2^ CONTRIBUCIÓ A L'ESTUDI DELS MICROLEPIDÒPTERS DE LA COMARCA DE L'ANOIA FAMÍLIA Tortricidae Latreille, [1802] (Lepidoptera: Tortricidae) Lema: Papallones EMILI REQUENA I MIRET Aquest treball va guanyar "ex-aequo" el VI Premi d'Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1998 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 109 RESUM En aquest treball es presenta una relació d'espècies de la família Tortricidae que han estat trobades a la comarca de l'Anoia entre els anys 1979 i 1998. Comprèn 70 espècies, de les quals es donen dades de distribució, plantes nutrícies i la majoria es representa gràficament. També s'hi afegeix una addenda que actualitza la família Crambidae a l'Anoia. Key-words: lepidoptera, Tortricidae, faunistics, Anoia, Catalonia, Iberian Península. INTRODUCCIÓ Aquest és el segon estudi sobre els microlepidòpters de la comarca de l'Anoia que en aquesta ocasió tracta la família Tortricidae. En el primer (Requena, 1989), vàrem fer un repàs de la família Crambidae en el que es describien les cinquanta- cinc espècies que es troben en la comarca. En aquests vuit anys s'han fet algunes noves troballes de les que donarem constància, actualitzan el cens dels Crambidae a l'Anoia. Són molt pocs els estudis fets sobre els Tortricidae i en general sobre els microlepidòpters, tan a nivell peninsular com a Catalunya. Els greus danys que produeixen a l'agricultura algunes de les espècies d'aquesta família, ha portat a investigar-les i fer un seguiment del seu impacte i del cost econòmic que això comporta, estudiant en profunditat la seva biologia i la forma de paliar els estralls causats. Aquest treball abasta aquesta família en tot el seu conjunt, tan les espècies que són plagues per l'agricultura com aquelles que només tenen un interès faunístic, algunes de les quals ni tan sols han estat citades de Catalunya. Actualment, l'únic estudi fet dels Tortricidae com a família a Catalunya és de Baixeras (1990). Aquest treball s'ha dut a terme a partir de la col·lecció del Museu de Zoologia de Barcelona i de les dades i material de diferents persones de la Societat Catalana de Lepidopterologia que han recollit exemplars de tortrícids. Vives Moreno (1994), en el seu «Catalogo sistemàtico y sinonímico de los lepidópteros de la Península Ibérica y Baleares», recull el llistat d'espècies ibèriques d'aquesta família a partir del treball d'Agenjo (1966), amb les 111 aportacions de Baixeras i les dades extretes de la colecció de lepidòpters dipositades en el Instituto Espanol de Entomologia. En aquest treball es cataloguen 423 espècies ibèriques, de les 1.000 aproximadament que es creu viuen en Europa y sobre les 10.000 en tot el món (Masó et al., 1985). Com es pot apreciar es una família molt nombrosa. Les primeres citacions de tortrícids fetes a la península Ibèrica són precisament de Catalunya a finals del segle passat. En el «Catalogo metódico y razonado de los lepidópteros que se encuentran en los alrededores de Barcelona,...» de Cuní i Martorell (1874), es fa esmena de la troballa de 30 espècies de Tortricidae. Posteriorment, Seebold (1898) publicà els resultats d'un viatge per la península, en que es citen 170 espècies, 11 d'elles de Catalunya. També trobem dades so­ bre tortrícids en els treballs de Codina (1911, 1918). Ja no es troba cap mes citació de tortrícids fins dades molt recents, en els treballs de Bland (1977); Hull (1981); De Prins (1982) i Derra & Hacker (1982), tots ells extrangers, que recullen exemplars sobretot en els Pirineus. A nivell paleàrtic és important el treball de Razowski (1970,1984) que forma part de l'obra "Microlepidoptera Paleartica". Altres estudis molt importants són els de Pierce & Metcalfe (1922) amb un treball de les genitàlies d'aquest grup, i Bradley et al. ( 1973, 1979). A Rusia Kuznetsov (1978). Tots ells han estat consultats per a la redacció d'aquest treball. L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer les 70 espècies de tortrícids trobats a la comarca de l'Anoia, amb les dades i llocs concrets d'on s'han trobat. En els cassos que es coneix, es donarà el nom de les plantes de les que s'alimenta la larva; s'indicarà també la distribució coneguda i, per últim, es mostrarà gràficament i en color la majoria dels exemplars citats. CARACTERÍSTIQUES DE LA FAMÍLIA Els adults d'aquesta família són de mida petita o mitjana. Les espècies que viuen a l'Anoia medeixen entre 8 i 25 mm. d'envergadura. El cap presenta ocel.les; palps forts, trisegmentats, amb el segon segment ample i més o menys triangular i el tercer curt i obtús. Les antenes, generalment simples, poden ser en algunes espècies, serrades. 112 pectinades o ciliades; quan són ciliades els cilis són sempre més llargs en els mascles. El perfil alar és característic d'aquesta família. Les ales anteriors són subrectangulars i les posteriors trapezoidals. Això permet diferenciar els tortrícids dels cràmbids, ja que aquets últims tenen les ales anteriors d'aspecte subtriangular. El sistema d'acoblament de les ales és frenat i el fre està format per un sol pèl gruixut en els mascles i un feix de pèls curts en les femelles. En posició de repòs les ales es pleguen en forma de teula. Les tibies posteriors presentan dos parells d'esperons. El dimorfisme sexual (diferències entre el mascle i la femella), és en molts casos accentuat. Algunes femelles poden ser àpteres (ales molt reduïdes i sense capacitat de vol). També algunes espècies poden ser molt polimòrfiques pel que fa al color de les ales. L'activitat dels adults és crepuscular o nocturna. La majoria d'espècies tenen una sola generació anual (univoltines), encara que algunes en poden tenir dues (bivoltines), o més (multivoltines). L'època de l'any que volen més espècies és l'estiu i començament de tardor. Algunes que volen a finals de tardor, poden hivernar i aparèixer la primavera següent. Les larves de Cochylini són majoritàriament monòfagues, a diferència de Tortricini que són polífagues. La subfamília Olethreutinae és monòfaga en ge­ neral. La majoria de les erugues o larves construeixen un abrigall protector torçant les fulles i enrotllant-les. D'aquí ve el nom de la família. Algunes d'elles tenen nom popular (Masó et al, 1985): Cuc de les pomes i peres (Cydia pomonella) Cuc verd de la vinya {Sparganothis pilleriana) Cigarrers (Archips rosana, A. xylosteana) Tòrtrix dels alzinars (Tortríx viridanà) Cuca del clavell {Cacoecimorpha pronubana). 113 TORTRICIDAE DE LA COMARCA DE L'ANOIA (Tols els exemplars üstiin represeniais n niidu real) ^1É#Í^ .^-( luilriín slnimi'iilíiiui ^ isiilritis síninii·iUiiiui ^ l'hlhfoiliiini wiluiui CiiiInliíiKiifliii tiilliiiiii ^òcrJi^ Vríà? 5 íi í't'i li\liiiiiiij'li/i iiii·iiduiiui l'Iiiilüiiiiiiii ciminii'iiiiw A^iipchi (ini^vlima ^^i&ta^ ^toiftf ^w t 'J 10a 10b Afllifs niinííiiii'liiiiii Ai'lhi'ü II-SSITÍIDII Avlhvs lí'wi·iwui Afilii's Ihii^t'lkiiui V^j^ ^¥^ %r^ %f^ 12 13 14 16 Aaliiw l'ill'iii'ii\i.\ Cihlisliíliii Iwvíli·iiiiiiui Ci>rhvlis livlmilfila Cinlntis iniHWnniíi im^ 17 IS 1') 2(1 Al 11-ris rhimilmmi Aclcii\ ciisluim Aclciis viiritwiiiui ^ %|^ %I0 22 24 25 Ai'k'rí.·, kiicliivltií ToririniíU·s tilirnu-tln Si'ins·tiiiiiiliis l'illi·iuiiui ltiiii>íli'\ iinitii^<i"i'tiiui •Jlr. -^fié' ^Si. f 2fi 27 28 2') Ai'ihips iiisiiiiiis Aiaym/iirriüi ljiu\i:hiiui Iji:iiliwiihi l'iipiíliíuiiiii Ciii'ii·iiiiun/ihii pnmiíhiimi .10 31 32 .VI Cli'psi.\ í onsiniilitiui Cli'psis \tciíiíiiui l.DTiihii·iiii'ilc·. íiipivssíiniis Ailiniipliyi·\ iiniiiii i4 »r ^íb %^Ml&T VfrM^ 34 ?5 .17 38 lli-ihii i·iiiniíinti l'inii·liilii hila^iiann C'í'h'f'híi líiciinaiui l.obc·.iii biiiiHhimi %||^ 3'( 41) 42 43 Thioiliii li'mcíiiui Spiloiiiiiii incUima C 'ri'diliiscinii ph·lH·jíinii l'cliH-liriski iiuilUuiiui íiW 44 45 4fi 47 EiirtiMiKi íi fill II llim I Eiirnsma iiiiiliiiiiiiiiiiiii líiifi'^iiui viiiiii Eiutisiiia ui bulli-i I Ull .-^•í? ,sn lüui'siiiii iiiiiiiihiim Gy/noniHiui IUI·IÍÜIUI Gy/iMniiiinii iiiiiiiiiiiiki lipiblviiui fi'i'i'fllu ^^>»^ ï^' :.^ ^it»m%^ 32 S.i 54 55 NiiliH-i·liii i·viu·.shiiii·llii Ni·liiii·liii iiihínuiimïiinii Ni'íinvliíi lohnriiiui Nmiiíi·lia hiiiiiiuiliimi '^n^ 0" 57 58 59 HliXíii-iiinúi piiiii-iiliiiiii KíiMui'iiiiii iiiiiiiiiiiiiiiiii CViü'/fiM/i; piirdfyi CMIÍII ÍÜÍTIIIUI ^p^^ ^^^9F ^^^ «I» 60 61 62 63 Cviliii iii'hriíiiiiii Cvtiiii liiiiiiliiiiii Cvilki iimhsui Culiii íiiU'rsciíliiiiii 64 (>5 67 6S Cydiíi riiriifeiwiii Cyiliii paiiu'iH·lUi Cyíliíi /(iijifilt'iiiliiiiii C'yiliii iimphiiiii 115 MATERIAL I MÈTODES Aquest treball sobre els Tortricidae de l'Anoia es basa en l'estudi dels exemplars recol.lectats per l'autor i dipositats en la seva col·lecció particular. En total s'han revisat més de cinc-cents exemplars, recollits durant els últims divuit anys. Per a la correcta identificació, en moltes espècies ha calgut estudiar la genitàlia i en aquest sentit és més interessant disposar de mascles, ja que ofereixen caràcters més característics en la majoria d'espècies. En dues espècies no s'han trobat mascles i la determinació només ha estat possible a nivell genèric. Tot i així es donen les dades d'aquestes femelles. Els llocs on s'ha realitzat el mostreig correspon a zones amb diferents tipus de vegetació. La relació de localitats prospectades s'indica en la següent taula: LOCALITAT UTM ALTITUD CARACTERÍSTIQUES Argençola 31TCG70 700 bosc mediterrani amb pinassa Bellprat 31TCF69 650 bosc de ribera i camps de conreus Jorba 31TCG70 350 bosc de ribera La Llacuna 31TCF79 800 bosc mediterrani de pins i alzines La Pobla de Cl.