175 na vegada que aqüestes restes del car­ rer Convent eren d’un veil assecador de llana. Per altra part aquesta situado Lola Anglada, adéu! no correspondria pas gaire a la descrip- ció que del lloc de la Creu Baixa fa un testimoni d’una causa de 1617 i que diu: ”la divisió deis termes de Terrassa 1 12 de setembre i la il.lustració, sinó tanmateix estesa a i de Sabadell és de la Creu Baixa que va ha mort a Tiana, de Sabadell a casa d ’en Sampsó de Tescultura, la ceràmica i la pintura, ais 92 anys, la di- acusa en determinades ocasions una Jonqueres; a la part dreta és terme de buixanta i escrip- plena influéncia noucentista a Tensems Sabadell i de la part esquerra és terme tora del poblé ca- de Terrassa”. Aixô semblaría indicar talá. Dolors An- que un cert regust art-déco. La seva que la Creu Baixa estava més aviat al glada i Sarriera obra gràfica hom la pot trobar, a més a començ de 1’actual carrer Puigjaner, -Lola Anglada- més de les publicacions citades al prin­ que segueix el camí que era partició havia col.laborat cipi, a “LaMainada”, “D ’acíd’allá”, deis termes de Sabadell i de la part fo­ des deis onze anys “Joventut Catalana”, “Teatre rana de Terrassa. a les principals re­ Català”, “La Nuri”, “Nosaltres Un document de 1760 ens parla vistes catalanes, després de donar-se a Sois”, “Estât Català”, “La Rondalla d’unes terres prop de ”la olivera Saba- conéixer a través de “Patufet” i ”Cu- del Dijous”, “Mirbal” i “Estel”. La della o la Creu Baixa” i que termenaven cut”. Deixeble d’en Llaverias, es dis- seva obra escrita va encara més enllá ”a sol ixent ab lo camí real que va de la tingí de seguida pel seu dibuixar pre­ Vila de Sabadell a la ciutat de Manresa del conte i la narració, ja que produí ciosista, fantasiós i délicat, a Talçada y a migdia ab una rasa y un caminet alguna obra teatral, com per exemple que va al Paralló”. Aquesta descripció dels il.lustradors catalans més desta- “El jardí meravellós” i “Follets”. La ens situaría la Creu Baixa a tramunta- cats del nostre segle: Llimona, Nogués, seva literatura per a infants va gaudir, na de Tactual Plaça Marcet i ben a Apel.les Mestres, Cornet o Junceda. en la seva época, del favor de pedagogs prop del començ de Tactual Avinguda Ella mateixa deia que dibuixava des catalans com Artur Martorell i Alexan­ 11 de Setembre; cal recordar que la deis tres anys, si bé no va exposar fins dre Gali. carretera o camí real de Manresa era els vint al Faianç Català junt amb el El març del 1979 la seva obra passà Tactual Via Massagué-Avinguda 11 de mestre Llaverias. En aquella época in- Setembre i que la “rasa i caminet que per la nostra Acadèmia de Belles Arts, gressà a Tacadèmia Gali, on conegué on Sabadell va poder retre-li Thome- va al Paralló” no pot ser més que el Joan Miró, qui va arribar a fer-li pro- “Regarot d'en Salt”, que “corria de la natge degut i, sobretot, tenir la Lola posicions matrimoniáis, refusades per casa de Beneficiéncia devers la entre nosaltres. Riereta” com ens diu Miquel Carreras. la Lola, que es mantingué soltera tota Ara te n’has anat, Lola, i QUA- Fos on fos exactament, sabem que la la vida. DERN s’afegeix al sentiment de Cata­ Creu Baixa estava a la part de tramun- Cap el 1920 va a Paris i hi roman lunya per la pèrdua d’una de les seves tana de Tactual Plaça Marcet i tocant o vuit anys, dedicant-se a tornar a escriu- filles predilectes. En Peret, la Margari- prop del camí de Manresa, actual re els seus contes per a infants, aixi da, Monsenyor Llangardaix, en Nar- Avinguda 11 de Setembre. corn a il.lustrar obres prôpies i alienes cis. Martinet i, el nostre heroi, “El més La Creu Alta.- Aquesta, la Creu que com ara “Aladí i la lámpara merave- ha donat nom a una de les més conegu- petit de tots” romanen, però, entre no­ llosa”, “ Alicia en terra de meravelles’’ saltres per sempre més. Adéu, Lola! des barriades de Sabadell, tingué possi­ i “Les mil i una nits”. En acabar la blement el seu origen en Tentronca- guerra civil s’exil.lia a Paris i allí treba- ment deis camins de Sabadell a Caste­ llar i de Sabadell a Manresa per Mata- 11a per la casa Hachette. De retorn a depera. Espanya roman en­ Existent encara la Creu, tot i no ser cara dos anys en la Toriginal, sembla que amb el pas deis clandestinitat, ama­ anys ha canviat ben poc el seu lloc gada en un pis de d’emplaçament. En una escriptura de Barcelona; després 1593 un testimoni ja ens en parla: “i es retirá a Tiana, on poc abans de arrivar a la Creu Alta, ve- ha viscut fins a la nint de Castellar”. ■ seva mort. De la se- va extensa produc- ció hom remarca “La Barcelona deis CAU D’ART nostres avis”, “El libre de les nines” i SABADELL “La meva casa i el Plaça de les Marquilles, 2 meu jardí”. Tel. 726 07 35 La seva obra SABADELL plástica, no limita­ da tan sois al dibuix Dibuix propietat d'Andréa Caixach..