La influència de l’art català sobre Picasso a través de dues generacions: Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904) Eduard Vallès Pallarès ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. LA INFLUÈNCIA DE L’ART CATALÀ SOBRE PICASSO A TRAVÉS DE DUES GENERACIONS: SANTIAGO RUSIÑOL I ISIDRE NONELL COM A PARADIGMES (1897-1904) Tesi doctoral Departament d’Història de l’Art. Universitat de Barcelona Programa de doctorat: Història i teoria de les Arts Directora: Dra Mireia Freixa Serra Doctorand: Eduard Vallès Pallarès Barcelona, setembre del 2015 1 2 Al meu fillol Gerard 3 4 AGRAÏMENTS Tots els anys de treball en aquesta tesi han donat lloc a molts contactes, consultes i visites de tota mena, que espero no haver oblidat a l’hora dels agraïments. A causa del desenvolupament d’algunes recerques paral·leles a la tesi, centrades en la relació entre Picasso i l’art català, el meu agraïment es farà extensiu a persones que em van ajudar en projectes i publicacions que finalment han repercutit en aquesta tesi. Voldria agrair l’ajut d’experts russinyolians, com el Pare Joan de C. Laplana, Margarida Casacuberta i Vinyet Panyella. Pel que fa a l’entorn nonellià, ho faig extensiu a Mercè Doñate i sobretot a Glòria Escala, per totes les seves correccions a causa de la seva autoritat sobre Nonell. També he d’agrair l’ajut de Francesc Fontbona, gran coneixedor de tots dos artistes, que sempre ha tingut la mà estesa. També vull agrair l’ajut de Teresa-M. Sala al voltant del simbolisme russinyolià i la figura de Sebastià Junyent. Pel que fa a l’àmbit estrictament picassià, el meu agraïment a diversos experts picassians, com la conservadora del Museu Picasso, Malén Gual, així com Isabel Cendoya, coordinadora d’exposicions del mateix museu. També a Margarida Cortadella, pel seu impagable ajut des de la Biblioteca del Museu Picasso de Barcelona. També a l’equip del Museu Nacional d’Art de Catalunya, començant pel director, Pepe Serra; el seu cap de col·leccions, Juan José Lahuerta; i Francesc Quílez i Adela Laborda, per donar-me accès als dibuixos de Nonell. També a tot l’equip de la biblioteca del museu. El meu agraïment també a tot l’equip del consorci del Patrimoni de Sitges, amb qui vaig treballar de forma regular en la relació Picasso-Rusiñol, a partir de moltes visites. A la seva actual directora, Vinyet Panyella (i a l’anterior, Antoni Sella), així com als membre del seu equip, Ignasi Doménech, Anna Llanes i Elisenda Casanova. També voldria agrair l’ajut de Rafael Inglada, de la Fundación Picasso-Museo Casa Natal de Màlaga. Amb relació al Museo Picasso de Màlaga, voldria agrair l’ajut de Juana Suárez, la seva bibliotecària. Puntualment, he tingut les correccions i els ajuts d’experts com John Richardson, Pierre Daix (descansi en pau), i, molt especialment, Marilyn McCully. També, dintre del món picassià, voldria agrair l’ajut prestat pels diversos membres de la família, com Claude Ruiz-Picasso, Maya Ruiz-Picasso i 5 Bernard Ruiz-Picasso. Aquest agraïment el faig extensiu a Christine Pinault, de la Picasso Administration, i a Marie Brisson, de la Fundación Almine y Bernard Ruiz- Picasso para el Arte. També voldria agrair l’ajut de Josefina Matamoros, exdirectora del Museu d’Art Modern de Ceret i actualment directora del Museu de Cotlliure. A tot l’equip del Musée Picasso de París, començant pel seu director, Laurent Le Bon, per deixar-me accedir als arxius. El meu agraïment a la responsable dels arxius, Laure Collignon, i a Violette Andrés. Vull agrair també la disponibilitat de Marta Bilbeny (Ateneu Barcelonès), Lourdes Martín (Biblioteca de Catalunya), Alícia Vacarizo, Maria Choya (Fundació Palau), Manel Riera (El Conventet), Núria Téllez (Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya), Merçè Obón (Fundación Francisco Godia), Santi Barjau (Arxiu Històric de la Ciutat), Maria Mena (Arxiu Fotogràfic de la Ciutat), Artur Ramon i Navarro (Galeria Artur Ramon), Núria Peiris (Institut Ametller d’Art Hispànic) i David Cervelló Ros (David Cervelló Galeria d’Art). També voldria agrair el recolzament del personal de la Bibliothèque Nationale i del Musée d’Arts Décoratifs de París. També vull agrair l’ajut de conservadors i directors de museus d’arreu del món que tenen obres de Picasso i que han atès les meves peticions o consultes, entre ells, Albert Kostenevich (Museu L’Hermitage), Julie Barten (Guggenheim Museum, Nova York), Magda Nemcová (Narodny Gallery, Praga) i William Robinson (Cleveland Museum of Art). Vull agrair també l’ajut d’Enrique Mallén, director de la pàgina web dedicada a Picasso, On Line Picasso Project, per permetre’m l’accès al web i pels seus comentaris. I finalment voldria agrair molt especialment el recolzament de la meva directora de tesi, la doctora Mireia Freixa, pels seus consells, pel seu coneixement, pel seu guiatge en tot aquest llarg procès. I sobretot per la il·lusió que va mostrar des de primera hora en aquest projecte, que no ha decaigut en cap moment i que m’ha esperonat a tirar-lo endavant. I demano disculpes a aquells que no hagin estat mencionats. 6 7 ADVERTIMENTS Sobre el títol La data que marca el títol és 1897, però en realitat hauria de ser 1896. Vam situar la data del 1897 a l’inici de la tesi a causa d’una carta on Picasso citava Nonell, la primera referència directa a un dels dos artistes. Posteriorment, vam comprovar l’existència de Picassos del 1896 que semblaven influïts pels artistes de la Colla del Safrà, i això ens obligava a avançar la data en un any. Vam treballar en aquesta línia durant un temps, però no vam modificar el títol. I quan ho vam advertir era molt tard i suposava unes tasques administratives que allargaven massa la data de lliurament de la tesi. Sobre la introducció A causa de l’estructura binomial de la tesi, no hem realitzat una introducció general sinó que n’hem realitzat dues, una a l’inici dels capítols dedicats al binomi Picasso- Rusiñol i una altra a l’inici dels capítols dedicats al binomi Picasso-Nonell. Sobre l’estructura de la tesi: Aquesta tesi té una estructura binomial. Es composa de dues grans parts, la dedicada al binomi Rusiñol-Picasso, i la dedicada al binomi Nonell-Picasso. Cadascun d’ells té entitat pròpia i els seus capítols corresponents. El bloc introductori inicial (resum, justificació i objectius, mètode i fonts, estat de la questió), així com els blocs finals (retrats, conclusions i bibliografia), es refereixen a les dues parts en conjunt. Sobre les notes a peu de pàgina: Totes les notes són seguides, no es diferencien per capítols. Sobre les imatges: Les imatges normalment apareixen en paral·lel a la seva cita en el cos del text. La cita es realitza amb l’expressió “fig.”, i les imatges estan numerades totes seguides, 8 no es diferencien per capítols. No es repeteix la cita d’una imatge, només es posa l’abreviació “fig.” quan es produeix la primera aparició al text.