Crítiques L'italiana in Algeri PRENSA 2 INTERNET 14 1 / 40 2 / 40 L'ITALIANA IN ALGERI Fecha Titular/Medio Pág. Docs. 14/12/18 LOS ARDIDES DE LA ITALIANA EN EL LICEU / La Vanguardia 5 1 15/12/18 ÒPERA L'ALGER ESBOJARRAT DE ROSSINI ALEGRA EL LICEU 'CAST' HOMOGENI I MUNTATGE DISTRET EN UNA 6 1 / Ara 15/12/18 BOCANADAS DE BUEN ROLLO ROSSINIANO / El Mundo (Ed. Catalunya) 7 1 15/12/18 UN ROSSINI CHISPEANTE / El Periódico de Catalunya 8 1 15/12/18 BURLAR-SE D'UN IMAGINARI / El Punt Avui 9 1 15/12/18 TORNA AL LICEU UNA DE LES ÒPERES MÉS HILARANTS DE ROSSINI: L'ITALIANA IN ALGERI / VilaWeb 10 1 16/12/18 UNA ITALIANA «NORMAL» / Abc (Ed. Cataluña) 11 1 16/12/18 C R Í T I C A D EÓ P E R A IN CRESCENDO / La Vanguardia 12 1 17/12/18 EN EL HARÉN DEL MEJOR ROSSINI / El País (Cataluña) 13 1 3 / 40 L'ITALIANA IN ALGERI 4 / 40 La Vanguardia 14/12/18 Cód: 122447845 España Prensa: Diaria Tirada: 75.397 Ejemplares Difusión: 59.115 Ejemplares Página: 41 Sección: CULTURA Valor: 14.835,00 € Área (cm2): 468,3 Ocupación: 47,4 % Documento: 1/1 Autor: Maricel Chavarría Núm. Lectores: 617000 El público del Gran Teatresediviertecon ‘L’italiana in Algeri’, con la que Rossini presagiaba un primitivofeminismo Los ardides de la italiana en el Liceu gonistas, todos ellos debutantes en ESCENARIOS el teatro de la Rambla. Un remarca- Maricel Chavarría ble Luca Pisaroni en el papel de Mustafá, el bey de Argel; una Var- Barcelona duhi Abrahamyan que se luce so- bremanera dando luz aIsabella –el Aquincedíasdefinalizarelaño,¡ta- Liceu se merece conocer aseme- chán!, el Liceu celebra in extremis jante mezzo– yunMaxim Mironov el 150.º aniversario de la muerte de que, aunque acaba de sacar esta se- Gioachino Rossini (1792-1868) con esta L’italiana in Algeri cuya pro- ducción llega directamente de Tu- Pisaroni, Abrahamyan... rín yque quiere ser el gran diverti- mento musical de las Navidades. Cinco minutos de Porque Barcelona no sólo agluti- aplausos para un elenco na un exigente público wagneriano (y händeliano, hay que decir). De que fue mejorando hechoeselbelcantoelquesiguesu- progresivamente mando más fans en la ciudad, por la dificultad vocal, por el gran ejerci- cio de canto que implica... ysifuera mana un disco dedicado aRossini, porellos, la dieta operística podría hace un Lindoro con limitada pro- reducirse aDonizetti, Bellini yen yección vocal yescasa dotes actora- menor medida Rossini. ¿Por qué en les.AmicsdelLiceuhaprogramado menor medida? Buena pregunta. un encuentro abierto con el ruso en Será que los dos primeros son más el antiguo Conservatori, el lunes. románticos yRossini nunca dejó de Yhablando de actividades para- mirardereojoalneoclasicismomo- QUIQUE GARCÍA /EFE lelas, también el Cercle del Liceu zartiano del XVIII. LucaPisaroni brilló comoMustafáeneste montaje colorista, conefectos culinarios en vivoyen directo montaeljuevesunaconferenciaso- Pero aloque íbamos. Anoche el bre el compositor, con Antoni Pizà, público del Liceu se disponía adis- rescate de su prometido, Lindoro, necia, el mismo día que nacía Wag- lo que es, una lección de música y de la Foundation for Iberian Music, frutardeunaóperabufaacuentade cautivo del bey musulmán. El exo- ner–.Rossinieraunadelantadoasu una acrobacia vocal. ylamusicòloga María Luis Martí- laguerradelossexos,puesdeesova tismoyelchoqueculturalestánser- tiempo, aprendiz de un Mozart que Yahí hay que decir que, por enci- nez. Todo al filo del cambio de año. L’italiana –y de patriotismo giocos- vidos.Ylasleccionesdeunaavispa- en sus líos de faldas siempre tuvo ma de la puesta en escena realista Estreno, pues, con un 85% de so–con libreto de Angelo Anelli. La da italiana sobre cómo hay que tra- guiños para una igualdad. Aunque de Vittorio Borrelli, con harén, ba- ocupación, yuna personamás –que acción se ubica en Argelia, recupe- tar alos hombres. esta Italiana no pasa de ser un aviso ños turcos, luna, mar de plata yuna no menos– tras el entreacto: el pre- rando el ambiente de El rapto en el ¿Feminismo avant la lettre?Qué entrehombressobrelasconsabidas dirección de actores previsible, lo sident Quim Torra se incorporó al serrallo de Mozart, aunque aquí es otracosapodíaserenlosalboresdel armasdemujer.Dossiglosdespués, queaguanta estapropuestanavide- salir del homenaje aForcadell en el una mujer, Isabella, la que acude al sigloXIX–seestrenóen1813enVe- a L’italiana hay que tomarla como ña del Liceu son los notables prota- Parlament. Seguimos.c 5 / 40 Ara 15/12/18 Cód: 122464983 Cataluña Prensa: Diaria Tirada: 27.121 Ejemplares Difusión: 16.110 Ejemplares Página: 37 Sección: CULTURA Valor: 1.541,00 € Área (cm2): 340,1 Ocupación: 34,64 % Documento: 1/1 Autor: XAVIER CESTER BARCELONA Núm. Lectores: 131000 ÒPERA L’Alger esbojarrat de Rossini alegra el Liceu ‘Cast’ homogeni i muntatge distret en una de les grans comèdies del compositor Frizza va trobar el to just que ja no Crítica abandonaria en l’acte segon. Si la corda en ocasions pecava de se- XAVIER CESTER quedat, la fusta de l’orquestra li- BARCELONA ceista va fer honor a les espurne- jants oportunitats de lluïment ‘L’italiana in Algeri’ LICEU 13 DE DESEMBRE que Rossini propicia. ui hagués estat ciutadà de El repartiment, equilibrat i Venècia el 1813! Aquell sense baules febles, incloïa un any la ciutat dels canals grapat de debuts, com el de la pro- Qvivia dues estrenes triom- tagonista. Varduhi Abrahamyan fals que suposarien una va ser una Isabella de veu homo- injecció insospitada d’energia a gènia en tota la considerable ex- l’òpera italiana gràcies al geni d’un tensió, d’un color fosc apropiat compositor de 21 anys, Gioachino per a un paper més de contralt que Rossini. Com si fos un Napoleó del no de mezzosoprano, agilitats flu- pentagrama, les victòries de Tancre- ïdes i fraseig sempre en caràcter al di en el gènere dramàtic i L’italiana qual potser mancava una perso- in Algeri en el gènere còmic van faci- nalitat més marcada. Luca Pisaro- litar al conegut com a Cigne de Pesa- ni, esplèndid intèrpret de rols mo- ro el camí per a la conquesta poste- zartians i rossinians, per fi debu- rior d’Europa. Poc representat al Li- tava al Liceu amb un Mustafà amb ceu (l’últim cop, el 1982), aquest im- què va poder desplegar tota la se- placable artefacte còmic que és va facúndia, una comicitat perfec- L’italiana torna en l’any de comme- tament greixada tant en cant com moració del 150 aniversari de la en gest, assumint a fons la ridícu- mort de Rossini per tenyir d’humor la pompositat del bei d’Alger. La les dates prenadalenques. seva legítima i arraconada esposa, El muntatge de Vittorio Borrelli, Elvira, va estar encarnada per una importat de Torí, no té, legítima- Sara Blanch que, amb un instru- ment, gaire més pretensions que fer ment cristal·lí, va aprofitar totes passar una bona estona, i ho fa, per les oportunitats del paper, ben sort, sense exagerar el to de farsa de acompanyada per la fidel Zulma la trama. També sense oferir gags de de Lídia Vinyes Curtis i el pletòric gran originalitat o una direcció que Haly de Toni Marsol. Un altre de- anés més enllà del tòpic, amb (fals) butant, Maxim Mironov, va enci- camell inclòs. L’evocadora esceno- sar per l’extrema elegància de la grafia morisca de Claudia Boasso i el línia de cant i la virtuosística capa- colorista vestuari de Santuzza Calì, citat per navegar per l’aguda tes- amb tanta profusió de turbants com situra de Lindoro, compensant de tovalloles, ens situaven en una amb escreix un color blanquinós i mena d’hotel balneari ple d’embo- un volum no òptim per a un teatre lics que, com és d’esperar, es resolen d’aquestes dimensions. Giorgio feliçment. Malgrat això, la represen- Caoduro va ser un hiperactiu Tad- tació no va acabar d’agafar embran- deo, de cant brillant, però caient zida fins al final de l’acte primer, en- en la temptació de l’exhibicionis- cara que els nedadors de fons distre- me en l’agut final de la seva ària. ien l’atenció de l’esbojarrat septet. No va ser una representació ino- Aquest també va ser el moment en blidable, però sí que vam sortir del què la direcció musical de Riccardo teatre amb un somriure.e La mezzosoprano Varduhi Abrahamyan en una de les escenes de l’òpera L’italiana in Algeri al Liceu. A. BOFILL / GRAN TEATRE DEL LICEU 6 / 40 El Mundo (Ed. Catalunya) 15/12/18 Cód: 122466463 Cataluña Prensa: Diaria Tirada: 9.230 Ejemplares Difusión: 5.043 Ejemplares Página: 28 Sección: CULTURA Valor: 3.287,00 € Área (cm2): 421,1 Ocupación: 50,34 % Documento: 1/1 Autor: POR JAVIER BLÁNQUEZ Barcelona Núm. Lectores: 20172 7 / 40 El Periódico de Catalunya 15/12/18 Cód: 122465302 España Prensa: Diaria Tirada: 48.534 Ejemplares Difusión: 39.364 Ejemplares Página: 50 Sección: CULTURA Valor: 12.228,00 € Área (cm2): 384,7 Ocupación: 33,58 % Documento: 1/1 Autor: PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA Núm. Lectores: 312000 8 / 40 El Punt Avui 15/12/18 Cód: 122464913 Cataluña Prensa: Diaria Tirada: 30.123 Ejemplares Difusión: 22.037 Ejemplares Página: 30 Sección: CULTURA Valor: 2.008,00 € Área (cm2): 384,5 Ocupación: 40,94 % Documento: 1/1 Autor: Imma Merino Núm. Lectores: 134000 Críticaòpera Imma Merino —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— La mezzosoprano Varduhi Abrahamyan i el baix-baríton Luca Pisaroni, en un assaig ■ QUIQUE GARCÍA / EFE Burlar-se d’un imaginari L’italiana in Algeri dominar totes les dones, es pot considerar que En tot cas, el públic va Direcció musical: Riccardo però, rebutjant la seva es- l’òpera bufa es burla dels rebre gustosament aques- Frizza. Direcció d’escena: posa en considerar-la sub- seus mateixos elements.