Role of infralimbic cortex in depression: Functional connectivity and behavioral phenotypes Júlia Gasull Camós TESI DOCTORAL UNIVERSITAT DE BARCELONA Setembre 2017 Programa de Doctorat en Biomedicina Role of infralimbic cortex in depression: Functional connectivity and behavioral phenotypes Tesi doctoral Director Codirectora Tutora Francesc Artigas Anna Castañé Lourdes Fañanás Doctorand Júlia Gasull Camós Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental, Instituto de Salud Carlos III, Madrid, Spain. Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, Barcelona, Spain. Aquesta tesis doctoral ha estat finançada a través dels següents projectes: 1. Papel de la corteza infralímbica en depresión: conectividad funciuonal y desarrollo de un modelo animal. Amb codi: SAF2012-35183. Finançada per el Ministerio de Economía y Competitividad. Cofinançada per FEDER. 2. Alteraciones de la corteza infralímbica en depresión: mecanismo de acción de nuevas estrategias antidepresivas. Amb codi: SAF2015-68346. Finançada per el Ministerio de Economía y Competitividad. Cofinançada per FEDER. 3. Grup d’Investigació consolidat, Neuroquímica i Neurofarmacologia. Amb codi 2014SGR798. Finançat per la Generalitat de Catalunya. I ha sigut realitzada amb la següent beca predoctoral: Ayudas para contratos predoctorales para la formación de doctores (FPI). Amb codi: BES- 2013-063241. Finançada per el Ministerio de Economía y Competitividad. Al meu pare i a la meva mare, i a en Joan, per una quotidianitat tan excepcional. A l’atzar agreixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria-Mercè Marçal. Agraïments Voldria agrair a la web sci-hub i a la seva creadora, Alexandra Elbakyan, la possibilitat d’obtenir tots els articles científics de forma gratuïta i des de qualsevol ubicació. Gràcies a aquesta web he pogut accedir a articles antics que no es troben pubmed i a articles de revistes a les quals la institució on treballo no té comprat l’accés. Per tant, la seva contribució ha sigut necessària. A l’Anna i en Paco, els meus directors de tesi, per tot el coneixement científic que m’han transmès i per la confiança que han dipositat en mi. També per un tracte personal tan proper, sincer i còmode. Marxo amb la tranquil·litat que podré mantenir l’amistat amb tots dos. A les meves companyes de laboratori, gràcies per tant. María, soy tu mini-yo. Per un milió de converses inacabables (perquè sí, no podríem ser més xerraries), les tonteries, per compartir el camí cap a casa, per el suport i la companyia. Perquè jo de gran vull seguir sent tan alegre i divertida com tu, i espero que tu no canviïs. Esther, per ser una sub-directora no reconeguda. M’has ajudat molt, a nivell experimental i teòric. Alguns experiments no haurien funcionat sense tu. També per les converses i riures, i pels borderios que enlloc d’enfadar-nos ens uneixen una mica més. Mireia, per ser la companya de doctorat que volia i que havia imaginat. Gràcies per ajudar-me amb els experiments. Gràcies per riure tant, per explicar-nos tantes coses. Per les activitats que hem fet fora del lab. Lluís, per ser un company tan divertit i alegre. Per ser el meu aliat en el grup de campaneros del gimnàs. M’ho he passat genial parlant i rient amb tu, xafardejant i comentat temes amorosos. També gràcies per ensenyar-me a fer q-PCR. Ets una amor. A la Diana, perquè hem passat molts dies l’una al costat de l’altre. Hem parlat, hem rigut i hem comentat moltes jugades. Per les desavinences polítiques, perquè parlar-ne ens fa més riques. Trobaré a faltar les teves rutines. A la Vero, perquè hem compartit molt. Converses, sopars i riures. Perquè aportes un toc de serenitat quan comencem a perdre el nord. Gràcies per ajudar-me amb els experiments i especialment les in-situs. I per portar-nos al Río! A la Leti, perquè ets un element clau del laboratori. Gràcies per ser tan comprensiva i alegre. M’encantes. També gràcies per ajudar-me amb les microdialisis. A en Ruben, per les tardes anticapitalistes dels dijous. Per saber tantes coses! Pel teu riure tímid, la teva paciència i la teva meticulositat. A en Mau, per les seves bogeries i cotilleos. A la Pau, per resoldre’m dubtes i per ser atenta. A l’Analía, per ser una dona tan lluitadora i per les discussions glutamatèrgiques. A la Neus, per saber escoltar, per lluitar, per Granada i per San Diego. Als que ja no sou al lab. Mireia G, ets una noia valenta i genial. Gràcies per acompanyar-me en els meus inicis al lab, pels cafès al panaria, per tots els dinars a la cantina... Elis, ets pura alegria. I ara la mare del petit més maco que conec! Gràcies per la originalitat i les ganes de millorar les coses. Maria Amat, et trobo a faltar! Gràcies per les converses científiques i per les que no ho són. Per ser una tia tant potent i pel sopar de gala de Vienna. Gràcies també a l’Albert Ferrés, un nervi i un superpare, a l’Albert Adell, a la Laura, una inspiració, i a en Sharon, per ser tan divertit. A totes, pels dinars-debat a la cantina, el viatge a Munich, les tardes perdudes al laboratori, els catans, algunes cerveses, sopars... Gràcies a tots els que heu passat pel laboratori i heu fet que vingués (quasi) cada dia amb un somriure d’orella a orella. A les meves amigues a de Palamós, perquè mantenim l’amor des de totes les distàncies (biogràfiques i geogràfiques). Jaky, Mire i Anna, us estimo molt. També a la Mery. Gràcies Cristian, Jordi, Funi i Santi. Sempre m’enrecordo de vosaltres. Gràcies a tot l’exercit d’alliberament musical i seguidores. I al nostre sol, en Cayu. Sempre amb nosaltres. A en Xuri, mi vespa nunca da marcha atrás porque le sobra el aliento. A les meves amigues de Barcelona, els let’s. No tinc paraules. AMOR. Sou una gran part de la meva vida. Aviat farà 10 anys que empezó todo... i només hem fet que superar-nos! De Formentera al Cabo de Gata, passant per Oporto, Frankfurt (la ciutat més lletja del món, i què?), les hores a la Neura, l’Ítaca, les festes majors, la vinca, Palamós, casa Pepe, els still alive,... Per tants i tants de debats! Sou genials! A les recentment emigrades, us trobo molt a faltar! Juna, merci per tantes hores de conversa i farts de riure. Per ser-hi absolutament sempre. Per ser forta i cuidar a les altres. Sempre recordo quan vam agafar la moto i vam anar a veure sortir el sol a Formentera. Allò prometia. Ali, ets una de les ties mes boges i valentes que conec.. penso en tu i em venen al cap mil atacs de riure! També uns ulls molt grossos causats per unes ulleres d’hipermetrop. Carlota, gràcies per organitzar-ho tot i per tenir sempre ganes de fer plans. Per ser-hi sempre. Encara que siguis reticent als mimus, ets un amor (i mai em farà mandra visitar-te a Canyelles). Silvia, per ser un petit ésser detallista i atenta amb tot i tothom. Per tots els cants i balls que hem fet juntes, per l’expedició a la boia i, també, per ser-hi sempre. Marina, per tenir una riallada tan sincera i ser una noia valenta. Gràcies per valorar sempre totes les aportacions i per haver compartit aquest últim temps, i la lluita feminista. Mariona, per tot el temps compartit, les barbacoes organitzades i els sopars romàntics RdF. Carla, per ser un cuc adorable. Per saber escoltar, ser pacient i tenir sempre opinió. Per tot el que tenim en comú: valors, relació amb progenitors i una mica massa de son :). Alba, ser pèl-roja és un mèrit en sí mateix. Però també perquè m’agrada molt parlar amb tu i crec que compartim les maneres de fer i veure el món i les relacions. Per apuntar-te a tot, tenir un esperit tan juvenil i ser molt dolça, també. Al Pepe, perquè ets un amor i aportes un toc esbojarrat als nostres sopars. A l’Abel, perquè ets nucli dur de totes les teves colles –generes amor allà on vas. Al Marc, perquè ets un dolç i una persona genial amb qui compartir. Als que fa més que heu emigrat. Anneta, gràcies per estirar-me cap a Chile, per ensenyar-me Madrid, pels mil vespres a la Pompeu fent birretes... quan penso en tu se m’obliden les vocals neutres :). Bego, per uns camins que es van creuant i per acollir-me a NYC. Júlia i Igor, pels dies viscuts en el manuscrit del segon origen i perquè vosaltres tampoc us canseu de debatre sobre política. Sou genials! Gràcies també a tota la meva família. Molt especialment a la mare i el pare. Gràcies per parlar de tot. Per compartir tantes coses amb mi. Per tenir principis. Per tenir sempre temps. Per no demanar mai res. Per donar-ho sempre tot. Per tenir tant d’amor. Per les arrels. I per les ales. A la vava Emília, perquè reunies totes les coses bones que hi ha al món. Per aquest do que has passat a les teves filles, de donar sense esperar, i sempre voler ajudar. Devem haver viscut mons tan diferents! També gràcies a la Roser, en Mahmud i la Pilar. I a en Miquel gran, la Meri, la Nita, la Margarita, la Carmen, en Gabriel, en Jordi, la Sònia, la Mònica, en Biel, en Miquel petit, la Gemma (i el petit que ve), la Núria, en Javi i en Sergi.