el temps a Aitana, la desconnexió informativa valenciana. ?Mauricio Mendez, que va dirigir el centre territorial durant l'època de govern socialista, tingué clar que ella havia de ser l'escollida?, comenta un ex-treballador de l'ens estatal que encara es plany pel fet que allò va provocar l'eixida de Rosa Balaguer, ?una presentadora de trajectòria brillant però que aleshores tenia una comissió de servei?. L'aterratge de Johnson als estudis del carrer del Gas Lebón va ser, ara sí, l'inici d'una carrera imparable. De fet, a TVE va passar d'explicar les borrasques i els anticiclons a narrar en directe tot de festes valencianes: els moros i cristians, les fogueres i, és clar, les falles. La seua popularitat no feia sinó créixer, motiu pel qual José Llorca -director del centre territorial en accedir el PP a la Moncloa que ja ho havia estat al final del franquisme i a la transició, entre els anys 1974 i 1983- va decidir de situar-la un estiu al capdavant de l'informatiu territorial, el lloc més cobejat de la redacció. La prova va reeixir i Johnson va erigir-se en la cara més reconeguda d'Aitana. ?Era correcta en la relació personal, presentava bé i es notava que era valencianoparlant, el parlava amb claredat?, recorda un ex-company. ?Curiosament, però, d'anglès no en sabia gens?, diu, i afegeix: ?No acostumava a significar-se gens, políticament, però el seu conservadorisme era patent; al funeral de la mare d'un company va quedar clar que es tractava d'algú molt creient... Potser no ho és tant com Camps, però ho és molt.? Una ex-companya també consultada per EL TEMPS l'evoca ?espectacularment guapa, però no gaire accessible, marcava bastant les distàncies, sobretot amb els homes; pel que fa a l'àmbit professional, sabia moure-s'hi molt bé, parlava un valencià perfecte i sempre va demostrar ambició?. https://www.naciodigital.cat/noticia/33133/sastressa-camps Pagina 1 de 6 ?Molt simpàtica i de tracte personal afectuós?, confirma un ex-treballador de la casa, que fa saber que ?el 1996 signà un contracte artístic que li van renovar diverses vegades, encara que les seues funcions excedien la merament artístiques?. Canvis en el procés de contractació, però, ?van impedir-li de consolidar la plaça, cosa que sí que van aconseguir molts dels qui hi havien entrat abans?. Si l'any 1996 el PP havia arribat a la Moncloa, des del 1995 que ja ocupava el palau de la Generalitat Valenciana. Eduardo Zaplana va adonar-se de seguida del còctel tan suggeridor -jove, bella, valencianoparlant i negra- que representava Lola Johnson. ?Ell, que fou el primer polític modern de debò?, observa aquest ex-treballador de TVE, ?va veure-hi una icona, i no anava errat; serà una grandíssima portaveu del Consell, per bé que el vestit de consellera li para ample... O no, si tenim en compte qui ha presidit les diputacions de Castelló i de València, o fins i tot els predecessors a Cultura?. Cap a Alacant El 2002, Zaplana la va reclutar per al seu projecte d'estructuració d'un grup mediàtic de capital privat que li fora tan servil com, de feia set anys, ho era Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Johnson fou designada directora de Canal 37, una televisió local d'Alacant adscrita a Tabarka Media, l'aglutinadora del conglomerat multimèdia. Les connexions entre aquest hòlding i l'empresa semipública Aguas de Valencia van aixecar polseguera: Zaplana va aprofitar la concessió del servei hídric per a obligar l'empresa a donar suport a un grup de comunicació mitjançant el qual també aspirava a controlar El Periódico de Alicante -ja extint- i el gratuït Minidiario -el primer gratuït a València, també desaparegut-, a més de tot de televisions municipals. Zaplana va viatjar unes quantes vegades a París per a reunir-se amb Martin Bouygues, propietari de la francesa Bouygues, que aleshores posseïa el 31% d'Aguas de Valencia. Lola Johnson va estar-se a Alacant vora dos anys. Tenia fil directe amb Alicia de Miguel, que era portaveu del Consell i fidelíssima a Zaplana. Fou, de fet, la primera tasca que Johnson va ocupar a mig camí entre el periodisme i la política. Els anys del PP al poder reforçaren tant aquesta simbiosi que al capdavall es fusionaren en una única cosa. Algú que va conèixer-la a l'Alacantí en remarca l'?afabilitat? i que fou una directora ?correcta?. Valora el tarannà ?dialogant? i que es relacionara amb els treballadors ?de manera normal, independentment de la ideologia?. Va deixar-hi un bon record, una sensació recíproca: d'aleshores ençà, Johnson desfila cada any amb les seues filles l'ofrena a la verge del Remei que té lloc a Fogueres. L'únic inconvenient del seu pas per Alacant fou la gelosia que va despertar en Genoveva Reig, l'ullet dret de Zaplana en temes de comunicació. Vea Reig havia estat directora general de Mitjans i sots-directora del gabinet de Presidència, i dirigia Canal 9 quan Johnson hi va accedir per a quedar-s'hi. Sabia que era avalada per Zaplana, i va boicotar tot allò que feia de manera indissimulada. ?Ni cas, no li feu ni cas?, deia als treballadors de la televisió. ?Li va fer mobbing, directament?, evoca algú que va presenciar-hi episodis galdosos. Un relleu invers El drama de Reig encara fou més gran, perquè, després d'una cohabitació curta, els seus camins van entravessar-se per sempre més. Més d'un any després de ser proclamat president, Camps va prendre les regnes d'un ens en què Zaplana -primer com a ministre i a continuació com a portaveu del PP al Congrés- encara apareixia als informatius molt més que no ell. Camps va arribar a demanar ajuda -plorant- al periodista Julián Lago, un dels que Zaplana havia contractat a colp de talonari perquè el promocionara a Madrid, la seua meta. El darrer trimestre del 2004, per fi, Camps va designar director general de RTVV Pedro García - cap de gabinet amb Zaplana convertit al campisme-, i va situar com a responsable de Canal 9 https://www.naciodigital.cat/noticia/33133/sastressa-camps Pagina 2 de 6 José Llorca, i com a directora de Punt 2, el segon canal televisiu, Lola Johnson. L'entrada de Llorca per Reig va implicar la recol·locació d'aquesta a Canal 37, de què seria consellera delegada. Johnson havia passat d'intimar amb De Miguel a intimar amb Camps i Esteban González Pons. Aquest, portaveu alhora que conseller de Relacions Institucionals i Comunicació - Paula Sánchez de León era la secretària autonòmica de Comunicació-, no s'havia estat de dir que ?tan bon punt ens resulte possible, col·locarem la nostra a la televisió?. ?La nostra? no era sinó Johnson, que, com Camps, Pons i Sánchez de León, s'havia llicenciat en dret per la UV als inicis dels 90. Encontres Per a matar el cuquet professional, Johnson va compatibilitzar la direcció de Punt 2 -reducte de bons productes dit Guantánamo a l'argot de RTVV, perquè s'hi destinaven els periodistes no afins- amb la presentació d' Encontres , programa cultural hereu de Colp d'ull que dirigia i copresentava Ricardo Bellveser, escriptor, professor i membre del Consell Valencià de Cultura molt ben relacionat amb la dreta autòctona. Fou Bellveser, precisament, qui va introduir-la als cenacles culturals. Ara la presentació d'un llibre, ara uns canapès, ara una exposició, ara el lliurament dels premis de la institució Alfons el Magnànim que ell també presideix, Johnson omplia així les hores que li deixava la direcció del segon canal de RTVV, en què va tenir la idea de dotar de vida Babalà , el dibuix -amb forma de gos- més representatiu de la cadena.