Alexandre Tharaud CERT · 4 CON Divendres 6 de juliol a les 21 h Claustre de la Catedral Alexandre Tharaud, piano Rameau · Couperin · Ravel · Mompou Alexandre Tharaud, piano Concert enregistrat per Dip.legal: GI-1057-2012 Alexandre Tharaud: Diàleg entre els grans mestres PART I de tecla antics i moderns J. Ph. Rameau Suite en La Major (Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin) (1726) Allemande Courante Sarabande Les Trois Mains Fanfarinette La Triomphante Xavier Paset Gelmà, crític del Diari de Girona Gavotte 1er double de la Gavotte 2ème double La d’Alexandre Tharaud ha estat una de les carreres més fulgurants d’aquest 3ème double principi de segle. Potser la seva repercussió a l’Estat espanyol no ha estat la 4ème double mateixa que ha obtingut en altres llocs, però la seva participació entre els grans 5ème double intèrprets que configuren el tret de sortida del nou “Nits de Clàssica” és un bon 6ème double símptoma de la seva consolidació com a intèrpret. M. Ravel: Sonatine (1903-05) I. Modéré Va fer de l’obra pianística de Maurice Ravel un dels seus grans cavalls de ba- II. Mouvement de menuet talla amb el qual va impressionar tot Europa per la seva nova visió d’una de les III. Animé pedres de toc del repertori modern. PART II Si això va propulsar la seva carrera, no l’ha impulsat menys les seves lectures renovadores de dos dels grans mites de la literatura per a tecla francesa, com són François Couperin (1668-1733) i l’autor de Les Indes Galantes, Jean-Phi- F. Mompou: El llac (Paisatges) (1942-60) lippe Rameau (1683-1764). HOMENATGE A COUPERIN* : Per la banda de la tradició interpretativa raveliana, cal conèixer que el mateix F. Couperin: Les Baricades Mistérieuses (1716/17) compositor va entregar paulatinament les seves obres per a piano a un mag- M. Ravel: Prélude (Le Tombeau de Couperin) (1914-17) nífic pianista català, Ricard Viñes, que fou dels primers a estrenar-les i del F. Couperin: La Logivière qual, malauradament, sembla que no en queden rastres fonogràfics que ens permetin copsar la seva visió. Després d’ell, s’han succeït grans noms com M. Ravel: Fugue Alfred Cortot o Gieseking, Perlemuter; posteriorment, el gran predicament que F. Couperin: Les Juméles obtingué Martha Argerich amb les seves versions, passant per Freire, Pletnev i M. Ravel: Forlane (Le Tombeau de Couperin) Rabinovich. Entre els més propers trobem a Entremont, Pogorelich, Quéffélec F. Couperin: Les Rozeaux fins arribar a intèrprets ben presents en el circuit de concerts internacionals M. Ravel: Rigaudon (Le Tombeau de Couperin) com són Hewitt, Barto, Bavouzet (que el prodrem escoltar en aquest mateix marc concertístic d’enguany) i Alexandre Tharaud. F. Couperin: Le tic-toc-hoc ou Les Maillotins M. Ravel: Menuet (Le Tombeau de Couperin) Des de sempre, l’obra pianística de Debussy i Ravel s’ha considerat el nucli F. Couperin: Le Carillon de Cithére fonamental del seu pensament musical. La seva estètica es troba meravello- M. Ravel: Toccata (Le Tombeau de Couperin) sament compendiada en les subtilitats de la seva escriptura per a aquest ins- trument. Si les anteriors escoles d’intèrprets van posar en valor les atmosfe- F. Couperin: Les Barricades Mistérieuses res boiroses, no ha estat fins a l’actualitat que Ravel ha esdevingut molt més trepidant. Se li han perfilat els contorns per fer-lo més transparent, privilegiant * Per desig exprés de l’artista, es prega no aplaudir fins al final del concert. aspectes com la vivacitat idiosincràtica de les seves pàgines. Tharaud ha estat en aquest sentit un dels intèrprets a reconvertir-lo, amb una habilitat extraor- dinària en què l’agilitat del fraseig ha guanyat terreny als aspectes atmosfèrics que apuntàvem al principi. El tàndem Ravel-Couperin centra l’espectacle d’aquesta nit amb una combi- nació sorprenent de les obres d’aquests dos compositors. El mateix Ravel va escriure Le Tombeau de Couperin de la qual n’escoltarem el seu Preludi com un Alexandre Tharaud homenatge vers la gran escola del barroc francès. Unes notes autobiogràfiques ens permeten conèixer el moment de la seva creació: “A principis de 1915 em vaig allistar a l’exèrcit i per aquest motiu la meva activitat musical es va veure interrompuda fins a la tardor de 1917, quan em van llicenciar. Aleshores vaig acabar Le Tombeau de Couperin. L’homenatge, en realitat, es dirigeix menys al mateix Couperin que a la música francesa del segle XVIII”. Aquest apunt ens permet centrar l’interès del programa d’aquesta vetllada en la doble admiració que sentí Maurice Ravel per aquests compositors i l’autèntica passió que ha portat a Alexandre Tharaud a ajuntar-los després d’un extens tre- ball en què ha enregistrat els grans moments per tecla de Couperin i Rameau amb el seu fascinant magisteri en l’obra de Ravel. Couperin fou un músic de prestigi. El 1693 aconseguí la plaça d’organista de la capella del rei de Versalles. El seu talent fou molt reconegut i el mateix Lluís XIV va confiar l’aprenentatge musical del seus fills a Couperin. L’honestedat d’aquest mestre antic el va mantenir concentrat en la seva obra més que no pas en la consecució de nous títols il·lustres que li permetessin pujar escala- fons en l’escala social. El seu Art de toucher le clavecin esdevingué un manual imprescindible per tots els intèrprets que sobrevingueren. En aquesta peça es posava èmfasi en una tècnica sòlida i subtil al mateix temps, i aportava algunes novetats com ara la tècnica de les mans creuades que s’utilitza en l’obra Le Tic- Toc-Choc que Rameau, al seu torn, utilitzarà també per a les seves Trois mains. Couperin sorprèn per la seva precisió en l’escriptura dels ornaments. Serà un innovador a partir de l’escola precedent en què els moviments de danses es convertiran a partir de la seva relectura en una recerca d’atmosferes diverses. Els títols de moltes obres ens fan evident aquest objectiu: Les Baricades Mis- Alexandre Tharaud és un dels grans pianistes dels nostres temps, acla- térieuses, Le Carillon de Cythère, etc. En aquestes i en moltes altres de les mat arreu per la seves personals i magnífiques interpretacions tot i seves creacions delicades, Couperin posa a prova l’instrument. N’explorarà tots la seva joventut. Amb una gran sensibilitat musical i una tècnica molt els seus registres posant en relleu diversos aspectes i excel·lint en la tècnica depurada, el pianista francès és un gran apassionat de la música de imitativa d’altres instruments apreciats a l’època com ara la viola de gamba o Rameau, Couperin, Bach i Chopin, dels quals també en fa una lectura la tiorba. particular, emocionant i entusiasta. A partir del segle XIX s’incrementarà l’interès per l’obra dels mestres antics Un dels motius que l’han fet estar en boca dels amants de la música amb noves edicions de les seves peces i inspiraran a partir d’aleshores a tota l’escola francesa moderna, des de Fauré, Saint-Saëns, Ravel i tants d’altres. és la seva interpretació al piano de música escrita originalment per a Inspiració que arriba fins a l’actualitat en la figura de pianistes com Tharaud, que clavicèmbal. Aquest fet ha aixecat una petita controvèrsia a la qual ell han posat de manifest el vast interès que mantenen aquestes obres. respon que l’autenticitat de la música potser no passa per tocar-la amb un instrument concret. Els secrets de les Nits de Clàssica Tharaud (París, 1968) es va graduar en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i de seguida va aconseguir una gran aclamació in- ternacional gràcies al seus enregistraments. El seu repertori abasta des de Rameau i Bach fins a compositors actuals, com ara Mauricio Kagel, Emmanuel Chabrier i Francis Poulenc. Sabies que…? Els seus enregistraments amb el segell discogràfic Harmonia Mundi … Es diu d’Alexandre Tharaud que és el pianista sense piano. Estudia i pre- són essencialment música per a piano sol, i en menor mesura, música para els seus recitals a casa d’amics per treballar amb més profunditat la sonoritat dels diferents instruments i així evitar acostumar-se sempre al mateix so i tacte. de cambra. Ha enregistrat amb Jean-Guihen Queyras la Sonata Arpeg- Segons sembla la renúncia a tenir piano a casa li fa créixer de nou, cada dia, el gione de Schubert i obres per a piano i violoncel de Debussy i Poulenc. desig i les ganes de retrobar-se davant d’un piano. El seus enregistraments han obtingut diversos premis, entre els quals destaquen dos Grand Prix de l’Académie Charles-Cros per la seva in- ... Al Conservatori de París, Tharaud va ser alumne de Germaine Mounier, terpretació de les obres de Francis Poulenc (1997), i de les obres de alhora deixeble de Marguerite Long, la pianista que va estrenar l’any 1919 Le Tom- Maurice Ravel (2003). El recull d’obres de piano de Milhaud va obtenir el beau de Couperin. Marguerite Long fou la vídua de Joseph de Marliave, gran mu- Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque. L’àlbum amb els Preludis sicòleg i amic personal de Ravel, a qui va dedicar la Toccatta, l’última de les peces de la suite de Le Tombeau. de Chopin va ser aclamat com a disc del mes per la revista Classic FM Magazine. Actualment, enregistra per a Virgin Classics. ... Maurice Ravel tenia una gran debilitat per la seva Sonatine, i l’acostumava a tocar sovint en els seus recitals. Curiosament només tocava els dos primers mo- En les darreres temporades, el pianista francès ha actuat en les sales viments ja que, segons deia el mateix Ravel, l’últim temps era d’un virtuosisme i més prestigioses del món com ara el Teatro Colón de Buenos Aires, d’una dificultat tècnica tals que no es veia capaç d’estar a l’alçada de la seva pròpia Concertgebouw d’Amsterdam, el Washington Kennedy Centre, la Cité Sonatine.