INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT DIPUTACIÓ DE BARCELONA Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge Servei de Patrimoni Arquitectònic Local AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT (2 VOLUMS) VOLUM I: MEMÒRIA 1.- Introducció 2.- El municipi d’Esplugues de Llobregat: Situació actual i evolució històrica 3.- Inventari 2007: objectius, nivells de protecció i normativa 4.- Metodologia de Treball 5.- Bibliografia 6.- Llista d’Elements del Catàleg 1984 7.- Llista d’Elements de l’Inventari 2007 8.- Plànols d’emplaçament dels elements inventariats 2007 9.- CD Barcelona, desembre de 2007 DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT DIRECCIÓ: Raquel LACUESTA CONTRERAS, Doctora en Història de l’Art. Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. EQUIP REDACTOR: Ramon CALONGE VALLBONA, arquitecte Lluís CUSPINERA FONT, arquitecte Mercè VIDAL JANSÀ, Doctora en història de l’Art Imma VILAMALA ALIGUER, historiadora adscrita a la STICD de l’SPAL COL·LABORADORA: Gemma SABATÉS DE HITA, Ambientòloga, adscrita a la STICD de l’SPAL Barcelona, desembre de 2007 DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT Memòria - 1 - ÍNDEX VOLUM I: MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................ 3 3.3.1. EINES DE PROTECCIÓ ......................................... 150 3.3.2. OBJECTIUS DE L’INVENTARI ................................ 153 2. EL MUNICIPI D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT ................................. 3 3.3.3. CRITERIS ........................................................... 153 2.1. SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL MUNICIPI.............................. 3 3.3.4. CONSIDERACIONS SOBRE ELS POSSIBLES NIVELLS 2.2. EVOLUCIÓ URBANA D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT .............. 4 DE PROTECCIÓ.............................................................. 155 2.2.1 ALGUNES REFERÈNCIES PALEONTOLÒGIQUES 3.3.5. NORMATIVA DE L’INVENTARI DE 2007.................. 156 D’ESPLUGUES ............................................................... 4 2.2.2 TOPONÍMIA .................................................................. 5 4. METODOLOGIA DE TREBALL........................................................ 158 2.2.3 PERÍODE ANTIC I MEDIEVAL........................................... 5 4.1. FUNCIONAMENT DE L’EQUIP........................................... 158 2.2.4 ÈPOCA MODERNA......................................................... 7 4.2. TREBALL DE CAMP I RECERCA DOCUMENTAL .................. 158 2.2.5 EL SEGLE XIX ............................................................... 8 4.3. CONTINGUT DE LA DOCUMENTACIÓ ................................ 159 2.2.6 EL SEGLE XX................................................................ 12 4.4. TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I FUNCIONALS ...................... 162 2.2.7 EL PLA BORRELL.......................................................... 12 4.5. ARQUITECTES, MESTRES D’OBRA I ALTRES AUTORS A 2.2.8 L’ACTUACIÓ DE NICOLAU M. RUBIÓ I TUDURÍ, ARQUITECTE ESPLUGUES................................................................... 168 MUNICIPAL ................................................................... 14 2.2.9 A PARTIR DE LA POSTGUERRA ...................................... 16 5. BIBLIOGRAFIA ............................................................................ 172 2.2.10 PLÀNOLS DE DESENVOLUPAMENT URBÀ...................... 21 2.2.11 PLÀNOLS HISTÒRICS .................................................. 27 6. LLISTA D’ELEMENTS DEL CATÀLEG MUNICIPAL DE 1984 ............... 175 2.3. TIPUS ARQUITECTÒNICS DE L’ARQUITECTURA RURAL ESPLUGUINA ...................................................................... 129 7. LLISTA D’ELEMENTS DE L’INVENTARI DE 2007 ............................. 177 2.4. EVOLUCIÓ TIPOLÒGICA DE L’ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA ............................................................................ 134 8. PLÀNOLS D’EMPLAÇAMENT DELS ELEMENTS INVENTARIATS 2007. 189 2.5. PATRIMONI DESAPAREGUT .................................................. 143 2.5.1. BÉNS PATRIMONIALS .................................................. 143 9. CD ............................................................................................ 191 2.5.2. PATRIMONI INDUSTRIAL. LES BÒVILES D’ESPLUGUES ... 144 2.5.2.1. PLÀNOL D’UBICACIÓ D’ANTIGUES BÒVILES........... 148 VOLUM II: FITXES D’INVENTARI 3. INVENTARI .................................................................................. 149 3.1. ANTECEDENTS .............................................................. 149 FITXES 1-203 3.2. DOCUMENT D’AVANÇ..................................................... 149 FITXES S/N 3.3. NECESSITAT I OBJECTIUS DE L’INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL............................... 150 DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT Memòria - 3 - 1.- INTRODUCCIÓ 2. EL MUNICIPI D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT L’interès demostrat per l’Ajuntament d’Esplugues en revisar el Catàleg 2.1 SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL MUNICIPI D’ESPLUGUES Municipal de 1984, va motivar la redacció del present inventari que la Diputació de Barcelona ha assumit, delegant la seva execució al Servei Esplugues de Llobregat és un municipi petit, de 459 ha i 37 a, és a dir, del Patrimoni Arquitectònic Local. 4,60 Km2, definit territorialment pels límits següents: a tramuntana, la muntanya o turó de Sant Pere Màrtir –on comença la serra de Collserola– Aquest inventari s’ha fet amb un criteri d’exhaustivitat i s’hi han incorporat i les muntanyes de Sant Just Desvern; a llevant, els municipis de tant edificis molt rellevants com estructures arquitectòniques i urbanes que Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat; a migdia, els de l’Hospitalet i tot i no ser de primer ordre, fins i tot més aviat populars, no han deixat de Cornellà de Llobregat; i a ponent, els de Sant Joan Despí i Sant Just donar a Esplugues un patrimoni cultural i artístic important. Hem de Desvern. destacar els dos BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) que té la població, La Torre dels Lleons o Can Picalqués i el Turó de Sant Pere Màrtir, i 65 El procés de creixement d’Esplugues de Llobregat ha estat condicionat per elements declarats BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). les peculiaritats geogràfiques de la vila i el seu entorn. Delimitat, en la part nord, per la muntanya i amb un seguit de torrenteres que davallen vers el La present documentació recull els treballs que s’han realitzat per a la Pla del Llobregat, el municipi ocupa un territori abrupte, trencat i redacció d’un inventari exhaustiu del patrimoni històric, arquitectònic i desmembrat per barrancs. L’altre condicionant ve donat per ser, també, un ambiental, de cara a redactar el Catàleg definitiu i el Pla Especial de territori de pas i alhora un punt estratègic, travessat per vies de Protecció. comunicació que s’han anat conformant al llarg dels temps antics i en l’època contemporània. El creixement del municipi ha provocat la desaparició d’una part important del seu patrimoni arquitectònic, el qual avui dia seria valorat. D’entre els De nord a sud, recorren el terme els torrents de Sant Pere Màrtir amb el edificis, elements o conjunts desapareguts cal mencionar la creu i el de Can Gervasi i el de la Moneda –antigament denominat també de les capitell de la Creu de Terme d’època gòtica, l’ermita de Sant Pere Màrtir, Cucales–; el de la Creu i el de Can Casanovas amb el d’Esplugues; el de Cal Terrisser, Cal Totó, Can Biel, Can Valls o la Casa Blanca, Can Cases, Can Clota; el d’En Farré i el de la Riereta amb el del Salt del Pi o d’En Pi; la Torre Can Massana, la Torre Josep Vidal i Ribas, les Escoles Isidre i, a l’extrem sud-oest, el de la Fontsanta, en altre temps dit de Gotremon i Martí, el barri del Raval de Sant Mateu, els tres pous i safareigs del barri al segle XIX de Ribatallada, els quals aflueixen a l’Hospitalet i a Sant Joan de Sant Llorenç i la torre de ventilació i elevació d’aigües de l’antiga Mina Despí. Bartomeu Vidal, entre d’altres. Els nuclis originaris de població sorgiren en la confluència d’antics camins També s’ha de destacar la pèrdua del ric patrimoni industrial de bòviles, rals, com el que provenia de la Porta Nova de les muralles de Barcelona i, rajoleria i ceràmica d’Esplugues, com la fàbrica Pujol i Bausis, la de Lluís enfilant per la Creu Coberta, Collblanc i torrent Gornal, arribava al torrent Diví, la Marimon i la de Can Tomba. de Can Gervasi, seguia en direcció a ponent, passava pel turó de Picalqués o Puig Marrobí, i, un cop en el Coll de Codines, es dirigia cap a Sant Just i després cap a Martorell. A Can Picalqués, també denominada Castell de Picalqués i Torre de Picalqués -i avui Torre dels Lleons- es DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC