It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 04/05/2020 a les 17:04 Motörhead: ?1979? Box Set. 40 anys dels àlbums Overkill i Bomber. A mitjans del 2019, el segell discogràfic BMG anunciava el llançament de ?1979?, una capsa de luxe per commemorar el 40 aniversari d'un dels anys clau de la carrera de Motörhead. I és que al 1979 la banda liderada per Lemmy Kilmister editaven, Overkill i Bomber, dos dels seus àlbums clàssics, amb el guitarrista ?Fast? Eddie Clarke i el bateria Phil ?Philthy Animal? Taylor. Aquells eren uns altres temps, és l'única manera d'explicar que en el període de 365 dies la banda llancés dos dels que encara avui són considerats entre els seus millors àlbums. El 1979 va ser un any agitat i de grans canvis socials a Gran Bretanya, amb l'inici de l'era Thatcher i una greu crisi que desembocaria en grans vagues i enfrontaments. Aquest va ser el teló de fons amb el que Motörhead van gestar aquestes dues obres fonamentals per entendre molt del Rock que vindria després. En aquest context també, el 9 de març de 1979 milions d'espectadors s'esperen per veure el famós programa musical de la BBC, Top Of The Pops. Molts no imaginaven el que se'ls venia a sobre quan Motörhead van arrencar amb una tronadora i vertiginosa, Overkill, el tema que dona títol a un d'aquests àlbums. Començava la llegenda. Lemmy Kilmister va formar Motörhead al 1975, després de ser expulsat de Hawkwind per l'incident de la droga al Canadà. Tenia una visió, la de tocar el rock'n'roll més brut del planeta. Va reclutar al bateria Lucas Fox i el guitarrista Larry Wallis amb els que va gravar l'àlbum On Parole (1975), però que no va veure la llum fins al 1979 perquè el segell discogràfic va deixar de banda el disc. Al 1977, tant Lucas com Larry ja havien estat substituïts per Phil "Philthy Animal" Taylor i "Fast" Eddie Clarke respectivament. La falta d'interès per Motörhead, faria que la banda es plantegés de deixar-ho, fins que Chiswick Records els va oferir l'estudi durant tres dies per fer un single de comiat. Sorprenentment, Motörhead van fer un àlbum sencer en aquells tres dies i van gravar el que seria el primer àlbum oficial, l'homònim Motörhead (1977), aconseguint un gran èxit entre els fans del Heavy Metal i inclús del Punk. Hi havia un futur per la banda. Així doncs, aquesta és la historia de com al 1979, Motörhead, llançava al mercat dos dels seus àlbums més clàssics, Overkill, al març i set mesos després, Bomber. Overkill https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/20294/mot-rhead-1979-box-set-40-anys-dels-albums-overkill-bomber Pagina 1 de 9 Lemmy era un tio que anava de cara. Bon Scott, el traspassat cantant de AC/DC, va dir en una ocasió, ?M'agrada el Lemmy, perquè és senzill. Et dóna la mà, et mira als ulls i et diu el que pensa. Estic segur que treballaríem bé junts. Hi hauria algun cop de puny esporàdic, però després aniríem al bar, beuríem una mica i tot oblidat?. Overkill es va publicar al març del 79, i va ser evident immediatament que la banda havia pujat a un altre nivell en comparació amb el seu debut homònim, que havia sortit dos anys abans. Quan Motörhead va entrar a l'estudi a finals de 1978, era la primera vegada que la banda tenia l'oportunitat de gravar un disc tal com déu mana. Segons Lemmy, "En realitat, l'àlbum de Motörhead no havia de ser res més que una gravació en directe i mostrar el que estàvem fent a l'escenari en aquell moment, però per nosaltres també era una motivació per veure cap on podia anar tot". La banda va decidir treballar amb el productor Jimmy Miller. Una bona elecció?, bé, fins a cert punt. "Ja fa molt temps d'això, però si la memòria no em falla, ens van passar una llista amb quatre productors per triar, i l'únic tio d'aquella llista del que havia sentit a parlar era Jimmy Miller, perquè abans havia treballat amb els Rolling Stones. Així que va ser el tio que vam triar?. Jimmy s'havia rehabilitat de la seva addicció a les drogues, i els seus problemes amb l'heroïna en particular, tornarien a perseguir a la banda quan més endavant van tornar a treballar junts per l'àlbum Bomber. Però a Overkill, es va mostrar centrat i positiu. "Sé que Jimmy va estar molt centrat en aquest projecte. Estava feliç, sempre somreia i va fer una gran aportació. Pràcticament es va convertir en el quart membre de Motörhead durant el temps que va treballar a l'àlbum. Vam fer causa comuna tots junts per tirar en la mateixa direcció i Jimmy hi va jugar un paper molt important. És una llàstima el que li va passar". Va morir al 1994 d'una insuficiència hepàtica https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/20294/mot-rhead-1979-box-set-40-anys-dels-albums-overkill-bomber Pagina 2 de 9 provocada per tants anys d'abús amb les drogues,tenia 52 anys. Motörhead es va passar sis setmanes, des de desembre de 1978 fins a gener de 1979 en dos estudis, tots dos a Londres, Roundhouse (on es va fer gran part de la gravació) i Sound Development. "El varem gravar més o menys en sis setmanes, suposo que si considerem que per gravar el disc anterior van ser tres dies, vam tardar molt. Però el que també s'ha de tenir en compte és que en aquest període de temps no només vam concentrar-nos en l'àlbum. També estàvem fent concerts. És com es feien les coses aleshores, tot era molt menys rígid. Tot i això, érem conscients que els estudis valien molts diners, de manera que tampoc estàvem per perdre el temps". Un dels grans avantatges va ser que gran part del material del disc ja s'havia provat en directe, Motörhead havia tocat sis d'aquestes cançons a finals de 1978 en la gira Beyond The Threshold Of Pain, i el 23 de març de 1979 iniciaven una gira britànica de 20 dates, en la que n'arribarien a tocar en alguna ocasió no menys de nou temes. L'únic tema que no figurava al setlist era, I'll Be Your Sister. Motörhead va acabar aquesta part de la gira amb un concert al The Paris Theatre de Londres el 26 de maig, gravat per la BBC. ?Això ens va ajudar molt. És sorprenent la manera com canvien les cançons quan les treus a l'escenari, així que suposo que el que fèiem, tot i que no deliberadament, ens va ajudar a retocar-les d'una manera que mai no podria passar en un estudi. Però aquest és un procés continu. Si escoltes, Metropolis, per exemple, al disc, gairebé no té cap connexió amb el que fem en directe". Motörhead - Overkill V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=MlzTET_8SQg Motörhead - Too Late Too Late (Cara B del single Overkill) V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=0fYhF3YkmaM El tema, Metropolis, es diferencia gairebé de la resta de l'àlbum Overkill, perquè es va escriure amb presses, la banda intentava omplir l'espai del disc. "Per ser sincer, ens havia quedat curt un dels temes. Així que, literalment, vaig haver d'idear alguna cosa durant la nit. Recordo que vaig anar a un cinema a Portobello Road (Oest de Londres) aquell vespre, projectaven el clàssic del cinema mut, Metropolis, dels anys vint, dirigida per Fritz Lang. Això em va donar la inspiració que necessitava. Me'n vaig anar a casa, vaig escriure la cançó, la vam portar a l'estudi i la vam fer en un moment. Recordo també, que el solo de guitarra que hi ha gravat a la cançó va ser la primera toma que va fer Eddie, i ni tan sols va saber que l'estava gravant. Eddie estava escalfant amb la guitarra quan les cintes van començar a gravar, i va dir, O.K, estic a punt per fer el solo. Li vam dir, massa tard, ja ho tenim gravat!. Així que, en certa manera, el que se sent a l'àlbum només és al Eddie assajar i preparar-se. Però, per nosaltres, mai no va poder superar el solo que havia fet la primera vegada. Això és el que vull dir dels estudis, aprens molt despresa què funciona i què no?. Motörhead - Metropolis V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=1UdF40SaAJw Un altre tema interessant de l'àlbum, des d'un punt de vista de la producció és, Tear Ya Down, el que apareix a Overkill és la versió original produïda amb Neil Richmond per la cara B del single, Louie Louie. Per què la banda no va tornar a gravar-la amb Jimmy?. ?Com que mai podríem igualar el que ja havíem fet, la veritat és que era una puta molèstia. Suposava molta feina només pel sol fet de tornar a gravar la cançó. Així que, vam decidir deixar-la tal com estava?. Totes les cançons de l'àlbum van ser escrites per la banda, excepte, Damage Case, en que Mick Farren (un antic amic del Lemmy) va ajudar amb la lletra. "Al principi Mick va escriure tota la lletra, però després vaig retocar-ne algun fragment, així que el tema és una col·laboració entre nosaltres, tot i que mai la vam escriure junts".