Articles Olalla Hernández Ranz. Especialista en literatura infantil Sobre la novel·la gràfica i d’altres his tòr ies «Contrato con Dios va ser l’obra que va iniciar el que avui coneixem com a novel·les gràfiques. Vaig acabar aquest llibre i vaig trucar al president de Bantam Books a Nova York, sabent que ell co- neixia la meva feina perquè havia llegit The Spirit. Ara bé, es tractava del típic personatge molt ocupat i que mai no té gaire temps per parlar amb gent com jo. Així que vaig trucar-li i li vaig dir: Tinc una cosa per mostrar-li, una cosa que crec que és molt interessant. I ell va dir: Ah, sí, i què deu ser? Un homenet saltà des de l’interior del meu cap i em va dir: Déu meu, estúpid, no li diguis pas que es tracta d’un còmic! Et penjarà. Així que vaig dir-li: És una novel·la gràfica. I em va respondre: Que bé, sona molt interes- sant! Ens veurem.» (Eisner, 2002) Articles Il·lustracions pàgs. 3 i 5: Frank Miller «sin City» Norma Editorial Les primeres manifestacions de la historieta atorga a aquest mitjà el caràcter «d’art seqüencial privant la societat espanyola del coneixement es remunten a fa més d’un segle i, tot i que en i, en l’obra homònima, argumenta que el còmic d’un art amb infinites aplicacions lúdiques i principi no foren concebudes per a un lector book consisteix en un muntatge de paraules i educatives.» (Vergara, 2003, p. 2) juvenil, amb el temps el còmic s’ha anat conso- imatge, i per tant exigeix del lector l’exercici tant En ple segle XXI, el còmic ha recorregut ja lidant com a un mitjà que troba els seus adeptes de la seva facultat visual com verbal. Les particu- prou trajectòria per assegurar que es tracta més acèrrims en aquest sector de la població. laritats del dibuix i les particularitats de la lite- d’un mitjà d’expressió narratiu format per un El seu atractiu entre els lectors d’aquestes edats ratura se superposen unes a les altres. La lectura conjunt de codis propis que exigeixen, per part ha fet que alguns pares, educadors i professio- del còmic book és un acte de doble vessant: per- del lector, el desenvolupament de diferents nals de l’àmbit de la promoció de la lectura es cepció estètica i recreació intel·lectual.» (Eisner, destreses intel·lectuals per aconseguir plantegin el perquè d’aquesta afició, arribant a 1996, p. 8) Certament, el còmic és una combinació comprendre’ls. La interpretació de la imatge conclusions errònies com la creença que es tracta interdependent de text i imatge que, en perfecta seqüenciada tenint en compte l’el·lipsi, la re- d’una lectura menor, concebuda essencialment simbiosi, construeix significats. lació text-imatge, la comprensió de la metàfora per a la pura distracció de qui ho llegeix. L’origen A més d’ambdós llenguatges, el còmic ha visual, la sintaxi de les vinyetes o l’ús del color d’aquesta creença pot ser el fet que els primers desenvolupat una sèrie de codis i recursos com per construir significats, són alguns dels exem- tebeos publicats en suplements de revistes, en la vinyeta, la bafarada, les línies cinètiques, ples que demostren la necessitat de certes forma de tires còmiques, tenien la finalitat de l’ús de les onomatopeies, la seqüenciació o habilitats lectores per a la penetració en les crítica social a través d’un humor satíric, en la l’el·lipsi, que són propis del mitjà i el caracterit- obres. Per la seva influència social avui dia, el majoria dels casos. zen. L’el·lipsi o l’espai entre vinyetes que Ber- còmic és el mitjà digne d’anàlisi des de les Amb el salt de la premsa a l’àlbum o a la nardo Vergara, dibuixant i crític de còmic espa- perspectives tant de forma com de contingut. novel·la gràfica, el tebeo ha conservat aquell nyol, anomena màgia de la historieta, és un Miguel Ángel Muro afirma en la seva obra, caràcter còmic per als qui desconeixen el mitjà; recurs valuós i de difícil utilització que requereix Análisis e interpretación del cómic, que el tebeo així, per una banda, la relació amb l’humor que la interactivitat lectora amb el producte en és un mitjà d’expressió en estreta relació amb sembla restar-li qualitat i, de l’altra, que sigui qüestió. L’el·lipsi dota el còmic, segons la societat contemporània; «de fet –apunta un mitjà popular, fan que quedi relegat a un l’especialista espanyol, «d’unes qualitats narra- l’autor– una de les condicions més rellevants, segon pla dintre del panorama lector. Un altre tives que no tenen res que envejar a les de la la fragmentarietat, la interrupció dels seus dels factors que poden haver influït en aquesta literatura i que, en molts aspectes, les superen elements, coincideix amb un dels trets més creença és l’escassetat textual en les obres que, (...). En moltes ocasions hem sentit parlar de la definitoris de la postmodernitat.» (Muro, 2004, amb un dibuix en molts casos estereotipat, han historieta com un pont cap a lectures «més se- p. 16) generalitzat opinions que solament consideren rioses», com un estimulant del desig de llegir Dintre del món de la vinyeta, des de les una limitadíssima gamma de colors de tot en l’infant. Efectivament, llegir historietes es- clàssiques tires còmiques periòdiques en els l’espectre. timula el desig de llegir: de llegir historietes, anys trenta, s’han anat formant diferents cor- Will Eisner, el reputat dibuixant de còmics i mentre no siguem conscients de la unicitat de rents representatius del mitjà amb caracterís- nord-americà autor del terme novel·la gràfica, la historieta com a mitjà d’expressió, estarem tiques pròpies del país on han sorgit. Algunes Articles Il·lustracions pàgs. 4 i 6: Shaun Tan «Emigrantes» Barbara Fiore Editora de les més populars són La Bande Desinée a Europa, el Comic a Nord-amèrica i el Manga Del còmic book a procedent del Japó (tot i que recentment el còmic asiàtic, en concret el xinès i coreà, arriba la novel·la gràfica amb força a Occident repartint novel·les gràfi- ques de gran qualitat). Aquest últim, el manga, és el còmic que més es consumeix entre adoles- Existien novel·les gràfiques abans però el terme sorgí durant els anys setanta, uns mesos cents occidentals i per tot tipus de lectors en la després que Will Eisner publiqués Contrato con Dios (1978). L’obra està formada per quatre relats resta d’Àsia. relacionats entre si per un tema comú, els tenements de la ciutat de Nova York –edificis humils És curiós observar com en cada una de cases adossades, que es construïren per allotjar-hi les grans onades d’immigrants que anaren d’aquestes zones geogràfiques, per qüestions a viure a la ciutat procedents de la vella Europa–. La intenció d’Eisner amb la seva nova proposta de demanda i consum, els formats de publicació era elevar el còmic a una categoria de prestigi major partint del format de l’obra: «En contar de la historieta varien: així com a Europa el aquestes històries he volgut adoptar una regla del realisme que vol que la caricatura o exageració format més comú és el de l’àlbum de 48 pàgines se cenyeixi als límits de la realitat. Per aconseguir-ho, vaig haver de rebutjar dues constriccions cosides al llom, en tapa, als EUA i Canadà es bàsiques que molt sovint reprimeixen aquest mitjà: l’espai i el format. Per consegüent, vaig publiquen els quaderns en rústica. Aquests qua- escriure cada una de les històries sense tenir en compte l’espai i així mateix, cadascú va derns es diuen comics books i contenen unes 24 desenvolupar el seu propi format; és a dir, extraient-lo de la narració. Les vinyetes, normalment pàgines amb unes dimensions de 17 x 24 centí- associades a l’art seqüencial, són sobradament capaces de crear les seves pròpies dimensions. metres. Recentment, amb l’auge del consum de Per exemple, en molts casos, una vinyeta pot ocupar una pàgina sencera. El text i les bafarades novel·les gràfiques, molts d’aquests quaderns estan íntimament travats amb el dibuix. Veig aquests elements com fils d’un sol teixit i em s’han recopilat en un únic tom per ser reeditats. serveixo d’ells com si es tractés d’un llenguatge. Si he sabut fer-ho, no han de veure’s interrupcions Al Japó, d’altra banda, el sistema de publicació en el fluir de la narrativa, ja que dibuix i text es recolzen l’un a l’altre tant que no es poden és molt diferent. Allà predominen les sèries separar ni per un moment.» (Eisner, 1978) molt llargues en contraposició a les històries Encara que avui dia cap país ni cultura que treballi el mitjà es deslliuri de tenir algunes autoconclusives. Abans de decidir si una sèrie novel·les gràfiques, el format original pertany a la cultura nord-americana per una qüestió es publicarà sencera o no, els mangakas (autors tradicional de publicació i projecte editorial. De la mateixa manera que ocorre amb l’àlbum a de manga) fan una història pilot amb final tancat Europa o les sèries al Japó, la novel·la gràfica neix als EUA com a resposta a una infravaloració i es publica en un tom gegant, tipus llistat del mitjà per la crítica, en considerar-lo una lectura sense valor, dirigida únicament a un públic telefònic, amb paper de molt baixa qualitat amb infantil i juvenil.