10. ELS ARTRÒPODES DEL DELTA DEL LLOBREGAT. CITACIONS RECOLLIDES AL BANC DE DADES DE BIODIVERSITAT DE CATALUNYA (BIOCAT) Antoni Serra1 i Helena Basas1 1. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. delta-llobregat.indb 261 12/12/2018 16:50:35 262 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 10.1. INTRODUCCIÓ Un altre factor que cal tenir en compte és que no és infreqüent que una citació original El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalu- sigui recollida com una informació biblio- nya (BioCat) és un projecte que va néixer el gràfica en altres treballs posteriors. D’aques- 1993 arran d’un conveni entre el Departa- ta manera, una única citació real apareix rei- ment de Medi Ambient de la Generalitat de teradament i, en conseqüència, les noves Catalunya i la Universitat de Barcelona i té citacions no aporten nova informació. com a objectiu principal ser una recopilació de tota la informació sobre la biodiversitat de Catalunya. Es desenvolupa mitjançant la in- 10.3. MARC GEOGRÀFIC formatització de totes les citacions bibliogrà- fiques de les espècies del territori català i es Els espais naturals del delta del Llobregat es- complementa, quan és possible, amb altres tan situats en les quadrícules UTM de 10 × 10 tipus de dades, com ara la biologia, la distri- quilòmetres DF16, DF17, DF26 i DF27, als bució geogràfica i l’ecologia. termes municipals del Prat de Llobregat, En un primer moment, la informació re- Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. To- collida feia referència exclusiva a dades de tes les citacions d’espècies d’artròpodes fan flora i de vegetació (FloraCat) i a partir del referència a localitats identificades pel seu to- 1999 s’hi incorporen dades de la fauna cata- pònim i situades en una de les quadrícules de lana i concretament, entre d’altres, les que 10 × 10 km. A més a més, en molts casos les corresponen als artròpodes (ArtroCat). L’ob- localitats estan referenciades d’una manera jectiu d’aquesta base de dades és la recopi- més precisa en una quadrícula d’1 × 1 km. lació i la informatització de totes les cita- Al costat de les citacions corresponents a cions bibliogràfiques d’artròpodes del nostre localitats concretes, n’hi ha d’altres que, ben país. al contrari, se situen en una localització im- L’anàlisi dels artròpodes del delta del Llo- precisa. El cas més freqüent correspon a cita- bregat que es fa en aquest treball es fonamen- cions que fan referència a un municipi, cosa ta en les dades recollides a l’ArtroCat des del que comporta la impossibilitat de saber a 1999 fins al 2011. Basant-nos en aquesta in- quina de les diferents quadrícules que ocupa formació, i tenint present que correspon ex- el terme municipal s’han de situar. En aquest clusivament a citacions bibliogràfiques, s’in- cas, la citació es referencia a la quadrícula de tenta donar una visió del grau de coneixement major recobriment superficial del municipi. dels artròpodes a escala faunística, geogràfica Per aquest motiu, les citacions genèriques re- i històrica. ferides a Gavà se situen a la quadrícula DF17, les de Viladecans a la DF17, les de Sant Boi de Llobregat a la DF27 i les del Prat de Llo- 10.2. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES bregat a la DF27. Això té com a inconvenient que el nombre de citacions d’aquests topò- Les 5.575 citacions d’artròpodes del delta del nims i en aquestes quadrícules sigui molt ele- Llobregat recollides en l’ArtroCat provenen vat i alhora que siguin imprecises. d’un total de 272 referències bibliogràfiques. Els anys de publicació d’aquestes fonts s’este- nen des del 1884 fins al 2010. De ben segur 10.4. TAXONOMIA que aquesta informació no és exhaustiva i molt probablement, a banda de les noves pu- La sistemàtica dels diferents grups d’artròpo- blicacions posteriors al 2010, s’hi incorpora- des inclou nivells taxonòmics molt diversos. ran treballs que fins ara no han estat intro- Per tal de reduir el nombre de categories ta- duïts a la base de dades. xonòmiques i homogeneïtzar-les, a l’Artro- delta-llobregat.indb 262 12/12/2018 16:50:35 ELS ARTRÒPODES DEL DELTA DEL LLOBREGAT 263 Cat es consideren les de subtipus, classe, or- resulta un total de 1.086 (89,1 %); el nombre dre, família i espècie. d’espècies que tenen entre deu i quaranta ci- Com a conseqüència dels canvis sistemà- tacions és de 116 (9,5 %) i el nombre d’espè- tics que han tingut lloc al llarg del temps en cies que han estat citades entre cinquanta i els diferents grups d’artròpodes, s’ha intentat noranta (86) vegades és de disset (1,4 %). El adequar les citacions més antigues a la taxo- 0,3 % constitueix el rang d’espècies amb més nomia més actual. En qualsevol cas, tot i que de vuitanta citacions. Aquest percentatge en- en el present treball no s’explicita, a l’Artro- globa tres espècies de lepidòpters de dues fa- Cat es recull l’espècie tal com va ser citada mílies diferents (Colias (Eriocolias) crocea, originalment i es refereix a l’espècie que ac- Pieris rapae i Pararge aegeria) i una espècie tualment es considera vàlida. de dípter de la família dels quironòmids (Chironomus riparius). A l’annex 1 es mostra el nombre de cita- 10.5. RESULTATS cions per a cada espècie, tot detallant el nom- bre de localitats en què és present i el primer 10.5.1. Anàlisi faunística i el darrer any de citació, en el cas d’haver estat citada més d’una vegada. Les espècies La taula 1 recull el nombre de tàxons amb ci- assenyalades amb un asterisc (*) correspo- tacions corresponents a l’àrea del delta del nen a aquelles que no estan introduïdes al Llobregat, detallant els diferents nivells ta- BioCat, però que apareixen en altres treballs xonòmics i el total de registres per a cada d’aquesta publicació. Aquestes espècies no grup. De les 1.219 espècies d’artròpodes cita- han estat incloses ni en els càlculs numèrics des, el 94,5 % correspon als hexàpodes. El se- ni en les anàlisis d’aquest estudi. gon grup amb més espècies i citacions és el En comparació amb els altres grups, i tal dels crustacis, que és molt menys abundant com s’ha exposat anteriorment, el dels queli- que l’anterior, amb el 5,1 % de les espècies i cerats és un grup amb citacions pràcticament el 9,47 % del total de citacions. Finalment, el nul·les, amb un parell de classes representa- grup dels quelicerats representa el 0,4 % del des i amb tan sols quatre espècies d’àcars, total de les espècies. Pel que fa a altres grups, tres d’araneids i un únic pseudoescorpí. cal destacar que no hi ha cap citació de mi- Pel que fa als crustacis, les seixanta-dues riàpodes. espècies citades pertanyen a quatre classes A la figura 1 es representa el nombre d’es- diferents. Els branquiòpodes constitueixen el pècies agrupades segons el nombre de cita- 35,5 % del total de les espècies, seguits dels cions. Un total de 553 espècies (45,4 % del cefalocàrides i els malacostracis, representats total) han estat citades un sol cop al delta pel mateix nombre total d’espècies (27,4 %), del Llobregat. Si es consideren conjuntament i, finalment, el 9,7 % correspon als ostra- les espècies amb menys de deu citacions, en codes. Taula 1. Nombre de tàxons i de citacions dels subtipus d’artròpodes citats al delta del Llobregat. Font: ArtroCat, 1999-2011. Classes Ordres Famílies Espècies Citacions Quelicerats 2 25 % 3 12,5 % 5 3,21 % 5 0,40 % 6 0,11 % Crustacis 4 50 % 11 45,83 % 24 15,38 % 62 5,10 % 528 9,47 % Hexàpodes 2 25 % 10 41,67 % 127 81,41 % 1.152 94,50 % 5.041 90,42 % Total 8 24 156 1.219 5.575 delta-llobregat.indb 263 12/12/2018 16:50:35 264 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT Figura 1. Nombre d’es- pècies agrupades pel nom- bre de citacions. Font: Ar- troCat, 1999-2011. El branquiòpode Chydorus sphaericus és aquest mateix any (URS Limnos, 2000). Fi- l’espècie amb un nombre més elevat de cita- nalment, cal precisar que les espècies d’ostra- cions (56) de tots els crustacis. El segueix el codes, citades una única vegada durant l’any cefalocàride Acanthocyclops vernalis (45) i, a 1953, procedeixen de la mateixa publicació continuació, amb un nombre de citacions (Margalef, 1953). mitjà, tenim presents espècies tant de bran- Les 1.152 espècies d’hexàpodes correspo- quiòpodes com de malacostracis. Dins nen a dues classes diferents. Els col·lèmbols d’aquest rang destaquen espècies invasores estan representats per un únic ordre i una com, per exemple, Procambarus clarckii (24). única espècie present en dues localitats dife- Amb un menor nombre de citacions, i en rents i citada un parell de vegades recentment força casos tan sols amb una d’única, s’hi afe- (2009). Els insectes engloben el grup més geix la resta d’espècies de cefalocàrides. nombrós i diversificat tant en nombre d’espè- A diferència de les altres classes de crus- cies com en nombre de citacions per espècie, tacis referenciades amb una distribució d’es- així com també per localitats i anys de citació. pècies per citacions més o menys uniforme i Per poder tenir una visió global de la re- present a tots els rangs, les espècies del grup presentació dels insectes s’ha elaborat la tau- dels ostracodes han estat citades una única la 2, en la qual s’exposen el nombre i el per- vegada.