Centre de Conservació de Plantes Cultivades Llista de varietats. Setembre de 2008. A continuació es presenta un llistat de les varietats de fruiters del CCPC, amb el nombre d'exemplars existents i la seva procedència. Fruiterar de Salvaguarda de varietats locals CAQUIERS Pic de pedrís (2 ex.; Beuda) Roig brillant (1 ex.; Bàscara) Quadres (1 ex.; Arbúcies) Reineta (3 ex.; Les Preses. 1 ex.; Riudaura) CIRERERS Reineta daurada (1 ex.; Riudaura) Aiguardent (2 ex.; La Vall d'en Bas) Sant Jaume àcida (3 ex.; Olot) Barregana (3 ex.; La Vall d'en Bas) Sant Joan (3 ex.; La Vall de Bianya) Blanca (2 ex.; Riudaura) Sant Miquel (1 ex.; Santa Pau) Cor de colom (3 ex.; La Vall d'en Bas) Servar (1 ex.; Tortellà) Jordà (2 ex.; Santa Pau) Sucre (2 ex.; La Vall de Bianya) Petita (1 ex.; Begudà) Terrera (4 ex.; Les Preses) Sant Isidre (2 ex.; Bàscara) Totxa (3 ex.; Riudaura) Ull de nespre (3 ex.; Les Preses) CODONYERS Vinyet (1 ex.; Arbúcies) Del país (3 ex.; Joanetes) PRESSEGUERS NESPLERS Gavatx (3 ex.; Bàscara) Del país (2 ex.; Santa Pau) Melicotó groc (2 ex.; Santa Pau) Mollar vermell (2 ex.; Olot) PERERES Préssec vermell (1 ex.; Olot) Aigua (2 ex.; La Vall d'en Bas) Vinya (1 ex.; Bàscara) Bastons (3 ex.; Riudaura) Castells (1 ex.; Bàscara) PRUNERES Coure (5 ex.; Olot) Clàudia (1 ex.; Sant Salvador de Bianya. 1 ex.; Riudaura) Cuixa de dama (5 ex.; Les Preses) Falsa clàudia (1 ex.; Sant Joan les Fonts) Hivern (6 ex.; Les Preses) Frare negre (3 ex.; Riudaura. 2ex.; Olot) Pairaló (1 ex.; Riudaura) Frare verd (1 ex.; Les Preses) Pell de galàpet (3 ex.; Les Preses) Groga (3 ex.; Riudaura. 1ex.; Sant Joan les Fonts) Pericot (1 ex.; Olot) Porc (1 ex.; La Vall d'en Bas) Perxal (1 ex.; Llagostera) Sant Joan (4 ex.; OLot) Sant Jaume (2 ex.; Oix) Sant Miquel (4 ex.; Olot) Sant Joan (2 ex.; Tortellà) Sant Pere (1 ex.; Sales de Llierca) Xata (2 ex.; Les Preses) Sant Pere verda (2 ex.; La Vall de Bianya) POMERES Agredolç (1 ex.; Montseny) Aiguardent (1 ex.; Montagut) Aulines (1 ex.; La Vall de Bianya) Camosa (2 ex.; Riudaura) Camosa agre (2 ex.; Les Preses) Ciri vermell (2 ex; Bàscara) Cor glaçat (3 ex.; La Vall de Bianya) Cua llarga vermella (2 ex.; La Vall de Bianya) Del ciri (6 ex.; Olot) Eugènia (3 ex.; Les Preses) Gòfia (2 ex.; Les Preses) Llistada (1 ex.; Arbúcies) Manyaga (1 ex.; Sta. Coloma de Farners) Marge (2 ex.; La Vall de Bianya) Palau del bisbe (2 ex.; La Vall de Bianya) Poma de Sant Joan FOTO: G. Arribas. Dipositada al Centre de Documentació del PNZVG _____________________________________________________________________________________________________________________ Fruiterar de Demostració de varietats antigues i clàssiques CIRERERS POMERES Reineta gris antiga (3 ex.) Bigarreau tardana (1 ex.) Astrakan vermella (3 ex.) Reineta grisa de Saintogne (2 ex.) B.Géant d'Hedelfingen (1 ex.) Bella de Boscop (2 ex.) Reineta del terròs (4 ex.) B.Morreau (1 ex.) Blanca d'Espanya (4 ex.) Rosa de Berna (3 ex.) B.Reverchon (1 ex.) Calvilla blanca d'hivern (1 ex.) Winterbanana (3 ex.) B.tardana de Vignola (1 ex.) Carabilla (1 ex.) Cor de colom (1 ex.) Coqueta (5 ex.) Montmorency de cua llarga (1 ex.) Fenouillet gris (4 ex.) Pentacosta de Revemont (1 ex.) Golden deliciosa (2 ex.) PRUNERES Picota primerenca Rivers (1 ex.) Gravestein (1 ex.) Anna Spath (1 ex.) Primarenc Burlat (2 ex.) Gravestein vermella (4 ex.) Berudge (2 ex.) Primarenca anglesa (1 ex.) Morro de llebre (2 ex.) Doble pell (2 ex.) Pay bou (1 ex.) Mirabella de Nancy (1 ex.) Poma raïm (4 ex.) Pruna d'Agen (1 ex.) Pomme cloche (2 ex.) Quetsche d'Alsàcia (2 ex.) PERERES Primarenca de Croncels (1 ex.) Reina Clàudia d'Althan (2 ex.) Conference (3 ex.) Reina de reinetes (1 ex.) Reina Clàudia tardana (2 ex.) Decana d'hivern (3 ex.) Reineta d'Amboulne (1 ex.) Reina Clàudia verda (1 ex.) Duquessa de Bererd (1 ex.) Reineta d'Anglaterra (5 ex.) Reina Clàudia violeta (2 ex.) Perer de rectoria (3 ex.) Reineta de Bauman (1 ex.) Primerenca de Trevoux (1 ex.) Reineta de Canadà (3 ex.) Royale (1 ex.) Reineta de Xanpanya (1 ex.) La totalitat de varietats que integren el fruiterar de demostració procedeixen de Vivers Burri. Quillan (França). Conreus herbacis tradicionals Fajol: Varietat pota de gall i arracada Fesol: varietat de tavella brisa Procedència: Batet de la Serra (Olot) Procedència: Santa Pau El fajol és una planta de la família de les poligonàcees. El seu gra té forma La coneguda mongeta de Santa Pau, en la seva majoria, correspon a varietats piramidal, de tres costats, de color gris negrós i de dimensions petites de 2 a 3 d'origen americà molt semblants a les locals. Un fet diferencial de la varietat de mm aproximadament. La sembra es fa a mitjan juliol i es recol·lecta a final la tavella brisa és precisament el color brisat que pren la tavella, aspecte que li d'octubre. És resistent a la sequera i prefereix els sòls de textura fina. No dóna el nom. suporta els adobs químics. Es tracta d'un fesol petit i blanc d'una gran finura, amb pela fina, gens farinós i S'utilitza per al consum humà, prèvia transformació en farina i posterior molt gustós. Hi ha dues varietats, una de mata baixa que es conrea sense elaboració de farinetes, galetes o pa. També es pot consumir el gra per la aspres i una altre de mata alta que era tradicional fer-la associada amb el blat de alimentació del bestiar, és un estimulador del creixement dels godalls i de la moro i carabassa que és considerada de millor qualitat. posta de les gallines. Quan és florit, es pot fer servir com a adob verd. Els camps de fajol són motiu d'inspiració per als pintors paisatgistes olotins. Per trobar-lo amb les millors característiques organolèptiques, s'ha de conrear sobre terrenys volcànics (gredosos) ja que així s'accentua la seva palatabilitat. Existia una varietat anomenada del moro actualment desapareguda. Té un temps de cocció força ràpid, d'uns 30 minuts. Blat de moro: varietat de la creu, varietat del queixal i blanc Procedència: Batet de la Serra (Olot) Patata: varietat mora Procedència: Fageda d'en Jordà Es tracta de varietats de blats de moro que serveixen tant per a consum humà, en forma de farro, com per a l'alimentació del bestiar. En l'actualitat es conreen Varietat molt poc cultivada en l'actualitat, de carn molt fina i molt gustosa que la molt poc. Se sembren de rostoll (juny). El blat de moro de la creu es recull als fa ser apreciada, però que per tenir una baixa productivitat s'ha deixat de tres mesos i el del queixal als cinc. Aquest últim, que té un gra groguenc, té la conrear. Es caracteritza pel color violaci de la pela i el color blavós de les seves peculiaritat de tenir una clivella a la part superior del gra que li dóna un aspecte flors. Es sembra al març i es recull a l'agost. Es tracta d'una varietat resistent a de queixal, d'aquí el seu nom. La varietat de la creu fa un gra més petit de color la qual li agraden els sòls lleugers i ser cavada. vermellós. ___________________________________________________________________________________________________________________ .