AV UI DIUMENGE, 9 DE DESEMBRE DEL 2007 Cultura i Espectacles 49 De com alguns dels artistes de més èxit del Xavier Cester moment, com Juan Diego Flórez i Natalie Quadern de música Dessay, mostren el seu art en CD i DVD Històries de triomfadors a setmana passada va posar dret el públic del Liceu, un fet al qual ja deu estar avesat un tri- omfador com Juan LDiego Flórez. Un altre escenari del seu èxit va ser Zuric en una producció de Don Pasquale de Donizetti (Decca, DVD) que té en el tenor peruà el màxim atot. L’Ernesto de Flórez enamora per l’elegància del seu cant, al costat del Pasquale de Ruggiero Rai- mondi, cantant desgastat i im- mens actor. Petites estridències a part, Isabel Rey és una desim- bolta Norina que treu bon profit de l’eficaç posada en escena de Grischa Asagaroff. Al costat de Flórez, és la sapiència de Nello Santi –un d’aquells directors que no faran cap genialitat ni falta que els fa– el que justifica l’edició. Una altra triomfadora nata és Natalie Dessay, com sempre aportant unes dosis generoses de compromís dramàtic a papers so- vint vistos de forma massa esto- vada, com La sonnambula de Be- llini (Virgin). Francesco Meli és un Elvino més viril que d’habitud i Carlo Colombara un Comte Rodolfo de gran presència, tots Isabel Rey (Norina) perd l’oremus per Juan Diego Flórez (Ernesto) en un muntatge de ‘Don Pasquale’ a l’Òpera de Zuric ■ SUZANNE SCHWIERTZ sota la dinàmica batuta d’Eveli- no Pidò. Apartem-nos del reper- nals que abordin el Cigne de Pe- A ‘La pietra del tor en un dels tres teclats que for- gravació del Festival de Martina tori habitual per aplaudir el DVD saro. Sonia Prina és l’element men la instrumentació. No ama- Franca, no cal buscar vedets, de Naïve amb una delícia rossini- més destacat d’un cast on brillen paragone’ brillen la garem la nostra predilecció pels això no vol dir que les veus no ana massa poc present als esce- la irresistible vis còmica de Joan irresistible vis títols més radicals dels 70 i prin- compleixin, com Clara Polito en naris, La pietra del paragone.El Martín-Royo i la seguretat de cipis dels 80, però Cocteau ha l’exigent rol protagonista. Un muntatge, captat al Châtelet de José Manuel Zapata. Cinema i còmica de Joan inspirat el millor de Glass. altre triomfador, aquest en el ter- París, de Giorgio Barberio Cor- òpera es troben també en les Martín-Royo i la Seguim amb rareses com Se- reny del mite, és Don Joan, a qui setti i Pierrick Sorin, juga de peces que Philip Glass va escriu- miramide (Dynamic), no pas la el desaparegut Àngel Recasens forma trepidant la carta del re a partir de Jean Cocteau, com seguretat de José de Rossini (tot i que el seu influx i La Grande Chapelle dediquen vídeo, mentre des del fossat l’ex- Les enfants terribles (Orange és evident), sinó la de Meyerbeer, El gran burlador (Lauda), hàbil plosiu Ensemble Matheus de Mountain Music). Conegut del Manuel Zapata fruit de l’etapa italiana d’un dels combinació del text fundacional Jean-Christophe Spinosi fa que Liceu, Philip Cutlip és un dels grans triomfadors de l’òpera del de Tirso de Molina amb música ens preguntem per què no hi ha protagonistes d’un registre que XIX, que pel camí ha perdut la ri- del barroc espanyol. El resultat és més grups d’instruments origi- compta amb el mateix composi- conosciuta del títol. Com en tota ben seductor. Migseglededistància @ Més de mig segle separa Gus- la seva banda, Boulez completa el dida en una combinació original, tavo Dudamel i Pierre Boulez i cicle de les simfonies de Mahler el Concert per a piano núm.24 un compositor, Mahler, i un se- amb la més massiva de totes, la de Mozart i el Concert en la gell, Deutsche Grammophon, els Vuitena. Els solistes vocals, no menor de Schumann (EMI). uneix. La vena sarcàstica del cro- així els cors ni la Staatskapelle Tanquem repàs amb un com- nista el duria a afirmar que el de Berlín, és l’element més fluix positor que mai ha vist desmen- jove director veneçolà signa una d’una gravació de gran nitidesa, tit el seu triomf entre el públic Cinquena simfonia presidida per d’acord amb la visió clínica del di- per molt que teòrics d’oïda defec- un fervor bolivarià, però Duda- rector francès. No hi ha lloc per a tuosa hagin intentat fer creure mel, deixant de banda la desafo- grans fervors, però sí per a un im- que no pagava la pena. El vessant rada atenció mediàtica que rep, pecable sentit de arquitectònic i més expansiu de Rakhmàninov és un músic interessant a qui ens una orella atenta a tot el que és el que ofereix Semyon By- agradaria veure aviat en un esce- l’obra avança del segle XX. chkov ilaSimfònica de la WDR nari català. Aquesta Cinquena Una mica menys de mig segle de Colònia amb Les campanes i no revoluciona la discografia de distància hi ha també entre les Danses simfòniques (Profil). –l’Adagietto és massa autocom- Sir Colin Davis i Evgeny Kissin, Bychkov lliga curt les temptaci- plaent–, però és un bon testimo- un talent immens a vegades un ons sentimentaloides per aconse- ni de la magnífica feina de la Jove xic erràtic en la seva evolució que guir el veritable objectiu d’aques- Orquestra Simón Bolívar.Per mostra la seva cara més aprofun- Semyon Bychkov emociona amb Rakhmàninov ■ ARXIU ta música genial: emocionar..