Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica Edició de Jesús Bernat & Ferran Guardiola L’Estralla, 3 Societat d’Onomàstica Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica Edició de Jesús Bernat & Ferran Guardiola L’Estralla, Societat d’Onomàstica Barcelona, Amb el suport de Primera edició: desembre de © dels textos, els seus autors © d’aquesta edició, Societat d’Onomàstica Disseny de la coŀlecció i composició: Quadratí Impressió: Impremta de la Diputació de Castelló : ---- : - Taula Presentació Estudis onomàstics sobre les terres de Penyagolosa Toponímia de la Torre d’en Besora J B B & M V B Topònims de la demarcació del Castell de Culla al segle A B Z Els miradors toponímics J B A Antroponímia de Xodos segons un padró del Bisbat de Tortosa de ­ V C D Endònims amprats: el préstamo toponímico en la Peñagolosa de habla valenciana J C G Onomàstica d’Atzeneta del segle J F N Formacions diminutives en la toponímia de l’Alt Millars J E G G Toponímia diversa: la documentació del Mestre de Montesa L G B Excursionisme i toponímia en A peu per l’Alt Maestrat de J. M. Espinàs F G N Xodos, Taga i Falcó ­ A J B La toponímia urbana no ocial d’Atzeneta del Maestrat, Benagos, Vistabella del Maestrat i Xodos J M -C De camí, a la recerca dels mots V P A Toponímia de Costur als protocols notarials d’Agustín i Jorge Garcés (- ) J M R P Topònims fronterers al massís de Penyagolosa ­ E R V Zootopònims de les comarques del nord del País Valencià H R P Fredes i Penyagolosa: reexions sobre una sèrie de mapes excursionistes V M. R V De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les comarques històriques del Maestrat i els Ports V R P Unes notes a la toponímia de Penyagolosa ­ J L V A Altres estudis onomàstics Jardins ignorats, de Trinitari Fabregat Chimeno. Una excursió toponímica ­ À B A Correcció, actualització i enriquiment de la cartograa i la toponímia de la serra de Cardó i zones contigües J B A Reciprocitats entre la toponímia i la geologia en el reconeixement del territori ­ X P B , J T D & J C D Sobre formes, funcions i noms de roques del massís de Montserrat i del terme del Bruc A R E Documentació Bibliograa onomàstica de les terres de la Setena de Culla i l’Alcalatén. Monograes, articles i cartograa J B , F G & J M R Presentació Penyagolosa és un cim emblemàtic, centre de l’excursionisme valencià, vedaler del pas de raberes entre l’Aragó i la Plana, cruïlla de cultures, aplec de terres i parles diverses. Sant Joan de Penyagolosa, a més, acull rogatives centenàries de Xodos, Puertomingalvo, Vistabella, Culla i les Useres a través dels seus camins centenaris. Per aquests motius calia aprofundir en l’estudi dels noms que bategen cada racó de les terres de Penyagolosa, dels pobles que veuen en el seu perl divers un far d’aques- ta mar de bancals on tanta gent ha navegat secularment. Amb «terres de Penyagolosa» ens referim a l’àmbit comarcal de l’Alcalatén, els ter- mes de la Setena de Culla del Maestrat històric i pobles veïns de l’Aragó i de l’Alt Millars. El llibre que presentem recull les comunicacions i ponències de la Jor- nada d’onomàstica de les terres de Penyagolosa (VI Jornada de la Societat d’Onomàstica), celebrada a Atzeneta i Vistabella del Maestrat els dies , i de maig de . Dues poblacions on vam ser acollits amb hospitali- tat i germanor pel veïnat, i on vam comptar amb la coŀlaboració pregona dels respectius ajuntaments. Tot plegat tampoc no hagués estat possible sense el treball d’una comissió organitzadora que va reunir sis consocis de la Societat d’Onomàstica: Elvira Safont (Arxiu de Vistabella), Josep Meseguer-Carbó (Maestrat Viu), Josep Miquel Ribés, Ferran Guardiola, Òscar Bagur i Jesús Bernat. Els temes proposats per la Jornada foren l’onomàstica de la zona i la re- lació entre toponímia, cartograa i excursionisme. Així, hem agrupat els treballs en dos blocs a partir d’un criteri geogràc: el primer, «Estudis d’onomàstica de les terres de Penyagolosa», conté divuit articles que se centren en el cim i les comarques que l’envolten, tot i que ho fan en mo- dalitats ben diverses. Així trobem estudis d’antroponímia, toponímia històrica, literària, en llengua àrab i berber, urbana popular i zootopo- nímia, reculls municipals, retolació i normalització lingüística, i anà- lisi lingüística etimològica i morfològica. Destaquem el breu però merescut homenatge retut a Josep Viciano, el Sherpa com és conegut en l’àmbit excursionista de Castelló, i les ponències de Vicent Pitarch, lligada a la dualitat entre excursionisme i homenots de la nostra llengua, i la de Vicenç M. Rosselló, que analitza la cartograa excursionista de Fre- des i Penyagolosa. El segon bloc, «Altres estudis d’onomàstica», agrupa quatre estudis toponímics centrats en altres terres, més al nord de Penya- golosa, des de les vessants literària, cartogràca i geològica. Finalment oferim una bibliograa onomàstica de les terres de la Setena de Culla i l’Alcalatén que complementa aquest ventall de propostes onomàstiques. Desitgem que aquest volum sigui un pas important, a través de l’ono- màstica, en el camí del coneixement de Penyagolosa i la seua gent. Els curadors Estudis onomàstics sobre les terres de Penyagolosa Toponímia de la Torre d’en Besora José Bellés Barreda & Manolo Vidal Barreda Amb aquest treball pretenem contribuir a la conservació de la cultura popular de les nostres terres en general i del nostre poble en particular. Hem recollit els topònims a partir dels nostres records i preguntant a la gent. Guardar els records només en la memòria està abocat inevi- tablement a la desaparició. Perquè pensem que amb la desaparició dels topònims desapareixeria part del nostre patrimoni i de la nostra iden- titat, volem que en quede constància, i per això ens hem aventurat a fer aquest recull. Som conscients de les nostres limitacions: no som experts, ni gens prop, en açò de l’onomàstica. Tenim, però, un avantatge: el municipi de la Torre d’en Besora és menut (a penes km) i el casc urbà encara més, no cal dir-ho (poc més de ha). I és per això que coneixem perfectament cada racó i cada pam del poble, i els seus noms, que tantes vegades hem dit a l’hora dels nostres jocs infantils. Ens hauria agradat fer el treball més extens, comentant també els to- pònims rurals, però la falta d’espai ens ho ha impedit. En la toponímia local observem que els noms dels principals carrers de la localitat són de situació: carrer de Dalt, carrer del Mig, carrer de Baix, carrer de Baix la Vila, i carrer de Darrere la Vila. A més, no hem tingut noms de carrers dedicats a persones iŀlustres o relacionades amb el règim polític instaurat després de la Guerra Civil. Fora del casc urbà, alguns dels noms se solen repetir en altres muni- cipis: l’Ombria, el Bovalar, la Solana, el Bosc, el Freginal, el Carrascar, etc. Uns altres, però, tenen un nom ben singular, com el Panxarró de Panera, que rep el nom de la forma arrodonida del terreny per un costat i de Sen- to Panera, una persona que tenia Panera per malnom. També volem esmentar les maleses que la ignorància i desinterès han fet a la toponímia. Només cal entrar al cadastre a través d’Internet i bus- Vista de la Torre d’en Besora car les partides del municipi. Es trobaran noms desplaçats, mal escrits, incorrectes, etc. Altre tant a la retolació de llocs i vies de comunicació (Moli Colomé, la Roca de d’Alt, La Torre d’En Bessora, Mas d’Els Masets). Dels mapes antics, ni parlar-ne. Hem arribat a vore escrit el barranc de la Roca Foradada com a Barranco de la Peña Florida. Per sort la carto- graa ha millorat molt, no tant el cadastre. La gent sempre recorda més els noms del voltant de sa casa. Entre els nostres informants hi ha gent que ha viscut part de la seua vida al mas. Esta gent és una font inestimable per recollir aquells noms de lloc poc co- neguts per la majoria. Elles i ells, com ningú, se saben tots els indrets del terme. Des d’ací donem les gràcies a qui ha dedicat part del seu temps a repassar mentalment el terme i ajudar-nos, especialment, a Aurelio dels Masets, Miguel d’Eugènia, Obdúlia i Pepe de les Eres, Regilda de la Ca- seta i Vicente el Pinxe, que és com se sol conèixer la gent als pobles, i no afegint el cognom. Toponímia de la Torre d’en Besora . Noms Carrers: carrer del Mig, carrer de Baix la Vila, carrer de Baix, carrer de Dalt, carrera del Piló, carreró de la Rulla, carreró de la Sala, carreró del Graner, carreró del Tort, el Cinglet, Darrere la Vila, el Parat, el Perxet, les Eres i les Voltetes o avinguda de la Mina Esperança. Edicacions: : ca l’Auela Felipa, ca l’Auelo Marianet, ca lluís la Taona, cal Gat, cal Rector, casa Caramba, casa Garcia, casa Maso, casa Xi- milla, corral de Llaó, forn de Baix, forn de Dalt, el Graner, l’Hospital, la Presó i la Sala. Llocs: : el Brosquil, el Calvari, era de Macàrio, les Eres (les Eres de Dalt), l’Estretó, el Ferratger, el Fossar Vell, l’Hort de Caramba, el Pati de Missa, la Placeta, el Racó, les Roques i les Voltetes.