ESTUDIS I DOCUMENTS XXII - 2006 ESTUDIS I DOCUMENTS SUMARI Pròleg Les ordenances municipals de la villa Edita: Moisés Tormo Martínez Pág. 5 de Puebla de Rugat de 1883 ASOCIACIÓN DE FIESTAS DE Moisés Tormo Pág. 78 LA PURÍSIMA- ONTINYENT La Anunciación de Santa María de Dirige: Ontinyent Retaule de Mariola, en llaor de la "LA NOSTRA TERRA" Saúl José Gandía Montés Pág. 6 Mare de Déu del Castell d´Agres Ramón Haro Esplugues Pág. 87 Edición a cargo de: El cercament de la diàspora: De com MANUEL REQUENA va buscar “la corona” els morisquets Nicolau Primitiu, Josep Giner i Martí JOSÉ LUIS GARCÍA que van quedar en mans de famílies de Riquer. Reflexions al voltant de Comité de Redacción: cristianes velles després de l’expulsió l´origen i el nom de la llengua dels Mª TERESA FERRER dels seus pares en 1609 valencians Ignasi Gironés Pág. 20 Josep Daniel Climent Pág. 90 JOSÉ ANGEL GIRONÉS EMILI CASANOVA La sociedad de socorros mutuos “La Nota Introductoria: Els pobles de la ALFRED BERNABEU SANCHIS Previsora” Vall d´Albaida en el “Mural del País RAMÓN MORA Rafael A. Gandía Vidal Pág. 26 Valencià” de Vicent Andrés Estellés FERNANDO LLISO Antoni Espí Cardona LUZ ORTIZ El foc que calcinà la Vall. Els incendis Josep Talens Pág. 104 ENRIQUE MARTÍ forestals de juliol de 1994 CONXA ROVIRA SERNA Daniel Alfonso Pág. 30 Observacions sobre contractes de conreu als Alforins (Ontinyent, ara Maqueta: Beneficios, beneficiados y músicos de Fontanars) segles XVIII - XIX JAIME BERNABEU Ontinyent. Onofre Penalba (s.XVIII) Vicent Ll. Montés Pág. 112 F. Galiana Gisbert Pág. 36 Depósito Legal: Prudenci Alcon i Mateu (1904-1976): V-4510-2005 El P. Vicente Pérez Jorge. Centenari El poeta mestre de Llutxent del seu naixement Emili Casanova Pág. 119 ISSN: Daniel Ferrero Silvage Pág. 39 1139-2487 Guerra Civil en Ontinyent: hacia el Imprime: El monasterio de las RRMM debate historiográfico GRÁFICAS BORMAC, S.L. Agustinas de Bocairent José Lendoiro Salvador Pág. 134 Mª Josefa Sempere Doménech Pág. 42 Manuel Sanchis Guarner, l´ALPI i la El tresoret del Dr. Francisco Nadal, Vall d´Albaida advocat, ric i desconfiat Vicent García Perales Pág. 156 José Luis García Vidal Pág. 48 La visita pastoral del Arzobispo Mayoral a los pueblos del Valle de Albaida en 1742 Fernando Goberna Ortiz Pág. 52 Els Latonda: Una nissaga noble Lluneta superior que representa la “Glòria” del retaule d’ànimes que existia a l’església de Sant ontinyentina (s. XVI-XIX) Miquel, de P. Borràs (1530-1616), deixeble de Juan Alfred Bernabeu Sanchis Pág. 67 de Juanes, que va desaparéixer com la major part del nostre patrimoni artístic en juliol de 1936 i que actualment es pot contemplar en l’altar de S. Josep Llutxent i la Comissió Provincial de de Santa Maria d’Ontinyent. Aquesta peça serà monuments artístics i històrics exposada a La Llum de les imatges que es realitzarà a Xàtiva Frederic Oriola Velló Pág. 72 Fotografía: Ignasi Gironés Sarrió Portada: Jaime Bernabeu Galbis “La Nostra Terra” no asume necesariamente las opiniones que en sus trabajos exponen sus respectivos autores -3- La Nostra Terra vol fer un reconeixement públic pel seu treball en l´àmbit musical al Pare Vicente Pérez Jorge en el primer centenari del seu naixement 1906 - 2006 PRÒLEG A les portes de l’hivern, quan les vinyes de la Vall resten despullades A partir del 1900, esta estructura de poder feudal es vorà sotmesa i les oliveres reclamen l’almàssera per ofrenar-li el seu fruit, rebrota a una extraordinària desestructuració: les exportacions de vi cada any, des d’en fa vint-i-dos l’ALMAIG, un esqueix de cultura que de començaren a minvar, l’alcohol industrial feia la competència al vínic, la la branca mare del programa que anuncia la festa de la Puríssima pren fil·loxera arremetrà amb força contra el vinyet de la Vall i el deixarà fora vida pròpia. de joc, al mateix temps que la sequera de 1910-13 deixava petja per tot arreu i assestava el cop de gràcia als ceps i sembrats. Amb constància, pertinàcia i voluntat de superació, la publicació de l’ALMAIG ve sent un referent substancial entre les publicacions escrites Estos moments crítics de l’agricultura vallbaidina afectaren tant a de caire històricocultural de la Vall d’Albaida. Més encara, quan les propietaris com a jornalers; evidentment, més a estos que als altres. En seues pàgines trenquen el marc local ontinyentí i s’escampen, com la conseqüència, la desfeta camperola, la manca d’un tros de pa segur per grama, arreu de la nostra terra per recollir els treballs de jóvens, novells tirar-se a la boca donà lloc, arreu del pobles, a un corrent emigratori de i consolidats artesans de la cultura de la Vall Blanca. braços jornalers cap a les Amèriques o cap al migdia francés. Però l’ALMAIG no brosta per generació espontània, tot el contrari Però uns pocs anys més tard, els braços de jornal començaren a abans de brollar se li prepara el jaç. És la Nostra Terra, una colla retornar als seus orígens, ara amb una gran diferència, les butxaques d’hortolans, qui esbrossa, esclafassa i assaona la terra perquè les portaven plenes de diners. Uns diners que no dubtaren d’invertir-los l’ALMAIG trobe les millors condicions on nàixer i créixer com cal. en la compra de les terres que els senyorets posaren en venda perquè a penes podien mantindre-les. Este fet suposava la desfeta del règim Un treball, el de la Nostra Terra, que és digne de reconeixement, socioeconòmic del senyoret i el trenc d’alba d’un llaurador convertit, a més en l’època en què vivim on la preocupació per la cultura que no es partir d’eixos moments, en xicotet propietari. refereix a les noves tecnologies sembla un anacronisme propi de temps llunyans. Tot just un segle després ens trobem davant d’una situació idèntica però a la inversa. La davallada agrícola que arrossega la Vall des de fa I no està de més dir ara que ve de pas i ens hem referit a les noves uns quants anys cap ací a causa de la pèrdua progressiva de les rendes, tecnologies, que la força de l’ALMAIG, com a publicació escrita en de la fugida de braços jóvens; el poc recolzament del sector per part de paper, n’és una prova fefaent que la cultura escrita en forma de llibre o les administracions nacionals i autonòmiques… han fet que aquell revista no minva, no decau enfront de la pressió que exerceix la cultura xicotet propietari de principi del segle passat inicie un procés fugaç de la digitalització. d’abandonament del conreu de la terra i busque unes altres alternatives per poder tirar endavant. La Vall Blanca comença a enfosquir-se de la D’eixa manera, l’ALMAIG ens presenta en la seua vint-i-dosena brossa seca de les terres ermes. edició un ventall d’estudis que van des dels més locals, com són el de la caixa gòtica de la Anunciación de Santa Maria de Ontinyent, la nissaga Esta conjuntura de crisi en el món rural vallbaidí no passa noble ontinyentina dels Latonda, el tresoret del Dr. Francisco Nadal, un desapercebuda per a tots i és aprofitada per nous senyorets que, sota la debat historiogràfic sobre la Guerra Civil a Ontinyent, passant pels figura d’empreses immobiliàries, comencen a realitzar ofertes de estudis de diferents municipis de la comarca, com el de les Ordenances compra a preus d’insomni, a les terres d’un envellit llaurador que no veu Municipals de 1883 a la Pobla, el de Prudenci Alcón, poeta i mestre de més eixida a la seua situació de precarietat econòmica que la venda de Llutxent, el monasteri de les agustines de Bocairent… fins als de temàtica la terra. En conseqüència, eixe xicotet llaurador, propietari lliure forjat més general també referits a la comarca. fa una segle, es desposseeix de la terra que, de bell nou, es concentra en unes poques mans immobiliàries. I contràriament a fa un segle, estos L’afany de consolidar una identitat comarcal es fa notori en les nous hacendados ja no les destinen al conreu agrícola, sinó a la pàgines d’ALMAIG, tant en esta com en anteriors edicions. Interés construcció de complexos turístics i urbanitzacions per a gent forània de identitari que també es fa visible no sols en altres publicacions sinó, a més enllà del Pirineu. més, en entitats de caire cultural. Però, a hores d’ara, este sentiment de comunitat vallbaidina contrasta, a bastament, amb una relativa pèrdua En definitiva, una tornada al règim del senyoret decimonònic de determinats valors que, al llarg de molt de temps, han anat forjant el (empresa capitalista), on la figura d’aquell personatge sinistre, el cacic, sentit de coherència comarcal. que controlava el poder polític municipal i era la corretja de transmissió entre el poble i les altes jerarquies, ara es veu representada per alguns Una comarca, la nostra, que en el últims anys està sofrint un procés components de les corporacions municipals que prometen benestar i de frustració d’identitat, des del punt de vista economicosocial. llocs de treball al veïnat, en els nous complexos turístics i urbanístics: L’estructura socioeconòmica d’arrels agràries que l’ha caracteritzada animen el xicotet propietari —i conseqüentment la seua descendència— durant un segle i que va costar Déu i ajuda d’aconseguir s’està a convertir-se de nou en jornalers dels flamants senyorets. volatitzant a cames ajudeu-me. Així, resulta curiós el fenomen que s’està donant en estos moments arreus dels pobles: aquells canvis econòmics i Caldrà anar pensant ja de manera seriosa i amb urgència, donada socials que van caracteritzar les primeres dècades del 1900 i que van la ràpida acció predadora d’estes macrooperacions urbanístiques, donar com a resultat una idiosincràsia particular a la comarca, ara, a quina comarca van a heretar els nostres néts i besnéts, què quedarà dels partir del 2000, es tornen a repetir però a la inversa.