JORGE PEIXINHO • GRUP DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA DE LISBOA / LMG4004 All rights reserved. Unauthorised public performance, broadcasting and copying of this record prohibited. 4 0 a l 5 0 d D a 1 4 t ' a r 9 o D G u T 5 D M D L 22'33 10'27 13'04 13'11 (2, 4) La mà de guido Dip. Leg.: B-53753-05 www.lamadeguido.com ©(P) 2006 (1) João Paulo Santos (1) (1, 3) i José Machado Nuno Silva (2,3,4) i (4) i Luís Gomes Susana Teixeira João Pereira Coutinho solo: António Quítalo Fátima Pinto Jorge Sá Machado Paulo Amorim Luís Gomes Christopher Bochmann per a mezzo-soprano, flauta, clarinet, piano, violí, viola i violoncel per a soprano, flauta, viola, arpa i marimba per a flauta, violí, viola, violoncel i arpa per a clarinet baix, flauta, flautí, clarinet, trompeta, arpa, guitarra, viola i violoncel Francisco Monteiro Ricardo Mateus Andreia Marques José Machado Meta-Formoses ou Concerto para clarinete baixo ...A silenciosa rosa / Rio do tempo Llanto por Mariana Leves Véus Velam... JORGE PEIXINHO (1940-1995) Grup de Música Contemporània de Lisboa Direcció: Clarinet baix Clarinet: Mezzo-Soprano: Flauta i flautí: Trompeta: Arpa: Guitarra: Piano: Violí: Viola: Violoncel: Percussió: 4 3 2 1 E D I S N I Y R A T N E M M O C H S I L G N E JORGE PEIXINHO • GRUP DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA DE LISBOA / LMG4004 2 CATALÀ JORGE PEIXINHO (1940 – 1995) Va ser membre del jurat de diversos concursos internacionals de composició —Festival de Guanabara Compositor, pianista, professor, mestre, conferenciant, (Rio de Janeiro), Premis Martin Codax (Vigo), Concurs assagista, Jorge Manuel Rosado Peixinho és una figura Viotti (Vercelli, Itàlia) i Fernando Pessoa (Lisboa)— essencial dins el panorama de la música contemporània i formà part del Consell Presidencial de la Societat a Portugal de la segona meitat del segle XX, així Internacional de Música Contemporània. com un gran divulgador internacional de la música portuguesa. Obtingué els premis de composició Gulbenkian, Societat Portuguesa d’Autors, Consell Portuguès de Va néixer a Montijo (prop de Lisboa) l’any 1940 i Música, premi Sassetti, així com el premi de la Crítica estudià al Conservatori de Lisboa, on va cursar els de Música Erudita da Casa da Imprensa. Va ser distingit estudis de piano i composició. Més endavant, com pel Ministeri de Cultura de Portugal amb la medalla a becari de la Fundació Gulbenkian, estudià a Roma al mèrit cultural. amb Boris Porena i Goffredo Petrassi, a l’Acadèmia de Santa Cecília, on va obtenir el màster en composició. Jorge Peixinho va rebre encàrrecs de diverses institucions culturals i agrupacions musicals portugueses Treballà també amb Luigi Nono a Venècia i amb i grups internacionals: Fundació Gulbenkian, Consell Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen a l’Acadèmia Portuguès de Música, Comissió dels Descobriments, de Música de Basilea. Freqüentà també els cursos Oficina Musical, Festival Internacional d’Alacant, internacionals de Darmstadt i col·laborà en els projectes New Music Concerts (Toronto, Canadà) i el Festival de composició col·lectiva promoguts i dirigits per d’Acqui Terme (Itàlia), entre altres. Stockhausen. També estudià a l’estudi de música electrònica IPEM a Gant (Bèlgica), i més tard va Com a docent, ensenyà als conservatoris de Lisboa ser convidat a realitzar diverses obres a l’estudi de i de Porto i impartí diverses classes màster a Portugal música electrònica de Bourges (França). i a l’estranger. Peixinho participà en nombrosos festivals de música GMCL contemporània, entre els quals s’inclouen els de Royan (França), Gaudeamus (Holanda), Madrid, Vigo, Venècia, Bayreuth (Alemanya), Buenos Aires, Meta-Formoses (1985) Maracaibo (Veneçuela), São João del Rei, Santos i Curitiba (Brasil) i Alexandria. També col·laborà “Un suggeriment de Harry Sparnaay va ser la llavor regularment als Encontres Gulbenkian de Música per la realització de Meta-Formoses, destinada al Contemporània, a Lisboa. clarinet baix solista i a un petit conjunt de cambra (flauta i flautí, clarinet en si bemoll, trompeta, arpa, 3 guitarra, viola i violoncel). La forma general està estructurals (sons prolongats, grups “en arc” o articulada segons un complex sistema de relacions direccionals, cèl·lules en ostinato, etc.). Els elements entre els diversos tipus de materials de base, els “centrífugs” del sistema (glissandos, moviments de quals estableixen una xarxa de transformacions i sons no determinats, percussió) constitueixen una superposicions que donen a la música un caràcter “projecció” dels elements matriu, a la frontera d’aquests especial on els diversos cicles de reiteració dels elements camps harmònics que sostenen l’estructura. Cal destacar generadors són transformats per mutacions constants, la inclusió estilitzada de fragments del Pierrot Lunaire susceptibles de diferents lectures amb diferents matisos. de Schönberg, que assenyalen els moments de Més enllà de la funció solista del clarinet baix (factor convergència entre Fernando Pessoa i Albert Giraud “exterior”, per dir-ho d’alguna manera) hi ha un (la utilització de paraules com lua (lluna), noite altre aspecte unificador en la concepció i elaboració (nit), céu (cel)).” de l’obra (el factor “intern”): un sistema de camps …A silenciosa rosa / Rio do tempo… (1994) harmònics, en els quals la tècnica contrapuntística i les relacions intervàliques prenen una funció “El títol, que prové d’alguns pensaments i imatges estructural: element matriu amb criteris de mobilitat de Jorge Luis Borges, conté dos conceptes fonamentals: i transformació. el temps i el silenci, i dues metàfores: el riu (segons Heraditus) com a flux, sempre transmutable, i la Meta-Formoses, encàrrec de la Fundació Gulbenkian, rosa (la flor) com a irradiació i germinació. Aquesta està dedicada a Harry Sparnaay i va ser estrenada a obra procura aconseguir una particular intensitat Amsterdam l’octubre de 1985 durant el Festival expressiva mitjançant la contenció retòrica, la dilatació Internacional del SIMC pel mateix Sparnaay, amb del temps, la transformació subtil de la matèria sonora, el Grup de Música Contemporània de Lisboa.” la valoració i la sublimació del moment. En aquest Leves Véus Velam... (1981) treball la tècnica d’investigació harmònica que he estat desenvolupant a les darreres obres aquí està “Basat en el poema homònim de Fernando Pessoa, associada al timbre, a les metamorfosis del color aquesta obra (escrita per a soprano, flauta, viola i tonal, a la seva concepció com a factor harmònic marimba) pretén construir un univers sonor autònom, (croma), construint un petit univers on els elements en el qual la veu i el conjunt instrumental adquireixen diatònic, cromàtic i microcromàtic es completen i funcions igualment rellevants i interdependents. El s’interrelacionen. fonament de la peça recau en l’aplicació d’un sistema de camps harmònics variables —els quals funcionen Aquí també aprofundeixo en el concepte com a vels que envolten el teixit sonor (“lleus vels d’ambivalència harmònica, utilitzant processos de ondulants”)— d’on deriven tots els elements direccions diferents i sobreposades, polaritzacions 4 múltiples o antipolaritzacions (estratificades), gira a l’estranger, i participa al festival d’Art filtracions, etc. El silenci, en aquestes circumstàncies, Contemporani de Royan. més que una presència real, sedueix pròpiament per En aquests 30 anys d’existència, el GMCL ha fet la seva virtualitat.” concerts a nombrosos països i ha participant en diversos Llanto por Mariana (1986) festivals de música contemporània com els d’Amsterdam, Bamberg, Bayreuth, Belo Horizonte, “Aquesta peça va ser estrenada al Festival Spaziomusica Madrid, Niça, Roterdam, Santos, São Paulo, Sevilla, de Càller (Sardenya) de 1986, any dedicat justament Siena, Torí, Varsòvia i Zagreb. A Portugal, destaca a l’obra i a la personalitat de F. García Lorca. Tota la seva participació regular als Encontres Gulbenkian l’obra basa el seu discurs, articulació i material de de Música Contemporània, a Lisboa, i als Festivals base sobre la poètica lorquiana. Més enllà de la d’Estoril i Coimbra, Europàlia 91 i al Teatre Nacional utilització de textos poètics (extrets de Mariana Pineda) de São Carlos, entre altres. i de les cèl·lules i inflexions melòdiques, l’organització formal de la peça s’inspira en els processos i models La discografia del GMCL inclou diverses obres de d’estructuració dramàtica creats pel gran poeta andalús, Jorge Peixinho dirigides pel propi compositor. El particularment en les seves peces per a teatre. Llanto Grup ha enregistrat també obres d’altres compositors por Mariana, que conté i presenta molt punts de portuguesos, en particular per la Tribuna Internacional contacte amb una obra anterior (A idade do ouro, de Compositors. Ha col·laborat també en diverses de 1973), utilitza i desenvolupa principis d’integració obres per a teatre, cinema i multimèdia. i conjugació coherents entre els diversos nivells del L’activitat de divulgació de la cultura musical llenguatge amb característiques estructures divergents.” contemporània desenvolupada pel GMCL –no Jorge Peixinho únicament en concerts, sinó també en coloquis i classes màster a Portugal i a l’estranger– i la difusió de la cultura portuguesa més enllà de les seves fronteres, GRUP DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA DE l’ha portat a ser distingit, l’any 1991, amb la medalla LISBOA (GMCL) del Mèrit Cultural que dóna el Ministeri de Cultura. Fundat l’any 1970 per Jorge Peixinho, el Grup de www.gmcl.pt Música Contemporània de Lisboa (GMCL) es va presentar públicament al Festival de Sintra d’aquest mateix any, i ha mantingut des d’aleshores una constant i regular activitat a Portugal, que inclou enregistraments per ràdio i televisió. L’any 1972 fa la seva primera PORTUGUÊS 5 JORGE PEIXINHO (1940 – 1995) Foi também membro de júris de vários concursos internacionais de composição – Festival de Guanabara Compositor, pianista, professor, maestro, conferencista, (Rio de Janeiro), Prémios Martin Codax (Vigo), Concurso ensaísta, Jorge Manuel Rosado Peixinho é uma referência Viotti (Vercelli, Itália) e Fernando Pessoa (Lisboa) – incontornável na música contemporânea em Portugal tendo pertencido ao Conselho Presidencial da Sociedade na segunda metade do séc.XX, bem como na divulgação Internacional de Música Contemporânea.