VOLUM II ben legítim. I podríem repetir el vers ANTOLOGIA d’Ausies March: DE TEXTOS Excitant saber l’ignorança es desperta Per la dificultat d’accedir e al foll grosser tota cosa li és certa. directament als escrits de Josep Maria Capdevila, hem trans-crit una selecció Mirem, doncs, primerament, la de textos representatius, dividits en solidesa dels punts de partida. Mirem dues parts: I. Temes ideol_gics i de seguida si aquesta solidesa era reflexions sobre la crítica. només que imaginària. Era un miratge II.Comentaris de text i estudis de que una reflexió més sostinguda pot literatura. desfer. L'escepticisme absolut no pot I. PART existir. Almenys hauríem arribat a la IDEARI I PO_TICA veritat del mateix escepticisme; a una veritat que formularíem, si fa no fa, d'aquesta manera: "no ens podem L’ESCEPTICISME 1 adherir fermament a cap mena de veritat, perquè no tenim mitjans per No podem conèixer totes les coses. assolir un conven-ciment segur". Cada home no en pot conèixer gaires. Aquesta seria l'actitud de més seny, i La nostra coneixença és limitada. La més plena de veritat, és a dir, la més de cada home ho és més. Però quins filosòfica. L'escepticisme reduiria, límits té? I aquests límits, són doncs, al mínim la nostra coneixença. diferents per a cadascú? Hi ha veritats I res més. Qual-sevol doctrina, que asse-quibles a tothom? I, si fos així, estengués més el món de la nostra quines serien? Aquest és el problema coneixença, ja no seria escèptica de l'escepticisme. Si arribàvem a Encara que sigui només il!lusòria, concloure que qualsevol judici ens és una ombra, ha d’haver existida dubtós, ens hauríem de declarar fran- aquesta il!lusió, aquesta ombra. És cament escèptics. Així, l'escepticisme, com si un historiador podria provar més que un punt de partida, és un que un document era apòcrif; el docu- punt d'arribada. Si en partíem seria un ment, de totes maneres, ha d'existir. prejudici. Mes podria ésser que hi L’escepticisme arriba a sospitar que arribéssim per la fallida de l'intent de tots els documents són dubtosos, però descobrir la veritat i aleshores fóra no en nega l’existència. Existeixen, però no podem saber si són autèntics. Podríem deduir lògicament d’alguns 1 “L’escepticisme”. Text in_dit. Quatre quartilles escrites a m_, sense signar. Arxiu Capdevila. Dossier: “Textos fets la conclusió certa, l_gicament in_dits”. s_lida i bastir-hi una filosofia. Així, avui, l’exacerbació d’un problema. No del fet del moviment, deduiríem era invocada tan sovint aquella cosa l'existència de Déu. O podríem íntima que forma el conflicte de tantes adduir la certesa de les veritats mate- novel!les i drames passio-nals, i per màtiques. Mes aleshores la veritat citar un exemple egregi, recorda-ríem seria només descoberta pels filòsofs i només Otel!lo. No era demanada més savis, i tota la resta de la humanitat sinceritat que la que s'incloïa en no dir hauria de saber-la pel crèdit que els mentides sobre coses externes. donés. Alguns poc o molt sabrien; i els La sinceritat s’inclo_a així dins la altres només creurien. Una minoria veritat. A Grècia, filòsofs i sofistes es tindria ciència, però la majoria no posaven proble-mes lògics de recerca tindria sinó fe.I encara, entre els de la veritat, més que no qüestions filòsofs hi ha disputes inter-minables i crítiques per des-cobrir fins a on no convenen mai en les mateixes accions i obres eren sinceres. conclusions. Sembla que la primacia donada a la Entre els filòsofs hi ha els escèptics. since-ritat en l'esfera de les valors Tot el món moral, ens restaria, doncs, morals, prové històricament d'una sota l'ombra del dubte. ¿Hi ha fonda crisi ideològica en què la experi_ncia d'un món moral, el que confiança amb la veracitat objectiva de guia els nostres actes, que no tindria les coses fou destruïda, i pres cap mena de fermesa, que fóra tot àvidament com un refugi, el testimoni teixit d'incertitud i dubte? I aquell que intern de la consciència. L'aspecte no ho veiés així, fóra només per mera religiós d'aquesta crisi el donà grosseria de la intel!ligència? l'aparició del protestantisme. El Mirem, doncs, si l’home pràctic, el del filosòfic, el dubte metòdic de carrer, que opina amb aires de certesa, Descartes. Sòcrates creia que s'havia que lluita per causes que ell estima d'agitar la intel!ligència, de remoure- nobles, és sempre un il!lús o si té la fecundament amb l'hàbil violència motius de lluitar i tenir certesa, sense del diàleg, i fer-li produir aquelles passar per les disputes i argu-ments idees que tal vegada contenia de la filosofia o de la ciència. abscondides, en germen. Com que en la seva ètica, la bondat i el saber eren una mateixa cosa, el primer precepte VERACITAT ANTIGA d'aquesta ètica havia d'ésser I SINCERITAT MODERNA 2 desvetllar la intel!ligència, posar en joc l'activitat intel!lectiva. Aquesta era Sembla que antigament, en l’art i en l’_tica de la veracitat. la vida, la sinceritat no tenia, com En canvi, segons l'ètica de la sinceritat, convindria remoure el 2 “Veracitat antiga i sinceritat moderna”. La Publicidad, propi món sentimental íntim, agitar- 5-IX-1920. ne les aigües, encara que s'enter- s'acontentava del probable. Mes quan bolissin, convindria remoure la la probabilitat volgué veure's consciència per poder ben sentir-se-la, substituïda per la certesa; quan i parlar i obrar since-rament. És l'objectiu fou substituït pel subjectiu, postulada la bondat natural de les quan en el centre de la vida la raó fou passions, a la manera de J.J. Rousseau. substituïda per cor, conseqüentment, I en art, de la sinceritat se'n fa una aleshores la veracitat antiga fou mena de preceptiva, que l'antiguitat substituïda per la moderna sinceritat. no havia sospitada, malgrat del "si vis Quan dos homes es parlen __diu me flere" d'Horaci o d'algun indici Giam-battista Vico, insinuant una més tardà, com algun tercet de la teoria de les idees que l'aproxima un Commèdia. moment a Plató__ quan dos homes es La primacia donada a la sinceritat en parlen, la garantia que tenen per l'esfera de les valors morals és cosa creure's mútuament, és una certa idea del món modern. Jean Christophe divina, una certa creència que els dos agita la seva cons-ciència tenen en els seus omniscients. És a dir, violentament. Stendhal pensava que una garantia objectiva. un cop d’amor podia produir en un Homer que, segons el mateix Vico, músic una inspiració musical única. escri-via història a sa manera Paul Gauguin es submergia en la vida __història, cosa més objectiva que no de Tahisi, per veure’n les pintures, posseïa__ invocava la musa al acabant-hi, esvaint-hi les energies fins començament dels seus poemes, als seus dies darrers, ja perduts en la mentre que Rousseau, al malaltia. Mes antigament la sinceritat començament de les Confessions en no era un proble-ma en la vida de tenia prou de dir: "Je sens mon coeur"; l'esperit. Expressar els propis, íntims si el llibre parla al cor, ja té prou sentiments, per què sí o per què no? garantia, ja és sincer. I la sinceritat segons. La sinceritat voldria donar havia d'ésser la garantia moral única més expressió íntegra a cada moment de les accions humanes. de la vida intel!lectual i cordial. Només la mística cristiana, prenent En canvi, en la veracitat antiga, en la en això tal vegada directament les més pura i estricta, sempre cabia fonts dels Evangelis, duia a escoltar la alguna reserva. La sinceritat voldria veu del cor. I el primer llibre que té donar una certitud: la certitud íntima accents de sinceritat a la manera d'un sentiment que s'experimenta i es moderna és tal vegada el de les comunica. Confes-sions de Sant Agustí. Mes la veracitat podria __i tal La veu del daimon socràtic no era, vegada deuria__ creure només en sembla, la veu instintiva del cor, sinó alguna probabilitat de les coses que la veu del propòsit, la veu freda, diu i escolta.La intel!ligència antiga objectiva de la cohe-rència, la veu de la voluntat intel!ligent. La sinceritat primera escena acabi since-rament __objectaríem__ podria transformar- càlida a les últimes. Si, després, sobre se en cinisme. Entre Hipàrquia i el conjunt de la comèdia és consultada Rousseau, no hi ha molta distància. El la veu del cor, la resposta ha d'ésser conflicte és més fons. El cinisme ell equívoca. És l'equívoc etern de don mateix es justificaria.__Què importa Joan o de Manon. És l'equívoc del que es transformi en cinisme? Millor. mateix Rousseau o de Giacomo Podria respondre Hipàrquia. El Casanova. Així, la mateixa sinceritat conflicte és més fons. És una cercada en honor de la certitud, contradicció íntima que podria esvair invocada fugint de la probabilitat la valor moral donada encara a la humil, única cosa que oferia la sinceritat per crítics d'art i moralistes. intel!ligència, es veu submergida en el El problema no ha tingut encara dubte. I quan la sinceritat perdria la solució. Al contrari, s'exacerba de certitud, que hauria estada la seva seguida com a problema i esdevé gràcia, quan dins d'ella s'ama-garia el conflicte cada vegada que dels dubte i hauríem de sotmetre-la a sentiments se'n fa norma ètica o se'n algunes restriccions i posar-hi alguna pretén fer norma estètica; i per tant, reserva, la primera labor de l'ètica fóra del cultiu de l'agi-tació sentimental, definir aquesta reserva i aquelles un principi de virtut o d'eficàcia restriccions; la qual definició o bé fóra artística.