Actualitat Actualitat El pubillatge Maria Ventura i Simon, pubilla de Vilablareix del 2003, elegida pubilla de les comarques gironines 2004 J. MANEL PALLÀS I JULIÀ, REGIDOR DE CULTURA El pubillatge o elec- participants estaven ció, entre altres acti- citats per al dissabte vitats, de lʼhereu i la 16 al matí. Primer pubilla de Catalunya varen ser les pre- i de les comarques sentacions amb el barcelonines, giro- jurat del certamen. nines, lleidatanes i A continuació, tarragonines, lʼor- varen començar les ganitza el Foment proves, la primera de Tradicions Cata- de les quals fou lanes. lʼexamen escrit, El Foment de Tradi- sobre cultura, tant cions Catalanes és catalana com mun- una entitat que vetlla dial. per les tradicions Una vegada acabat populars del nostre lʼexamen escrit, país, impulsant el les candidates i els coneixement dels candidats es varen costums catalans. dividir en grups, El Foment ajuda a per procedir a la donar a conèixer prova oral final. els nostres indrets, Al mateix temps, a a participar a les lʼentrada del teatre fetes populars i de Roses, es va des- festes majors, com cobrir la Majòlica va passar a la pas- commemorativa de sada festa del nostre la celebració de la poble. proclamació de la Enguany feia 47 pubilla i lʼhereu de anys que es va elegir Catalunya de lʼany la primera pubilla de 2004, i també es Catalunya. Va ser a va inaugurar lʼex- lʼany 1957 i va sortir posició dʼofrenes. elegida la Ruth Cada representant Horro Morell, de Vilanova i lanes, la Pepi Rebull, i com era portador dʼuna ofrena la Geltrú. Lʼescollit per portar la majoria de les poblacions, que tingués una relació amb la primera faixa dʼhereu de lʼAjuntament de Vilablareix la població que es represen- Catalunya va ser Ivan Güell va decidir presentar la pubi- tava. La Maria va portar com Puig, de Tordera a Calella de lla que va sortir elegida a a ofrena una Torratxa. la Costa lʼany 2002. la Festa Major del 2003, la A les pubilles i hereus lliures Lʼelecció de lʼhereu i la pubi- Maria Ventura i Simon. dʼexàmens, juntament amb lla de 2004 es va celebrar el Vint-i-cinc hereus i cin- llurs familiars, seʼls va orga- 16 i 17 dʼoctubre a Roses. Per quanta-cinc pubilles dʼarreu nitzar una visita a la Ciuta- primera vegada una pubilla de Catalunya, la pubilla de della, una ruta turística amb de Vilablareix participava a Palma de Mallorca, del Cercle el tren per Roses o bé fer un lʼelecció. Seguint les orien- Català de Madrid i dʼAndorra creuer en barca. tacions de la presidenta del van participar a lʼelecció. Per acabar, el dissabte, en el Foment de Tradicions Cata- Totes les pubilles i hereus pavelló poliesportiu munici- Revista de Vilablareix Any V - Desembre 2004 - 15 Actualitat Actualitat LʼOrquestra de Cambra de lʼEmpordà interpreta el pal, tingué lloc un sopar de gala, homenatge a les pubilles concert de Nadal i hereus de títol nacional del 2003. El diumenge 17, al matí, missa a la parròquia de Santa Maria i benedicció de les bandes i faixes. Després, recollida de les ofrenes al Teatre municipal i sortida en cercavila pels carrers de Roses, acompanyats pels gegants de la localitat. A la plaça Frederic Rahola es van lliurar les ofrenes. Acte seguit es procedí a la procla- mació de la pubilla i hereu de Catalunya 2004 i de les pubi- lles i hereus territorials. El concert que cada any sʼin- Codina, C. Trepat, Ch. Botanch, Va sortir elegida pubilla de terpreta a Vilablareix amb C. Bustamante, A. Coma, Catalunya Sílvia Campillo motiu de les festes nadalen- C. Arimany, J. Quer...) com i Ferret, de Sitges (Garraf), ques enguany anirà a càrrec internacionals ( I. Oistrak, H. i hereu de Catalunya, Jordi de lʼOrquestra de Cambra de Sohm, I. Suzuki, B. Soustrout, Pimàs i Megias, de Tordera lʼEmpordà. Aquest tradicional M Balderi, W. Weigel...). Ha (Maresme). La Maria Ventura concert es desenvoluparà el estat dirigida per prestigiosos va ser elegida dama dʼhonor dia 26 de desembre, diada de directors, D. Tosi i L. Heltay i pubilla de les comarques Sant Esteve, a partir de les 6 entre dʼaltres. El seu director gironines. Com a cloenda de la tarda, a lʼesglésia parro- titular és, des de la seva funda- de tots els actes, dinar i fi de quial de Sant Menna. Cone- ció, Carles Coll. festa al pavelló municipal de guem tot seguit la trajectòria En col·laboració amb lʼOrfeó Roses. de lʼOrquestra de Cambra de Català, la Coral Cantiga, lʼOr- Dins el reglament del pubi- lʼEmpordà, Premi Nacional de feó Manresà,... ha interpretat llatge, cal destacar els colors Música 1992. el Magnificat de J.S. Bach, la de bandes de les pubilles i LʼOrquestra de Cambra de Missa de la Coronació de W.A. faixes dels hereus. lʼEmpordà és una formació Mozart, El Messies de G.F. Els representants locals han estable i professional fundada Haendel, la Missa de la Trinitat de lluir les bandes i faixes de lʼany 1989 a Figueres. Compta de W.A. Mozart, el Glòria dʼA. color blanc amb lʼescut de la amb el suport de diverses insti- Vivaldi, el Rèquiem de W.A. població. Els representants tucions, com ara la Generalitat Mozart, etc. comarcals, bandes i faixes de Catalunya, la Diputació de LʼOrquestra ha actuat a la seu de color blau, amb lʼescut de Girona i els Consells Comar- del Parlament Europeu dʼEs- la comarca. cals de lʼAlt i Baix Empordà, trasburg, on va ésser nomenada La pubilla de Catalunya, com també de més de seixanta membre dʼHonor del Consell banda amb la bandera cata- ajuntaments dʼaquestes comar- Internacional del Moviment lana i lʼescut de Catalunya. ques. Europeu. Lʼhereu de Catalunya, Dʼençà de la seva presentació Importants compositors cata- faixa blanca i a mig camal ha actuat als principals festivals lans han dedicat obres a lʼor- la senyera i lʼescut de de música dʼarreu de Catalunya questra, que formen part del seu Catalunya. (Peralada, Grec, Torroella de repertori habitual. I les pubilles territorials, Montgrí, Palamós, Sitges...) i Lʼany 1992 la Generalitat de banda de color or vell i ha fet diverses gires per Espa- Catalunya li va concedir el lʼescut de la capital de la nya i lʼestranger LʼOrquestra Premi Nacional de Música en circumscripció a la qual ha col·laborat amb solistes lʼapartat dʼintèrpret de música representin. de gran renom, tant nacionals clàssica. (O. Romaní, J. Francesch, J. Revista de Vilablareix Any V - Desembre 2004 - 15 Entrevista Entrevista Ramon Llover i March RAMON PONSATÍ Nascut a les Planes dʼHostoles ara fa 89 anys, en Ramon Llover i March va treba- llar gairebé mig segle a la companyia que subministrava lʼaigua potable a Girona, feina que va combinar amb lʼofici de lampista i que va fer fins que es va jubilar als 63 anys, quan en feia cinc que sʼhavia traslladat amb la seva dona, Maria Clarà i Avellanes, a la casa de Vilablareix, on aviat farà 30 anys que hi viuen. “Vaig néixer el 26 dʼagost de 1915 a les Planes dʼHostoles, on vivien els meus pares, en Joan i la Carme, que van tenir sis fills: en Josep, en Jesús, la Maria, la Regina, la Júlia i jo”, relata en Ramon, que als 14 anys va deixar lʼescola del poble per anar a Girona “a treballar a la companyia que subministrava lʼaigua potable de la ciutat, una aigua que aleshores procedia dʼAiguaviva i de diferents pous”. “Vaig aprendre a instal·lar comptadors, fer escomeses i, sobretot, arranjar avaries, que normalment eren fuites a les canonades de la xarxa de Imatge recent del matrimoni. subministrament, i al cap de dos anys vaig anar a aprendre lʼofici de lampista al taller que havia començat a sortir amb la definitivament a Vilablareix en Cat dʼAnglès tenia al carrer Maria Clarà i Avellanes, la noia el 1973. Figuerola de Girona”, explica de les Planes dʼHostoles amb “Aquest pou, que ja no en Ramon, que aleshores vivia qui sʼhavia intercanviat cartes existeix, tenia 33 metres de en el pis de dalt de la central de mentre era al front perquè un profunditat, tot i que al prin- la companyia del carrer Perill i cosí dʼella era company seu i cipi es pensava que en faria que va compatibilitzar ambdues amb qui acabaria casant-se el un centenar, i la bomba que hi feines fins que van mobilitzar- 27 dʼoctubre de 1945, després van instal·lar era americana lo per anar a la guerra civil de festejar sis anys, i amb qui i pujava 100.000 litres/hora, quan ja feia un any que havia va tenir un fill, lʼAntoni, que cabal dʼaigua que anava esclatat. els hi ha donat dos néts, la directament al dipòsit situat a “Primer vaig anar a Cristina i en Miquel. la carretera de Palau, a prop Palafrugell, des dʼon em van “Al tornar del servei militar de les Alzines i el Montessori, enviar a Jaén per formar part tenia 27 anys i vaig reincorpo- amb capacitat per a 2 o 3 mili- dʼuna brigada de relleu amb rar-me tant a les Aigües, on el ons de litres”, assenyala en la qual no vam entrar mai en cap era en Garay, com al taller Ramon, que explica que a la combat, ja que sempre érem de lampisteria dʼen Cat dʼAn- Devesa també es van fer quatre a la reraguarda, però vam glès”, manifesta en Ramon, que pous més i compara les dades fer moltes trinxeres, primer els primers dos anys de casat va abans citades amb les del pou a Guadalajara, després a viure en el mateix pis de la cen- de la central del carrer Perill, Cuenca i finalment a Teruel, tral del carrer Perill i després es “on hi havia quatre bombes de on em trobava quan va acabar va traslladar a lʼhabitatge que la pistó que entre totes pujaven la guerra”, refereix en Ramon, companyia va fer junt amb el 30.000 litres/hora, aigua que que va haver dʼanar a fer la mili nou pou que van obrir a Palau, anava al dipòsit dʼAlemanys, a Alcalà dʼHenares quan feia un on el matrimoni va passar-sʼhi amb capacitat per 1 milió de any que havia tornat a Girona i 28 anys abans dʼinstal·lar-se litres”.