1:1 „S atd.ltsot j 1. 1..1 Zay 18.500.-Preu: lreidatims - zdriFieN 01„),¡,„ade 3 te LJ •ABONAbt raosiewmfar. re, .11 De ionh, fu .. .... gnu. Padtat relativa: 77 per 100. Yeloellat be 1 serrZeria :I:* ur d. I trimestre ... .. IV.. A Ame iß giteeri e.t eedeven.e s'erice l l atina t Par ti19303124..• ir-. ▪ berltsc02131. a pres1211: 23 Itailbesetree lea ilusos eonvent pomar. id... - «. ••• 11P-- ist cal: ser0. 1111 les äämre4 24 eres: 1e3p124111011 1 ertres pahua. ta ... ... ... ... ... ... le- itoolop4 ttei lesperaiudarbeaeregt. ANUNCIS e inmutes EONS T4212211 eimersectree: nalla molado en el ala d'ailr: 3 tares ti refeula tes »tos arabas Sin trIleMir trama« a ea , rätias trOtligone•. ti I IS. - TRAMA. 9441 • CA1111101. Da • 4' BARCELONA SellaliCle l .,ABIRIPSTIteCSOf coles sa atamos, se 1.« - rausoirft 115 • 1 • LA VAGA DELS TRAMVIES t tâñ4.a Ahir, af . efau de Justicia l- 1jl1 MJCJ. 11 les dances ENSENYANCES DiJN La Junta delelmas c4Menvä les Sis mesas öe diplomácia CONFLICTE SOCIAL tasques de risenadai oficial hitleriana Fa set dies que va iniciar-se la vaga tramvieria, i talment dirleu que la ciutat no n 'ha hagut esment ts clar que l'estreit electoral pat WILLIAM MARTIN ha desviat Fatenció del públic, però també és cert que en altres Venllesti rapidamenf elietecotattteds les actes de Barce'oni• • L'objectiu principal del president ces d'un sol país una crisi cc èpoques aquest conflicte social hauria tingut repercussions molt Wilson i dels fundadora de la So- mica de carácter mundial. Han pro- mes sensibles en la vida ciutadana. Declarada la vaga la vigilia de circumscripció Lescrufin d. Barcelona . Ciutat 'es fa imb cietat de les Nación, ha estat de mis places i tema als seus rihe- les eleccions, semblava que podria atemoritzar o cohibir una part posar fi a la politica de l'equilibri renta, els n'han de donar i fin, t tot del cena; la intensitat de la mobilització de diumenge demosträ que tal lentitud, que nomas pogueren aclattir-se les actes dels enconen i a les alientes que havien després d'haver expulsat els jueus la manca del servei de tramvies no preocupà ningú ni restä un portat el món a la mis terrible de i la meitat dels inteRectuals, no en districtes Primer tercer les catästrofes. De la mateixa ma- poden trobar prou dintre Alema- vot a cap candidat. L'atzar volgué sotmetre la vaga a les dues nera que, en preveure el desarma- nya. Háa de trobar sortides a lora, proves més dures que pot experimentar una paralització d'aquest Ahir al metí. després d'haver-se ment general, volgueren acabar per i Rússia, en el seu estas de feblesa servei: unes eleccions generals seguides de vint-i-quatre hores de efectuat el sorteig dels treue vocals sempre la cursa dels armaments, momentänia, sembla que els rote- pluja persistent. La ciutat ha suportat amb un estolcisme sorprenent de la Junta del Cena que havien que automiticament ha de conduir reía. 2 deixen pausar l'ocasió, no estat motiu de greua d'assisur als escrutinis de Barcelona- a la guerra. Desgraciadament, avui, seis presentarä mai mes; és exacta- una irregularitat que anys enrera hauria Circumscripció. el qual hasta d'efec- inquietuds; tothom ha fet el seu fet sense indignaci6 ni protestes al cap de quinze anys, el regim de ment la situació de 1914. tuar-se a la Sala prauera del Crirni- les aliances treu nora florida i la Es dificil, peró, imaginar q.,- els Ostensibles. nal, els membres designats i el rec- cursa dels armaments ha estar re- dirigents d'Alemanya actual, per en. Aquesta indiferència, que no pot ésser resultat d'una consigna, tor de la Universitat, sensor Mur, presa. cegats que estiguin per l'odi al co- perquè s'ha produit de la manera més natural del món, demostra es traslladaren a l'esmentada sala. Quan ele nazis s'incautaren del munisme, puguin pensar de fer tots 1 que allò que abans era una necessitat indefugible ha deixat S'havia dit, equivocadament, que poder a Alemanya, hi havia a la pis la guerra a Rússia. Han hagut d'ésser-ho en moltes zones urbanes, sobretot a l'interior de la ciutat.. la Junta del Cens es reuniria a les Conferincia del Desarmament una d, buscar amics pel mdn. I ne. han El tramvia com a mitjà de comunicació i transport interior s'ha vuit del metí per procedir a l'escru- serie d'Esteta que per raons diver- pogut pas desconeixer la regia ele- fet vell i ha perdut eficàcia; el públic en preseindeix fàcilment, i tini general de les eleccions a Bar- ses, i no sempre desinteressades, m ental de tota diplométia, que vol la seca desaparició sobtada no produeix cap trastorn sensible; el celona-ciutat i Barcelona-província. preconitzaven un desarmament tan que els vostres aliats rimaras si- Per aquest motiu a llora esmentada radical com fos possible, i que, de guin els paisos situats a l'esquena taxi i l'autobús el substitueixen amb avantatge. ¿Qui pot enyorar ja esteren al Palau de Justicia di- fet, treballaven a favor de la tesi dels vostr-s adversáris. •Per que els tramvies a la Rambla. sotmetent tot el trànsit al seu ritme de verses persones interessades, entre alemanya. Avui aquel( grup, abans de la guerra' Franca era parades fixes i a Fempantanegament que tan sovint se'n derivat elles el secretari de l'Esquerra, se- comprenia, entre altres, Itälia, Rús- l'aliada de Rússia, i Rússia de Ser- El tramvia té una utilitat evident per a unir la ciutat amb les nyor Tauler. sia i Turquia, és dissolt. Alemanya bia? Perque Rússia estava i.tuada barriades extremes i amb les extensions ciutadanes, però per a No obstant, i atenint-se a allò que ha quedat tota sola. a l'esquela d'Alemanya i Sérbia a satisfer aquesta neeessitat no cal que penetri al cor de la ciutat preceptua la lid, les operacions d'es- Com sita esdevingut això? l'esquena d'Austria - Hongria. En mateix moment, ¡per qué i obstrueixi vies i carrera que no poden canalitzar cbmodanint el crutini no començaren fins després Per comprendre la situació ac- aquest de les deu del metí. tual. cal transportar-se a 1914. En- Italia s'interessa tant per Hongria volum de trànsit que hi circula. Com a element d'enllaç el tramvia tre una epoca i ultra hi ha semblan- i per Bulgäria? Pesque una i altra les competències, encara, però 6s Com a mesura de precaució, per resistir» victoriosament totes ordre ces impressionants. es troben a l'esquena de Ingostävia. urbans interiors. del president de l'Audiencia, anacränie per al transport als nuclis les portes de l'entrada plincipal del ¿Per que en 1914 Alemanya feia • Hi ha, peró, a l'esquena de Rússia Heu vos ad com un conflicte de caràcter social pot servir de Palau de Justicia romangueren tan- la guerra? Essencialment, cerque un país, el Jap6, amb el qual cls pedra de toc per a contrarestar la vitalitat d'un servei. És indub- cades durant ti); el matí; tan sola tenia al costat una Rússia encara alemanys no els costarà gaire d'en- altre table que si la paralització dels tramvies, o simplement la irregula- es deixä oberta la porta que dóna ac- feble, però que es desplegava répi- tendres. El Japó, en temPs• ritat del servei, hagués tocat al viu de la massa ciutadana, el cés al jutjat de guirdia. dament i comptava amb reserves -mengue de l'Alemanya Imperial el d'homes inexhauribles. Alemanya, ~del de la sera Constitució i de públic i la premsa s'haurien mostrat molt més enèrgics en la protesta La junta del Cena, presidida pel es ayos. Animen da dejo, en conserrar Al saló de passos perduts i a la porta de la Sala de ple. on es reuní que acabava de completar els sens lee force, de la sera vida política. o en l'exigència d'una solució ràpida. L'observació imparcial obliga rescrutinl oficial. (Foto Torrents.) armamcnts i portar-los a un D'akshores ençä ha fet una evolu- la Junta del Cena, prestaren servei grau no a reconèixer que no s'ha produït ni l'una cosa ni l'altra; la gent molt semblant a la d'Ale- de vigilància guärilies d'assalt ar- assolit mai per cap país, havia arri- ció moral accepta sense indignació un canvi d'aquest ordre, que de primera bar al linait del sea esforç. No podía manya, a base de decepciona i de mats amb carrabina. enutjosa anar mis endavant, Rússia pro- neurastenia collectiva. Els oficiala impressió serablava que baria de produir una pertorbació A un quart d'onze del mati entra- Resultats oficials gressava cada dia, 1, amb l'ajut de lores que avui governen el Job per a tothom. I no ha passat res d'aixb. Els taxis han desplegat una de les elec- ren a la sala del ple el president Por francés, abans de 1917 havia aún, per l'esperit i pela metodes, activitat desusada, i per a resoldre el problema econòmic que la seva de l'Audiencia i de la Junta del Cena, d'enllestir la sen :arma de ferro- cosins germana dels nazis. utilització implica, el públic ha trobat expedients satisfactoria, cions a Catalunya senyor Anguera de Sojo, i els se- mufla estratégica. La temptació Altrament, es troben amb inte- unint-se per equipa o fent-se conduir a un lloc estratègic que els nyors que componen la citada Junta d'aprofitar,se d'aquesta superioritzt resaos politics semblants. El japó, ha permés d'anar on voleen sense una pèrdua umgaiblo do temps.