Dossier Mitjans i reinvindicació nacional / Una vintena de periodistes de Barcelona i Madrid reflexionen sobre el debat sobiranista La massiva manifestació de la Diada I la posterior aposta del Govern català per la constitució d'un estat propi va tensar les relacions entre Catalunya I l'executlu del PP. una tensió que també va afectar les redaccions dels mitjans. Text Jordi Rovira Fotos Dossier Sergio Ruiz • Dossier ♦ de fons de la crisi i no érem conscient de l'Associació de Periodistes Europeus, Quan el 12 de setembre Artur Mas va recollir el guant sobiranista llançat el dia del que estava passant", reconeix Carles respon amb la seva habitual ironia:"No hem de mostrar sorpresa, si és que va anterior per la massiva manifestació de Ayats, president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal haver-n'hi, la Diada, el Govern va endinsar-se en un (acpc), entitat que per aquells periodistes catalans complex procés cap un estat propi, amb aglutina 130 capçaleres. que impulsaren la mobilització, que foren contribuents nets a la mateixa i eleccions incloses. Han estat tres mesos que s'allistaren com a defensors de la inde¬ intensos, d'alt voltatge emocional del qual Aquest diagnòstic és compartit per Llibert no han estat exemptes les redaccions dels Ferri, periodista freelance i membre de la pendència. La nova realitat de l'augment dels mitjans de comunicació. sectorial de periodistes -creada tres dies partidaris d'aquestes opcions devia abans de la Diada- de l'Assemblea Na¬ ser considerada el merescut premi als seus Catalana Però són moltes les preguntes que, des de cional (anc).L'excorresponsal afanys". Per la seva banda,Victoria Prego, la Diada, poden fer-se el periodisme català de tv3 als països de l'Est, però, centra les adjunta a la direcció d'El Mundo, assegura i l'espanyol. S'ha barrejat massa el perio¬ crítiques en la premsa progressista. "Als que mesos abans de la Diadaja observava com "des del Govern disme i la política? Quin paper han de cataLà hi havia un jugar els informadors en una situació com premsa de la canvi molt clar, més aquesta? S'han travessat línies vermelles? "Determinades reaccions de la Capçalera ha contactât amb una vintena dreta madrilenya han creat un gran nombre cap a l'ofensa 1 el de periodistes catalans i madrilenys i els ha greuge. 1, a mes, al finançar institu¬ traslladat algunes d'aquestes preguntes. d'independentistes" Ignacio escolar cions que defensen Una de les primeres reflexions sobre el periodistes catalans que provenen de la in¬ aquestes tesis, el clima s'estava enrarint". formació "Però tot i això —admet— no creia que es paper dels mitjans ens trasllada a abans política de la Transició tot això traduís en una de la Diada. Com molts ciutadans, els els ha agafat de sobte, no estava en el seu gran manifestació". periodistes tampoc van preveure el fort guió", afirma. Francesc Valls, director d'El augment del sentiment independentista. País a Catalunya, admet que no s'esperava CALDO DE CULTIU "Vam estar molt despistats. Arran de l'escenari de la Diada. "No vàrem prestar la consulta d'Arenys de Munt, alguns atenció al que estava passant al carrer, a la Però, quin paper han tngut els mitjans en intensitat i als vèiem que es movia alguna cosa, però les problemes reals dels ciuta¬ aquest augment de l'independentisme? No són manifestacions independentistes eren mi¬ dans, per això ens va sorprendre l'Onze pocs els que recorden les portades noritàries", admet Manuel Cuyàs, director de Setembre",assegura.Des de racI,Jordi contràries al trasllat dels "papers de Sala¬ Basté conclou que manca", el suport de Telecinco al Mani¬ "la societat ens ha fiesto por la Lengua Común o les campanyes vàrem prestar atenció al que estava demostrat que no tot informatives contra l'Estatut. passant al passa a la premsa, que carrer, per això ens va estàvem equivocats". "La sentència de l'Estatut neix d'un caldo sorprendre l'onze de setembre' francesc valls de cultiu en el qual va ser fonamental A Madrid, en canvi, el paper d'una part de la premsa de adjunt d'El Punt-Avui. Des de la premsa les crítiques van en una altra direcció ja Madrid", afirma Cuyàs."La sentència va marcar un de proximitat, la que manté un contacte que apunten al paper de la premsa catala¬ punt d'inflexió", admetValls des d'El País més intens amb la ciutadania, també na i del Govern en l'impuls de la manifes¬ que recorda com aquest diari va admeten que no van estar fins. "Vam ser tació. Miguel Ángel Aguilar, col·laborador publicar un editorial que demanava la dimissió dels membres del tribunal. "Érem miops. Estàvem més preocupats pel soroll de diferents mitjans i secretari general Capçalera 35 • Dossier ♦ conscients que aquella interpretació MIRADA DESACDMPLEXADA de la Constitució provocava un divorci Des de la polèmica decisió del Tribunal amb la ciutadania catalana", afirma. "Els Constitucional i la manifestació del 10 de mitjans de la dreta van tenir una posició juliol del 2010 contra la sentència, moltes molt crítica durant les deliberacions del coses han canviat a Catalunya. Pocs mesos Tribunal Constitucional. Alguns fins i tot després, el 28 de novembre, ciu tornava participaren d'estratègies de recusació a al poder. Aquell mateix dia sortia el diari magistrats favorables a l'Estatut", recorda Ara, que assegurava néixer "sense com¬ Enric Hernández, director d'El Periódico plexos".Aquell nou mitjà, la progressiva jk de Catalunya. consolidació de raci i 8tv i l'edició en català de La Vanguardia consolidaven "Són crítiques injustes", es lamenta Paco l'espai de comunicació propi. Marhuenda, director de La Razón, que MADRID I LA PESADA PLUJA recorda que una àmplia majoria de ca¬ Paral·lelament, El Punt-Avui va explicitar DE METÀFORES talans van votar la Constitució i l'Estatut encara més la seva posició independentis¬ de 1979. Però les crítiques no provenen ta. A final deljuny passat, estrenaven una La Diada va ser interpretada, secció (Catalunya curiosament, pels mitjans madrilenys vol viure en llibertat) quasi com els catalans, encara "NOSALTRES HEM PUBLICAT ESTUDIS, MENTRE QUE que, tal com escrivia que amb reaccions oposades. Una el seu director, Xevi immensa majoria van atribuir-li la LA PREMSA OE MADRID MÉS AGRESSIVA, ENS HA Xirgo, s'incorpora representació de la voluntat política RESPOST AMB AMENACES I POR" Manuel curis "amb la intenció que d'independència dels catalans. Molt es visualitzi clara¬ poques veus a Madrid, com la de tan sols de Catalunya."Els mitjans de ment l'aposta d'aquest grup l'intel·lectual José Maria Ridao, ad¬ de publica¬ Madrid han estat claus en aquest procés. cions diàries, setmanals i mensuals per una vertiren que les metàfores s'estaven Determinades reaccions de la premsa de Catalunya lliure i desacomplexada". disparant i que, tot i que "moltíssims la dreta madrilenya han creat un gran catalans exercissin el dret a la nombre d'independentistes", afirma Per a alguns, aquest alliberament mediàtic manifestació" això no significava que Ignacio Escolar, exdirector de Público i de complexos identitaris ha reforçat "Catalunya hagués sortit al carrer" actual director de eldiario.es. Jordi Basté té algunes opcions polítiques. El passat 16 de ni que fos una expressió política setembre, Milagros unívoca. El fet indiscutible que la Pérez Oliva escrivia majoria dels mitjans escrits i audiovi¬ "UNA GRAN MAJORIA DELS PERIODISTES CATALANS un sual de Madrid estiguin identificats reportatge (Independentismo de amb posicions conservadores i, en SÓN NACIONALISTES I D'ESQUERRES" corazón y de conve¬ alguns casos, amb el populisme més Paco Marhuenda niencia) a El País, de dretes, va elevar la temperatura, en enfangà el debat amb la temuda plu¬ què analitzava la mateixa opinió."La relació és claríssima. l'èxit de la Diada i afirmava que "a aquesta ja de metàfores espanyolistes i va fer Quan reps un atac pots defensar-te. Quan cohesió contribueixen poderosament difícil escoltar veus més dialogants. en reps 400 no hi ha defensa i el que vols uns mitjans de comunicació en català, en El Pals criticà l'avançament electoral i és canviar el sistema. I el ressò per part de general de molt bona factura va refusar portar a terme el referèn¬ professional la premsa catalana de tot això ha fet que que a dum dins el marc constitucional, tendeixen presentar tot el que passa molta gent digués queja n'hi havia en el món des de però també va reconèixer el conflicte prou", l'òptica de l'interès afirma. nacional de i obrí un front de discussió sobre Catalunya". una eventual organització federal de "No he cregut mai que els mitjans Pérez Oliva citava un estudi del Centre l'Estat. Se suposa que aquest debat, fabriquin independentistes. Cadascú és d'Estudis al marge dels resultats electorals, d'Opinió que, entre altres coses, responsable del que conclou segueix obert. fa i de les seves posi¬ que "els electors que s'informen cions polítiques. Els sentiments de secessió de temes polítics per mitjà dels informa¬ són coses molt sòlides tius Soledad Gallego-Díaz que es generen de Televisió de Catalunya tenen una amb el temps per diferents raons", Directora adjunta d'El País. respon probabilitat superior de donar suport a la Victoria Prego. independència". 36 Capçalera ♦ Dossier • Entre la Diada i els comicis del 25-N s'han donat quatre fenòmens relacionats amb els mitjans de Barcelona i Madrid. Primer: els fets La redacció del diari Ara la nit de la passada Diada, en què tots els diaris obrien amb la manifestació. de l'Onze de Setembre sorprenen tothom, també la majoria de mitjans catalans. Segon: els mitjans interna¬ cionals dediquen una atenció insòlita a la política, l'economia i la societat Des de les antípodes ideològiques, Paco consumidors de mitjans amb una visió catalanes, més que mai en tota la Marhuenda també relaciona els mitjans catalana de la realitat.