LA IMMIGRACIÓ OCCITANA AL BERGUEDÀ (1580-1650) NOTES PER UNA APROXIMACIÓ PERCENTUAL Isaac Soca i Torres INTRODUCCIÓ. ELS PRECEDENTS MEDIEVALS Aquest treball forma part d’un estudi més ampli, que ha tingut per objecte l’anàlisi del volum poblacional del Berguedà i de la seva evolució durant els segles XVI i XVII. La major part de la informació utilitzada ens l’han fornit els fogatges generals d’època moderna i, molt especialment, els pocs llibres sacramentals, que s’han conservat en algunes parròquies. Aquests registres han estat exhumats des de les seves primeres anotacions fins a 1650. D’aquesta forma, s’ha pogut estudiar –a grans trets, però sen- cera– l’evolució demogràfica anterior al canvi de signe, que suposà el brot epidèmic de 1651-1652. La valoració global, que es desprèn de tot plegat, és d’un creixement positiu del nombre d’efectius humans en terres ber- guedanes des de mitjan segle XVI, però amb una força especial durant la primera meitat del segle XVII. Precisament ha estat aquesta tendència a l’alça la que ens ha portat a qüestionar fins a quin punt aquest creixement es podia deure al factor immigratori1. 1. Isaac SOCA I TORRES: Població i immigració occitana al Berguedà als segles XVI i XVII, treball de recerca tutelat per obtenir el DEA, Universitat de Barcelona (Departament d’Història Moderna), Barcelona, 2001. En aquest treball es tracten també altres aspectes, com la problemàtica del coefi- Revista Pedralbes, 23 (2003), 637-654 638 ISAAC SOCA I TORRES Com la resta de Catalunya, la comarca del Berguedà havia vist reduït el seu potencial demogràfic des de la gran pesta de mitjan segle XIV, que tingué uns efectes devastadors i molt perllongats en el temps. Per aquest motiu, Jordi Nadal i Emili Giralt, ja fa alguns anys, van atribuir el redreç demogràfic dels segles XVI i XVII a la immigració francesa. Els autors, però, en la seva recerca, utilitzaren fonts que no abastaven la totalitat del territori català i moltes comarques quedaren fora del seu estudi. És per això que nosaltres ens hem proposat incidir sobretot en dos aspectes: veu- re si les conclusions de Nadal i Giralt són extrapolables a la comarca del Berguedà2 i examinar en quina mesura el creixement demogràfic experi- mentat en aquesta comarca durant els primers cinquanta anys del segle XVII es pot atribuir al corrent immigratori de l’altra banda dels Pirineus. No ens aturarem, però, a analitzar quines van ser les causes que motivaren aquest flux de persones, car aquesta problemàtica possiblement s’hauria d’abordar, sobretot, des de les seves terres d’origen. Diguem també que, atès que la major part dels immigrants localitzats a la comarca provenen d’Occitània (amb l’excepció d’un borgonyó), utilitzarem indiferentment els adjectius occità i francès en les ratlles que segueixen. És difícil precisar amb exactitud, quan va iniciar-se aquest corrent migratori a Catalunya, encara que hom pensa que va començar a adquirir una rellevància especial en començar el segle XV. Malauradament, la manca de documentació i d’estudis concrets és un dels obstacles més importants a l’hora de desembrollar la realitat d’aquest fenomen. No obs- tant això, al Berguedà disposem d’algunes dades que –tot i ser molt esporàdiques– poden ajudar-nos a confirmar aquesta hipòtesi. Així, Serra i Vilaró argumenta, que després de la gran pesta del segle XIV els cònsols i consellers de Bagà incentivaren l’establiment d’estrangers a la vila, garantint-los singulars franqueses i alliberant-los de càrregues. Citant documentació de 1380 diu: cient transformador de focs o veïns en habitants i la inventariació dels registres sacramentals exis- tents a la comarca anteriors a l’any 1650. 2. Jordi NADAL i Emili GIRALT, La population catalane de 1553 à 1717. L’emmigration française et les autres facteurs de son développement, París, 1960. Aquí hem utilitzat la recent traducció cata- lana Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Vic, 2000, p. 269. LA IMMIGRACIÓ OCCITANA AL BERGUEDÀ (1580-1650) 639 “He trobat diferents compromisos de gent estrangera, fins de Narbo- na i Tolosa, que venien a residir a Bagà. Solien comprometre’s amb sagrament i homenatge per 10 anys, i el senyor, amb consentiment i voluntat dels cònsols, els feia francs de tales, ajudes, imposicions, tol- tes, forces, acaptes, túmuls i obres de la vila durant cinc anys”. D’igual manera, a la vila de Berga n’hi trobem alguns: al febrer de 1383 Pere de Trullars va vendre una casa al tintorer Bertran Oriol “oriun- dus loci de Maseres, comitatus Fuxense”. El juliol del mateix any també trobem residint a la vila de Berga el pelleter Joan Biel i a la seva esposa Joana, originaris de la ciutat de Chartres, arquebisbat de Roanne. Ultra això, Serra i Vilaró menciona el contracte d’un pellaire del comtat de Comenge, que es llogà durant un any a Bagà a casa d’un mestre pellisser poc abans d’acabar el segle XIV, el 1393. De fet, aquestes notícies pun- tuals fan creure que els primers desplaçaments van ser protagonitzats majoritàriament per artesans i gent d’oficis especialitzats. L’autor de les Baronies de Pinós i Mataplana remarca que l’atracció d’oficials a Bagà s’esdevingué sobretot després de 1348, “la qual cosa –matisa ell mateix– ens fa suposar una mena de repoblació de la vila des- prés d’aquella gran calamitat que delmà les tres quartes parts dels veïns”. Malgrat tot, bona part d’ells només devia passar pel Berguedà temporal- ment i amb una clara preferència pels nuclis urbans que pels disseminats rurals. Aquest és el cas del sedasser Joan de Sant Pere, natural de Puigllo- renç, “regne Francie”, que per raó de malaltia va veure’s obligat a testar a Berga a favor dels seus fills Joan i Pere, l’any 1433. Entre els anys 1451 i 1453 també trobem a Armand de Lió, mestre fuster del ducat de Bretan- ya, fent de testimoni en diversos actes. Un d’ells és al testament del mes- tre de cases Ramon Fuster, procedent del comtat de Foix, però que ales- hores residia a Berga, on ja s’havia promès amb Andreua. La documentació, a més, permet intuir una certa vinculació entre l’esmentat Ramon Fuster i Arnau d’Arqueis, que vivia a Berga, però que també era oriünd de Foix. Dóna la impressió, que l’inici i el desenvolupament de la guerra civil catalana frenà, poc o molt, aquest flux humà ultrapirinenc, encara que molts ja es trobaven des de feia algun temps en territori català. La guerra civil del segle XV va tenir al Berguedà unes conseqüències importants i alguns immigrants francesos lògicament s’hi van veure impli- cats. Aquest és el cas del gascó Pere Ares, que el 1472 es trobava comba- 640 ISAAC SOCA I TORRES tent al costat dels consellers de la vila de Berga, quan es va prendre la Coma de Farners. Som conscients, que es tracta de testimonis molt aïllats, encara que, de ben segur, un rigorós rastreig a la documentació –sobretot notarial– dels segles XIV i XV en faria aflorar molts més3. Els anys situats entre final del segle XV i 1540 han estat qualificats per Nadal i Giralt com una fase ascendent en relació a l’arribada d’immigrants francesos a Catalunya. I estableixen dues fases més: una de plenitud immi- gratòria, des de 1540 a 1620, i una altra de declivi del corrent, des de 1620 a 1660. Val a dir que després del treball de Nadal i Giralt han aparegut nombrosos estudis sobre el tema, alguns confirmant i fent extensives les seves conclusions, altres afegint alguns matisos i, alguns, encara, amb un marcat to crític i revisionista. De totes formes, nosaltres continuarem uti- litzant la seva periodificació a efectes pràctics4. ELS ESTUDIS LOCALS Pel que fa al Berguedà, en qualsevol tipologia documental dels segles XVI i XVII o, fins i tot, d’una cronologia posterior hi advertim la presèn- cia d’immigrants francesos, majoritàriament occitans. Són comptats els manuals notarials d’arrendaments i parceries, els lligalls de capítols matri- monials o testaments, els volums de censals contrets amb els correspo- nents repertoris de pensions rebudes, les llistes de compliment pasqual, etc., on no hi constin individus nascuts a l’altra banda dels Pirineus. És precisament la documentació emanada de la batllia i de la notaria de San- 3. Joan SERRA I VILARÓ, Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, llib. II Univer- sitat i singulars, Barcelona, 1947, p. 158-159 i 427. Les notícies d’estrangers residents a la vila de Berga són extretes de l’Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga [abreujat APSEB], Notarials, vol. 31, fols. 76r i 215r; i vol. 251, fols. 10r, 84r, 85r i 93v (aquestes anotacions notarials ens han estat proporcionades per M. Dolors Santandreu i Soler). Albert RUMBO I SOLER: “Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV”, L’Erol. Revista cultural del Berguedà, 67 (2000), p.24-29, esp. el document transcrit a l’annex. 4. NADAL i GIRALT: Immigració i redreç, p.121-129, esp. el balanç historiogràfic que fa al “Pròleg” Jaume TORRAS (p. 11-18). També és interessant l’estat de la qüestió que planteja Albert GARCÍA ESPUCHE, Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya, 1550-1640, Madrid, 1998, p. 62-68; i la nom- brosa bibliografia que reuneix Valentí GUAL I VILÀ,“Gavatxos”, gascons, francesos. La immigració occitana a la Catalunya moderna (el cas de la Conca de Barberà), Barcelona, 1991, p. 85-88, i “Demografia en els segles XVI i XVII. Els occitans”, Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, 1995, p.