Amb la col·laboració de Col·leccionistes que han fet museus 2018 Edició Fotografies Museu Nacional d’Art de Catalunya © ANC. Foto: Josep Maria Segarra i Plana. p. 68 © Centre Excursionista de Catalunya. p. 67 Coordinació científica © CRBM - Foto: Roser Casas p. 75, Enric Gràcia, p. 77, p. 82, Bonaventura Bassegoda Carles Aymerich p. 84 Universitat Autònoma de Barcelona © Fundació Palau, Caldes d’Estrac, p. 112, p. 113, p. 114, p. 115, p. 117, Francesc Quílez p. 118, p. 119, p. 121, p. 122, p. 124, p. 126 Museu Nacional d’Art de Catalunya © Fundació Palau, 2003. Fotos: Eduard Vallès, p. 122, p. 126, p. 127 Correcció © Museu del Disseny / Foto: La Fotogràfica, p. 88, Guillem Rosa Chico Fernández-Huerta, p. 83 © Museu de la Música - L’Auditori. Rafael Vargas, p. 137. Disseny i maquetació Foto: Oliver-Bonjoch, p. 134; Esther Fernández, p. 137; Carlos Ortega i Jaume Palau Gabriel Serra p. 138; Eduard Selva, p. 138 © Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 32, p. 34, p. 36, p. 43, © d’aquesta edició: p. 45, p. 50, p. 52, p. 54, p. 55, p. 59, p. 60, p. 61, p. 63, p. 80, p. 102, Museu Nacional d’Art de Catalunya Parc de Montjuïc p. 103 08038 Barcelona © Museu Picasso, Barcelona. Centre de Coneixement i Recerca www.museunacional.cat p. 91, p. 95, p. 96 © dels textos, els seus autors © de les fotografies, els seus autors © National Gallery of Art, washington © Orfeó Català. Foto: Josep Maria Segarra i Plana, p. 69 Edició: maig 2019 © Palau de la Música catalana. Foto: Guillem Fernández- ISBN: 978-84-8043-351-8 Huerta, p. 69 © Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi p. 13 © Successió Miró 2019. p. 105, p. 117 Col·leccionistes que han fet museus 2018 Amb la col·laboració de Col·leccionistes que han fet museus 2018 Buxareu Feliu Sala Fotografia Estany Mañach BagetPalau Índex 8 Les aportacions de Juan Buxareu al Museu de Santa Àgata. Els materials procedents del convent del Carme de Barcelona 1 Jordi Casanovas Miró 28 El llegat Feliu Sala Barnades (1873-1924) al Museu Nacional d’Art de Catalunya 2 Esther Alsina 40 Sobre la formació del fons fotogràfic del segle XIX del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) 3 Adela Laborda 62 El mecenatge artístic de Martí Estany (1872-1938), col·leccionista d’arquetes, miniatures i rellotges 4 Josep Capsir 86 Pere Mañach, un agent clau de la modernitat. Apunts per a una trajectòria 5 Mariàngels Fondevila Guinart 108 Palau i Fabre, col·leccionista més enllà de Picasso: de Nonell a Perejaume 6 Eduard Vallès 130 La col·lecció fundacional del Museu de la Música: Orsina Baget, Joaquim Folch i els “instruments de música antics” 7 Marisa Ruiz Magaldí Les aportacions de Juan Buxareu al Museu de Santa Àgata. Els materials procedents del convent del Carme 8 de Barcelona Jordi Casanovas Miró Museu Nacional d’Art de Catalunya 1 La figura del donant és un element cabdal en l’obtenció d’obres per a les col·leccions 9 dels museus. Si bé una part dels donants són col·leccionistes, hi ha també un percen- tatge important de donants que no ho han estat mai i que per raons molt diverses han contribuït generosament al creixement dels nostres museus. Entre aquests ocupa un lloc important Juan Buxareu (Barcelona, ?-1888), i per aquesta raó l’hem volgut incloure en aquesta segona jornada dedicada als col·leccionistes que han fet museus, utilitzant com a pretext el convent del Carme i les seves vicissituds, no gaire allunya- des de les d’altres conjunts. Per a tots els que d’una manera o altra ens hem ocupat del fons lapidari del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el nom de Juan Buxareu apareix de manera cíclica en tractar els materials procedents del convent del Carme. Tot i això, la seva figura continua sent en determinats aspectes una gran desconeguda. L’oferiment recent per part de la família a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya d’un fons de vint-i-cinc documents de paper i 292 plaques de vidre estereoscòpiques amb imatges de la família ens ha de permetre probablement conèixer una mica millor el seu entorn. També és cert, però, que tot aquest fons fa referència especialment a les estades de la família a Puigcerdà, bàsicament entre els anys 1900 i 1932, i correspon a un període posterior al que ara ens ocupa.1 Gràcies a aquesta documentació sabem que Juan Buxareu va comprar una casa a Puigcerdà que des d’aquell moment es va conèixer com a Quinta Eulàlia en honor a la seva esposa, Eulàlia Juncadella, amb qui va tenir tres fills, Joan, Jeroni i Jacinta. La família va vendre finalment la casa l’any 1946. 1. A la Memòria de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona cor- Joan Buxareu Juncadella consistent en 233 fotografies de responent a l’any 2014 consta també un ingrés per part la ciutat de Barcelona dels anys vint del segle passat. d’Ignasi Buxareu Massó en concepte de donació del Fons Juan Buxareu era un industrial barceloní propietari de la fàbrica de teixits de punt, lla- na i cotó Buxareu i Masoliver, una prestigiosa empresa que va guanyar sengles premis 2 CASANOVAS a l’Exposició de Londres de 1862 i a la Universal de París de 1867. Es trobava al carrer de Llull, número 122, al Poblenou. Que era un industrial potent ho podem deduir pel fet • JORDI que entre 1868 i 1870 era un dels vint socis de l’Institut Industrial de Catalunya, d’un total de setanta, que assumien més del 75% del seu finançament.3 A més de la tasca com a empresari, Juan Buxareu va fer diverses inversions en la compravenda de terrenys aprofitant l’oportunitat que li oferia la remodelació urbanística que en aquell moment s’iniciava al barri del Raval. És en aquest context, entorn de l’antic convent del Carme, on va desenvolupar la seva activitat, ja que va fer donació d’un conjunt abundant d’elements d’aquest convent al Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, el segon dels museus de què va disposar la nostra ciutat. Diverses són les fonts al nostre abast relatives al convent, inclosos nombrosos dibui- xos i algunes fotografies, gràcies a les quals ens podem fer una idea molt clara de les seves dimensions i aspecte.4 La construcció de l’església s’havia iniciat a finals del APORTACIONS DE JUAN BUXAREU AL MUSEU DE SANTA ÀGATA AL MUSEU DE SANTA BUXAREU DE JUAN APORTACIONS segle XIII i al llarg dels segles es van dur a terme diverses reformes i ampliacions de tot el conjunt conventual fins a la darrera intervenció, a la zona del presbiteri de l’església, 10 entre 1805 i 1821. El convent del Carme, amb el jardí i els horts, ocupava un espai molt ampli en forma de ela amb uns límits que abasten a grans trets el carrer dels Àngels fins poc abans d’arribar al carrer d’Elisabets, seguia paral·lelament el traçat d’aquest fins a una mica més enllà de Notariat, baixava fins a Pintor Fortuny i, finalment, enllaçava amb el carrer del Carme, límit meridional del convent, per Doctor Dou. Les edificacions del convent, l’església, el claustre gòtic del segle XV i el del XVII i la resta de dependències ocupaven l’illa de cases situada entre Carme, Àngels i Doctor Dou, envaint l’espai d’aquests dos carrers, i s’estenia una mica més enllà de Pintor Fortuny, com es pot veure al plànol (fig. 1). En aquest quadrant se succeïen, des del carrer del Carme, primer l’església, amb una amplada de 25 m; el claustre, més modern, de 35 m, i finalment el claustre gòtic, d’uns 30 m aproximadament. Segons sembla, la font que ocupava l’espai central d’aquest darrer claustre va restar dempeus durant un temps al mig del carrer del Pintor Fortuny, tal com es pot veure al plànol anomenat de quarterons aixecat per l’arquitecte Miguel Garriga Roca entre 1858 i 1861 (fig. 2). El 25 de juliol de 1835, en el curs d’un avalot anticlerical, fou saquejat i incendiat junta- ment amb altres convents de Barcelona, com el de Santa Caterina, Sant Agustí o Santa Mònica, entre d’altres. A partir d’aquest moment va viure una etapa d’abandonament fins a la seva transformació primer com a caserna i posteriorment com a Universitat Literària, el primer curs de la qual va ser els anys 1838-1839, i es va mantenir com a tal fins als anys 1871-1872, quan s’iniciaren els cursos a la nova universitat obra d’Elies 2. A. B. LASHERAS PEÑA, España en París. La imagen 4. Per a l’objectiu que ens havíem fixat, ens ha estat nacional en las Exposiciones Universales, 1855-1900, especialment útil l’obra de G. BARRAQUER i ROVIRalTA, Las Santander, 2009, p. 1119. casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona, 1906, p. 381-403. 3. J. PalOMAS i MONCHOLI, El rerefons econòmic de l’acti- vitat dels parlamentaris catalans (1876-1885), Barcelona, 2002. Tesi doctoral en xarxa, p. 180. 11 Figura 1. Plànol del convent del Carme en l’obra del canonge Barraquer Figura 2. Detall del plànol de Quarterons Rogent a la plaça de la Universitat, tot i que l’edifici no estava encara acabat. Al llarg de tots aquests anys com a Universitat Literària, malgrat les transformacions i adapta- CASANOVAS cions realitzades, una part de l’antic edifici va mantenir la seva condició de ruïna atès que una reforma total hauria suposat una despesa difícil d’assumir, especialment en • JORDI aquell moment5 (fig.