CAPELLADES Temple de Santa Maria Verdaguer, 1 08786 Capellades Arxiprestat : Piera-Capellades Bisbat de Sant Feliu de Llobregat Localització: Municipi d’Anoia. Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt. El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès1 Datació: l’Església de Santa Maria2 era una dependència del castell de Claramunt fins que se’n separà per entrar sota domini de Sant Cugat, amb anterioritat al 9783. Fins el segle XI és denominada Santa Maria de Claramunt4. Estil arquitectònic: Neoclàssic. El temple romànic fou substituït per un nou edifici el 1643 i encara el 1805 se’n construí un de més gran que, tot i els desperfectes que patí durant la Guerra Civil, es manté actualment. Descripció: Església de planta basilical de tres naus amb transsepte marcat en alçat i capelles a les naus laterals. Hi ha tres absis. L'interior està recobert de pintures murals. A la zona exterior, destaca un cimbori amb llanterna sobre el creuer, decorat amb ceràmica vermella i blava. El 1 Gran Enciclopèdia Catalana, Dins: http://www.enciclopedia.cat. [Consultada 23-10-13] 2 ADB, Parròquies, Arxius, 4 p. 300-350. 3 ADB, Notes de de J. Mas. 990, juliol , 25. Los conjux Sendret i Matresinna donaren a la casa de Sta. Maria situada dins lo terme del Castell de Claramonte en lo Comtat de Barcelona, terra que posehian dins lo terme del Castell Audelino en lo Comtat de Manresa. Cart. St. Cugat, n. 618. 4 ADB, Notes de J. Mas. 1005, novembre, 24. Geriberga, ves comtesa, dona a S. Cugat, màrtir, del Cenobi d'Octavià lo següent: Un alou que posseheix al Comtat de Barcelona al terme del Castell de Claramunt (Claromonte) a Sta. Maria de Capellades, (de ipsas Capellades), junt als alous de S. Cugat. Les terres i vinyes que té dins los dits termes del Castell de Claramonte, al lloc que diuen les Terraces. Lo alou que té al lloc que diuen Carme (Chazme) dins los dits termes del sus dit Castell. Arx. Cat. Lib. II Antiq. n. 597. campanar és de base poligonal amb dos cossos, on el superior és més petit. La façana, força austera, està arrebossada amb alguns esgrafiats. És de tipus rectangular, amb una forma avalotada a l'esquerra i de dimensions força grans; de fet no deixa veure la cúpula del creuer. La portada té un petit frontó de pedra vista amb alguns relleus d'inspiració vegetal. A sobre hi ha un nínxol amb la imatge del sant tutelar; al damunt d'aquest, hi trobem un rosetó. A la part superior hi ha tres petites finestres rectangulars per a donar una major il·luminació al conjunt5. Planta de l’església de Santa Maria de Capellades 6 5Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni. Dins: https://extranet.cultura.gencat.cat/eGIPCI. [Consultada 23-10-13] 6 Bernardet Solé, Toni, Església de Santa Maria de Capellades. Història i arquitectura. Projecte final de carrera. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009. Dins : http://upcommons.upc.edu. [Consultada 23-10-13] Història: Les primeres notícies d'aquesta església són del segle X, quan va ser donada al monestir de Sant Cugat, del qual en va dependre fins a mitjan segle XIII. Des d'aquell moment i fins al segle XVIII es van produir tot un seguit de disputes entre els abats de Sant Cugat i l'arquebisbat amb relació a la jurisdicció de la parròquia. L'edifici, que d'inici devia ser romànic, va ser reedificat el 1643. Cap a la primeria del segle XIX s'havia tornat a quedar petit i es va decidir la construcció d'un nou temple, iniciat el , però no es va enllestir fins l’any 1860. Va resultar molt malmesa durant la Guerra Civil i va ser restaurada entre 1944-46, amb la intervenció de Josep M. Jujol7. Els esgrafiats són de l'any 1976. Primeres visites pastorals a Santa Maria de Capellades 1303, juny, 1. El bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, visità Capellades8. 1310, març, 28. El bisbe Ponç de Gualba escriu des de Vilafranca a diversos rectors de la rodalia; entre ells el de Capellades notificant que el prior Pere de Corts de Sant Quintí de Mediona ha sigut excomunicat i l’esmentat monestir i església de Mediona han estat penalitzats amb interdicte9. 1314, maig, 16. El bisbe Ponç de Gualba visità Santa Maria de Capellades10. 1326, abril, 29. El bisbe Ponç de Gualba visità Valldoreix i en l’església tonsurà un escolar de Capellades11. [...] El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava, sobre el territori de l’antic arquebisbat de Barcelona, la creació de tres noves diòcesis: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. La nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat està formada per nou arxiprestats i dues vicaries: Vicaria del Llobregat que agrupa els arxiprestats de Bruguers, Montserrat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, i la Vicaria del Penedès – Anoia – Garraf amb els arxiprestats d’Anoia, Garraf, Piera-Capellades i Vilafranca del Penedès. El bisbe titular de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat és monsenyor Agustí Cortés Soriano que va iniciar el seu ministeri episcopal el 12 de setembre de 2004. El Sr. Bisbe visità Santa Maria de Capellades el dissabte 13 de març dels 2010 Beneficis de Santa Maria de Capellades Benefici de sant Pere. Citat a la Visita del any 141412 (no consta el nom del fundador) 7 Jujol i Gibert, Josep Maria (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949). Arquitecta, dissenyador, dibuixant i pintor modernista català. 8 ADB, V. P. 1-1, fol. 5v; M- N 8. 9 ADB, V.P. 1-2, fol. 126 v; M-N 36. 10 ADB, V.P. 2, fol. 58 v, M-N 48. 11 ADB, V.P. 3, fol. 79 v; M-N 64. 12 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 796. Benefici de sant Miquel. Fundat per Tomàs Oller l’any 143013. Benefici de sant Àngel Custodi. Fundat per Pere Modolell, prevere, l’any 145614. Benefici de sant Antoni i sant Josep. Fundat per Antoni Tiana, prevere, l’any 174615. Capellania de sant Esteve i sant Joan. Fundat en el testament de Joan Faulí, pagès de Capellades, l’any 175516. Benefici de la Mare de Déu de la Bona Sort. Fundat per Antoni Ferrer i Ros, Antoni Ferer i Ventanyols, fabricants de paper, i a és Maria Rosa Ferrer Romaní i valta, l’any 179117. Rectorologi de Capellades 1282 - 1303 Romeu de Soler 1303 - 1333 Romeu Suan 1349 - 1365 Martí Domenech 1365 - 1375 Bartomeu de Salellas 1375 - 1379 Guillem Malart 1379 - 1382 Antoni Bellet 1382 - 1384 Guillem Parra 1384 - 1390 Simon Bonfill 1390 - 1413 Martí de Mur 1413 - 1414 Vicens Oró 1414 - 1419 Joan Barrufet 1421 - 1424 Francesc Barrufet 1424 Pere Riera 1424 - 1425 Bartomeu Riba 1425 - 1427 Lluis Sapera 1427 - 1428 Pere Vallés 1428 - 1438 Marc Tars 1438 Pere Modolell 1498 - 1502 Pere Roner 1502 - 1505 Pere Joan Tort 1505 Antoni Thió 1541 Nicolau Moliner 1541 - 1542 Bartomeu Caldes 1542 Bertomeu Devin 1547 Onofre Soler 1547 Gabriel Canter 1551 Macià Mas 1551 - 1565 Antoni Verdaguer 1565 Joan Agustí 1567 Vicens Bassa 1567 - 1568 Joan Agostí 1568 - 1574 Onofre Soler 13 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 798. 14 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 799. 15 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 800. 16 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 801. 17 Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, v. IV, 803. 1574 - 1591 Gabriel Canter 1591 Baltasar Baltà 1693 Josep Capellades 1693 - 1715 Francesc Papiol 1715 Francesc Pasqual 1716 - 1754 Jaume Carbonell 1754 - 1783 Francesc Riu 1783 - 1798 Vicens Morgadas 1798 - 1804 Bonaventura Astorch 1804 - 1815 Antoni Oliver 1815 - 1821 Valentí Muntadas 1821 - 1825 Antoni Gomis 1825 - 1830 Josep Pujades 1830 - 1859 Joan Codina 1859 - 1868 Matías Padró 1868 - ? Antoni Toralba [...] 2007 - Frederic R. Esteve Cañameras Bibliografia ADB, Parròquies, Arxius, 4 p. 300-350. Bernardet Solé, Toni, Església de Santa Maria de Capellades. Història i arquitectura. Projecte final de carrera. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009. Dins: http://upcommons.upc.edu. [Consultada 23-10-13] Campillo, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795 Martí i Bonet, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinoinensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Mas, J. Notes històriques del bisbat de Barcelona (Barcelona, 1906-1921). 13 volums. Recursos electrònics Gran Enciclopèdia Catalana, Dins: http://www.enciclopedia.cat. [Consultada 23-10-13] Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni. Dins: https://extranet.cultura.gencat.cat/eGIPCI. [Consultada 23-10-13] Dades d’interès La Congregació de les Germanes Caputxines del Diví Pastor, per a la memòria i veneració del beat Josep Tous, vinculat a la vila de Capellades, va fer donació a la parròquia d’un relleu en bronze, composició del reconegut artista Ramon Cuello (Barcelona, 1939). Es tracta d’un relleu d’aproximadament 1,50 x 1,60 cm, que en forma de retaule expressa el carisma del beat envers la formació dels infants i joves. El relleu està col·locat en el primer altar lateral esquerra de l’Església Parroquial de Santa Maria de Capellades. .