BAIXA CASAMANCE. NUCLIS I COMUNICACIONS PRINCIPALS séléti makouda touba tambakounda donbondir tanbouye baragues narangs komboli guiter mahamoudall diakoye koudioubé koulobori koba poukene guiral ouniak djioundji kartong guibara karantaba bassene guilankoumou sambouladian néma missara dar silam diouloulou koba katiou kandiadou massaran kaleo essom djibidone darou haïré goriam dioloulou balenian essom kabadio bouyem bandjikaki katababadjikounda katipa brikamandine bitibiti tandine karantaba balandine abéné katinong teloum diannah silik koulaye mahmouda niankite suelle ebinako sindian kandounie kariaye suelle tankoron silinki djinaki katoudié koulaye diacopere binnkine kakene kafountine diatang kagnarou badiama mampalago djipakoum diagon diakine kourouk erinndian bougoutoum kolda baïla djipakoum diabrinkindiong kassel boutolet kafesse mankono ba kaparan kourouk kartiack dinaki thiobon diondene oussak bouhinor oubeme marakissa sakar kagnobon tendieme dieba diegoune marsassoum diana ba diegoune mlonp diarone sindialong kayéla kaouadir kabaline bougolor samouna djimakakor falmere hilol diangho dikes bari djitoukoubon sansamba bignona diourou pakao morikounda yassine tangori souda djimande thionck essyl kalounayes yassine mandina bangilore karantaba tendouck tenndiamane santak guerina kiniending binntine kolonba diengi ediamate mandegana boulandor radone bignona balmadou niamone kiniending sandinier bagaya badiaol djiguipoum tendouck kassankili kandiou fangoume ouonk boutegol boudie diatok tobor bouidate-karanba sédhiou fontama diagoubel babate mangagoulak papao kediela bagaga djiguinoume boulingue elana atioum kabalang koubanao koubalane niandane djilakoune tobor boutomale finntiok bouteme afiniam tanaf boukiak niomoune sibikouroto efok pointe st. adeane sinbandi itou george baganha sinndone mankolikounda sidiounfour dimassane gurinnhol bandial simakounda diogue ziguinchor kalinguene fanda djinokouna pantodosse djola djifangor niaguisse kaour kanbinnta birkama yatakounda karabane mlomp teranbassi djibelor boutoute bissine kagnout mangaroungou kafar djibanar loudia djola nikine brin mandina samatit etama badiat fogni séléki djibelor petikan santiaba essil ouolof yaran loudia ouolof enampore elinkine borofaye kaguil kachiouane kamobeul fassada bounao satioum sifoka oussouye vindaye oukout guitonhate oukout karounate darsalam diantene diorere niassa bafata djémbéreng blaze ourong ehidj bafikane mpak ayoune diakene dioere ouolof nianbalan bayettes boukitimgo diakene djola emaye etafoune katakalousse boukot ouolof kaguite parc national de la basse-casamance cap skirring kabrousse HISTÒRIA DE CASAMANCE 1888 1960 “Repartició d’Àfrica” Independència de Senegal Definició de fronteres Construcció nacional centrada casamance 1444 1645 1836 en els regnes wolof 1984 Arribada dels Factoria Factoria 1886 Distanciament entre el nord i les Per eliminar el topònim Casamance, el portuguesos comercial Karabane Portugal cedeix la factoria de regions de la perifèria govern sengalés divideix la regió en dos de Ziguinchor 1838 Ziguinchor a França Factoria ciurcunscripcions: Ziguinchor i Kolda Sédhiou 1914 1943 1970-1980 2000 2012 Representació senegalesa al parlament Aline Sitoe Diatta Cap ministre del sud al govern Abdoulaye Wade Macky Sall (figura de la resistència Els wolof ocupen càrrecs de poder Els càrrecs més importants de Casamance en la presidència en la presidència colonial) ocupats per “nortenys”/”estrangers” detinguda i jutjada 2004 Marginació política-econòmica de Casamance Amb consentiment del govern, l’exèrcit de Guinea-Bissau entra a En molts moments Casamance és Expropiació de terres per nortenys Militarització de Casamance Senegal per matar a un líder del administrada de forma separada a pertanyents a gent del sud Milers de refugiats i desapareguts MFDC Senegal s.XV s.XVI s.XVII s.XVIII s.XIX s.XX s.XXI IGM IIGM 1ª formació política casamencesa Reivindicacions pacífiques declivi de l’Imperi Mali Penetració militar francesa a Casamance MFDC amb gran repressió policial Víctimes civils i pillatge + abarca totes les regions de Casamance Fundació d’Atika, Distanciament de la població respecte la Els regnes perifèrics van guanyant autonomia Augmenta el descontent i les Desintegració del regne Kasa Els wolof participen en les campañes bèl·liques Es diluirà en altres partits polítics Manifestació estudiantil adhesions al MFDC L’ala armada del MFDC lluita independentista Es calma el conflicte Territori de la costa, rei KASA (bainuk/mandinga) Els diola arriben a la baixa Casamance per resistència al poder estranger a Ziiguinchor atemptats i enfrontaments Forta repressió policial la pressiò mandinga Difícil implantació de l’administració colonial Algunes faccions del MFDC Mandingues molt hostils a l’islam La majoria de pobles no accepten la nova autoritat europea La resta d’habitants de regions de Creació del 2n MFDC disposades a negeociar 1980 Líders ètnicament i 1991 1993-1995 2007 Principals productors d’esclaus Senegal estaven lligats a les institucions i Mor Diamacounde enfrontaments entre musulmans i animistes religiosament heterogenis 1r alt al foc 2n alt al foc a la vida política francesa Escisió del MFDC Augmenta la tensió regne Kaabu Obertament independista Es trenca l’alt al foc 1949 1982 1990 PFC ETSAB - UPC TRIBUNAL: E. TERRADAS, E. CRESPO, J.M. GONZÁLEZ, R. CLOTET AINA TUGORES GARCIA ESCOLA SECUNDÀRIA A THIONCK ESSYL. SENEGAL ANÀLISI DEL TERRITORI CONTEXT GEOGRÀFIC I SOCIAL. CASAMANCE E 1 | 300 000 002.