Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra. Per al sector independentista, com per a tots els que busquen en el passat arrels mil·lenàries, és lògic creure's tot el que va en aquesta direcció i queda molt bé, poder dir que hem tingut 131 presidents, quan en realitat, n'hem tingut 10. Però, vaja, anem al gra. Amb esperit crític hem de reconèixer no haver tingut gaire sort amb els presidents de la Generalitat recuperada. De Jordi Pujol a Quim Torra, tenim 40 anys d'autogovern que hagués pogut ser el de millor profit de tota la història contemporània, i en canvi, hem malbaratat moltes oportunitats, especialment en els darrers deu anys. Sempre trec com a exemple el País Basc, no pel sistema de finançament que tenen, i que molts el consideren decisiu, sinó per l'intel·ligent ús de les capacitats d'autogovern, en tot lloc i moment. Tenim ara, un altre model , molt interessant de constatar i seguir, en la persona de Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana. Els seus anys d'alcalde, i el profund coneixement que té de la realitat espanyola i de la catalana, fa que aprofiti les ocasions d'uns i altres per situar aquesta comunitat, en el centre de l'atracció de serveis i inversions. Amb uns pocs anys més de govern, superarà àmpliament les capacitats de Catalunya. https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34230/dese-president-generalitat-inhabilitat Pagina 1 de 2 I és que portem deu anys perduts, en els viaranys d'un procés , mal pensat, mal portat, i actualment a la deriva, a l'espera d'unes noves eleccions que ningú pot predir quin serà el seu resultat, però cas d'un nou empat, assegura un nou mandat caòtic. El país i la seva gent no ho aguantarà. Hem vist palpablement com en deu anys es pot llençar per la borda el prestigi i els guanys de 30 anys de gestió. Si voleu d'una gestió poc brillant, però com a mínim, no entorpidora de les inversions i planificacions de les empreses privades. Aquests darrers han estat catastròfics, fins el punt de considerar que la inhabilitació de Quim Torra suposa un alliberament del pitjor president que hem tingut, i espero, dels que tindrem. https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34230/dese-president-generalitat-inhabilitat Pagina 2 de 2.