Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Treball de Fi de Grau Curs acadèmic 2016-2017 APLICACIÓ DE LES QUOTES DE GÈNERE A CATALUNYA Estudi de l’evolució de la representació de les dones a les principals organitzacions públiques catalanes al període 2003-2015 Lorena Velasco Lozano U85170 Tutor/a del Treball Jose Maria Castellanos DECLARACIÓ D’AUTORIA I ORIGINALITAT Jo, Lorena Velasco Lozano, certifico que el present treball no ha estat presentat per a l’avaluació de cap altre assignatura, ja sigui en part o en la seva totalitat. Certifico també que el seu contingut és original i que són l’única autora, no incloent cap material anteriorment publicat o escrit per altres persones, llevat d’aquells casos indicats al llarg del text. Lorena Velasco Lozano Barcelona, 04 de maig del 2017 “El prolongat esclavatge de les dones és la pàgina més negra de la història humana”. Elisabet Cady Stanton, líder sufragista britànica. Resum executiu La present recerca té com objectiu analitzar el grau del compliment de les quotes de gènere a diversos òrgans públics catalans en el període 2003-2015, per estudiar la incidència de l’aprovació de la Llei per la igualtat efectiva d’homes i dones l’any 2007. Per això, l’anàlisi del període previ i posterior a l’entrada en vigor de la llei ofereix dades sobre l’impacte real d’aquesta mesura. L’anàlisi, però, va més enllà de la incidència quantitativa i es centra en el poder real dels llocs ocupats per les dones. Així, s’analitza si ocupen càrrecs de rellevància al Parlament, si tenen les carteres més destacades a les regidories municipals i si son directores de primer ordre a les empreses públiques. Amb totes aquestes dades, es pretén realitzar una radiografia sobre la representació de dones a càrrecs polítics a Catalunya en el 2003-2015. Índex de continguts 1. Introducció ...................................................................................................................................... 2 1.1 Objectius de la recerca i pregunta d’investigació .......................................................................... 4 2. Marc teòric ...................................................................................................................................... 6 2.1 El concepte d’igualtat de gènere ................................................................................................... 6 2.2 Les quotes de gènere: evolució històrica ....................................................................................... 7 2.2.1 Consolidació de la igualtat política al llarg de la història ...................................................................... 7 2.2.2 El reconeixement legal de la dona a Espanya i Catalunya .................................................................... 8 2.2.3 Llei Orgànica 03/2007 d’Igualtat efectiva de dones i homes .............................................................. 10 2.3 Les quotes de gènere: tipologies i arguments a favor i en contra ................................................ 10 2.3.1 Tipologia de quotes ............................................................................................................................. 10 2.3.2 Les quotes de gènere a Espanya .......................................................................................................... 12 2.3.3 Arguments a favor i en contra de les quotes ........................................................................................ 12 2.3.4 Posicionament dels partits polítics ...................................................................................................... 14 2.4 Revisió de la literatura: principals estudis sobre quotes de gènere ............................................. 15 3. Metodologia................................................................................................................................... 18 3.1 Definició detallada de les hipòtesis de la recerca i definició de variables ................................... 18 3.1.1 Hipòtesi general ................................................................................................................................... 18 3.1.2 Hipòtesis específiques ......................................................................................................................... 18 3.1.3 Definició de variables .......................................................................................................................... 19 3.2 Descripció de les unitats d’anàlisi i operacionalització de les variables ..................................... 20 3.2.1 Parlament de Catalunya ....................................................................................................................... 20 3.2.2 Ajuntaments de capitals de província (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida) .................................. 21 3.2.3 Empreses públiques ............................................................................................................................. 22 4. Anàlisi de dades............................................................................................................................. 25 4.1 Parlament de Catalunya ............................................................................................................... 25 4.2 Ajuntaments de les quatre capitals de província ......................................................................... 28 4.2.1 Ajuntament de Barcelona .................................................................................................................... 28 4.2.2 Ajuntament de Girona ......................................................................................................................... 30 4.2.3 Ajuntament de Lleida .......................................................................................................................... 32 4.2.4 Ajuntament de Tarragona .................................................................................................................... 34 4.3 Empreses públiques ..................................................................................................................... 37 5. Conclusions ................................................................................................................................... 40 6. Bibliografia ........................................................................................................................................ 45 7. Annex ................................................................................................................................................ 49 1 1. Introducció L’exclusió de les dones de la política ha estat una pràctica regular als règims democràtics. A la Grècia clàssica, el concepte ciutadà s’aplicava només als homes lliures: “la dona es mostra com una menor, exclosa de les activitats fonamentals de la vida pública: la política i la guerra” (Mossé, 1990: 9). L’exclusió femenina en l’àmbit polític es va mantenir a les democràcies modernes, “com resultat del contracte social de la Revolució Francesa” (Verge, 2007: 1). Un dels documents fonamentals dels revolucionaris, la Declaració dels drets de l’home i ciutadà, només considerava el gènere masculí titular dels drets d’igualtat i llibertat, i així ho va denunciar Olympe de Gouges a la Declaració de les drets de la dona i ciutadana. El vot femení també va trigar en arribar i encara més a generalitzar-se. A Nova Zelanda es va instaurar per primer cop sense restriccions a 1893, però encara avui alguns països limiten aquest dret, tot i l’existència de la Declaració dels Drets Humans (1948), en la que la comunitat internacional va reconèixer el sufragi femení com un dret fonamental. Davant aquesta infrarepresentació històrica, els moviments feministes han posat èmfasi en la necessitat d’igualtat efectiva, i la paritat s’ha convertit en un dels debats del feminisme del S.XX (Cobo, 2002: 30). “Les dones representen més de la meitat de la població. La democràcia exigeix paritat en la representació i administració de nacions”, citava la Declaració d’Atenes de 1992. Aquest document, sorgit de la Cimera Europea “Dones al Poder” exposava la necessitat d’una igual participació d’homes i dones en la presa de decisions, per evitar un dèficit democràtic. “Un antecedent important en la instal·lació de la representació política de les dones a l’agenda es dóna a 1990, amb les lleis de quotes” (Benavente, 2014: 56). Les quotes són un mecanisme a través del qual es pretén assolir la igualtat efectiva de diferents grups socials als càrrecs de decisió (Hola, Veloso i Ruiz, 2002: 10). Sorgeixen arrel la visió que les condicions socials no redueixen per sí soles les desigualtats: “l’Estat i altres institucions (com partits) mitjançant la legislació intervenen per corregir aquesta diferència i promoure condicions d’igualtat” (Ríos, 2006: 30). Les quotes impliquen que les dones han de constituir un percentatge mínim en llistes electorals, assemblees parlamentaries, comissions o governs (Verge, 2007: 1). 2 La mesura, però, no està exempta de polèmica. Els sectors favorables a les quotes les consideren una acció necessària per accelerar la igualtat efectiva en la representació a les institucions, una mesura de justícia social i forma d’assegurar la representació de tots els interessos socials (Dahlerup, Freidenvall, 2008: 12; Ríos, 2006: 32). Altres autors defensen que les quotes asseguren la diversitat de decisions i punts de vista, sent també una mesura de captació de talents (Izquierdo,