PARTICULARITATS CLIMATIQUES DEL GRAN PENEDES JOSEP MIRÓ I ILLA El coneixement del clima d'un indret, zona o regió pot servir de base per realitzar posteriors estudis de I'entorn natural i del comportament dels diferents éssers vius. Malgrat que ens trobem plenament dins del clima mediterrani, aixo no ens dóna una visió completa del clima de les nostres comarques. El clima de la comarca tan sols s'ha tractat, molt de passada i de manera ambigua, en obres de la geografia general i comarcal de Catalunya, pero mai analitzant de manera concreta els diferents elements que intervenen en el clima. Aquesta ponencia tan SOISvol divulgar les característiques propies i les peculiaritats del clima de la comarca, analitzant el major nombre possible de factors climatics. PARTICULARITATS CLIMATIQUES DEL GRAN PENEDES CONSIDERACIONS PREVIES Aquest treball pretén ser una aproximació, més o menys acurada, al clima de les comarques que formen el conjunt del Gran Penedes, analitzant el comportament a cada zona dels diferents elements atmos- ferics que incideixen en el clima d'aquesta regió. En cap cas pot ser considerat un estudi definitiu del clima del Gran Penedes jaque no es disposade suficients observatoris ni, sobretot, d'un nombre prou elevat d'anys d'observació, ja que I'Organització Mundial de Meteorologia considera que són valides i fidedignes les estadístiques resultants d'un mínim de trenta anys d'observació, a més de complir les normes generals de situació. Actualment, al Gran Penedes, cap obser- vatori reuneix aquestes dues condicions. Malgrat aixo, el fet que en el decurs d'enguany s'hagi instaldat un nombre considerable d'observatoris homologats per I'lnstitut Nacional de Meteorologia permetra, en el decurs dels anys, fer un estudi més definitiu, extens i complet del clima del Gran Penedes. SITUACI~I CARACTER~STIQUES OROGRAFIQUES DETERMINANTS EN EL CLIMA Les comarques penedesenques estan situades a la facana de llevant de la península Iberica a les següents coordenades: 72 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1992 - Josep Miró i llla - Latitud nord: entre 41 graus 11 minuts i 41 graus 28 minuts. - Longitud est: entre 1 grau 31 minuts i 1 grau 50 minuts. Amb aquesta situació es troben dins de I'anomenat domini climatic de tipus mediterrani que, a grans trets, es caracteritza per un regim termometric forqa atemperat per I'acció marítima, amb hiverns suaus, gairebé sense gelades; estius calids, precipitacions escadusseres i de clara presencia d'una estació seca. A Catalunya, pero, la gran diversitat del relleu modifica considera- blement el clima de cada indret, originant gran varietat de petits micro- climes, forca diferenciats entre si, tot i que les distancies siguin curtes, essent el Gran Penedes un clar exemple d'aquestes diversitats climati- ques. Morfologicament el Penedes és una regió forqa complexa, en la qual trobem quatre grans unitats estructurals que conformen el relleu de la comarca: la facanacostanera, laserralada Litoral, ladepressió o plana Prelitoral i la serralada Prelitoral. Aquesta diversitat en el relleu fa que no puguem parlar d'una varietat climatica propia ni, molt menys, homogenia. Un altre fet diferen- ciador és la presencia del mar a les comarques de Garraf i del Baix Penedes que fa que el clima sigui diferent del de I'Alt Penedes. Seguidament, anirem estudiant el comportament que tenen al Gran Penedes els diferents elements que conformen el clima, per tal de tenir una idea general de les particularitats climatiques d'aquesta zona. LES TEMPERATURES La temperatura mitjana anual oscil.la entre els 14 i els 17 graus. Per tenir-ne una petita idea, el següent quadre mostra les temperatures mitjanes anuals, del mes més fred i del mes més calid, als observatoris de Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Cunit. Particularitats clirnatiques del Gran Penedes" 73 TEMPERATURA MlTJANA ANUAL Poblacions Mitjana Maxima Mínima VILANOVA I LA GELTRÚ 16.7 21.5 11.9 EL VENDRELL 15.4 20.9 9.8 1 CUNlT 1 16.4 1 21.2 1 11.6 1 TEMPERATURA MITJANA GENER Mitjana Maxima Mínima VILANOVA I LA GELTRÚ 8.9 13.0 4.7 EL VENDRELL 8.4 13.7 3.0 CUNlT 8.7 13.9 3.4 TEMPERATURA MITJANA AGOST Mitjana Maxima Mínima VILANOVA I LA GELTRÚ 25.1 30.0 20.1 EL VENDRELL 24.3 30.3 18.3 CUNlT 25.7 30.0 21.3 Aquestes dades permeten veure que el Vendrell, en estar rnés allunyat de la costa, té unes temperatures mínimes clarament més baixes que a la resta d'observatoris, mentre que per les maximes no hi ha masca diferencia entre les tres poblacions. Els hiverns es caracteritzen per ser, en conjunt, suaus, tot i que no tant com es pot pensar. La facana costanera és, Iogicament, la que enregistra les temperatures més suaus, a causa de la presencia atem- peradora del mar, tot i que les mitjanes de les mínimes del mes de gener arriben en algun sector als 3 graus. Com a temperatures rnés baixes conegudes en aquesta zona, destaquen els -7'8 graus a Vilanova el febrer de 1956, considerat com el més fred del segle, seguit del febrer de I'any 1983. Cap a I'interior, les temperatures són més baixes, sobretot de nit, on sense els efectes suavitzadors del mar, perque la serralada Litoral els barra el pas, I'aire és més sec, i permet que la perdua de calor durant el 74 MISCELLANIA PENEDESENCA 1992 - Josep Miró i llla refredament nocturn sigui més important. En aquesta zona la tempera- tura mitjana de les mínimes del mes més fred es situa entre 1'5 i 3 graus. Com a temperatura extrema destaquen els -6'5 graus del Vendrell i els -7'4 de Vilafranca, enregistrades al febrer de I'any 1983. A les zones altes de la serralada Prelitoral, les temperatures mínimes són més irregulars d'uns anys a altres, en funció del tipus de temps que hi domina. Si hi ha un regim amb moviment de masses d'aire les mínimes són negatives, pero en canvi, si hi domina I'estancament produi't per un perllongat període anticiclonic, poden ser superiors a les que s'enregistren a la costa. Són els efectes del procés conegut com a inversió termica que explicarem més endavant. Les dues estacions equinoccials es caracteritzen per tenir les temperatures més agradables de I'any, amb valors que s'acosten a les mitjanes anuals. El mes d'abril, proper encara a I'hivern, pot presentar alguna baixada sobtada de les temperatures, de la mateixa manera que pot tornar a succeir al novembre en cas d'irrupcions puntuals d'aire fred. Els estius són calids a la costa, pero no calorosos, ja que les marinades refresquen una mica I'ambient, alhora que aporten gran humitat i per tant una accentuada sensació de xafogor. A I'interior, I'efecte de les marinades és molt més esmortei't, ja que la serralada Litoral els barra el pas i permet que les maximes a I'Alt Penedes siguin més altes, pero amb uns índexs d'humitat més baixos i la sensació de xafogor no és tan acusada com al litoral. En canvi, al Baix Penedes les temperatures no són tan altes, a causa que la serralada Litoral desapa- reix en aquesta comarca i permet I'entrada de les marinades fins a la mateixa serralada del Montmell, refrescant una mica I'ambient, tot i ser forca humit. La temperatura mitjana de les maximes del mes més calid oscil.la entre els 30 graus de la costa i de I'interior del Baix Penedes i els 32 graus de la plana de I'Alt Penedes. Com a temperatures extremes destaquen els 37'5 graus enregistrats a Vilanova I'any 1948, els 37 del Vendrell I'any 1982 i els 37'9 a Vilafranca el mateix any, com a conseqüencia d'un important incendi que assola el massís de Garraf durant quatre dies. El mes més fred és a tota la zona el gener i, a partir d'aquí, la temperatura es va recuperant, mes a mes, de manera progressiva per assolir el maxim anual entre el julio1 i I'agost, segons la zona, per davallar 'lParticularitats clirnatiques del Gran Penedes'' 7 5 més acusadament fins a tornar als mínim hivernals. L'evolució anual de les temperatures varia poc d'un observatori a I'altre i, a tal1 d'exemple, tot seguit es representa la grafica de temperatures mitjanes, maximes i mínimes del Vendrell, enregistrades en el període compres entre 1976 i 1990, en la qual es veu clarament I'evolució de la temperatura en el decurs de I'any. TEMPERATURES MITJANES EL VENDRELL 1976-1990 o!, . , . , . , . , . , . , . , . J Gener Febrer Marq Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. MESOS IMaximes Mitjanes 0 Minimes LES GELADES Aquest element mereix capítol a part, tot i tenir molta relació amb les temperatures, ja que incideix forca en el clima d'algunes zones de la comarca i, al mateix temps, surt una mica del que és normal en el clima mediterrani. A les nostres comarques hi gela, pero de manera desigual d'un indret a I'altre. Al sectorcostanerde Sitges, les gelades hi són raríssimes, per no dir inexistents. Per exemple, des de la instal.lació de I'estació meteorologica al port de I'Aiguadolc, I'any 1987, no s'ha baixat mai dels O graus. Aixo és a causa de dos factors: d'una banda, la presencia del massís de Garraf, que tan proper a lacosta no permet que el vent del nord 76 MISCELLANIA PENEDESENCA 1992 - Josep Miró i llla hi arribi, fent-li d'abric natural. D'altra banda, el fet que hi hagi poca distancia entre les muntanyes i el mar permet que I'ambient sigui molt humit per I'acció marítima i evita que baixi la temperatura, ja que I'aire humit no es refreda tan facilment com I'aire sec.