dossier CINQUANTA ANYS DE PANTANS Un homenatge al mig segle de Susqueda Des del gener i fins a finals d’any es preparen els actes per commemorar els cinquanta anys de l’embassament de Susqueda. Entre els més destacats hi ha la presentació d’un documental que recull la història i el perquè de la infraestructura, la construcció d’una maqueta de la vall i l’obertura al públic de la sala de les columnes. Text > ELISABET DON, periodista any 1967 va entrar en funcio- menys que 233 hectòmetres cúbics de D’aquesta efemèride ja fa mig segle, i nament la primera turbi- capacitat van convertir Susqueda en el a partir del record de l’esdeveniment va na de la presa de Susque- pantà més gran de les conques inter- néixer la necessitat de commemorar-lo da. Aquesta revolucionària nes, per davant del de Sau. «Susqueda d’alguna manera. Al pantà de Sau s’ha- L’construcció (pels estàndards de l’èpo- va ser una de les obres més importants via dut a terme un acte de commemo- ca) havia trigat pràcticament cinc anys que es van realitzar durant la segona ració el 2015, amb xerrades, visites a la a construir-se, amb l’ajuda de més de meitat del segle xx», destaca la directo- presa i una arrossada popular amb tota 1.500 persones. El 1968 la presa es va ra general d’Endesa, Isabel Buesa, «un la gent que vivia antigament al munici- omplir d’aigua i va fer desaparèixer el espai únic i singular pels seus elements pi. També es va editar un llibre que ex- que quedava del municipi. Ni més ni arquitectònics i decoratius». plica la història de la construcció de la >> Un grup de persones amb la maqueta de la presa de Susqueda. (Font: Ajuntament de Susqueda) 82 > revista de girona 308 >> Membres de la comissió organitzadora dels actes de commemoració del cinquantè aniversari de Susqueda. (Autoria: Martí Artalejo) >> Interior de la presa. (Autoria: Pere Duran) infraestructura i la desaparició del nu- Selva, va ser el disseny del logotip de la Les autoritats cli de Sant Romà. A partir d’aquesta ex- commemoració. El dissenyador gràfic adverteixen que no periència es va constituir una comissió Xavier Amores va ser l’encarregat d’ela- organitzadora dels actes de commemo- borar la imatge, en la qual es veu un arc és una celebració sinó ració de l’aniversari del pantà de Sus- de formigó i aigua que baixa cap al riu queda. La comissió està formada pels i acaba el seu recorregut en direcció a una commemoració ajuntaments dels municipis de Susque- l’àrea metropolitana. Amb aquest dis- da, Osor i Sant Hilari Sacalm, el Con- seny, Amores va voler destacar la parti- sell Comarcal de la Selva, el Consorci cularitat de la forma de la infraestructu- l’àmbit del Ter-Brugent i rodalia, però del Ter, representants del Ter-Brugent, ra, que va pintar de color blau i gris. En finalment aquesta iniciativa va quedar la Diputació de Girona i la companyia un primer moment el Consell Comarcal deserta i es va optar per aquesta sego- Endesa. selvatà volia que el logotip sortís d’un na opció. Una de les primeres accions, pro- concurs per a adolescents d’entre dotze «No se celebra res, es tracta d’una moguda pel Consell Comarcal de la i divuit anys dels instituts englobats en commemoració», va advertir el vice- revista de girona 308 > 83 dossier CINQUANTA ANYS DE PANTANS president de la Diputació de Girona, Prop d’un centenar de va viure a Girona l’any 1983 arran de la Miquel Noguer, quan van engegar els lectura escenificada a Ràdio Girona del actes. Aquest és un concepte que va persones continuen llibre Susqueda, de Miquel Fañanàs, que quedar molt clar des del primer mo- residint a la zona, en narra l’esfondrament fictici del pantà. I ment, ja que, tal com també explica l’al- recull els sentiments dels habitants de caldessa de Susqueda, Eva Viñolas, «no tres veïnats diferents Susqueda cinquanta anys després de la es pot celebrar de cap manera perquè a desaparició del seu municipi. nosaltres ens ha condicionat molt el fet Sergi Guix, el director del documen- de no tenir poble». Actualment, prop la projecció del documental elaborat tal, explica que volien fugir d’explicar d’un centenar de persones continuen per la productora olotina Zeba Produc- només la part tècnica de tot plegat, i que residint a la zona, repartits en tres veï- cions Susqueda, un embassament dife- la relació amb l’incident de la ràdio o bé nats diferents: el del Coll, el del Far i el rent, que explica els darrers mesos del les històries més personals li van apor- de Sant Martí Sacalm. «D’un veïnat a un municipi de Susqueda i el procés de tar aquest toc més social que buscaven. altre tardem una hora i quart i passem construcció de l’embassament. En no- Guix també remarca la importància de per dues comarques. Els nostres fills més quaranta-cinc minuts, fa un repàs la preservació històrica, ja que molts van a tres escoles diferents, no tenim un dels fets amb una documentació d’allò dels documents els van poder aconse- centre escolar de referència, ni un dis- més exhaustiva, una selecció d’imatges guir al Centre de Recerca i Difusió de la pensari, ni tampoc una botiga. Això fa antigues i actuals i vuit testimonis que Imatge (CRDI). El director ressalta es- que la cohesió social sigui força dificul- narren en primera persona les seves pecialment la feina feta per Narcís Sans, tosa», relata Viñolas. experiències, les vivències i els records que va ser corresponsal de TVE a Giro- El cinquantè aniversari de la cons- relacionats amb la creació del pantà. na, «sense el qual no hauria estat possi- trucció del pantà al municipi va arrencar El documental té com a punt de parti- ble disposar de totes les imatges amb les el mes de gener i proposa disset activi- da l’episodi de pànic col·lectiu que es quals hem pogut bastir el nostre relat». tats ben diferenciades fins a finals d’any (excepte els mesos d’agost i novembre). La primera de les propostes va tenir L’obertura de la icònica sala de les lloc el 22 de gener a la Burés d’Anglès columnes, a les entranyes de la presa, (coincidint amb el dia de sant Vicenç, l’antic patró del poble) i va consistir en és un dels actes programats >> Panoràmica de Susqueda. (Autoria: Elisabet Don) 84 > revista de girona 308 Una altra iniciativa destacada és l’exhi- del Colobrant, la instal·lació d’una illa que vivien en masies aïllades fora del bició d’una maqueta de la vall i del que flotant a les aigües de l’embassament poble», explica Viñolas. havia estat el poble de Susqueda (negat (amb la finalitat que sigui una reser- Actualment, molts dels habitants per les aigües de l’embassament), amb va de nius i ocells), una sortida des són de fora, persones que per diversos l’objectiu de donar a conèixer el passat de Susqueda per la ruta del Ter i una motius s’han anat establint al municipi històric del municipi. Confeccionada visita a la central per als empadronats i formant aquest cens de menys d’un per una empresa d’Aiguaviva i pintada al municipi completen el programa centenar d’habitants. «Fa cinquanta per l’artista Gerard Roca, aquesta ma- d’activitats. La darrera tindrà lloc al anys el poble estava a la vora del riu Ter, queta de vuitanta centímetres de llarg i desembre, i inclourà una jornada de tenia tot de masies al voltant i una vida seixanta d’ample es va col·locar al febrer treballs de recerca i exposicions dedi- d’allò més viva. Els diumenges s’anava a prop del mirador de la presa per recor- cades al riu Ter. a ballar, i ara no podem celebrar una dar al visitant que allà hi havia hagut un Una agenda que, segons l’alcaldessa única festa major. Tenim tres esdeveni- poble. Aquell mateix dia també es van de Susqueda, ofereix «activitats per a ments diferents, perquè la gent de cada fer uns tallers de fabricació de caixes niu. tot tipus de públic», amb el desig que veïnat pugui gaudir-ne», relata l’alcal- L’obertura de la icònica sala de les «es deixi de vincular el municipi a l’em- dessa. També assegura que el poble ha columnes, situada a les entranyes de bassament». L’objectiu del consistori desaparegut perquè a Girona i Barcelo- la presa, a l’estrep dret, és un altre dels és anar dinamitzant progressivament na ragi aigua de l’aixeta. Tot i això, des actes programats. Aquest espai, habi- la zona del Ter-Brugent per tal que es de Susqueda ho tenen clar: «Hi som, i hi tualment restringit, acull des del març pugui donar a conèixer i que hi hagi volem seguir essent». una exposició de fotografies de la cons- actes que «es puguin fer a Anglès, Osor, trucció de l’embassament i una altra la Cellera de Ter o Amer». Així doncs, d’imatges relacionades amb el riu Ter. la frase: «un poble al servei d’un país» També mostra diferents objectes cedits continua ben present a l’inventari dels L’alcaldessa assegura per Endesa. Com a part més interactiva, habitants del municipi, que continuen que Susqueda ha els assistents tenen l’opció de fer una considerant anys després que la cons- visita virtual a la central, mitjançant un trucció de l’obra els va canviar la vida.