tius diversos vagin de baixa els principals components d'un Modernisme ciutadà autòcton i, sobretot, que en el futur aquests components quedin del tot oblidats, fins i tot per a la historiografia, "Per desgràcia, són molts els mallorquins que tenen una tradició curta de vista", arriba a dir Carner fent referència implícita als defen- sors d' " una escola novíssima" <319), Mallorca és el lloc ideal per exemplificar l'ideari d'origen torrasibagesià i complementai—lo amb una major innovació estètica de base modernista, però que cal plantejar des d'una perspectiva que l'ortodòxia no pugui considerar perillosa. De retruc s'evita també que gent com Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera siguin interpretats com a simple prolongació insular de les idees literàries del XIX (320), Carner aconsegueix aglutinar al seu voltant -és la principal pretensió- un grup homogeni d1escriptors ma- llorquins encapçalat per Miquel Ferrà. "Catalunya" actua coïa a tribuna per a la seva projecció a Barcelona i el carisma del director és un factor decisiu per entendre'n fins i tot la pròpia existència, és un moment de rebombo- ri cultural a les Illes i Carner n1 és un dels provoca- dors: sap aprofitar una situació ja existent Cel prestigi que va adquirint gent com Alomar, Costa, Oliver o Alco- ver) per tal de remoure i crear aquest sector fidel. També en aquest terreny es nota el canvi de pers- pectiva que provoca la definitiva clarificació ideològica que es produeix cap a 1905. S'adverteix en dues qües- tions: una selecció encara més estricta, que és la que ocasiona l'inici del trencament amb Gabriel Alomar; i una intervenció més directa en les plataformes mallorquines (especialment la revista "Mitjorn"), provocada per l'agu- dització del mestratge carnerià sobre els poetes illencs - 412 - que les creen, però també com a conseqüència de l'estra- tègia político-cultural exposada a De la provincia. A "Catalunya" hi ha diversos textos programàtics sobre l'enllaç a establir entre el Principat i les liles. Alzina "i Melis actua com a primer intermediari i és lògic que alguns dels seus articles s'orientin en aquesta di- recció. Ell és qui acompanya Carner en els seus primers viatges i, per tant, qui li obre les portes de l'amistat amb molta gent (321), estableix un mínim enllaç entre "Catalunya" i "Gazeta de Mallorca" (322), fa de pont en algun moment amb mossèn Alcover o Costa i Llobera (323), i dóna a conèixer des de les pàgines de la revista o des de 1'estrada de la Congregació Mariana qualsevol manifes- tació cultural illenca, principalment les folklòriques. El seu text teòric més representatiu és De la altra banda de la mar, on s1 exposa la defensa de la tradició a través del contacte amb Mallorca i el programa d'acció cultural que això suposa. Amb idees extretes directament de Torras i Bages, que no és aliè a res (324), Des de dins o des de fora de "Catalunya", Carner és qui més es preocupa de treure tot el fruit a. la relació i a la doble mitificació (tant del que per a ell és el mite illenc com del que per als mallorquins és el mite Carner) (325), El primer article significatiu és De 1'Illa Dau- rada, de principis de 1904. S'hi transllueix la pau, har- monia i quietud amb què s'hi viu, idea que serà constant. Aquest refugi d'idealitat és conseqüència de la proximi- tat al món rural, el paisatge, la natura i, per tant, els valors tradicionals: "A Mallorca, a la terra més dol sa y més clara, ahont l'aire és més lluminós y la mar més diàfana, ahont las ideas són més serenas y las cadencias més exquisidas, al veure aquella claror y aquell perfum renascuts so- bre nostras testas colradas y fumadas, han -413- T recordat la germanor antiga, la germanor de quan nostre Rey Jaume tenia els ulls blaus de tant mirar a Mallorca per demunt del mar," El ciutadanisme encara no està suficientment arrelat, per la qual cosa prefereix el contrast, ni que sigui exage- rant-lo. "El traquetelg d'una evolució feta per carrers mal empedrats, las fumeradas negras de las fábricas, els xiulets estridents de las sirenas, els murmuris amenassants de las multituds, el brugit dels carros, las desí'er- ras de las cosas vel las que cauen, els caí— reus per a edificar las cosas novas. , . Tot dóna a la nostra ciutat l'aspecte d'una febre incessant. Els acontelxements y els homes hi són cridaires, impetuosos, turbulents, Y tot plegat, més que convèncer, aixorda y enlluerna. Tants ulls que guspirèjan, tants peus que.s bellúgan, tants brassos que pican fadígan y aclapàran l'atenció. Y a n1aquest gran estrèpit d'elaboració no hi ha medis per a judicar-lo serenament" (326). Quasi tres anys després, es manté la mateixa noció d'idealitat, harmonia i serenitat, A gruyt a Mallorca s'elogia "J'exquisit silenci interminable" de "Ciutat de Nal 1 orques" : "Silenci de pietat, silenci de noblesa, silenci d'estínció, silenci de contemplació y de refinament!, La mar a la badia és d'una vasta ampiaría sens murmuri, els fassers ro- manen fixos en la llum; de la Seu tota roja.ns ve una fonda impresió de pau; les cases són blanques y dormen sota les ones inalteradas d'un infinit serè" (327), Queda clar, doncs, què es vol fer sobresortir del paisatge mallorquí, d'aquesta Mallorca "ahon t sota l'infinit d'un cel rutilant, els pins devàllan adalerats al mar extenent vers ells las brancas plenas d'anhel, ahont en una calma suprema y una serena ampli tut s'extén la sagrada blavor mediterrània" (328). - 414 - Això no obstant, amb el temps la contraposició a la vida urbana es va difuminant, L'illa continua essent un refu- gi, els elements que la caracteritzen són els mateixos, però es poleix el rerafons ruralitzant de 1904 -el mateix que és present en l'article d'Alzina i Melis i en la nota de redacció de 1903 a "Catalunya"- per tal d'anar intro- duint la perspectiva d'interpretació pròpiament noucen- tista. Perspectiva centrada en els trets estètics que defineixen el concepte d'escola poètica que ell ha ajudat a crear -la quietud, harmonia, serenor i mediterranisme es repeteix permanentment-, però adaptats a un programa burgès per al qual el centre de decisió és la ciutat. No es renuncia doncs al paisatgisme perquè és el tret defi- nidor per excel·lència. Una natura que continua essent entesa des del dualisme cristià, per la qual cosa no pot ser mai "abisme incalculable" sinó "contrada conquerida, plena de camins de bon guiatge" (329)\ que és controlada en tot moment pel seny racional; que no fa concessions al lirisme, al sentimentalisme, ni a la ingenuïtat; i, so- bretot, que és admirada des del distanciament propi de la mentalitat ciutadana i de qui vol embellir la realitat -ja sigui el paisatge o la vida quotidiana illenca- amb la ploma als dits (330), Amb la reconstrucció dels primers viatges de Carner a Mallorca es poden observar els propòsits del moment i les repercussions a mesura que augmenta l'amistat. Diver- sos estudiosos coincideixen a afirmar que la primera visita és de mitjans de 1904, una vegada que molts dels escriptors illencs ja són col·laboradors habituals de la revista (331), ÉS el viatge que efectua en companyia d'Alzina i Melis i té lloc durant la segona quinzena de - 415 - maig i bona part de juny (332). Possiblement hi torna el mes d'agost del mateix any per recollir el premi obtingut en els Jocs Florals de Palma. és indubtable que entre maig i juny de 1904 Carner coneix personalment diversos dels col·laboradors de la revista. El que no és tan evident, però, és que sigui el primer viatge. Hi ha suficients indicis com per assegurar que, com a mínim, s'hi trasllada a finals de 1903: "Nostre director se n'és anat a passar una mesada a sa illa daurada de ffaylorca" (333), diuen des de "Catalunya" el quinze de desembre. ÉS lògic pensar que les primeres trobades amb alguns dels col·la- boradors són ja d'aquest any. Possiblement les que en aquests moments li són més rendibles: les d'aquells que, pel seu prestigi, poden ser utilitzats des de Barcelona com a model d'alguna cosa (Costa i Llobera o Joan Rosse- lló i, probablement, la majoria dels futurs conferen- ciants del cicle d'escriptors mallorquins de 1904 a l'Ateneu Barcelonès). Tot fa pensar que existeix una amistat íntima entre Carner i Rosselló que per força ha de ser anterior a maig de 1904. Així s'explica que en les visites següents -fins i tot durant 1904- un dels primers llocs d'estada sigui sempre Alaró (334). Per això M§ Antònia Salvà afirma que el poeta té un " conspirador" a l'illa i ella creu que no és altre que Rosselló. Encara hi ha alguna pista no comprovada sobre una hipotètica estada anterior a la del mes de desembre (335), la qual cosa aclariria millor el ressò que la revista dóna durant tot 1903 a les informacions proce- dents de l'illa i el tracte de privilegi que hi reben els seus escriptors, Novament 'amb menció especial per al "conspirador", que ja durant el mes d'octubre es qualifi- cat com a "nostre benvolgut aiüich" (336) ± a qui Carner -416- dedica el poema A en Joan Rosselló. Pel seu contingut, se sobreentén un tracte personal i directe (337), A partir de 1904 els desplaçaments són constants -acostuma a anar-hi cada any per Setmana Santa-i el vin- cle cada cop més ferm.