UNA DE~TACADA i FAMILIA, DE LA TARREGA DE L'ANTIC , i REGIM: EL~ TERE~ 95 Per Gener Gonzalvo i Bou 5 Miquel .Angel Farre i Targa es de l'any 1992, els responsables de l'Arxiu Historic Comarcal de Tarrega han portat a terme Dla classificaciô, ordenaciô i inventariaciô de diferents fons patrimonials i familiars, que es custodien en aquest Arxiu Comarcal, i que ens han arribat per diversos conductes (donacions, ces­ sions en diposit, etc.). Finalment, un tecnic arxiver n'ha redactat un complet inventari, que es a dis­ posici6 dels nostres investigadors. 1 Dins aquest proces, en el decurs del nostre treball vam poder identificar el que seria el fons patrimonial i familiar mes important: l'arxiu familiar de la nissaga Te­ res, de Tarrega. Aquesta documentaci6, per raons desconegudes, es conservava en les dependencies municipals de Tarrega, i va esser traslladada, l'any 1986, al nou edifici de l'Arxiu Historic Comarcal de Tarrega, conjuntament amb els fons municipals de la ciutat. 2 Un cop feta la tasca d'inventari dels fons, vam decidir de fer-ne un primer estudi, donada la seva qualitat, i sobretot, pel fet de pertanyer a una nissaga targarina que tingue com a element destacable el fet de la dedicaci6 a la notaria d'una part molt important dels seus membres. Efectivament, durant mes de 150 anys, (aproximadament, entre 1700 i 1860), set membres de la famflia Teres foren notaris, tot exercint les seves funcions ala vila de Tarrega. EI nostre estudi, doncs, no s'inscriu dins la lfnia d'investigaci6 del notariat, quant a instituci6, sin6 que preten aprofundir, ni que sigui breument, en la dimensi6 social, economica, polftica i cultu­ ral de la figura del notari, dins el marc d'una poblaci6 mitjanament important de la Catalunya inte­ rior, com es el cas de Tarrega, antiga vila reial, i on la notaria hi era establerta de manera estable i continuada des dels temps de l'Edat Mitjana. Aquesta dimensi6 social dels notaris ens aproparia, doncs, a la vida quotidiana dels nostres protagonistes. En el nostre cas -encara que no pas unic-, l'es­ tudi es pot realitzar, sobretot, per la conservaci6 dels documents familiars (complementats amb la documentaci6 municipal i parroquial), fet gens estrany si considerem la dedicaciô a la notaria per part d'un nombre considerable dels principals membres de la nissaga Teres. Es a dir, un llinatge que tenia cura del seu patrimoni documental. El nostre treball parlara, doncs, de l'ascens social d'una fa­ mflia -que, com veurem, provenia de la Conca de Barbera- al llarg dels segles XVII, XVIII i xıx. Sera interessant d'analitzar el creixement de les seves propietats, l'habil practica dels enllaços matri­ monials favorables, la seva creixent implicaciô en els corrents polftics de l'epoca, i la seva participa­ ci6 notable en els organs i carrecs de la instituci6 municipal de la vila. Aquest petit estudi, doncs, yol apropar als interessats en la dimensi6 humana dels notaris, en tant que elements destacats dins una comunitat, tot formant part dels sectors socials dirigents. Precisament, el nostre estudi yol defu­ gir l'interes purament local de les dades exposades, i que nomes interessen als estudiosos de la ciutat de Tarrega i comarca. Mes enlla d'aquest localisme, volem posar en relleu aquesta dimensi6 social 97 del notari, la seva imbricaciô en els organs dirigents, i per tot aixo, creiem que pot servir com a exemple a exportar a d'altres realitats humanes i socials del nostre pafs. Volem, en definitiva, que aquest estudi puntual serveixi als estudiosos com a element de reflexiô del paper del notari com a membre viu d'una comunitat i plenament implicat dins la vida social, economica i polftica de les nostres viles i ciutats. Potser, doncs, puguem reeixir en la tasca de donar una dimensi6 mes ampliada EI grlJll ('(Iwl d<, lal"IııOi" Tı ' n ' ,. ı' di(i('(ll per M ıır;,) Ten" i "1ıı 1/1ı1111 ' lıln ' 1820 i 1828. Al'IIlIIl '<'ii dl'i (ıııııl'il (011l111'('(11 d<, {'L'rgl'il. I FOlOgrafia: Of/Ol Saula). a un pe tit es ıudi d'hi stori a local, qu e vo l defu gir, donc s, la nı e r a erudi ci6 loca li sta, m o lı sov int es teril din s la no stra produ cc i6 hi s ı o ri og r af i ca. Hi s t o ri ca nı e nt , la vil a de Ta rrega era inını e r s a din s un entorn rural , pero ten in un a forta ac tivitat co nı e rci a l , artesa nal, i cen tre de negoc is. Aquesta pros p er iı a t a l'Epoca Modern a exp li ca I'exis tencia de ge nt de lI eis, notari s, nıiliı ars, fanıfl i es nobl es i de pr es ıi g i soc ial. ciu tada ns honrats, rendistes. na nıinoria diri ge nt que, nı es enll a del s es d eve ninı e nı s polfti cs, vo ldra nıant e nir -se dins el poder 10- ca l i el con trol soc ial a la vil a. Alh ora , co nı a crunl a de ca nıin s, en el ca mı ral de Barce lona a L1 eida, a banda del s beneficis co nı ercia l s, el fe t co nıp o rt a a Tarrega rebre d'un a nı a n e r a punyen t els inıpac­ tes bel·lics, els a llotj a nı e nt s de ır opes , i per t a nı , I'e xpo li del s se us bens. De nıan e ra cs p cc i a lnı e nt vi­ rul ent a, la Guerra de Success i6 fo u visc ud a de nı a n e r a tr aunıatica a la vil a. Al nıatcix t e nıp s, un sec­ tor soc ial inıp o rıanı -encapçalats pels nobl es Sobi es- es dec lara obe rt a nı e n t austrac ista. D ' aquı qu e la rep ress i6 p os ı e rior fo s inıp o rıant , i t a nıb e I' asce ns dels botiflers es deixa nota r anıb la inı p l a nt ac i 6 del nou r eg inı nıuni c ip a l borboni c, un co p es fondrat el r eg inı hi stori c de paeri a. Ca nvis inıp o rtant s, donc s, qu e donari en 1I 0c a un a nova es tru ctura soc ial, on els Teres hi tindran un paper nı o lt dcstacat. 98 ' La fanıflia Teres era origin ari a de la vila de Pira, a la Co nca de Barbera . Ded icacla a I'agricultura i al co nı e r ç . va e nıi g r a r a l'U rge ll al seg le XV i ı' Pr o b a bl e nı e nt , algun dels se us nıembres es va ins­ lal·l ar a Verdı1 . A Tarrega hi arribaren Baltasa r Teres, mercader i negoc iant (era fill de Joan Teres , fill de Pira) i Jose p Teres, ded ica t a I'ag ricul tur a. Encara que no ens co nsta, pr obab l e nı c nt eren ger­ nıan s. D'e ll s dos so rgiren les du es branques pri ncip als de la famflia Teres a Ta rrega, sov int cnfronta - des per motius polftics, com veurem mes endavant. Els descendents de Baltasar Teres foren mes nombrosos. L'ascens social dels Teres comença ben aviat. El mateix Baltasar Teres es casaria amb Dorotea Riera, filla de Vicenç Riera, notari de Tarrega. Ben aviat, doncs, els Teres afinaren en els seus enllaços matrimonials, dels del segle XVIV i significativament amb una filla de notari, fet que es repetiria sovint a la historia familiar. La figura de Baltasar Teres va iniciar un notori ascens so­ cial, i ben aviat va ocupar dırrecs en el govern municipal de Tarrega. Des del 1647 consta com a conseller, carrec que, amb intermitencies, ocuparia fins al 1681. 5 Els anys 1650-1651 fou un dels pa­ ers de la vila,6 i fou batlle durant el perfode 1677-1680. 7 La dimensi6 religiosa es tambe cuidada per Baltasar Teres, que consta com a prohom de l'esglesia de Sant Antoni de Tarrega. Dels dos fills de Baltasar, un d'ells, Maria Teres, s'encamina cap a la carrera eclesiastica, un altre motiu de distinci6 social a l'epoca. 8 L'hereu, tambe anomenat Baltasar, consta com a pages i adroguer de Tarrega. Ell aconsegueix un altre matrimoni important: el 1692 s'enllaça amb Teresa Mateu, pubilla d'un ric casal de la vila de Ciutadilla. Segons els estudis de Josep M. Planes, aquests branca es decanta cap al ban­ dol austracista, durant la Guerra de Successi6, fet que l'enfrontaria amb l'altra branca familiar, deci­ didament botiflera. La competencia i rivalitat entre les dues branques dels Teres es una constant al llarg del segle XVIII. Pugna pel poder i la preeminencia social. Al cap i a la fi, l'habilitat i reconver­ si6 del sector inicialment austracista, durant els primers decennis del segle XVIII, tingueren com a resultat la consolidaci6 i augment del prestigi social, i de l'increment del patrimoni. L'antiga causa polftica fou, doncs, rapidament oblidada, i no tingue conseqüencies negatives.