Setmanari d’actualitat | 10 de juliol - 16 de juliol del 2020 | Gratuït | Número 41 Barcelona, ¿más verde y animal tras la pandemia? P26 Els brots de coronavirus al Segrià forcen l’obligatorietat de la mascareta El sector de la fruita, que centra part dels El sistema sanitari amplia la seva capacitat mentre casos, demana que no se’l criminalitzi es manté el confinament de la comarca PÀGINA 12 Circo social y autogestión vecinal El Ateneu Popular 9 Barris “En los dos reabre este sábado tras el parón obligado por el coronavirus P16 últimos años, los partidos no han hecho nada para acercarnos a la independencia” LAIA ROS Entrevista a Elisenda Paluzie Presidenta de la ANC Repoblament PÁGINA 4 del camp i la muntanya? Creixen els empadronaments ALMENDRAL VELASCO MIGUEL en municipis lluny de nuclis urbans per la pandèmia P22 De l’empoderament Ball de sigles a l’espai polític a la resistència política postconvergent Deu anys després del 10-J, L’inici d’una dècada trepidant La fractura del PDeCAT per l’anunci del partit impulsat per la gran manifestació contra la Marina Llansana Puigdemont, l’últim capítol P8 R. DE MARFÀ-ÒMNIUM CULTURAL MARFÀ-ÒMNIUM DE R. sentència de l’Estatut PÀGINA 2 Filòloga i periodista 2 | El Quinze de Público | 10 - 16 de juliol del 2020 Focus Una dècada del 10-J Deu anys de Procés: de l’empoderament a la resistència política 2007; la multitudinària Diada del 2008, Àlex Romaguera promoguda per la plataforma Sobirania i L’esclat d’indignació que BARCELONA Progrés; i la iniciativa Deu Mil a Brussel· va provocar la sentència les, que el 7 de març del 2009 va arrossegar contra l’Estatut l’any hores d’ara, la indepen· milers de persones a la capital de la Unió 2010, materialitzat dència continua sent Europea seguint la crida “We want a Cata- l’objectiu que suscita més lan State” (Volem un Estat Català). en una manifestació suport entre la població També mig any abans de la sentència multitudinària, va catalana. Totes les en· del Constitucional, el 13 de setembre del obrir el camí perquè la questes indiquen que 2009, havia tingut lloc a Arenys de Munt la gairebé la meitat és parti· primera de les 550 consultes municipals independència esdevingués dària d’un estat propi per a Catalunya i que durant dos anys va dur milions de per· que,A en unes eleccions al Parlament, els sones a pronunciar·se sobre la pregunta una opció amb suports massius entre la partits que el defensen conservarien l’he· “Està d’acord que Catalunya esdevingui un gemonia que han anat assolint des dels co· Estat de dret, independent, democràtic i societat catalana micis del 2015. Aquesta polarització entre social integrat a la Unió Europea?”. els favorables i els contraris a la secessió “Sense aquesta dinàmica no s’explica la era impensable a principis del 2010, però gran reacció que va provocar la sentència la frustració que va provocar la sentència de l’Estatut”. Així ho assegura Anna Arqué, que escapçava els pilars de l’Estatut apro· una de les coordinadores de les consultes, vat el 2005 ha portat una majoria social a per qui “veníem d’una dinàmica d’autoor· abraçar el sobiranisme com l’únic camí per ganització en què la gent començava a gran catalitzador del sobiranisme als car· assolir un marc propi de drets i llibertats. verbalitzar i socialitzar el desig d’emanci· rers. També Elisenda Paluzie, presidenta par·se”. Per Arqué, portaveu de la de l’ANC, considera que el desig d’indepen· Un canvi disruptiu International Commission of European Ci· dència ja s’havia expressat en les consultes La sentència de l’Estatut, amb què el Tribu· tizens (ICEC), la marxa de Barcelona tan i les marxes de la PDD, si bé és cert que “la nal Constitucional (TC) va anul·lar els ar· sols va visualitzar aquest anhel col·lectiu, sentència de l’Estatut va fer que el gruix del ticles que milloraven el sostre competen· de resultes del qual CiU va incorporar el catalanisme s’hi sumés en veure que el cial i la identitat nacional de Catalunya, va dret a decidir en el seu full de ruta i la CUP principi democràtic de respectar la volun· obrir un nou cicle polític. Així ho van viure va irrompre a l’escena parlamentària, tat popular quedava en paper mullat”. tots els partits i entitats del país. Inclòs el mentre desenes de personalitzats van fun· PSC, fraccionat en dues parts, i el Partit Po· dar el 2011 l’Assemblea Nacional Catalana Creant múscul social pular, que havia impugnat el text davant (ANC). Una entitat que, juntament amb Si el Procés va agafar embranzida va ser per del TC. El 10 de juliol, una setmana des· Òmnium, va erigir·se des de llavors en el la capacitat de l’ANC i Òmnium de convertir prés de la resolució, un milió i mig de per· el malestar en una oportunitat per avançar sones van aplegar·se a Barcelona secun· cap a una Catalunya més justa, lliure i de· dant la crida que, sota el lema “Som una mocràtica. Al costat de l’Associació de Mu· nació. Nosaltres decidim”, Òmnium Cultu· Marcel Mauri: “El 10-J nicipis per la Independència (AMI) i la pla· IA ral va convocar amb el suport de tots els taforma Súmate, les dues entitats van D va evidenciar la voluntat E IP IK partits de l’arc parlamentari –tret del PPC i agafar el protagonisme fins a forçar els par· W Cs– i 1.600 entitats. “La mobilització va d’avançar cap a la tits a vehicular aquesta demanda a l’hemi· evidenciar el greuge que sentíem una part llibertat del nostre poble” cicle. Així es va comprovar el maig del 2013, El 13 de setembre del 2009 important de la societat catalana, però quan el Parlament va aprovar la “Declaració es va celebrar a Arenys de Munt també la voluntat d’avançar cap a la lliber· de sobirania del poble de Catalunya”. la primera de les 550 consultes tat del nostre poble”, recorda Marcel “La gent començava “En aquell moment el suport a la inde· municipals per la independència Mauri, vicepresident d’Òmnium. a socialitzar el desig pendència mai no havia sigut tan alt, però que es van fer arreu de Catalunya. Abans d’aquelles dates ja s’havien cele· el govern d’Artur Mas no estava prou ma· brat les marxes que la Plataforma pel Dret d’emancipar-se”, dur per a una confrontació amb l’Estat”, a Decidir (PDD) va organitzar el 2006 i el recorda Anna Arqué explica Paluzie. Allò va propiciar que re· 10 - 16 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 3 “El suport a la independència mai no havia sigut tan alt”, recorda Elisenda Paluzie Totes les forces sobiranistes van assumir reivindicacions de caràcter republicà L’1 d’octubre va obrir WIKIPEDIA R. DE MARFÀ-ÒMNIUM CULTURAL MARFÀ-ÒMNIUM DE R. R. BOADELLA-ÒMNIUM CULTURAL BOADELLA-ÒMNIUM R. una nova etapa marcada per la repressió i el desencís polític dar la majoria a les eleccions al Parlament que l’Estat va imposar el 21 de desembre en aplicació de l’article 155, l’empresonament i exili del govern Puigdemont va deixar el moviment sense capacitat de reacció. Un clima de frustració que es va palesar en les marxes convocades per Tsunami Democrà- tic després de la condemna als líders, però també, i sobretot, en les disputes que ERC i JxCat van iniciar de forma descarnada. Davant d’aquest panorama, les entitats s’han dedicat a gestionar el dol de la re- pressió i a instar novament els partits a res- tablir la unitat estratègica que va fer possi- ÒMNIUM CULTURAL ÒMNIUM WIKIPEDIA ble l’1 d’octubre. “Apel·lem de nou al A dalt a l’esquerra, la marxa de la Plataforma pel Dret a Decidir i, a baix, la Diada del 2012. A la dreta, tres imatges del 10-J. consens per fer front a la repressió i avan- çar units cap a l’autodeterminació”, indica Marcel Mauri. Per Òmnium Cultural i nunciés al referèndum i optés pel procés El pes del carrer població i que, en l’àmbit parlamentari, to- l’ANC, la repressió no ha de ser cap obsta- participatiu del 9 de novembre del 2014, tes les forces sobiranistes –inclosa la dreta– cle per assolir els objectius que exigeix una que, tot i que no va tenir efectes vinculants, Les desavinences entre ERC, JxCat assumissin reivindicacions de caràcter re- majoria social. “Al contrari: encara ens va generar el clima polític perquè, al cap i la CUP no han deixat d’existir del publicà, com l’acollida de refugiats, el dona més arguments per defensar una Re- d’uns mesos, es bastís la candidatura Junts 2010 ençà. Però arran de l’1 d’octubre tancament del CIE o mesures per mitigar la pública on ningú pugui ser castigat per vo- x Sí per a les eleccions del setembre del i l’actitud davant la taula de diàleg pobresa energètica. ler votar”, afirma Mauri. Una opinió com- 2015. Una llista unitària que Muriel Ca- creada entre els governs català i Sense aquesta aproximació a les classes partida per Elisenda Paluzie, per qui la sals, aleshores presidenta d’Òmnium, i espanyol mai no havien sigut tan populars difícilment s’entén l’èxit que van denúncia de la repressió ha d’anar acom- Jordi Sànchez, que més tard ho seria de evidents. Conscients d’això, l’ANC i tenir les diades dels anys següents ni el re- panyada d’accions que debilitin el poder l’ANC, van contribuir a forjar.