DOSSIER Carlisme al Berguedà El Nai de Vallcebre. El darrer alçament armat carlí al Berguedà de l’any 1900. Ramon Felipó Oriol El Berguedà sempre ha estat un El marc històric tendent que desqualifica l’intent capitaneada por Ramón(6) Gran- lloc de pas, ple de muntanyes que militar carlí. Els rebels bergue- dia (a) el Nay de Vallcebre. Se sempre han pogut aixoplugar La pèrdua, l’any 1898, de les dar- dans van actuar per Vallcebre, la componía de una cuarentena de partides de gent armada o con- reres colònies americanes, Cuba Nou de Berguedà, Castellar del individuos, que a los pocos días, trabandistes. Durant tot el segle i Puerto Rico i les illes Filipines, Riu, Fígols, Avià i Gironella. Al- se vio obligada a retirarse, por la xix, a Catalunya, hi hagué guer- va provocar un malestar a diver- guna de les hipòtesis sostingu- viva persecución de que se la hizo res com la del Francès o la lluita sos sectors de la societat espanyo- da per alguns historiadors mani- objeto. Se dijo que fue inconsci- contra Napoleó (1808-1814), que la, sempre apressat a aixecar les festen que podien ser maniobres ente instrumento de una infame mai no va aconseguir ocupar Ber- armes per defensar la seva visió per confondre i dispersar o allu- trama bursátil. Es la última chis- ga1; els combats durant els anys tradicionalista d’Espanya i la seva nyar les tropes de Barcelona per pa que, al final del siglo, vino a del Trienni Liberal2 (1820-1823); branca de la dinastia borbònica. tal que els carlins, aixecats a Ba- brotar de las repetidas hogueras, la revolta dels Malcontents de Cal assenyalar, també, que els dalona, poguessin assaltar la capi- que en todo el, había ido atizando l’any 1827; les tres carlinades3: la carlins havien arribat a esdevenir tal de Catalunya. Aquesta revolta, el partido carlista». primera (1833-1840), la segona una força destacada al parlament la darrera carlinada, està embol- Josep Noguera7 afirma que o dels Matiners (1846-1847), i la de Madrid. callada, encara a dia d’avui –més «De tota la informació que hem tercera (1872-1876). El fet d’intentar fer un alça- de cents anys després– de molts aplegat en podem resumir que Quan es creia que el carlisme ment militar es produir, o no, en misteris i incògnites. Moore(8), a les ordres de Carles s’havia passat definitivament a la contra de les ordres expresses del Jacint Vilardaga5 explica que VII, preparava un gran aixeca- contesa electoral i s’havia oblidat seu pretendent, el rei Carles VII. el 28 d’octubre de 1900 «Sale al ment carlí que s’endarreria en la –per sempre– de fer servir les ar- Hi ha una carta del propi pre- campo por D. Carlos una partida seva execució i que l’impacient mes per imposar la seva ideologia, coronel Soliva(9) el va avançar pel l’any 1900 es va produir el darrer seu compte, que les autoritats go- aixecament militar. Fou bàsica- vernatives n’estaven informades i ment català, entre el Berguedà i que tot plegat va resultar un fra- Badalona. En aquest article no- càs, amb les corresponents acusa- més parlarem de com van anar els cions de traïció a Soliva i als que fets al Berguedà, dels homes que l’havien secundat». hi participaren i algunes de les se- I segueix: «Soliva va ésser de- ves conseqüències; no parlarem clarat traïdor per Carles VII; i de totes les conspiracions o con- Moore i Grandia també, per ha- fidents que hi prengueren part, ni ver-lo obeït.... Aquesta documen- de les partides a d’altres territoris tació i la mateixa premsa bergue- catalans o espanyols que també dana mostren que es van produir s’alçaren en armes. Tampoc no diverses detencions de diverses analitzarem totes les conspiraci- persones que gairebé sempre eren ons que portaren a aquest aixeca- alliberades en pocs dies, proba- ment a Catalunya, perquè hi ha blement quan havien delatat al- diverses teories sobre la prepara- tres conspiradors. Ben aviat es va ció de l’alçament i la instigació a concedir l’indult a qui entregués agafar les armes. No farem refe- les armes, i aquest, creiem que va rència als fets que envoltaren l’ai- xecament a Badalona4, que sens dubte va tenir molt més ressò a Dibuix­d'un­carlí­aparegut­­ la premsa de l’època que els del a­la­premsa­madrilenya­ Berguedà. Nuevo­Mundo. 16 L’EROL El­Nay­de­Vallcebre­ ésser l’objectiu d’aquesta repres- carlista que apenas mencionan (16) (17) segons­caricatura­del­ sió: desarmar els carlins recollint Oyarzun y Rodezno no ha diari­madrileny­Nuevo­ les armes aplegades i distribuïdes habido hasta ahora más aporta- Mundo. en diversos lots a diferents in- ción histórica(18) que unas notas drets amb les que s’havien d’ar- publicadas en un periódico car- mar les somniades partides. El lista (El Radical de Reus de 30 tancament dels centres carlins de de noviembre de 1935)(19) […] Berga i Gironella, previs a l’intent Don Carlos indignado por haber armat, probablement ja assenya- sido desobedecido, desautoriza al la que els carlins disposats a aga- Marqués de Cerralbo, Vázquez far les armes eren una minoria, la de Mella(20) y el general Cavero menys realista. Després d’aquests […] en carta al general Moore fets, creiem poder afirmar que els declara traidores a la Comunión carlins berguedans varen quedar a los que le han desobedecido; decapitats momentàniament pel debido a esto se retiraron de la que fa a caps locals. Per prudèn- política Sivatte(21), Eapaña, los cia? Per descrèdit? Alguns s’havi- acaudalados fabricantes Munta- en afiliat a la Unió Catalanista i, das(22) y otros». la majoria, com ja hem vist s’ha- Jordi Canal23 ha vist, entre vien refugiat sota la protecció dels altres consideracions, com «las Rosal10, que els degué imposar tensas y complejas relaciones es- discreció, majorment havent-hi tablecidas entre el carlismo y el eleccions properes». catalanismo a fines del siglo XIX, Josep Busquets11 explica [...] [n]i los catalanistas, ni tam- que «el setembre de 1900, pot- poco los carlistas, constituían ser assabentats que es preparava grupos homogéneos y aislables. un aixecament carlí i tement pa- Los cruces, las intersecciones y gar-ne les conseqüències, el Cer- los enfrentamientos estaban al cle Tradicionalista de Girone- orden del día. Las líneas curvas lla va dirigir un escrit a l’alcalde predominaban sobre las rectas, y de la vila en el qual comunicava las dudas y rectificaciones sobre que amb data nou d’aquell mes las continuidades evidentes y ne- Para continuar diciéndole que vantamiento de Berga, con sus quedava dissolta aquella societat. cesarias». algunas personas consideraban movimientos hacia Sampedor L’escrit esta signat pel president, Agustín Fernández24 afirma criminal la guerra civil, en el su- y Sallent. Así mismo, también Joan Canals i Serra i el secretari que molts li deien La Octubrada, puesto de que se pudiera iniciar. eran noticia las partidas carlistas Josep Vilà». d’aquest aixecament. «De hecho, Añadía que no quería dar más surgidas en Cerdanyola y Avià, Melchor Ferrer12 sosté que el 9 de octubre de 1896, Josep de fondos para que Moore siguiera esta última compuesta por cien aquest aixecament «estaba pro- España(25) ya se había dirigido al viviendo. Terminaba comentan- Hombres». gramado para los días 5 al 15 de marqués de Cerralbo para adver- do que en Cataluña todo esta- Joan Villarroya28 diu que Mo- septiembre, aunque dando por tirle de los problemas de la Jun- ba tranquilo, y como hacía año y ore va ser «Nomenat el 13 de ge- seguro que el duque de Ma- ta local de la ciudad condal. En medio que se les venía diciendo, ner del 1899 Cap de l’estat Major drid(13) no daría la orden de le- esta se habían elegido individu- que dentro de ocho días se iban General de l’Exèrcit carlí de Ca- vantamiento, con un marqués de os que eran “cabezas de motín”, a lanzar al campo, de ahí venía la talunya» i va voler imposar la seva Cerralbo(14) que actuaba desde como Soliva. Añadía que los es- razón para que la gente no creye- autoritat reorganitzat totalment Francia y que estaba más “con el cogidos eran de carácter violento ra nada. el carlisme català, i manifesta que activo grupo de Madrid que con y sin educación, además de acu- » Finalmente, fue entre los días «hi havia 5 partides al nord del el Rey en su lento actuar”». sarlos de ser elementos militares, 28 al 30 octubre 1900 cuando se Principat [...] Els carlins eren I afegeix «[q]ue si el movimi- pero cobardes y charlatanes. En produjo lo que se podría catalo- impacients en l’espera de sortir a ento empezaba sin una orden real los meses del verano de 1900, en gar de verdadero levantamien- una acció decisiva per despatxar permitiría, si este fracasaba, que la distinta correspondencia man- to carlista en localidades como tot d’una el règim polític en vigor, don Carlos quedara en posición tenida entre los dirigentes car- Badalona, Casteldefells, Santa completament arruïnat després de desautorizarlo. listas a la que se ha tenido acce- Coloma de Gramanet, Igualada, del desastre [la pèrdua de les dar- »José Grandia(15) acababa otra so se observa que entre ellos se Sardañola, Alcoy, Berga, Cale- reres colònies espanyoles]». importante partida en Girone- hablaba de una próxima “guerra lla, Manresa y Moncada. Estas Josep Oller i Vila explica29 que lla. […] consiguió mantenerse civil” sin ningún tipo de censura. sublevaciones fueron ocasiona- «tot comença amb una carta de en campaña unos quince días, Por ejemplo, el marqués de Ta- das por grupos que normalmen- Salvador Soliva de 25 d’octubre perseguido por varis columnas marit(26)decía al conde de Mel- te no llegaron a ser de más de de 1900 ordena a Josep Gran- mandadas por el coronel Nico- gar(27) los días 12 y 13 de julio que veinte personas, y en ocasiones dia, cap del districte de Berga, lau, mas viéndose que la insur- “En Barcelona hay un grupo de muy inferiores a este número.