ESTUDIS SOBRE CONFLICTES SOCIALS ESGLÉSIA I FRANQUISME De la col·laboració amb el franquisme al seu combat Àngel Belzunegui Eraso, Josep Sánchez Cervelló & Alberto Reig Tapia (coords.) Estudis sobre Conflictes Socials Direcció Alberto Reig Tapia Josep Sánchez Cervelló Consell de redacció Mario Arias Oliva, Jordi Àngel Carbonell Pallarés, Santiago Castellà Surribas, Coral Cuadrada Majó, Manuel Fuentes Vázquez Consell assessor Manuel Alcántara Sáez (Universidad de Salamanca), Enrique Gil Calvo (Universidad Complutense de Madrid), Carlos Imaz Gispert (Universidad Nacional Autónoma de México), María Rosa Lojo (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, Argentina), Paul Preston (London School of Economics and Political Science), Francesc M. Quílez Corella (Museu Nacional d'Art de Catalunya), Ángel Viñas Martín (Universidad Complutense de Madrid) PROGRAMA DIMECRES 7 Dins les activitats pròpies del CECOS (Centre 9:00 Repartiment de credencials. d’Estudis sobre Conflictes Socials), ens hem 9:30 proposat organitzar un nou Congrés per tractar la Paraules del Magn. Rector de la URV,Francesc Xavier Grau i Vidal i degans de Jurídiques, Alfonso González temàtica, sempre controvertida, dels processos Bondia, i Lletres, Josep Sánchez Cervelló. de transició política contemporanis, amb l’objectiu de generar una àmplia reflexió i 9:30 Conferència inaugural: posterior debat. Excm. e Ilm. Mohamed Abdelaziz, President de la República Àrab Sahrauí Democràtica: "La lluita del CONGRÈS poble sahrauí per la independència". INTERNACIONAL És per això, i en el context de la globalització i SOBRE l’actual crisi que sacseja tan violentament el 10:15 Josep Sánchez Cervelló, Catedràtic d'Història nostre planeta, que volem parlar de transicions Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la TRANSICIONS EN EL MÓN humanes i polítiques, de transformacions de la URV: "Transicions a l'Àfrica Austral". CONTEMPORANI societat, aprofundint també en els canvis en els 11:00 Manuel Fuentes, Professor lector de Literatura moviments socials, en la llibertat d’expressió… I Hispanoamericana de la URV: "Transició política i d’aquesta manera abordar, des de la literària en la revista cubana Ciclón: El viatge de pluridisciplinarietat, la transició en el seu Virgilio Piñera". 7, 8 i 9 de Maig de 2014 concepte més ampli. Universitat Rovira i Virgili, 12:00 Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciència Política de la Tarragona UPF: "La Segona Transició". Donat el caràcter interdisciplinari d’aquest Congrés, es podran presentar treballs de recerca, experiències 12:45 Alberto Reig Tapia, Catedràtic de Ciència Política de la professionals i comunicacions que tinguin com a URV: "<<Morir d'èxit>>. ¿És el diferendo català el cop temàtica principal les “Transicions”. de gràcia de la transició democràtica espanyola?". Convidem, per tant, a participar a tots aquells que 16:30 Taula rodona: "Els movimients d'afirmació nacional Coordinadors: durant la transició". Participen: Josep Lluís Carod Alberto Reig Tapia estan interessats en la història passada i present Rovira, ex Vicepresident de la Generalitat de Josep Sánchez Cervelló en el Congrès Internacional sobre Transicions, Catalunya i d'ERC; Iulen Madariaga, Doctor en Dret, que tindrà lloc a la Universitat Rovira i Virgili membre fundador d'ETA; Moderador: Antoni Batista (URV), de la nostra ciutat de Tarragona, els dies 7, 19:00 Concert Visual: 50 anys de noves musiques. Obres de 8 i 9 de maig de 2014. Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou i estrena absoluta de Les Cançons de la Roda del Temps (2013) Comitè Organitzador de Salvador Brotons amb textos de Salvador Espriu. Intèrprets: Rosa Tamarit, soprano i Alfons Escué, piano. ESGLÉSIA I FRANQUISME De la col·laboració amb el franquisme al seu combat Coordinació de Àngel Belzunegui Eraso Josep Sánchez Cervelló Alberto Reig Tapia Tarragona, 2017 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · [email protected] www.publicacions.urv.cat 1a edició: setembre de 2017 ISBN (paper): 978-84-8424-609-1 ISBN (PDF): 978-84-8424-610-7 DOI: 10.17345/978848424 Dipòsit legal: T 1022-2017 Cita el llibre. Consulta el llibre a la nostra web. Llibre sota una llicència Creative Commons BY-NC-SA. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili és membre de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas i de la Xarxa Vives, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a nivell nacional i internacional. SUMARIO Iglesia y Franquismo: la investigación continúa ������������������������������������������7 Capítol I. Franquisme i religions El primer franquisme i la repressió del cristianisme protestant . 11 Josep-Lluís Carod-Rovira La defensa de l’ús públic del català a l’arquebisbat de Tarragona durant el primer franquisme (1939-1944) ����������������������������������������������������������������29 Manuel Maria Fuentes i Gasó La memoria selectiva de la Iglesia y la memoria histórica . 85 Josep Sánchez Cervelló Les relacions del franquisme amb el món musulmà: el protectorat espanyol de Marroc (1939-1956) ����������������������������������������������������������������107 Jaume Camps Girona El papel de la jerarquía eclesiástica durante la Guerra Civil . 131 Alberto Reig Tapia Església i maçoneria ��������������������������������������������������������������������������������������151 Quim Vendrell Moreno Capítol II. Religió i societat durant el franquisme L’església i la repressió franquista a Tarragona ������������������������������������������163 Montserrat Giné i Giné De la Setmana Tràgica a l’església clandestina . 169 Dr. Josep Pich Mitjana, Mn. Josep Raventós Giralt La reparació de les víctimes al tardofranquisme . 191 Jaume Botey Vallès Del concordat de 1953 als actuals acords concordataris: una lectura des del Dret Internacional ����������������������������������������������������������������������������221 Santiago J. Castellà Surribas El control de la moralitat a la parròquia de Sant Pere de Tarragona ������249 Ginés Puente Pérez 5 Església i franquisme La repressió franquista a Tarragona ������������������������������������������������������������269 Francesc-Xavier Tolosana Arriaga Capítol III. L’Esglèsia Catòlica i l’adaptació als nous temps La Iglesia navarra en la encrucijada de la represión tardofranquista . 279 Àngel Belzunegui Eraso El Concili Vaticà II ����������������������������������������������������������������������������������������297 Mn. Josep Gil i Ribas Església i transició política a Espanya i Catalunya. 303 Neus Baena Gallardo Reconciliació de les víctimes del franquisme i l’Església catòlica ����������327 Josep Viana Crespo Privilegios de la Iglesia. 335 Lluís Carreras 6 IGLESIA Y FRANQUISMO: LA INVESTIGACIÓN CONTINÚA Las relaciones entre la Iglesia católica española y el franquismo todavía están siendo estudiadas desde diferentes perspectivas de las ciencias so- ciales y humanas. No suponen un capítulo cerrado, como bien atestiguan las aportaciones que se incluyen en este texto. El paso del tiempo puede llevarnos a creer que los acontecimientos históricos quedan anclados en el pasado para ser estudiados de una manera estática. Nada más lejos de la realidad. El franquismo fue un fenómeno político y sociológico de tales dimensiones que dejó palpables rastros en la conciencia y mentalidad de la sociedad española. Muchos de ellos aún perduran. Particularmente en lo que atañe a la moral y a la manera de situarse las personas en la socie- dad y en el mundo. Son manifiestos los residuos y derivaciones que el franquismo ha legado a la sociedad española y de los que aún nos costará desprendernos por completo a las nuevas generaciones de españoles. También por lo que respecta al fenómeno religioso. España ha expe- rimentado el proceso de secularización más rápido en el tiempo de todos los países de Europa occidental, incluidos aquí los países nórdicos. Algu- nos autores sitúan el comienzo del proceso de secularización europeo en la Reforma, en las revoluciones liberales y particularmente en la Revolu- ción Francesa. En España este proceso se inicia en el segundo decenio del siglo xx, aunque ya se va larvando a lo largo de la segunda mitad del siglo xix, para interrumpirse abruptamente con la victoria de los sublevados en 1939. Cuarenta años de dictadura y sometimiento moral, aplazaron este proceso de secularización hasta le llegada de la democracia. Una vez recuperada, la secularización se aceleró y se tradujo en una desafección hacia la religión sin precedentes en la historia española. Si George Borrow hiciera un viaje ahora de norte a sur de España, se encontraría con un país profundamente diferente por lo que respecta a la adscripción religiosa y a la libertad moral de sus habitantes. Iglesia y sublevados entretejieron una complicidad que hizo posible la subversión del orden constitucional republicano. Los rebeldes encontra- ron en la religión una coartada moral para sus actos. Tras la persecución de religiosos que se desarrolló durante toda la década de los años treinta Belzunegui Eraso, Àngel; Sànchez Cervelló, Josep i Reig Tapia, Alberto (coords.), Església i franquisme. De la col·laboració amb el franquisme al seu combat, URV, Tarragona, 2017, p. 7–8. ISBN: 978-84-8424-609-1. DOI: 10.17345/9788484246091 Església i franquisme a manos de determinadas fuerzas de izquierda, la jerarquía eclesiástica entendió que la manera de parar la represión pasaba por subvertir dicho orden, ante la incapacidad del Gobierno republicano de poner freno a los desmanes, legitimando de esta manera a