03 ABRIL 2012 STAFF Edita: Federació Catalana de Basquetbol. Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona. Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60 www.basquetcatala.cat Consell Editor: Joan Fa, Joan Guiu, Laura Ramos i Juan Carlos Cebrian. Director: Joan Guiu. Equip de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian. Col·laboradors: Marissa Rius, Fundació del Bàsquet Català, Departaments de l’FCBQ. Agraïments: Pau i Marc Gasol, Arseni Conde, Alba Torrens, Queralt Casas, Román Montáñez, Comitè Tècnic FCBQ, Marissa Rius, CB Samà, Sant Gabriel de Ripollet, Montse Escribano i Elisabet Iglesias (Estudi Virgili). Disseny i maquetació: Virgili.com Imatges: FCBQ, Fundació del Bàsquet Català, C.O. Terrassa 2012, M.A. Chazo, Ricard Rovira, Javi Ezpeleta, Laura Ramos, David Gago. L’FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ. 2 3 EDITORIAL ON SOM? No fa gaires setmanes a Barcelona es va celebrar habitualment en els nostres camps i pavellons una edició més de la “Marató” esportiva, amb la hi ha una bona presència d’afeccionats. Però participació d’uns 20.000 atletes, de totes les edats i malauradament en uns quants d’ells hi ha cridòria gènere, amants de l’esport, practicants anònims que partidista, insults als àrbitres i a algú més, es retreuen en el seu temps d’oci surten a les hores que sigui, als jugadors de l’equip contrari accions punibles o no, a trepitjar asfalt i/o camins de terra, per gaudir del però que no agraden. I això, des de Mini a Sèniors. seu propi esforç, per sentir-se en forma, per fer una pràctica esportiva i trobar-se amb l’aire lliure, en Mai es té en compte com un nen/a de Mini o Infantil, definitiva fer salut. per exemple, no hauria de tenir color de samarreta, reconèixer que el seu esforç és digne d’elogi, que la En ser espectador de la cursa en diferents llocs del seva concentració en intentar encistellar un tir lliure seu recorregut, vaig ser testimoni d’alguns fets que s’ha de respectar i hem d’estar, tots, tots, contents si em varen portar a reflexions posteriors. ho aconsegueix i aplaudir-lo. És el seu premi, la seva il·lusió, ha aconseguit un petit somni, encistellar. Al marge el protagonisme dels participants, el que em va “impressionar” més fou la “participació” Si s’aplaudeix i s’anima la voluntat d’uns atletes del públic que contemplava la cursa. Una quantitat anònims, perquè no fem igual amb els nostres nens i de persones gran, gran, gran, eren abocades a les nenes, àrbitres joves i entrenadors que comencen el voreres dels carrers barcelonins, animant sense seu periple esportiu. En aquests nivells, què importa aturador: “vinga, vinga”, “som-hi, som-hi”, “va que aneu finalment el resultat. Deixem ja que la primera molt bé”, etc. I no eren familiars o amics dels atletes, pregunta sigui: què heu fet?; heu guanyat?. Canviem que alguns si, eren ciutadans que premiaven l’esforç, ja d’una vegada per: com heu jugat?; el partit ha estat que mostraven la seva solidaritat i admiració amb bé?; estàs content?. uns desconeguts, i ho feien sense atendre el color de la samarreta o si un anava davant o darrera d’un Ja sé que molts lectors en titllaran d’il·lús, potser conegut, ni es cridava a favor d’aquell o l’altre, ni es sí. Només demano respecte per tots els practicants, demanava més velocitat per superar adversaris. Allà per la seva il·lusió de fer-ho bé, apreciar el seu no n’hi havia d’adversaris, hi havia esportistes en entusiasme al servei de l’esport i del seu equip. ple esforç de superació que mereixien aplaudiment, En això, tots són iguals, sense color de samarreta, suport, reconeixement. Tots eren un. com els atletes anònims que corren pels carrers de Barcelona. L’atletisme és un esport bàsicament individual. En la celebració de trobades atlètiques hi són molt Crec que encara ens cal molta feina en la divulgació pocs, lamentablement, i lògicament es desitja que dels principis de l’educació, dels valors del nostre els teus preferits guanyin o aconsegueixin una bona esport, enunciar-los i fer-los avinents a practicants classificació. Però s’escridassa l’adversari? i familiars, especialment respecte, noblesa i humilitat, aquella antiga humilitat d’aixecar la mà en reconèixer El nostre esport, el basquetbol, un esport d’equip per que hem fet falta personal, per exemple. excel·lència, on es complementen indissolublement la competència individual i la sistemàtica de grup, amb Joan Guiu milers de partits setmanals en diferents categories, Director 5 també emocionant i després de sumar 5 de necessàriament vinculats a aquest programa, COM ES PREPARA les 6 victòries possibles. doncs mai deixa de fer-se un seguiment de joves basquetbolistes que no pertanyen al UN CAMPIONAT En aquest reportatge us apropem a les PDP o que competeixen en campionats escolars, diferents etapes de composició de les i que també poden arribar a formar part d’aquest D’ESPANYA MINI? Seleccions Catalanes Minis d’aquest any grup de treball. que s’han fet amb les medalles d’or i d’argent. REPORTATGE SELECCIONS CATALANES MINIS (2000) A partir d’aquest moment, aquest combinat, Es tracta d’un llarg procés lligat amb el al que es poden sumar noves incorporacions, Programa de Detecció i Perfeccionament inicia una sèrie d’entrenaments a càrrec dels (PDP) de la Federació Catalana de Basquetbol, seleccionadors catalans que continua amb la un programa que pretén fer, temporada rere participació en un campus d’estiu específic de REDACCIÓ: JAVIER EZPELETA La Selecció Catalana Mini Femenina va fer- temporada, la millor detecció de jugadors i seleccions. Tot seguit, es disputa un torneig FOTOS: JAVIER EZPELETA se amb la medalla d’or en superar a la final jugadores mini de primer i segon any de present, amistós amb d’altres pre-seleccions de a les amfitriones d’Andalusia en un intens i però especialment de futur d’arreu de Catalunya. comunitats properes, abans d’iniciar la confecció La preparació per a un Campionat d’Espanya espectacular partit favorable a les catalanes per El PDP compta cada any amb un total de 1000 del combinat mini amb els talls de jugadors Mini com el que van disputar les Seleccions 71-69, tancant així un impecable campionat amb jugadors/es distribuïts/des en els 34 centres fins a configurar finalment la Selecció Catalana Catalanes Minis a San Fernando, del 31 de març sis victòries, cinc de les quals tancant marcador. existents a tot el territori català. Mini que continuarà realitzant diferents sessions al 4 d’abril passat, i en el que Catalunya es va d’entrenament, concentracions i un nou torneig proclamar campiona en noies, i sotscampiona en La Selecció Catalana Mini Masculina es va Un llistat inicial amb 50 jugadors i 50 jugadores previ al Campionat d’Espanya Mini. nois; és el resultat d’una preparació exhaustiva penjar la medalla d’argent en perdre contra els conformen una primera Pre-Selecció Catalana i planificada en detall. amfitrions d’Andalusia per 72-67 en una final Mini amb nois i noies del PDP, però no Gener 2011 Febrer / Març 2011 5 Juny 2011 Juny / Juliol 2011 Llistat 50 jugadors TROBADA FINAL 2+2 PDP Entrenaments CAMPUS SEGUIMENT Abril / Maig 2011 7 Novembre 2011 Tall 30 jugadors 2+2 Entrenaments 6 7 Nov. / Des. 2011 15 Gener 2012 15-22 Gener 2012 17-18 Març 2012 24-25 Març 2012 Tall 20 jugadors TORNEIG Preparació amb Aragó, CONCENTRACIÓ C. Valenciana i Illes Balears 2+2 2+1 [Terrassa 2012] Entrenaments Entrenaments 5 Febrer 2012 31 Març / 4 Abril 2012 Tall 15 jugadors CAMPIOnat D’Espanya MINI [SAN Fernando] 12-19-26 Febrer 2012 26 Febrer 2012 Tall 12 jugadors 2+1+2 + 3 reserves Entrenaments 4 Març 2012 11 Març 2012 3 Juny 2012 Juliol 2012 TROBADA TROBADA FINAL CONCENTRACIÓ U12 FEB 2 PDP El Collell PDP Entrenaments Terrassa 2012 8 9 RRESULtats 10 11 Pau i Marc Gasol REDACCIÓ: LAURA RAMOS FOTOS: Rafa CASAL (DIARI Marca), PAU GASOL Com era un cap de setmana a la vida dels Gasol quan vareu començar a jugar a bàsquet? Perquè bàsquet? Pau: Jo vaig començar a jugar als 7 anys i cada Pau: Perquè és l’esport que porto a dins des de cap de setmana jugàvem un partit. Quan el Marc que era molt petit i he tingut un talent natural per va començar a jugar a bàsquet llavors hi havia jugar-hi i gaudir jugant. dos partits, que de vegades coincidien en horari i quan no, llavors podíem veure’ns jugar l’un Marc: Els meus pares hi jugaven, així com el meu a l’altre. germà gran. Tenia 6 anys el primer dia d’entrenament, me’n recordaré tota la vida d’aquell dia. Marc: Molt de cotxe per tota Catalunya, però no ho canviaria per res!!! Quina sensació recordes del primer partit de bàsquet a la teva vida? A l’escola quines eren les assignatures que Pau: No me’n recordo del primer partit que més us agradaven? I les que menys? vaig jugar. Va ser amb la meva escola, E.E. Llor, Pau: A mi m’agradaven més les ciències i va ser en algun camp de bàsquet de Sant Boi. i les matemàtiques. Gaudia més amb les Segurament seria un moment de nervis i de assignatures que eren més pràctiques. molta emoció; seguríssim. Marc: Realment no era la temàtica, Marc: Del primer partit no me’n recordo, però sinó mes els professors. com he dit abans, sí del primer entrenament.